Ansietat i maternitat

Reflexions sobre criança, educació i tot els que ens aporta ser pares/mares
Avatar de l’usuari
Laurasg
:: papallona
:: papallona
Entrades: 131
Membre des de: dl. oct. 08, 2012 1:17 pm

Ansietat i maternitat

EntradaAutor: Laurasg » dj. set. 04, 2014 6:44 am

Bon dia,
Sóc una persona ansiosa per naturalesa, però ser mare a vegades em genera molta ansietat.

M'estimo amb bogeria el meu petit, però sovint penso com era de fàcil sense ell. Això em fa sentir la pitjor mare del món i em genera més ansietat.

Sóc una persona amb molts alts i baixos i aquest fet fa que a vegades pensi que la maternitat és el millor i altres la visqui com una càrrega.... No sé ben be com explicar-ho.

Llegint el que he escrit sembla que sigui la pitjor mare del món...

No sé suposo que necessito saber que no sóc l'única a qui li passa.

Merci
Avatar de l’usuari
shibi
:: peixet
:: peixet
Entrades: 272
Membre des de: dj. abr. 04, 2013 10:23 am

Re: Ansietat i maternitat

EntradaAutor: shibi » dj. set. 04, 2014 8:49 am

Bunica,
no et sentis mala mare. Jo crec que totes ens hem sentit en algun moment així. Almenys a mi també m'ha passat.
L'arribada d'un petitó et canvia la vida radicalment. Sobretot el primer any.

En el meu cas aquest últim any ha sigut tot com una muntanya russa, alts i baixos, hormones descontrolades, dies que sem feien una muntanya... sobretot els dies que passava nits sense dormir, dies que la nena plorava i no sabia perquè...
Però tot això passa. Quan tenia dies així, tancava els ulls, respirava profundament i mirava a la personeta que m'ha canviat la vida.
Que me l'estimo tan que ja no sabria viure sense ella i sense aquesta nova vida.

Ànims guapa! Hi han dies durs, però segur que els dies que penses que la maternitat és el millor, ho compensa totalment.

Una abraçada!!!!
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
primerenca34
:: peixet
:: peixet
Entrades: 289
Membre des de: dg. jul. 10, 2011 9:38 pm

Re: Ansietat i maternitat

EntradaAutor: primerenca34 » dj. set. 04, 2014 9:52 am

Hola guapa! No t'agobiïs, jo crec que és molt normal sentir-se així, no és gens fàcil el canvi de vida i hi ha alts i baixos, i tant! A més, hi ha moltes maneres de viure la maternitat, i totes són bones. Hi ha dones que se senten mares per sobre de tot i n'hi ha que no, i no per això són males mares o s'estimen menys als seus fills. Endavant i sobretot no et pressionis, sent el que sentis sense culpa, que ja és prou complicat com per a sobre autoculpar-te! Relax, segur que ho fas molt bé! Ànims!
Imatge
Imatge
novella
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 583
Membre des de: dg. oct. 14, 2012 1:16 pm
Ubicació: Girona

Re: Ansietat i maternitat

EntradaAutor: novella » dj. set. 04, 2014 12:17 pm

Laurasg, vas llegir el meu fil de “massa por” i em vas contestar, així que ja saps què em passa. Jo no he arribat a patir ansietat com a tal (crec), però si que és cert que en moments puntuals sento que tinc por, massa por. Una por incontrolable i patològica. També és cert que no estic passant una gran època: han diagnosticat càncer al meu pare, he patit un avortament i he viscut de força aprop un parell de situacions tràgiques relacionades amb nens petits. Així que estic hipersensible i penso que això ha estat un desencadenant. D’altra banda, la maternitat també em va tornar més poruga, no en general, però si en relació al meu fill. Crec que la maternitat és quelcom tan gran, tan intens, que implica tantes emocions...que no és estrany que a vegades trontollem.
Jo no crec que siguis la pitjor mare del món, no crec que ningú pugui pensar-ho pel què expliques, ja que la majoria de mares et podem entendre. D’acord que totes ho vivim diferent: jo sóc patidora, i altres seran molt més tranquil•les. Però totes les mares que viuen la maternitat d’una manera conscient i responsable hi haurà moments que tindran pors, dubtes, neguits...

Sobretot no et sentis culpable per sentir el què sents! És absolutament lícit i totalment humà!!!

Per cert, estimar implica complicar-se la vida!! Però t’imagines què trist seria no estimar? Segur que no ets capaç d’imaginar-te la vida sense el teu fill...

De totes maneres, et donaria el mateix consell que em vas donar tu a mi, si sents que ho necessites, busca ajuda!!

Una abraçada!
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Laurasg
:: papallona
:: papallona
Entrades: 131
Membre des de: dl. oct. 08, 2012 1:17 pm

Re: Ansietat i maternitat

EntradaAutor: Laurasg » dv. set. 05, 2014 11:25 am

Moltes gràcies noies!

Teniu raó hi ha dies en que et sents sobrecarregat amb tot. M'ha agradat això de que hi ha gent que se sent mare per sobre de tot i d'altres que a part de ser mare tenim moltes altres coses que volem (o hem) de fer.

Merci
Avatar de l’usuari
Mida
:: lleona
:: lleona
Entrades: 940
Membre des de: dc. juny 06, 2012 11:44 am

Re: Ansietat i maternitat

EntradaAutor: Mida » dg. des. 07, 2014 7:32 pm

Guapes sé que fa temps d'aquest post però m'ha agradat veure que hi ha més mamis que penseu el mateix que penso des de fa mesos jejeje. El que ha dit la primerenca i la Laurasg és ben cert!!!!

primerenca34 ha escrit: Hi ha dones que se senten mares per sobre de tot i n'hi ha que no, i no per això són males mares o s'estimen menys als seus fills


Laurasg ha escrit: hi ha gent que se sent mare per sobre de tot i d'altres que a part de ser mare tenim moltes altres coses que volem (o hem) de fer.



I els dos tipus de mare estimen amb la mateixa intensitat als seus fills. :ok:

Laurasg espero que estiguis millor :globus:
la_lluna_rodona
:: peixet
:: peixet
Entrades: 279
Membre des de: dg. set. 14, 2014 9:22 am

Re: Ansietat i maternitat

EntradaAutor: la_lluna_rodona » dg. des. 07, 2014 10:29 pm

Jo també em sento del tot identificada amb el q dieu....!!

Últimament portem una mala "ratxa".....pffffdd


Ànims!!!
Náyade
:: pantera
:: pantera
Entrades: 874
Membre des de: dc. jul. 30, 2014 11:17 am

Re: Ansietat i maternitat

EntradaAutor: Náyade » dl. des. 08, 2014 9:40 pm

Suposo que tot això ha de ser normal! Has de ser una super-mami de "la noche a la mañana" i això no deu ser massa fàcil. Ser mare s'ha d'aprendre cada dia, i mentres el teu fill va creixent, tu alhora vas creixent com a mami. Ha de ser dur, pero t'envio molts ànims i sobretot quan tinguis aquesta ansietat, mirali la cara, abraça'l... segur que això et reconforta més que qualsevol altra cosa.

Petonets maca neukiss-)
Imatge
tacai
:: tigre
:: tigre
Entrades: 744
Membre des de: dg. jul. 31, 2011 11:50 pm

Re: Ansietat i maternitat

EntradaAutor: tacai » dv. març 20, 2015 11:21 am

Hola,

jo sóc mare i psicòloga
és normal patir ansietat, o que aquesta s'agreugi quan som mares. Hi ha molta exigència, tant fora com dins, és a dir la que en sposa la societat com la que ens posem nosaltres mateixes. Ens solem sentir culpables si no arribem allà on tenim marcat, per res ens sentim males mares, només una cosa que no fem ja ens invalidem com a tals, sense veure tot el que arribem a fer durant un dia.

Hauriem de trobar uns espais per poder-nos relaxar, encara que sigui un moment, una dutxa , un segon d'intimitat. Jo el necessito i probo de buscar-lo. El dia a dia ens ofega. Necessitem moments per inspirar i per respirar per nosaltres mateixes, no només pels nens....

Bueno, sé que és fàcil de dir, i a mi em costa trobar els moments per fer-ho però sento que quan els trobo ho agraeixo. A vegades és un instant, un moment al sofà quan la meva filla ja dorm... veig que tot està cap enlaire, però veig que ja no puc més que necessito desconectar. I penso, que ho recolliré a l'endemà mentre la nena dorm abans d'anar a l'escola....

ànims a totes en la gestió emocional, i de l'ansietat.... hi havia un article fa poc que parlava sobre lo culpables que ens arribem a sentir les mares...
Avatar de l’usuari
Maria V.
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 348
Membre des de: dl. des. 05, 2011 12:22 pm

Re: Ansietat i maternitat

EntradaAutor: Maria V. » dv. març 20, 2015 1:15 pm

novella ha escrit:Sobretot no et sentis culpable per sentir el què sents! És absolutament lícit i totalment humà!!!

És això! Mai no ens hauríem de sentir culpables dels nostres sentiments. Sobretot, perquè sovint no interpretem bé allò que ens passa per dintre i interpretem com a falta d'amor coses que no ho són. Quan ens adonem que els fills ens necessiten, podem pensar "quina llauna", però correm sense vacil·lació a ajudar-los; que pensem "quina llauna" no els perjudica pas, si no ho demostrem. I si no els estiméssim molt, no correríem amb aquella urgència.

Torna a “La maternitat/paternitat”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: