Nens sense joguines

Reflexions sobre criança, educació i tot els que ens aporta ser pares/mares
Avatar de l’usuari
yuyu
:: dinosaure
Entrades: 7623
Membre des de: dg. gen. 27, 2008 7:45 pm
Ubicació: Mataro

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: yuyu » dl. maig 06, 2013 3:07 pm

.
NO tenim sort per tenir més, tenim sort per tenir gent que ens estima i per saber estimar i jugar. Que els nosters fills tinguin moltes coses no es garantia de que siguin feliços. Hi havia un nen tan pobre tan pobre tan pobre qu enomés tenia joguines( i no ho dic perquè sigui el teu nen, eh?)
estic segura que si et preocupes tanper ell com per escriure aquí ets una súper mare que el cuida moltíssim i juga molt amb ell....només ho dic coma reflexió personal.[/quote]

m'ha encantat aquesta reflexió...moltes gracies guineu.. <:-)
Avatar de l’usuari
nini8852
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 503
Membre des de: dc. març 24, 2010 11:18 am

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: nini8852 » dl. maig 06, 2013 3:27 pm

Jo a la meva filla 'sempre' li parlo dels nens sense cèntims. No sé quina idea s'en fa ella ara (quasi 5 anys), però desde sempre hem donat roba i joguines als 'nens sense cèntims'.
En quan al tema de que tingui un munt de joguines i no sàpiga a què jugar, a mi també em pasa i llavors em pregunto: li he ensenyat a jugar? Ha de jugar sempre sola?
si, té joguines (no pas un munt, perquè no em sembla bé, però si les suficients) i quan em diu que no sap a què jugar i que s'aborreix, anem a la seva habitació i mirem quines podem agafar, les portem al menjador i comencem a jugar. A vegades agafem la caixa de les disfresses, a vegades la caixa de coses musicals, o a vegades juguem al domino tots 3.
El problema no es que no valorin el que tenen, només pel fet de tenir-ne un munt, sinó que nosaltres pretenguem que ells s'espavilin jugant sols.....
Imatge
Avatar de l’usuari
Guineu
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 508
Membre des de: dc. març 14, 2012 2:51 pm

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: Guineu » dc. maig 08, 2013 2:27 pm

:ok: :ok: :ok: :ok:Catalanna, Cecilia, nini, princesa ballarina Lau, Goga, Yuyu !
La veritat és que també estic molt d'acord amb que les joguines son per compartir-les....Tenir fills et fa aprendre moltíssim....com a mínim en el meu cas m'esta ajudant moltíssim a veure clar que és lo important a la vida i que no ho és tant....entre d'altres coses...sóc mestra i.....mare meva més que mai ara que sóc mare, entenc els nens i nenes i les families...i també entenc menys que mai algunes pare si mares.
SEr mare realment et fa veure les coses diferent....Hi ha feines on ser mare és com haver cursat un master per fer encara millor la teva feina....de fet ara penso que els pediatres, mestres d ela llar d'infants...etc quan son mares...sovint es nota. :love: :love: :love: :love:
I ho dic sent molt jove...i havent estat 7 anys sent mestra sense ser mare.
<a href="http://lilypie.com/"><img src="http://lbdf.lilypie.com/lN0Xp2.png" width="400" height="80" border="0" alt="Lilypie Pregnancy tickers" /></a>
Avatar de l’usuari
Laure
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3416
Membre des de: dv. març 07, 2008 12:35 pm
Ubicació: El Maresme

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: Laure » dc. maig 08, 2013 10:42 pm

Hola!

quan deia que crec que el meu fill té sort evident que no em referia a les coses materials, sinó perquè ha nascut on ha nascut i té gràcies a déu (de moment) cada dia un plat de menjar a taula. I de l'estima ja no cal ni parlar-ne.

el tema de les joguines estic completament d'acord en que tenir més joguines no significa que juguin més ni que sigui millor, només faltaria, i penso que és ben cert això que dieu que jugar a inventar és el millor que hi ha (el joc preferit del meu fill és fer experiments). Si que és cert i ho diu la gent que viatga que aquí som rics infeliços (pares i nens), i que allà veus nanos vestits amb quatre draps que tenen un somriure que no té preu. però, malauradament, un somriure no ho és tot, tan de bo fos així :ufs:

l'anunci que comenteu del nen del tercer món que simula voler apadrinar un nen d'aqui, el trobo emotiu, significatiu, però el missatge que hi llegeixo (jo) és de cara a nosaltres, que APRENGUEM A SER FELIÇOS , però jo personalment no el veig real. vull dir : és aquest realment el que ens diria un nen del tercer món?

una abraçada
Avatar de l’usuari
charito
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2408
Membre des de: dv. jul. 03, 2009 10:11 pm

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: charito » dj. maig 09, 2013 9:16 pm

Doncs mira Goga aqui estic d'acord amb tu!!! :ok:
Avatar de l’usuari
Guineu
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 508
Membre des de: dc. març 14, 2012 2:51 pm

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: Guineu » dv. maig 10, 2013 7:29 am

Totalment d'acord Goga, no per viure a Europa som infeliços, tot el contrari tenim totes les eines i facilitats per tenir una vida còmode , tranquila i feliç. Sí que som un afortunats.La pena és que hi ha molta gent infeliç i insatisfeta tenint-ho tot....
de veritat a mi em fa una pena anar amb el cotxe i veure algú que s'emrenya com si li anés la vida perquè has aparcat on volia apracar ell sense adonar-te, o veure gent que es queixa a les botigues sense cap motiu, algunes mares de l'escola que ja d'entrada abans d saber el que ha passat venen amenaçant o emprenyades com una mona.....
De totes formes , tret dels països on hi ha guerres, dictadures...etc tot i que siguin pobres poden ser molt feliços, encara que tinguin molt poc... :love: :love: :love: :love:
<a href="http://lilypie.com/"><img src="http://lbdf.lilypie.com/lN0Xp2.png" width="400" height="80" border="0" alt="Lilypie Pregnancy tickers" /></a>
Lau
:: poltre
:: poltre
Entrades: 627
Membre des de: dc. nov. 11, 2009 4:27 pm

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: Lau » ds. maig 11, 2013 7:41 pm

Jo estic d'acord en que a europa som feliços... en el que no estic d'acord és en les afirmacions de molta gent (no d'aqui en concret) que opinen que néixer a áfrica (per exemple) és simptome d'infelicitat.... i això tampoc és.
Avatar de l’usuari
Laure
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3416
Membre des de: dv. març 07, 2008 12:35 pm
Ubicació: El Maresme

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: Laure » dg. maig 12, 2013 5:17 pm

Estic d'acord en moltes coses que dieu, crec que sí que som afortunats però també podem ser infeliços alhora, no és ser anti-res, és simplement veure al nostre voltant com vivim i penso que hauríem de saber agraïr i valorar molt més les coses. Tampoc penso que néixer a l'Àfrica sigui sinònim de ser infeliç però sí que tindràs moltes més dificultats a la vida , menys recursos, Que lo material no és tot? evidentment, no és ni la meitat , però quin valor li donem nosaltres a un plat d'arròs? i quin valor li deuen donar a segons quin lloc?
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: entrerius » dl. maig 13, 2013 9:42 am

Núvol, jo t'hauria dit quelcom similar al que t'ha dit la Guineu i la Princesa-ballarina.....
El fet de tenir moltes joguines no implica necessàriament que pugui o sàpiga jugar sol.

Jo tinc un de 4 anys i des de ben petit hem anat reciclant joguines (donant-les directament a un altre nen, a l'escola....i fent-lo participar a ell de la selecció). Al igual que la roba, que també l'hem anat regalant tota, les joguines a mesura que "es queden petites", les triem (ell m’ajuda) i les donem.

Cada edat té les seves necessitats i fer l'exercici de desprendre’s dels seus "tresors" és molt bo tant a nivell personal com espacial (no sap l'espai que recuperes ;-) ).
Amb això enllaço amb el debat de la felicitat europea que heu encetat. Crec sincerament que el nostre gran problema es que tenim un apego fermament arrelat a un munt de coses que ens impedeix avançar. Fem un drama de qualsevol pèrdua i això ens genera molta infelicitat. Tendim a acumular, i com més tenim més ens costa despendre'ns de res.
Viatjar, efectivament és una lliçó de vida increïble, i te n'adones que efectivament tots volen el somni americà o europeu perquè la televisió és una gran venedora de somnis, sobretot consumistes i irreals. Precisament per això, quan arriben al seu somni se n'adonen que tot és fum, que el que els havien venut té un preu molt més alt del que havien pensat: el temps per viure la vida, les necessitats creades, les cadenes del tenir i l’acaparar que necessàriament l’acompanya......
Quan vas a un lloc, suposadament en desenvolupament (odio aquest concepte) i veus la capacitat que tenen per compartir el POC (res) que tenen, us asseguro que quedem ben retratats. És increïble!!!
Una altra cosa molt important per ser feliç és viure el present, i nosaltres no en sabem. Vivim immersos en el passat (d’aquí la impossibilitat de despendre’ns de res) i projectant un futur que no sabem si mai arribarà i que ens genera una gran incertesa i ens fa viure amb por. En els llocs on encara no s’han “desenvolupat” (no tenen la necessitat imperiosa de tenir i consumir) existeix el present..... demà ja veurem. I això noies, això no té preu!!!!
Per tant, sota el meu punt de vista, som uns pobre desgraciats convençuts que tenim una sort increïble per haver de treballar tot el dia per sobreviure, sense possibilitat de gaudir de la vida ni de criar als nostres fills, cosa que ens garanteix tenir unes cadenes lligades al coll durant tota la vida i transmetre als nostres fills la sort que tenim de ser esclaus.
Per mi la idea de felicitat no és pas aquesta....però sóc filla d’aquest somni i en conseqüència tinc por del futur i del canvi i també sóc esclava de la anhelada seguretat.
Potser, però, intentaré no vendre-li el fum del somni americà o europeu al meu fill..... n’hi ha molts d’altres per provar i el món és molt gran i amb molta riquesa.... prefereixo que ell trobi el seu somni.

Bon dilluns noies.
Avatar de l’usuari
Guineu
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 508
Membre des de: dc. març 14, 2012 2:51 pm

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: Guineu » dl. maig 13, 2013 8:40 pm

Per favor Entrerius!!!!! No podria estar més d'acord amb tu....cada paraula del que escrius és encertada!
Jo he viatjat a Sud-america i Asia i m'he quedat meravellada i enamorada dels somriures constants i la hospitalitat de la gent Thailandesa.I com bé dius....demà ja veuran que fan i que passa!
El moment i la persona més important de la seva vida és l'ara i a qui tenen davant(és una forma d parlar).
Fa molt de temps que intento evitar "l'apego" de les coses materials, de fet els meus pares han estat els millors mestres amb el seu exemple.
Cada dia em sorprenc veient la importància que la gent dona a certes possessions.
<a href="http://lilypie.com/"><img src="http://lbdf.lilypie.com/lN0Xp2.png" width="400" height="80" border="0" alt="Lilypie Pregnancy tickers" /></a>
Lau
:: poltre
:: poltre
Entrades: 627
Membre des de: dc. nov. 11, 2009 4:27 pm

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: Lau » dt. maig 14, 2013 10:17 pm

Jo he viatjat a alguns llocs d'Àfrica i hi ha molts llocs d'aquest meravellós continent on tenen poc, però NO passen gana i els nens poden anar a l'escola, etc.... i són molt feliços, molt! i com diu l'Entrerius amb qui estic d'acord totalment... els venen fum... recordo un dia una conversa amb un noi de tanzania... ens deia que la seva màxima il.lusió era tenir una casa com tots els europeus... quan li vam explicar que els europeus tenim una casa però que la paguem durant 25 anys es va ficar les mans al cap!
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: entrerius » dj. maig 16, 2013 10:31 am

podem dir que l'home és el pitjor i el menys respectuós dels essers que poblen la terra, el predador més ferotge i el més desequilibrat.
Partint d'aquesta base, tots depreden al seu nivell, i el nostre nivell desenvolupat de consum (que es ven per si sol a nivell global i al que tots aspiren), se'n porta la palma d'or al monstre devorador mes gran i més ferotge:
-podem matar de fam a la meitat de la població mundial amb un simple clic de ratolí i un "compra" mentre llancem tones de menjar i la FAO ens aconsella menjar insectes,
-podem inventar guerres preventives per espoliar recursos naturals sota la supervisió de la ONU per poder dormir bé i sense remordiments de consciència,
-podem canviar de mòbil cada 3 mesos mentre esclavitzen nens i violen dones per la matèria primera,
-podem passejar orgullosos lluint marca sense ni preocupar-nos de on, qui ni com s'ha fabricat,
-podem acabar amb l’Amazònia sense cap mena d’escrúpols
-Podem fer tot això i més i al mateix temps estar orgullosos del nostre sistema.

Evidentment no tenim cap credibilitat per demanar a cap país emergent (com ens agrada anomenar-los) que compleixi drets humans, normes, protocols ni normatives de cap tipus, perquè prèviament ens les hem saltat totes i de fet ho continuem fent a casa seva. I ara, quan és evident que no anem bé, no tenim el poder per evitar l'increment predador dels països als que els hem venut el somni consumista, entre d’altres perquè han après molt bé la lliçó de que el creixement genera riquesa (a uns quants, es clar) i la pela ara la remenen ells.

Cada humà individualment és un predador, cada grup n'és un de més gran, però el més perillós de tots els grups és el que no té un cap visible ni cap responsable directe al que acusar de les massacres, abusos i violacions dels drets humans..... i aquest és el monstre corporatiu al que per molt que li tallis un cap l'en surten 10 i que sap aprofitar perfectament la incultura i la necessitat com a ma d'obra i la ingenuïtat com a gran consumidor desequilibrat però satisfet amb les engrunes.
Lau
:: poltre
:: poltre
Entrades: 627
Membre des de: dc. nov. 11, 2009 4:27 pm

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: Lau » dj. maig 16, 2013 1:16 pm

Està clar que no tots els pobles primitius són feliços i pacifics.... com diu l'entrerius el problema és l'home i per això és tan dificil de trobar solucions.

Goga, estic totalment d'acord amb tu que hi ha nens que no són feliços a àfrica, però també estaràs d'acord amb mi que n'hi ha molts que sí. Generalitzar dient que àfrica són miserables tots i infeliços tots és molt imprudent.

Tampoc es parla de com els nigerians del delta del níger s'estan morint per culpa de les petroleres Shell i Bp entre d'altres, mentre nosaltres continuem posant gasolina per poder-nos desplaçar... (jo inclosa)... o tampoc es fa res per solucionar el tema del coltán per fabricar telèfons mobils... mentrestant, es segueix permetent que es facin superofertes regalant mobils a la gent, per tal de que se'l canviin cada any, quan és una cosa del tot innecessària.... i com això... mil coses més....

Jo crec que l'educació dels nostres fills passa per ensenyar-los què està malament i què està bé, independentment de colors de pell, regions o religions.... i tan de bo, ells fóssin capaços de canviar aquesta merda de món en el que vivim. Però molt em temo que és una utopia.
Julyet
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2955
Membre des de: ds. oct. 03, 2009 3:28 pm

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: Julyet » dj. maig 16, 2013 8:53 pm

En relació a "l'essència" del post i sobre el joc infantil, us passo uns enllaços a uns textos de la tenda online de joguines "jugar i jugar", la qual m'encanta :). No afegiré res més del que diu, ja que ho trobo fantàstic:

http://www.jugarijugar.com/ca/content/1 ... sevol-cosa

http://www.jugarijugar.com/ca/content/1 ... na-joguina

http://www.jugarijugar.com/ca/content/1 ... s-joguines

Algunes joies:

Els nens i les nenes juguen per la mateixa raó per la qual mengen, es mouen, riuen i ploren, demanen abraçades, dormen i respiren. Cap d’aquestes funcions no es pot suprimir sense que el seu desenvolupament vital en resulti seriosament afectat. Per això, cap joguina no fa jugar un infant: és ell qui, tingui trenta joguines o no en tingui cap, transforma l’objecte que té a prop, per anodí que sigui, en un material de joc perfecte.

Llavors les joguines no serveixen per res?!
El que serveix és el joc: com a procés, com a seqüència viva i personal, invisiblement guiada per l’interès del descobriment. Més enllà d’uns criteris generals, no hi ha joguines indicades per a cada edat, sinó materials que acompanyen les fases del creixement, i aquestes fases són úniques i diferents en cada infant. Només escoltant-los, llegint el moment i el lloc pels que estan transitant, podem fer propostes materials que tinguin més sentit.


Abans de comprar, esperem que es manifesti la necessitat interna. Necessita construir? Ho farà amb els pots i les olles de la cuina; i llavors serà el moment d’oferir-li un joc de construcció. Primer la necessitat, després el material: de dins cap a fora, perquè si una proposta apareix quan l’interès no s’ha despertat, no trobarà la receptivitat necessària; i quan hi ha la necessitat i no hi ha les eines i materials, s’els fabricarà amb el que trobi al seu abast.
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: entrerius » dv. maig 17, 2013 10:28 am

perdoneu noies pels rotllos que res tenen a veure amb el post.... però sóc una antisistema (ara que està tant de moda) que està totalment integrada en ell i ha de treure el foc intern per algun lloc o-o:)
Tant sols permeteu-me un darrer comentari sobre el tema.

Goga, el teu comentari em recorda a una conversa que vaig tenir sobre prostitució amb un musulmà. Ell donava per suposat que la prostituta era el focus del problema, mentre jo defensava que si no hi hagués ningú que comprés sexe no hi hauria persones que en vendrien. Per tant, sota el meu punt de vista, el que estava en posició de superioritat era el responsable i l'abusador (el comprador i les màfies que s’enriqueixen).
Doncs amb això penso més o menys el mateix. No ens exculpa de res el no ser els abusadors directes si continuem pensant que la nostra vida és idíl•lica i els responsables de les seves misèries son ells mateixos perquè son primitius..... si compres matèria primera a una màfia que esclavitza nens i viola les nenes, ets un abusador, si la teva empresa fa servir ma d'obra infantil a l'altra punta de món, per molt que tu no ho vegis, ets un abusador.....

T’he llegit algun cop parlar en contra dels enviaments de llet de formula a l''Àfrica per pal•liar la fam perquè impliquen acabar amb la LM i provoquen més fam. Això ve a ser un clar exemple de la poca consciència que hi ha de les repercussions dels nostres actes en altres societats.

Pensar que lo nostre és lo millor ens impedeix avançar. La nostra societat òbviament té moltes coses bones i no les canviarem a pitjor, en tot cas intentarem millorar-les. Però lamentablement també en té moltes de dolentes i tancar els ulls a la realitat no les fa desaparèixer. Per tant, penso que analitzar-les de forma crítica ens fa reflexionar i buscar alternatives que millorin el nostre sistema i fer-lo més just per tothom, inclosos els que treballen per nosaltres a milers de km de distància.
Defensar canvis no implica voler copiar formes de viure d'altres societats però potser sí intentar quedar-nos amb les coses que saben fer millor, que també en tenen per molt que ens pugui semblar impossible, i adaptar-les a la nostra.

Enllaçant amb el que ha dit la Julyet i retornant al tema del post, els nens tenen la necessitat del joc a tot arreu i aquí se’ls hi demana que juguen molta estona sols, pel tipus de vida que portem. Per això comprem joguines i estris diversos per suplir la companyia, esperant que sigui suficient.
En altres llocs, si no tenen joguines se’n fabriquen amb el que tenen a l’abast, no cal comprar res, ells ho troben explorant i normalment acompanyats d’altres nens.
Potser els nostres fills tenen moltes joguines però no deixen massa marge per explorar, sobrestimulants, molt llampants però aviat abandonades, com diu el bloc, o amb funció educativa abans d’hora.
Trobo del tot encertat deixar que primer hi hagi la necessitat del joc i desprès facilitar una joguina i adequar les joguines a l’edat.
Avatar de l’usuari
Guineu
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 508
Membre des de: dc. març 14, 2012 2:51 pm

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: Guineu » ds. maig 18, 2013 12:08 am

...gràcies entrerius! Perdoneu però algú ho havia de dir!
Jijiji
<a href="http://lilypie.com/"><img src="http://lbdf.lilypie.com/lN0Xp2.png" width="400" height="80" border="0" alt="Lilypie Pregnancy tickers" /></a>
Avatar de l’usuari
coquette
:: peixet
:: peixet
Entrades: 250
Membre des de: dl. març 05, 2012 9:17 am

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: coquette » ds. maig 18, 2013 2:48 am

Goga, podries passar les referències bibliogràfiques d'on has obtingut aquestes dades sobre les iniciacions a Nova Guinea, sisplau?

A quines tribus et refereixes? Nova Guineà és molt gran i diversa
Jardí de bons endreços http://canroldors.blogspot.com
Avatar de l’usuari
Guineu
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 508
Membre des de: dc. març 14, 2012 2:51 pm

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: Guineu » ds. maig 18, 2013 7:23 am

Goga tens molta info de la que sincerament....no en tinc ni idea! Pel que veig saps molt del tema ...
Jo per això parlava de societats "pobres" en bens materials on jo he estat un temps suficientment llarg per quedar-me enamorada de la riquesa i alegria amb la que es viu amb molt poc.
Evidentment hi ha molts racons del món on les injustícies i aberracions humanes estan a l'ordre del dia....però en cap moment em parlat d'aquests països en concret, hi ha de tot aquí i allà.
Pel que fa al joc....completament d'acord amb la necessitat d'experimentar.
<a href="http://lilypie.com/"><img src="http://lbdf.lilypie.com/lN0Xp2.png" width="400" height="80" border="0" alt="Lilypie Pregnancy tickers" /></a>
Avatar de l’usuari
charito
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2408
Membre des de: dv. jul. 03, 2009 10:11 pm

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: charito » dc. maig 22, 2013 10:23 pm

Doncs estic d'acord amb la Goga com ja he dit, es molt maco anar de vacances i compartir experiencies i obrir la ment a altres cultures, i s'apren molt, pero despres quedeu-vos-hi a viure.... francament no voldria viure a cap lloc on per ser dona no tan sols pogues treballar sino que no pogues sortir sola al carrer, on els gays siguin empresonats i assassinats, on la meva filla pugui patir la mutilació genital, on els meus fills no puguin ser atesos per un metge, vinga au.... que sembla que no valoreu el que hem lluitat pels nostres drets i la sort que tenim de viure on vivim...
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: Nens sense joguines

EntradaAutor: entrerius » dj. maig 23, 2013 9:55 am

entrerius ha escrit:...Pensar que lo nostre és lo millor ens impedeix avançar. La nostra societat òbviament té moltes coses bones i no les canviarem a pitjor, en tot cas intentarem millorar-les. Però lamentablement també en té moltes de dolentes i tancar els ulls a la realitat no les fa desaparèixer. Per tant, penso que analitzar-les de forma crítica ens fa reflexionar i buscar alternatives que millorin el nostre sistema i fer-lo més just per tothom.
Defensar canvis no implica voler copiar formes de viure d'altres societats però potser sí intentar quedar-nos amb les coses que saben fer millor, que també en tenen per molt que ens pugui semblar impossible, i adaptar-les a la nostra.

Torna a “La maternitat/paternitat”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: