Experiència de pare i mares "grans"

Reflexions sobre criança, educació i tot els que ens aporta ser pares/mares
fidela
:: puça
:: puça
Entrades: 24
Membre des de: ds. juny 09, 2012 9:36 am

Experiència de pare i mares "grans"

EntradaAutor: fidela » dj. juny 11, 2015 9:50 am

Hola

Tinc 45 anys i tot just he tingut el meu bebè fa un parell de mesos. Em trobo be i em sento amb forces de cuidarlo encara que sigui una mare quarentona. Pero ara em preocupa com ens sentirem jo i ell d'aquí 10 o 15 anys, quan sigui adolescent i jo rondi els 60. Per aixo he obert aquest tema, perque m'agradaria saber si hi ha algun pare o mare d'aquestes edats que ja tinguin els fills mes grans i que expliquin la seva experiencia.

Gracies
fidela l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. jul. 07, 2015 11:41 pm, en total s’ha editat 2 vegades.
instants
:: puça
:: puça
Entrades: 8
Membre des de: dj. maig 07, 2015 11:19 am

Re: Experiència de pare i mares "grans"

EntradaAutor: instants » dj. juny 11, 2015 10:48 am

Hola Fidela!

Jo també sóc del club, tinc 45 anys i un nen de 2. El vaig tenir amb 42 a punt de fer els 43.
A vegades també em menjo una mica el tarro amb tot això de l'edat, fent càlculs de quan ell tingui tant, jo tindré quant... O quant vaig al parc i veig que la majoria de mares són molt més joves que jo (encara que no totes, les mares quarentones cada cop som més)
No se... No et puc donar una resposta perquè estic com tu, així que a veure si et contesta algú altre... A mi també m'interessa.
De tota manera, jo penso que això de l'edat només és un número. Avui en dia, la gent gran està estupenda i molt activa. Una persona de 60 anys ja no és una vella. També tot depén de com tu et sentis. Però amb la marxa que ens donen els nostres petits segur que ens mantindrem en forma.
Ánims i felicitats per la teva petita. Gaudeix de cada moment i de cada etapa, que és el més bonic de la vida :-)
Avatar de l’usuari
escopinya
:: granota
:: granota
Entrades: 205
Membre des de: dc. maig 18, 2011 7:34 pm

Re: Experiència de pare i mares "grans"

EntradaAutor: escopinya » dj. juny 11, 2015 11:29 am

Bones,
jo sóc filla d'una mare "gran", eren altres temps però jo he fet el mateix que elsmeus companys que tenien mares més joves. No per això eren més mdernes o enrotlllades.
L'unic inconvenient és que amb 30 anys els pares ja són grans i comnencen a tenir més problemes de salut i toca fer coses que molta gent no si troba fins a 45-50 anys, però ja us dic jo no he tingut mai cap trauma per tenir els pares més grans de la mitjana.
espero que la meva respsta us serveixi exemple des de l'altre banda jo em porto 42 anys amb la mare.
anims i disfruteu molt dels vostres fills.
gemmagemma
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 69
Membre des de: dl. des. 23, 2013 4:38 pm

Re: Experiència de pare i mares "grans"

EntradaAutor: gemmagemma » dj. juny 11, 2015 11:47 am

Hola,
Jo sóc mare, relativament jove (això depen de la visió de cadascú), tinc 32 i una nena de casi 2, vaig ser mare amb 30. Però sóc filla de pares grans, el meu pare en tenia gairebé 41 quan vaig nèixer i la mare gairebé 33 (fa 30 anys endarrera, eren mollllltttt grans), jo he estat criada amb amor i no he trobat mancançes, si que le seves idees eren un pèl més retrògdes quan era adolescent que les dels pares del meus amics, però res més. Ara que ells són avis, veig les coses diferents, voldrien disfrutar més de la neta, i l'edat no acompanya tant, ens ajuden moltíssim però no poden fer el mateix que si tingessin menys edat... aquesta es la meva opinió, jo he estat mare relativament jove i sempre ho he tingut clar, potser pel fet de que en alguns moments hauria volgut tenir els pares un pèl més joves.
Espero haver-te ajudat, i pensa que siguis jove o no tant jove els fills volen uns pares que els estimin.
Rossinyola
:: tigre
:: tigre
Entrades: 793
Membre des de: ds. maig 21, 2011 11:05 am

Re: Experiència de pare i mares "grans"

EntradaAutor: Rossinyola » dj. juny 11, 2015 1:00 pm

Jo sóc filla de pare gran i mare jove, tenien 45 anys i 21 respectivament quan vaig néixer. I sempre m'he entès millor i m'he portat millor amb mun pare que amb ma mare. Crec que hi fa més el caràcter que l'edat, el meu pare sempre ha tingut més paciència i ha estat més el pilar per nosaltres, ma mare és diferent, hi puc comptar més ara que de petita i això m'ha marcat molt. El problema potser és més ara, q ja sóc gran i el meu pare molt més clar, té 81 anys i tot i que està com un roure i es val per ell mateix és inevitable pensar que.. En fi, prefereixo no escriure-ho :) Ja us dic, no sé com ho ha viscut ell però jo i ma germana n'estem molt del nostre pare!
Imatge

Imatge

Imatge
fidela
:: puça
:: puça
Entrades: 24
Membre des de: ds. juny 09, 2012 9:36 am

Re: Experiència de pare i mares "grans"

EntradaAutor: fidela » dj. juny 11, 2015 3:26 pm

Gràcies noies per la resposta, de moment tinc les reflexions de les filles de pares grans, de fet m'interessa tant com les dels pares, perquè també em preocupa què pensaran de mi els meus fills. De moment m'heu animat!

