Històries boniques
Històries boniques
Hola marones,
Fa un temps que estic divorciada, ha sigut un període molt i molt dur, he plorat molt (més del que mai m'hagués immaginat), he tingut molts canvis a la meva vida (canvi de casa, d'escola de la nena, signa convenis...) i ha sigut tot plegat...buf...duríssim però finalment marxen els núvols i torna sortir el sol i ara la meva filla de 4 anys i jo estem molt bé, tant bé que ja em ve de gust pensar en mi, ara ja ha arribat el meu moment.
Penso i penso i el que tinc clar és que sóc molt feliç essent mare (tinc jo la custòdia) i m'omple moltíssim, la feina també m'omple moltíssim però...també em vull sentir dona, vull un home al meu costat, vull algú, vull llevar-me amb un somriure al meu costat, vull una abraçada, vull petons, vull que em preguntin com m'ha anat el dia, vull que em mimin...
Però tinc poc, molta por. I si em torna a passar el mateix? i si no em volen perquè tinc una filla? i si.. i si..i si...
Així que m'agradaria que m'expliquessiu les vostres experiències mares o pares divorciats que han trobat parell i que ara són molt feliços després de la dures d'un divorci.
M'HO EXPLIQUEU?????
Una abraçada
Fa un temps que estic divorciada, ha sigut un període molt i molt dur, he plorat molt (més del que mai m'hagués immaginat), he tingut molts canvis a la meva vida (canvi de casa, d'escola de la nena, signa convenis...) i ha sigut tot plegat...buf...duríssim però finalment marxen els núvols i torna sortir el sol i ara la meva filla de 4 anys i jo estem molt bé, tant bé que ja em ve de gust pensar en mi, ara ja ha arribat el meu moment.
Penso i penso i el que tinc clar és que sóc molt feliç essent mare (tinc jo la custòdia) i m'omple moltíssim, la feina també m'omple moltíssim però...també em vull sentir dona, vull un home al meu costat, vull algú, vull llevar-me amb un somriure al meu costat, vull una abraçada, vull petons, vull que em preguntin com m'ha anat el dia, vull que em mimin...
Però tinc poc, molta por. I si em torna a passar el mateix? i si no em volen perquè tinc una filla? i si.. i si..i si...
Així que m'agradaria que m'expliquessiu les vostres experiències mares o pares divorciats que han trobat parell i que ara són molt feliços després de la dures d'un divorci.
M'HO EXPLIQUEU?????
Una abraçada
- Socatchick
- :: papallona
- Entrades: 115
- Membre des de: dc. jul. 31, 2013 1:22 am
Re: Històries boniques
Hola,
no sé si et puc aportar gaire cosa. La meva perspectiva sobre el què preguntes és llunyana a la teva. Jono he passat el mateix que tu però conec noies que si. De fet el meu germà ha sortit amb un parell de noies (per motius varis no va funcionar) que tenien fills i mai hi ha hagut cap problema. Les noies també tenien les pors que tu tens. Jo el que sempre he pensat és que si una persona té fills i estimes a la persona tb ho faras amb els seus fills i això no té perquè ser un impediment.
en general hi ha moltrs parelles separades amb fills o sense que es troben en aquesta situació i a la millor trobes a un home en la mateixa situació que tu o un que no ha tingut fills o qui sap!! El que si estic segura és que si tu ets sents preparada per trobar algú no t'has de deixar vèncer per la por! Millor viure mil coses que quedar-se tancat a casa i penedir-se'n!!
Molts ànims i espero que trobis a l'home que ha de ser per tu!!
no sé si et puc aportar gaire cosa. La meva perspectiva sobre el què preguntes és llunyana a la teva. Jono he passat el mateix que tu però conec noies que si. De fet el meu germà ha sortit amb un parell de noies (per motius varis no va funcionar) que tenien fills i mai hi ha hagut cap problema. Les noies també tenien les pors que tu tens. Jo el que sempre he pensat és que si una persona té fills i estimes a la persona tb ho faras amb els seus fills i això no té perquè ser un impediment.
en general hi ha moltrs parelles separades amb fills o sense que es troben en aquesta situació i a la millor trobes a un home en la mateixa situació que tu o un que no ha tingut fills o qui sap!! El que si estic segura és que si tu ets sents preparada per trobar algú no t'has de deixar vèncer per la por! Millor viure mil coses que quedar-se tancat a casa i penedir-se'n!!
Molts ànims i espero que trobis a l'home que ha de ser per tu!!
Re: Històries boniques
Hola Petxineta!
M'alegro que tornis a veure la llum i et sentis tan feliç! això és el més important!
Tampoc és el meu cas. Però tenim un cas a la colla que m'ha fer recordar, pel que dius de trobar algú i que accepti que tens una filla.
Tenim una amiga que es va quedar viuda i amb dos nenes. Ella és molt jove, té 30 anys i les nenes13 i 10 mes o menys...
Es va quedar viuda als 23...tota una vida per davant i per trobar un altre home.
Doncs va coneixer un noi, ara ja porten uns anys, viuen tots junts, i les nenes noés volen que es casin!
Jo crec q es trobar la persona, com t'han dit, si t'estimem de veritat no serà un inconvenient
Per mi aquesta és una historia molt bonica!
Encara que no sigui ben be el mateix...
M'alegro que tornis a veure la llum i et sentis tan feliç! això és el més important!
Tampoc és el meu cas. Però tenim un cas a la colla que m'ha fer recordar, pel que dius de trobar algú i que accepti que tens una filla.
Tenim una amiga que es va quedar viuda i amb dos nenes. Ella és molt jove, té 30 anys i les nenes13 i 10 mes o menys...
Es va quedar viuda als 23...tota una vida per davant i per trobar un altre home.
Doncs va coneixer un noi, ara ja porten uns anys, viuen tots junts, i les nenes noés volen que es casin!
Jo crec q es trobar la persona, com t'han dit, si t'estimem de veritat no serà un inconvenient
Per mi aquesta és una historia molt bonica!
Encara que no sigui ben be el mateix...
Re: Històries boniques
Hola noies!
Moltes gràcies per les vostres respostes!
La veritat és que és un una situació totalment nova per a mi i que mai m'hagués immaginat que viuria, suposo que tot lo nou sempre et fa estar dubtós i a l'espectativa.
Bé, a seguir al dia a dia.
Una abraçada
Moltes gràcies per les vostres respostes!
La veritat és que és un una situació totalment nova per a mi i que mai m'hagués immaginat que viuria, suposo que tot lo nou sempre et fa estar dubtós i a l'espectativa.
Bé, a seguir al dia a dia.
Una abraçada
Re: Històries boniques
Hola Petxineta,
Jo he passat pel mateix... i la verita és que el sol torna a sortir.
Jo també he tingut molta por i en continuo tenint, passar pel mateix, tenir por a perdre algú que estimes, veure que la parella no és el que esperes, que l'altre no està per tu com a tu t'agradaria, etc .... i mil coses més.
Però ara després d'un any i de fer molta feina personal i passar per moments de dolor, ràbia, tristesa, alegria, conèixer altres homes, altres històries, .... ha arribat una persona molt especial que em fa tornar a creure en l'amor, si és que en algún moment hi vaig creure.
Ara si, però està clar que he tingut que fer un canvi personal, perquè he hagut de veure que busco en l'altre persona, què vull de l'altre, quin tipus de persona és amb la que vull estar. Sumar és el meu objectiu, sinó estic perfecte sola!
També he assistit a teràpia per fer tot aquest procés, ja que has de revisar moltes coses abans de poder estar amb una altra persoan... crec jo, és clar. Cada persona és un món, però per mi hi ha coses que han estat crucials. Si vols envíem un privat.
Per mi ha estat un any de lluita, de força, de debilitat, de caure, i aixecar-me. però també ho era abans quan estava en parella, i no n'era conscient. Ara vull algú diferent, i crec que ja l'he trobat
Vigila amb el que demanes a l'univers perquè t'ho donarà, això em va dir una persona, i ben bé que tenia raó! ;)
Jo he passat pel mateix... i la verita és que el sol torna a sortir.
Jo també he tingut molta por i en continuo tenint, passar pel mateix, tenir por a perdre algú que estimes, veure que la parella no és el que esperes, que l'altre no està per tu com a tu t'agradaria, etc .... i mil coses més.
Però ara després d'un any i de fer molta feina personal i passar per moments de dolor, ràbia, tristesa, alegria, conèixer altres homes, altres històries, .... ha arribat una persona molt especial que em fa tornar a creure en l'amor, si és que en algún moment hi vaig creure.
Ara si, però està clar que he tingut que fer un canvi personal, perquè he hagut de veure que busco en l'altre persona, què vull de l'altre, quin tipus de persona és amb la que vull estar. Sumar és el meu objectiu, sinó estic perfecte sola!
També he assistit a teràpia per fer tot aquest procés, ja que has de revisar moltes coses abans de poder estar amb una altra persoan... crec jo, és clar. Cada persona és un món, però per mi hi ha coses que han estat crucials. Si vols envíem un privat.
Per mi ha estat un any de lluita, de força, de debilitat, de caure, i aixecar-me. però també ho era abans quan estava en parella, i no n'era conscient. Ara vull algú diferent, i crec que ja l'he trobat
Vigila amb el que demanes a l'univers perquè t'ho donarà, això em va dir una persona, i ben bé que tenia raó! ;)
Re: Històries boniques
Hola Tacai,
T'envio un privat!!
T'envio un privat!!
Torna a “La maternitat/paternitat”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |