Maternitat i crisis personal

Reflexions sobre criança, educació i tot els que ens aporta ser pares/mares
novella
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 584
Membre des de: dg. oct. 14, 2012 1:16 pm
Ubicació: Girona

Maternitat i crisis personal

EntradaAutor: novella » dl. des. 22, 2014 10:51 am

No sé ni per on començar, estic en una mena de crisis personal estranya. Si no fos perquè el meu fill ja té 2 anys diria que tinc “tristesa postpart”. O potser és perquè estic embarassada de nou i m’han entrat totes les pors i neguits?
O potser simplement que el fet de trobar-me fatal: nàusees i vòmits tot el dia i un cansament extrem no m’ajuda. No ho sé.

El cas és que últimament somio gairebé cada dia que torno a ser la d’abans de ser mare, inclús la d’abans d’estar amb la meva parella. Torno a ser jove i bonica (des que vaig ser mare he guanyat 9 kilos i no em sento gens bé). Torno a sentir-me poderosa i amb autoestima. Somio amb els meus ex!! (ex-parelles, ex-amants, ex-ligues...el què sigui), i somio que jugo, tontejo, controlo. També somio que viatjo, que faig coses...i és que ara ja no tinc temps per res.

I aquests somnis m’afecten durant el dia, perquè un cop desperta sento el mateix. Enyorança.
Adoro al meu fill, i aquest nou embaràs ha estat buscat i desitjat. Però ara em sento aclaparada. Em noto enfadada amb el meu home, perquè ell va anar recuperant el seu temps des que el meu fill tenia pocs mesos, i jo estic aquí, 2 anys després, sense tenir gairebé vida pròpia i a punt de començar de nou. I és com si em faltés l’aire.

I jo, que tinc tendència a la “verboteràpia” ;-) , i no em callo res, li parlo i ell no entén, incapaç de sentir la més mínima empatia. I això encara em desespera més. Em diu: "tenim un fill", "la vida canvia" o frases així i jo només penso que sí, que la vida canvia, però està clar que canvia més la meva que la seva.

Totes aquestes sensacions em fan estar malament, i alhora em fan sentir culpable. Jo estimo al meu fill, de fet, sóc incapaç d’imaginar-me la vida sense ell. Ell és el meu cor. I em fa il•lusió tornar a ser mare, però em busco i no em trobo i em fa por perdre’m del tot. I quan hi penso de veritat, sé que no vull tornar a la meva vida d’abans, era feliç, si, però no hi vull tornar, vull la meva vida d’ara, i vull tornar a sentir-me bé.
Alguna heu tingut aquesta sensació amb la maternitat? O alhora de plantejar-vos l’arribada del segon fill?
Imatge

Imatge
moni3
:: puça
:: puça
Entrades: 34
Membre des de: dl. oct. 20, 2014 11:29 am

Re: Maternitat i crisis personal

EntradaAutor: moni3 » dl. des. 22, 2014 4:45 pm

novella penso que tot el que et passa pel cap és en part culpa de la revolució hormonal de l'inici de l'embaràs junt amb el malestar, les nàusees...i demés. Jo no he enyorat mai la meva vida abans de ser mare, però si que al principi de cada embaràs he tingut moments de menjar-me la olla, quan no et trobes bé i no tens energies, i tens un nen petit a casa molt depenent de tu encara, és normal que et sentis a disgust...penses que potser l'has cagat, que potser ja estaves bé amb un sol nen, que t'estàs ficant en un embolic...Penso que t'has de donar temps i no preocupar-te massa, quan vagin passant els malestars recuperaràs forces i ho veuràs tot molt diferent. Ànims!!
turuleta
:: gosset
:: gosset
Entrades: 432
Membre des de: dv. maig 24, 2013 12:33 pm

Re: Maternitat i crisis personal

EntradaAutor: turuleta » dl. des. 22, 2014 7:44 pm

Doncs jo tentenc.estimar el teu fill no exclou enyorar estones del teu jo passat.personalment em faig la critica de no delegar.el meu home tb ha recuperat força la seva vida.jo res.pero es q em fa mandra buscar horaris pel gim o classes de ball.o si quan estic lliure deixar destar amb el nen.encara q de vegades em reventi estar amb ell...no se.crec q hem dagafar mes temps x naltres.
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Airin
:: poltre
:: poltre
Entrades: 685
Membre des de: dc. març 30, 2011 7:51 pm

Re: Maternitat i crisis personal

EntradaAutor: Airin » dt. des. 23, 2014 9:55 am

Jo no he passat per això, però crec que tu mateixa t'estàs fent el diagnòstic. Necessites que la teva parella et doni espai a tu per tenir el teu temps personal, crec que és important que ho torneu a parlar i busqueu un consens, perquè, si no, amb dues criatures encara serà més estressant. Jo veig moltes parelles que passa això, que la mare carrega amb tota la logística i el pare hi fa, però no tant. És evident que la vida et canvia, i volgudament, jo no trobo a faltar la meva vida d'abans, però és super lícit que vulguis tenir el teu espai i clar, les hormones i tot el malestar no hi ajuden, i això també hi ha molts homes que no ho entenen. Ànims!
Imatge

Imatge

Imatge
maig13
:: puça
:: puça
Entrades: 26
Membre des de: dl. març 03, 2014 12:56 pm

Re: Maternitat i crisis personal

EntradaAutor: maig13 » dt. des. 23, 2014 11:25 am

Buf,
Jo només tinc una filla de 20 mesos, però et llegia i sentia que estaves parlant de mi. Jo enyoro moltíssim la meva vida d'abans. Viatjava, no parava mai per casa, estava posada en mil embolics, associacions i projectes diversos. Anava amunt i avall, i em sentia capaç de fer-ho tot. Des que tinc la nena, però, tot és acabar la feina i corrents cap a casa, perquè la cangur cobra per hores i no estem per llençar els diners. El meu marit treballa moltes hores, però a banda ha pogut tornar a la seva vida. Ser pare no l'ha canviat pràcticament gens. I és molt i molt injust. En part, almenys en el meu cas, ho he provocat jo sense voler. Perquè de mica en mica agafes responsabilitats que s'haurien de dividir entre dos, perquè tot i que creiem en la igualtat, en què cal repartir tasques de la llar... volem ser unes superdones i demostrar-los que no poden sobreviure sense nosaltres i que nosaltres podem en tot. I cal parar. Jo també somio sovint en los meus exs, i després estic tot el dia pegant-li voltes. Però va arribar un dia en què em vaig plantar. A mi el que més em molestar no és fer les coses, sinó haver-les de pensar: pensar si falta llet, si falten bolquers, si falten tuppers de verdura, pensar què cal portar a l'escola bressol, pensar si a la nevera hi falten iogurts, o patates, o cal posar una rentadora perquè la nena no té pantalons, o pensar com ens organitzem si he de fer més hores a la feina... i va arribar un dia que vaig decidir que necessitava temps, i que la meva filla estarà més contenta si la seva mare també ho està, i així el temps que li puc dedicar li dedico amb una rialla a la boca i no a crits o en desgana perquè entre tot ens sentim agobiades, tristes i malhumorades. Perquè la meva filla és el millor que m'ha passat a la vida, però, tot i que sembli mentida, no necessita estar al costat de la seva mare 24 hores al dia. Així, els dimarts i els divendres a partir de les 19:30h són per a mi. I no hi ha discussió possible. I si, és l'hora del sopar, la dutxa i de posar-la a dormir. Però jo me'n vaig al gimnàs, a fer una cervesa, a passejar, o a col.laborar amb el que sigui. I és ell qui s'encarrega de tot. I quan arribo a casa estic bé, contenta i em sento molt més realitzada. Els nostres fills es faran grans, i nosaltres hem de poder seguir vivint les nostres vides.
Espero que poc a poc vagis recuperant allò que és teu. Ah! I importantíssim! Trobar espai per a tu i la teva parella. Sé que amb dos nens petits és difícil, però cal intentar-ho!
T'envio molta força!
Avatar de l’usuari
Abril_86
:: papallona
:: papallona
Entrades: 107
Membre des de: dv. gen. 21, 2011 2:56 pm

Re: Maternitat i crisis personal

EntradaAutor: Abril_86 » dt. des. 23, 2014 2:47 pm

Doncs reafirmar-me amb el que t'han respos les altres mamis. Crec que el sentiment és molt comú en les mares. Tinc un nen de 18 mesos i ara es quan començo a delegar. Hem repartit les tasques de casa i em buscat el nostre temps individual. No saps com han canviat les coses, estic molt positiva i animada i de fet ja estem buscant el segon. Amb el segon no cometre els mateixos errors, ho feia tot jo i no tenia el meu temps.
Ànims i plantejat objectius q t'il.lusionin com fer un viatge en familia!!
Avatar de l’usuari
Tutty29
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1819
Membre des de: dg. gen. 16, 2011 6:12 pm

Re: Maternitat i crisis personal

EntradaAutor: Tutty29 » dt. des. 23, 2014 2:56 pm

Novella, com t'entenc!!Jo tinc un fill de 3 anys, i quan va neixer vaig deixar la feina per agafar una excedencia per dedicar-me a ell i desde llavors no treballo.
Abans anava al gym, a fer el cafe amb la meva germana, anar a sopar,...i. a sobre tinc els pares lluny.a
Actualment estic embarassada del segon, una nena que neixera despres de reis, i estic super ilusionada!!
Jo quan haig d'anar a un lloc , ja li dic al marit, avui et quedesamb el nen.
Als homes aixo de ser pares, ells no noten tant el canvi, continuen amb la vida d'abans(gym, anar a fer una cerveseta,...). El que has de fer es parlar-ne amb la teva parella, perque arribara un moment que explotaras.

Torna a “La maternitat/paternitat”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: