Nens sense joguines

[Guineu]

Totes teniu la vostra raó....en realitat que segurament si en parlessim sense fòrum de per mig ràpidament entendriem el que volem dir.
A mi m'horroritzaria portar la meva filla a una escola de la India, de fet no crec que viatgi mai amb ella allà....ni ha molts de països on m'horritzaria portar-la, com per exemple Estats Units....

[entrerius]

Goga, jo prefereixo escolaritzar el meu fill aquí que al Marroc, per motius ben diversos com per exemple: allí la religió és obligatòria fins al batxillerat (tot i que darrerament ja estic tenint els meus dubtes si no serà un fet aquí també en poc temps ), no m’agrada que adoctrinin al meu fill (tot i que aquí l’educació sempre ha estat molt polititzada i fins i tot ara pretenen espanyolitzar-la........), aquí fins al moment s’apostava per una educació pública gratuïta i de qualitat (tot i que ara sembla que s’advoca per l’excel•lència que acabarà sent de pagament).....,
En el fons sóc egoista i vull que aprengui la nostra cultura ja que l'altra la desconec en gran part i sempre tenim por a lo desconegut i pensem que més val dolent conegut que bo per conèixer.... però la raó principal però és que prefereixo viure aquí i no pas a Tànger (per ejemple), perquè és el que conec i el que em dona seguretat i confiança... però sobretot perquè els portem uns anys d’avantatge en reclamar drets sense por i complir deures, i espero que la nostra societat arribi a la maduresa mental abans que la seva (o al menys això seria d’esperar) per així poder debatre qualsevol tema i arribar a una conclusió sense haver de tornar-ho a fer als 4 anys en sentit contrari, com passa fins ara en la nostra societat bicèfala i contínuament encallada en els mateixos esculls.

L’altre dia el meu home estava deprimit i parlàvem del perquè. Ell sempre havia viscut al dia al seu país, sense cap lligam laboral. Vivia al dia i això li permetia viure en consonància amb els seus principis. Es podia permetre el luxe de rebutjar una feina si no li semblava correcta, o treballar per algú que no el respectava. Viure la vida segons els teus principis és lo principal per ser feliç i estar sa.
Quan va arribar aquí va trobar feina fixa, tenia tota la seguretat que li calia i es va hipotecar. Ara se sent lligat i cada dia, a la feina, ha d’escoltar i veure coses que no l’agraden i aguantar-les. En conseqüència es posa malalt i es deprimeix pensant que ara conviu amb la por que mai havia tingut i lo pitjor és que dubta si fora capaç de tornar a viure com abans. Se sent encadenat de per vida.
Això, a mi, em fa plantejar moltes coses sobre la seguretat del nostre sistema (que ja veus que no vull deixar....o no puc, com ara li passa al meu home) i penso que en el fons tots nosaltres tenim por al canvi, a lo desconegut, perquè ens ensenyen a viure lligats per fer funcionar el motor de l’economia i ens costa horrors pensar en qualsevol canvi, per petit que sigui.
Quan penso que em vaig enamorar d’un home lliure i ara tinc un esclau més d’aquest sistema, em sap molt greu, perquè en el fons jo en tinc part de culpa.
M’agradaria poder-lo conservar intacte, lliure com era, aquí a casa nostra .....però sembla que les dues coses son difícils de compatibilitzar.
Si pel que sigui, aquesta vida no ens acaba d’omplir, no tindria cap problema en plantejar-me anar a viure a qualsevol altre lloc en busca d’alguna cosa que ens fes més feliços als dos. Potser hauríem de provar-ne unes quantes i tardaríem en trobar-la, però estic convençuda que al final ens en sortiríem perquè el món és molt gran quan no tens por.

[Lau]

M'has emocionat entrerius.

El païs ideal seria el que tingués el millor de cada lloc, poguéssim tenir la llibertat que tenia el marit d'entrerius abans, i poguéssim tenir la escolarització finlandesa... però molt em temo que això és una utopia.

[charito]

Doncs mira Goga un bravo molt gran perque son veritats com a temples! Us recomano que busqueu per internet el mite del bon salvatge.

Perdona entrerius pero jo no entenc aixo de viure al dia des de la perspectiva de mare, sense lligams laborals vol dir sense compromisos? A molts llocs les dones han d'aguantar les idees lluminoses dels marits i la falta de compromis perque elles no poden mantenir els seus fills per elles mateixes. Perque la fvf nomes dona prestecs a les dones?

I obviament sense lligams vol dir en negre, sense pagar impostos, o sigui sense sanitat i educacio publica ? O volem els beneficis sense pagar el preu???

La manca de llibertat comenca el dia que tens un fill i li vols assegurar cada dia el plat a taula i un sostre.

[entrerius]

Goga, sota el meu punt de vista, hi ha dues maneres de viatjar totalment diferents. Uns surten com a viatgers amb intencions d'aprendre i d'altres com turistes amb intenció d'ensenyar les fotos als amics.
Habitualment els viatgers son ben rebuts i tenen les portes de casa obertes allí on van, perquè s'apropen a la gent, al seus costums i, sobretot, els respecten. En conseqüència reben lo millor.
Els turistes, habitualment, s'ho miren com si fos una pel.lícula, des de la distància (la por?) i els autòctons ho noten. Per tant, tenen tots els números d'acabar rebent lo pitjor.
Un, és turista o és viatger, i segons sigui, veu el món.

Recordo, que fa 25 anys, abans d'anar a estudiar a Barcelona (sóc de poble) tothom deia que anés molt en compte que allí et robaven la cartera a la mínima i estava ple de malfactors........
Fa pocs dies una persona em va dir exactament el mateix. Que ara estava fatal i que t'ho fotien tot......
Per mi, tant la persona que m'ho va dir fa 25 com la que m'ho va dir fa poc ,tenen la mateixa manera de veure el món, des de la por. Això no vol dir que jo m'ho hagi de creure necessàriament i anar-hi amb por a partir d'ara, ni tampoc vol dir que ella pugui entendre el meu punt de vista tant irracional.
Simplement tenim dues formes diferents de veure el món i la gent que hi viu.

[entrerius]

I obviament sense lligams vol dir en negre, sense pagar impostos, o sigui sense sanitat i educacio publica ? O volem els beneficis sense pagar el preu???

La manca de llibertat comenca el dia que tens un fill i li vols assegurar cada dia el plat a taula i un sostre.

la gran part del món té fills i no sap que significa seguritat social, feina fixa ni impostos........ l'únic que sap és sobreviure. El meu home vivia en un lloc d'aquesta part del món.
Quan va arribar aquí va ser quan va saber que significava......

[entrerius]

Casualment, m’acabo de topar amb aquest relat. Resumeix una mica el que opino de l'essència del post i de la seva deriva:

“Un día como cualquiera, un padre de una familia adinerada llevó a su hijo a un viaje por el campo. Estuvieron todo el día y la noche en una granja de una familia campesina muy humilde. Al concluir el viaje, ya de regreso a casa, el padre le preguntó a su hijo

- ¿Qué te pareció el viaje?
- Muy bonito, papá – respondió el hijo.
¿Viste lo pobre que puede ser la gente? – dijo el papá
... - Si Padre – respondió el niño pensativo
- ¿Y qué aprendiste?
– el niño respiro profundo y dijo:
- Vi que nosotros tenemos un perro en casa, ellos tienen cinco. Nosotros tenemos una piscina larga hasta a la mitad del jardín, ellos tienen un arroyo que no tiene fin. Nosotros tenemos lámparas importadas en el patio, ellos tienen las estrellas. Nuestro patio llega hasta la muralla de la casa, el de ellos tiene todo un horizonte. Ellos tienen tiempo para conversar y convivir en familia, tú y mi mamá tienen que trabajar todo el día y casi nunca los veo.

Al terminar el relato, el padre se quedó mudo y su hijo agregó:
- Gracias papá, por enseñarme lo ricos que podemos llegar a ser”…

[entrerius]

Goga, ets com una cançó en anglès... no t'entenc, però m'agrades

[Kèkontan]

Entrerius m'ha agradat molt el relat, jo visc a Haití i estic embarasada. D'aquí un mes tornaré a Catalunya i pariré allà, però molt posiblement torni a Haití en un futur pròxim ja que la meva parella és on té més posiblitats de feina. Així que no descarto per res portar el meu fill@ aquí, a pesar de les malalties que hi ha (colera, malaria, dengue,..) penso que també té les seves parts positives ja que jo estic molt integrada al pais. A part a molts nens haitians els hi encanta jugar amb nens blancs (un dia uns nens de 5 anys em van dir que pensaven que els blancs neixiem ja grans, no s'imaginaven com podia ser un nen petit!).

Haití és el pais més pobre d'Amèrica, potser visquen aquí el meu fill@ apendra que la vida és molt diferent segons on es visqui, però crec que com jo també veura tot lo bo que tenen aquí (els nens es fan les seves joguines, passen tot el dia amb la familia, hi ha porquets i cabretes pel carrer, anar a l'escola és un luxe i un orgull,...).

Fa poc vaig fer una xerrada sobre Haití a l'escola de la meva germana petita de 7 anys, i els hi vaig mostrar fotos als nens explicant sobretot com és la vida d'un nen en un dia (llevar-se, l'escola, els deures, el menjar, les botigues,...) van flipar i es van fer una mica a la idea de com pot ser la vida a un altre part del mòn, veuen que hi ha nens que van descalços, que no tenen gaires joguines,.. però dubto que això els hi faci canviar la seva perspectiva.