Massa por

Reflexions sobre criança, educació i tot els que ens aporta ser pares/mares
novella
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 584
Membre des de: dg. oct. 14, 2012 1:16 pm
Ubicació: Girona

Massa por

EntradaAutor: novella » dg. ago. 10, 2014 10:43 pm

Tinc massa por. Abans no em passava, però des que sóc mare visc aterrada. I no parlo d'aquell sentiment tan comú als pocs dies/mesos de ser mare. Parlo que el meu fill farà 2 anys i segueixo aterrada.
I no em refereixo a aquelles mares que no volen que el nen corri perquè es farà mal, o no el deixen enfilar-se enlloc per si cau, això ho porto bé. El meu problema és pitjor. Sóc de les que a la mínima que el nen té febre alta o quelcom que no sigui un refredat comú, ja penso que té algo greu i que es morirà. Se'm posa la pell de gallina només d'escriure -ho. Però és cert. Si, jo també penso que m'estic tornant boja. I no sé què he de fer. No sé com no tenir tanta por. Al meu favor diré que no solo comentar mai aquestes pors, així que el meu fill no se'n adona. I quan em ve la dèria intento calmar -me i controlar. Però el què passo x dins és una tortura. Un estat d'ansietat brutal.
He viscut de "relativament aprop " dues experiències tràgiques en relació a nens petits i crec que m' han afectat més del què em pensava. També és cert que fa 15 dies vaig tenir un avortament espontani i crec que tinc les hormones fatal, perquè porto uns dies molt dolents. Em sento com quan acabava de parir i plorava tot el dia pensant que al meu fill li passava quelcom dolent.
Ostres, algú li passa? Algun consell? Fins i tot he pensat fer teràpia però és car i no anem sobrats. Tampoc sé si el meu home ho entendria...
Imatge

Imatge
abart
:: peixet
:: peixet
Entrades: 279
Membre des de: ds. jul. 17, 2010 11:39 am

Re: Massa por

EntradaAutor: abart » dl. ago. 11, 2014 6:21 am

Hola,

Jo crec que t'aniria bé parlar-ho amb un psicòleg... Comenta-li al teu metge de capçalera i que t'hi derivi!

Ànims.
Imatge

Imatge
jaruma
:: tigre
:: tigre
Entrades: 794
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: Massa por

EntradaAutor: jaruma » dt. ago. 12, 2014 8:56 am

Hola novella,

a mi em va passar una cosa semblant quan jo era adolescent, amb la meva mare. Em vaig obsessionar amb la seva salut, a tot arreu veia indicis de malalties, ho passava realment malament. Crec que va ser arrel que la mare d'una amiga agafés càncer.

En tot cas és un problema d'ansietat important, i crec que has d'intentar solucionar-lo quant abans millor, per deixar de patir, i perquè en el fons, encara que amb les paraules i l'actitud diguem el contrari, els nens sempre noten el que sentim.

Potser el metge de capçalera et pot receptar algun ansiolític (però has de vigilar que no et crei addicció, i prendre'n només en l'espai de temps que et diguin), o pots provar algun relaxant natural, a veure si t'ajuda (tipus valeriana, passiflora, flors de Bach...). I si pots permetre't un psicòleg, potser no necessites moltes sessions, i t'ajudarà a veure-ho tot en perspectiva.

En tot cas molts ànims, espero que aviat et puguis treure aquest neguit de dins :-()-)
Avatar de l’usuari
Laurasg
:: papallona
:: papallona
Entrades: 131
Membre des de: dl. oct. 08, 2012 1:17 pm

Re: Massa por

EntradaAutor: Laurasg » dt. set. 02, 2014 8:28 am

Bones jo crec que t'aniria be parlar-ne amb algú. És important poder estar en pau amb el que sents.

D'on ets?

Torna a “La maternitat/paternitat”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: