No vol estar amb el seu pare. Què podem fer?

[maig13]

Hola noies! No sé si aquest tema interessarà gaire aquí, però igualment us ho explico: Mireu, la meva nena té 14 mesos, i des de fa uns dies que no vol estar amb el seu pare. Quan ell arriba a casa la nena no vol ni veure'l, i si intenta agafar-la es posa a plorar. La única manera que tenim que s'estigui amb ell és que jo desaparegui o que se l'emporti fora de casa. Però en canvi no li passa gens si venen avis o altres persones a casa, que deseguida els vol abraçar o besar. Jo estic una mica preocupada perquè no entenc molt bé si això és una reacció normal o si estem fent alguna cosa malament. La veritat és que per culpa de l'horari del meu marit ells dos es veuen ben poc, i sempre sóc jo qui està amb ella, tot i que jo també treballo pel matí. Al matí l'aixeca ell i la porta a l'escola bressol, i no es tornen a veure fins gairebé les 20h de la tarda. I clar, ell està ben deprimit per aquest tema, sobretot perquè fins fa no gaire la nena es tornava boja quan veia al seu pare. Jo intento treure-li importància, però penso que si em passés a mi em moriria. A vosaltres també us ha passat?? què em podeu recomanar?? Gràcies!

[núvol]

Hola, la veritat és que a nosaltres no ens ha passat mai, però el que et puc dir és que el meu fill està boig amb el seu tiet i és el membre de la família que veu menys de llarg....ni avis, ni tieta...el tiet! i jo crec que és perquè quan es veuen, les poques vegades que estan junts, la relació que té el meu germà amb ell és diferent. El que vull dir és que el teu marit no pot canviar l'horari de la feina, això està clar, però potser el que hauria de mirar és veure el seu comportament amb la seva filla quan arriba a les 20 h. Segur que ho fa excel.lent, però potser la nena requereix un altre tipus de relació...no sé si m'explico prou bé, no voldria que s'entengués malament...

[Ponioleta]

A casa una època va passar el mateix. Penso que no es pot fer res, encara que sigui dur pel pare (el meu company ho va passar MOLT malament).
Sé que no serveix de gaire el que et dic però penso que si ho forces pot acabar essent pitjor. Si hi ha coses/activitats que la teva filla faci bé o li agradin fer amb el pare es pot intentar potenciar... O per exemple intentar establir rutines que siguin amb el pare: la banyera que la faci el pare, o vestir-la al matí...

I molta paciència, comprensió i suport.

[bertian]

maig13, jo mateixa vaig obrir un post fa temps que es titulava "el papa no, diu", perquè justament l'any passat la Berta estava súper anti papa, i t'haig de dir que tot i que ella està molt més emmarada des de sempre, la cosa ha canviat molt!!!!!
Tranquil·la que tot són etapes i a vegades surten aquestes cosetes, entenc que el teu company estigui dolgut, el meu també ho estava, però tot canvia!!!! ànims!!!!!!!

[maig13]

Hola noies! Moltes gràcies! Mirarem que passi una mica el temps, i també mirarem d'establir rutines divertides pare-filla. La veritat és que és ell qui sempre banya la nena, però segur que ens hi hem d'esforçar una mica més! I tenir paciència, és clar...
La veritat és que la nena es torna boja quan veu als meus pares, i això que viuen lluny i no els veu cada dia. Haurem d'anar aprenent de cada etapa que passi la petita.
bertian, vaig a buscar el teu post! ;)

[montsecm]

Estic d'acord que són etapes. El meu fill només veu al seu pare als matins, que s'encarrega d'aixecar-lo i portar-lo a escola. A la nit arriba passades les 22h (per l'horari de la feina) i per tant els dies de cada dia només és aquesta estona. Els caps de setmana o vacances ja passen tots els matins junts i s'ho passen d'allo més bé.
Ho poso com a exemple pq tenen una relació excel·lent (sobretot la part de jugar) i el nen ja té 3,5 anys. Suposo que quan son petits, el trobar a faltar després la reacció és aquesta, però paciència pq segur que es una temporadeta i ja esta