jutjar les maneres de criar...

[Say]

Hola noies! Jo no tinc encara fills però tot i així ja hi ha gent que ens ha fet comentaris i jo penso: esperat que tingui un fill que ja m'hauràs de criticar!! Com aviat començarem la cerca parlem amb en Sayo molt de la ma/paternitat i la veritat que ens ho plantegem com un procés propi, només nostre, que ens guiarem pels sentiments i l'instint, el respecte i l'estima incondicional (com sembla que molts de vosaltres feu). Crec que és molt important no deixar-se contaminar per comentaris d'altres (a no ser que hagis demanat ajut) que és millor equivocar-se però fer-ho des de la seguretat que ho has fer des del cor...

Agafeeeeeuuu molt als vostres fills i filles si així ho sentiu, jo ho faré ( i si algú no ho fa és respectable) com jo voldré que a nosaltres ens respectin.

[mdemare]

Hi ha moltes teories i moltes moltes maneres de criar. Excepte si es fa mal als nens, totes són bones i tots ens equivoquem en algun moment. Cert que hi ha mares una mica talibans que només creuen la seva veritat com a bona.
Es que teories n'hi ha moltes i, com tot, la teoria i la pràctica no van de la mà. lo que va bé a un nen no té perquè anar a un altre. Moltes vegades la gent no enten que hi ha certs aspectes que no depenen només dels pares, també has de comptar amb la personalitat del nen.
Amb el pit no he tingut mai cap comentari negatiu però si si agafava el nen en braços quan només tenia setmanes... Els espontanis del carrer em crispen molt, no coneixen al nen ni si li fa mal alguna cosa i ja et diuen que li passa de tot. També em sento criticada perquè el nen no vol menjar. Jo ja contesto si volen que faci com a les oques, un embut a la boca i anar-hi tirant la papilla...
Paciencia!

[gemma08]

Hola..

jo em sento jutjada cada dos per tres i concretament ahir em va passar amb la meva millor amiga..concretament amb el seu marit.El meu fill es molt poc menjador i mal menjador per postres i la feina es nostra a l'hora de menjar.Doncs durant tota l'estona de dinar no va parar de fotra-li bonques i dir-nos a nosaltres que no ho fem bé.
Els aprecio molt però ahir vaig marxar molt disgustada.Srmpre hem estat pols oposats amb el tema de la criança però MAI ens hem posat nosaltres amv la seva manera de fer.
Doncs durant tota l'estona de dinar no va parar

[crissie]

A mi, el que em sorpren realment de tot plegat, és que sempre som les mateixes les que ens queixem que tothom ens jutja...Sempre som mares amb "ideals" de criança respectuosa..SEMPRE!!!! mai ho he sentit al revés...Mai m'ha vingut una amiga a dir-me que una noia que fa pit l'ha criticat per donar el biberó , ni que una noia que porta amb portanadons al seu nen ha criticat a una que va amb cotxet, etc... Sempre son les mateixes persones...
Després, quan mares que (al meu entendre) no respecten el ritme de les seves criatures, parlen amb mi...a part de criticar...Sempre em dona la sensació que es justifiquen continuament: "jo no tenia llet", "jo tinc mal d'esquena", "al meu fill no li agradava el pit", "jo vaig fer l'estivill pe`ro perquè..."...
Tot plegat em sembla que les mares que decideixen que son els nens els que s'han d'adaptar a la vida adulta i no al inrevés, tenen aquella sensació d' "instint reprimit"...tenen alguna cosa dins que els bull...i al final, sense adonar-se'n ens jutgen sense pietat ni miraments...

[Essuca]

Doncs jo, Crissie, que no dono pit al meu fill de tres mesos i mig si que m'han jutjat i criticat per aquest fet. I no saps el mal que fa quan aquesta decisió ha estat dolorosa per tu, que et critiquin... O sigui que de gent que jutja i critica n'hi ha a totes bandes.

[SandraUA]

estic totalment d' acord amb l' essuca. jo també m' he sentit jutjada per dir que ja no feiem pit i li donava bibe. com també, m han mirat de reüll i malament mentre li donava el bibe. per tant, jutja tot "tipus" de mares. i sincerment jo no crec en un tipus de criança, no tot és blanc o negre, hi ha mil grisos.

[neuetes]

Feu el que feu, penseu el que penseu i actueu com actueu sempre farem les coses malament per algú. Per tant, la solució és fàcil, passar de tothom i fer la teva.

[leta]

Buf, jo ja fa temps que sento la meva companya de feina dir que haig d'anar comprant calces per quan li tregui els bolquers a la Clara (dintre de 15 dies fa els dos anys), que ho haig de fer al juliol...
Això trobo que és una decisió que hem de prendre els pares quan la veiem preparada (de fet, aixi ens ho va dir també el pediatra) amb l'ajuda de la llar, però quan arribi el moment.
Doncs la tia vinga a insistir i que s'ha de fer, que no sé què...
A mi no m'agrada que em diguin què haig de fer i menys amb la criança de la meva filla.
Té el costum de dir-me que si haig de fer això, que si haig de fer allò... Igual que quan li donava el pit a la nena "dale dos meses y luego bibe, que es maravilloso". Per mi era meravellós que la meva filla se m'adormis als braços mentre feiem pit!!
I quan li dic que jo faig el que considero més oportú, em mira com si l'estigués cagant profundament...

[NYITUS]

Hola
Ami m'han ariibat a demanar si em sento realitzada com a dona pel fet que el meu fill neixes amb cessara .
I per donar bibi també m'han miart malament i dir-me que sóc "una mala mare"
Jo respecto a tothom i o faig tant bé com puc i ser;sempre pensat amb la felicitat i benestar del meu tresor.

[mdemare]

Neuetes, totalment d'acord amb tu.

[crissie]

Si, potser teniu raó, tothom jutja a tothom. AMb lo del pit, doncs si, m'he embalat, no he especificat que parlo de Lactancia "prolongada"...
Em refereixo a que moltissima gent et mira amb mals ulls o et diu i et deixa de dir quan treus el pit per donar-lo a un nen de 2, 3 , 4 anys,... En canvi amb el biberó no sol passar....és tant i tant normal que un nen de 3 anys prengui biberó o xumet...Bé, en fi, que si...Que al final amb matisos i sense totes les dones ens sentim jutjades, i el pitjor d etot plegat és que normalment, som les mateixes dones les que fem judicis les unes de les altres...en fi!

[Guineu]

Què fàcil és opniar, jutjar i parlar......
Suposo que tot això ve una mica de criar els fills entre tots, de les cases on es vivia amb els sogres, avis...i de quan sempre se li donava la raó als més grans....però deunidó, d'això ja en fa molt! La meva mare ja em diu que a ella li reventava que li diguéssin con fer-ho amb nosaltres i la jutjessin per fer qualsevol cosa...ella em diu que va fer teta fins els dos anys, que va fer collit fins que nosaltres vam voler i que ens agafava a coll a la mínima que rondinavem o ploravem...i em diu que es clar ni li passava pel cap explicar-ho....que feia el que li deia el seu sentit comú i no feia ni cas a ningú.
Mdemare a mi el tema menjars també em treu de pollegurea...especialment a casa els sogres, sempre que la nena dina té 6 o 7 persones al seu voltant (tiets, cosines,avis,cunyades...)i tothom fent: aaaaaaaahhh! obre la boca, menja un mica, vinga que creixeras, que et quedaras petita, s'ha de menjar, mira el cosinet s'ho a menjat tot, s'ho mejraà la iaia.....arggggg!!!!la nena està tan atabalada que no dina res...acaba plorant....fins que m'he cansat i els he dit que la nena no menja perquè no està a costumada a que mentre menja li diguin mil coses....
Entrerrius....tela al súper!!!! jo alucino! enhorabona per mantenir la calma....Els petits/es així també aprenen que els pares i mare stampoc fem cas a tot el que diuen els adults.
Jo tinc unes veienes sudamericanes especialment carinyoses amb la meva petita i molt atentes, però també molt agossarades a l'hora d'allíçonar sense que se'ls hi demani consell o opinió.... La meva petita ha estat plorona de mena ( va tenir còlics, i en general per fer-se entendre plora una miqueta...jejeje)Doncs elles sem troben pel carrer i sense venir a cuento....ni tan sols iniciar una conversa sobre els plors de la petita em diu una: a tu niña no le sacas bien los aires!por eso llora tanto.... i jo...como?????
I l'altre també....amb el mateix sistema, un dia des de el balcó...sense iniciar conversa prèvia sobre el tema em deixa anar...a tu niña la has acostumbrado a los brazos por eso te llora tanto...
Tela tela!!!! son veines que ni les coneixo gaire....ni tan sols m'han vist mai tractar la meva filla, m'han vist entrar i sortir de casa, i creuar-nos pel carrer ( vivim a un poble petit)
en fi.....

[kabbisa]

Crissie, tu deus creure que no critiquen a la del biberó perque tu no ho fas, però t'asseguro que em sento més "mirada" ara quan li ofereixo un biberó al meu nen de 21 mesos (q per què, que si ja és gran,...) que quan li donava pit fins als 18-19 mesos (fins als 14-15 encara feiem tomes de dia, i a partir d'aqui ja ningú no ens veia, que eren de nit i matinada)

Com diuen, l'esport nacional és criticar el que fan els altres, facin el que facin!!

[tona]

Hola.... Crissie...em fa gracia...perquè sempre separeu...les q fan lactancia i les q no. ( que ho fan pel motiu q volguin) i no son excuses... Cadascu se sap lo seu.
Ara jo.... He donat molt poc pit i he tingut dues cesaries...i no sabeu la ràbia que em fa entrar en alfun post i llegir entrelinies lo mala mare que som...mai he contestat perquè sé que si m enbalo ens hi emprenyeriem.
Amb aixo us vull dir q s ha de mirar de respectar totes, totes lea maneres de criar ( deixant de vanda casos excepcionals q hi hagues perjudici al menor) perquè cadascu fa com vol i com pot... A mi m ha costat entendre algun tipus de criança... I també he criticat fins i tot segurament he volgut donar opinio i he pogut fer sentir malament a algu... Pr cada cop tinc més clar q jo vaig al meu rotllo per tant les demés deuen anar al seu.
Salut i a dusfrutar dels vostres fills

[tona]

I per cert el meu fill de 4 anys recents fets fa bibi cada mati...i fa dos dies m ho van criticar...
Jo sé els motius de perquè li dono... I no cal donar explicacions a ningu...en canvi la meva filla d un any no en fa ni un..
Neuetes totalment d acord amb tu!!

[Alehop]

Jo recomano posar-se un vestit d'oli, i que rellisqui tot.

Quan és de gent que ens la sua, amb més raó. Quan és de gent que ens importa, trobo que hem de poder parlar!

A mi que a la gent (propera o llunyana) li sembli bé o malament que doni el pit al meu fill d'un any, o em quadri amb el menjar de la meva filla gran i no la deixo aixecar de taula fins que no acaba m'és ben igual. Igual que m'és ben igual que la gent pensi que soc bona o mala mare. Soc com soc i faig el que trobo que és millor pels meus fills...i qui no li agradi, que s'hi posi fulles.

És que no perdo ni mig minut en justificar-me i trobo que així hauriem d'actuar totes...dona molta tranquilitat!!

[Guineu]

Alehop, tona....tret que tinguem o no els mateixos punts de vista sobre com fer o deixar de fer....totalment d'acord amb vosaltres! Cada mare fa el que pensa que és millor pel seu fill!i a qui no li agradi que ho faci diferent però amb els seus fills.
VIVE Y DEJA VIVIR!

[Bichoide]

Feu el que feu, penseu el que penseu i actueu com actueu sempre farem les coses malament per algú. Per tant, la solució és fàcil, passar de tothom i fer la teva.

100% cert, facis el que facis et faran comentaris així que millor passar.
Nosaltres cada dia agafem el metro i comentaris tots els vulgueu, de la gent desconeguda em faig la sorda.... no val la pena.

[crissie]

Hola.... Crissie...em fa gracia...perquè sempre separeu...les q fan lactancia i les q no. ( que ho fan pel motiu q volguin) i no son excuses... Cadascu se sap lo seu.
Ara jo.... He donat molt poc pit i he tingut dues cesaries...i no sabeu la ràbia que em fa entrar en alfun post i llegir entrelinies lo mala mare que som...mai he contestat perquè sé que si m enbalo ens hi emprenyeriem.
Amb aixo us vull dir q s ha de mirar de respectar totes, totes lea maneres de criar ( deixant de vanda casos excepcionals q hi hagues perjudici al menor) perquè cadascu fa com vol i com pot... A mi m ha costat entendre algun tipus de criança... I també he criticat fins i tot segurament he volgut donar opinio i he pogut fer sentir malament a algu... Pr cada cop tinc més clar q jo vaig al meu rotllo per tant les demés deuen anar al seu.
Salut i a dusfrutar dels vostres fills

Tona em sap greu si t'he ofès, però em sembla que entre les meves línies no has pogut llegir de cap de les maneres "lo males mares que sou"... Separar? bé el post va d'això no? De jutjar les maneres de criar...i evidentment no és el mateix criar amb pit que amb biberó...són dues maneres molt diferents. NO estic debatint en cap moment el que és més o o dolent, bàsicament perquè no és el tema, simplement estic dient que la gent ho diferencia i que jutja SIGUI EL QUE SIGUI...jo òtser m'he trobat més situacions en les que se m'ha dit de tot per donar el pit al meu fill de 3 anys i a tu t'ha passat al contrari...i tant que si! no ho discuteixo pas, simplement explicava la meva experiència POtser últiament no expresso gaire bé el que vull dir...serà la falta de son
Torno a demanar disculpes si algú s'ha sentit malament per culpa meva.

[tona]

Hola crissie... No ho deia per aquest post exactament ni per tu en concret... Sencillament volia arribar a dir q no només sou criticades les q doneu pit a llarg termini... Sino q jo també m.he sentit jutjada per el q jo he escollit o he hagut de fer.... El que volia dir que en el soc petit hi ha varios post oberts ( ara no recordo titols) que quant els llegia em sentia molt malament i em posaven mala "osti" parlant clar... Perquè hi havia comentaris entre linies de bastant mal.gust....per les q desgraciadament hem patit cesaries que evidentment no soc la shakira i no ho vaig pas escollir...ojalà sabes lo q es tenir un fill vaginalment...pero pee desgràcia ja no ho sabre mai...perquè encara q tingui un tercer serà cesaria...
Au salut a tothom!!!
Per cert escric des del mob i he vist que l altre missatge està ple de faltes...aquest potser també en surt alguna...pr m és dificil mirar-ho...disculpeu per endavant!!!