M'agradaria que aquest post pogués ser un lloc on tothom expressés dubtes, pors, alegries sobre aquest tema, tant de pares com de fills. Si busques foros a Internet es parla de la possibilitat de tenir fills a aquestes edats, però no del que passa després, amb els anys
Náyade
:: pantera
:: pantera
Entrades: 886
Membre des de: dc. jul. 30, 2014 11:17 am

Re: Experiència de pare i mares "grans"

EntradaAutor: Náyade » dv. juny 12, 2015 2:57 pm

Jo trobo que aquesta angoixa és normal però que no li has de donar massa voltes. El meu marit va nèixer quan el seu pare tenia 42 anys, tot i que la mare encara en tenia 30. A vegades li pregunto si ell va notar la diferència de tenir un pare de 50 quan ell tenia 8 anys, a tenir un de 40 -per posar un exemple- com la resta de companys de classe, i em va dir que no, que el seu pare jugava i l'estimava igual que qualsevol pare més jove :camio: :content:

La meva conclusió personal és que els pares i mares més "grans" sí que li donen voltes al tema perquè en son conscients de l'edat, però els fills no hi noten cap diferència perquè mai han tingut cap altre pare més jove! Estaràn contents amb el pare sigui de 20, 30, o 40 anys, perquè es el seu pare :love:

L'única diferència que noto és que quan els fills son adults, sí que els pares estàn més "cascadets" però la vida és una loteria i això no s'ha d'acomplir si o si, o sigui que per la resta, no hi trobo cap més diferència ;-)

Ànims a totes les mamis de 40 en amunt!! Sou igual de mamis que la resta :ok:
Imatge
Apolonia
:: gosset
:: gosset
Entrades: 417
Membre des de: dj. des. 04, 2014 10:28 am

Re: Experiència de pare i mares "grans"

EntradaAutor: Apolonia » ds. jul. 04, 2015 9:15 pm

Hola Fidela,
jo sóc filla de pares grans. Ma mare em va tenir amb 44 i el meu pare en tenia gairebé 46 (al meu pare ja no el tinc). Sí puc dir que de petita sentia una mica de complexe de tenir uns pares grans, tot i que també he dir que vaig tenir una infància i adolescència de lo més normal,. Després el fet de tenir pares grans es va convertir en una cosa normal a la que no vaig donar masses més voltes.. fins ara, que a vegades em preocupo molt perquè a ma mare la veig molt delicada.. i haig de viure coses que normalment es viuen més endavant (el seu estat de salut, etc)
Com a avantatges...segurament que els meus germans grans van obrir camí i a mi em van donar moltes més llibertats. Però clar, no és el cas vostre, que els vostres fills no seràn els petits sinó els grans o els primers.
Sí que noto que hi ha un canvi generacional molt gran (ma mare mai ha treballat, no ha conduit.. com moltes senyores grans, i quan jo era joveneta veia les altres mares, més joves, diferents de la meva, però vaja res particular..), però sempre ha estat molt oberta de ment, i encara em sorprèn de com es pren moltes coses que em passen a mi o al seu voltant en general. És molt tolerant i molt més oberta que altres membres més joves de la família.
La única pena que tinc ara és que ja és molt gran, i voldria que fos més jove per poder estar amb ella moltíssims més anys. També, ara que he intentat fer-me un tractament i que espero tornar-ho a intentar, sé que no puc comptar amb la seva ajuda si sóc mare, perquè ja està molt velleta. De fet estic escrivint això i em venen ganes de plorar.

Però la vida és així i a cadascú li toca viure coses diferents, i ens hi hem d'adaptar.
Si aconsegueixo ser mare una de les coses que més em doldrà és que el meu fill no podrà gaudir gaire de la seva àvia, però espero que pugui gaudir d'altres familiars. Sóc filla de mare gran i si ho arribo a ser també seré mare gran...Jo tampoc vaig pràcticament conèixer els meus avis... però no els he trobat a faltar perquè no els he tingut.. en canvi he tingut nebots des de que tinc ús de raó i ara gaudeixo dels fills dels meus nebots i estic encantada de ser tia-àvia! vaja, que em manquen unes coses però en gaudeixo d'unes altres!

pd. Fidela, edito, perquè rellegint el teu post, et preguntes com es sentirà o tu com et sentiràs quan la teva filla en tingui 15 i tu 60, i em reietero en que, quan era adolescent, em preocupaven les mateixes coses que a les meves amigues: que em deixessin sortir fins més tard, comprar-me la roba que jo volia (i que el meu pare trobava massa curta), els nois, aprovar els exàmens, etc, etc.. i era igual que ma mare en tingués 60 i la de la meva amiga 40. La "batalla" amb els pares era igual!!

Molta sort boniques
fidela
:: puça
:: puça
Entrades: 24
Membre des de: ds. juny 09, 2012 9:36 am

Re: Experiència de pare i mares "grans"

EntradaAutor: fidela » dc. jul. 22, 2015 11:33 pm

gracies Apolonia per la teva aportacio

pujo post a veure si aixo s'anima, que se que hi han moltes mares en situacio similarn...

:-()-) :-()-)
Apolonia
:: gosset
:: gosset
Entrades: 417
Membre des de: dj. des. 04, 2014 10:28 am

Re: Experiència de pare i mares "grans"

EntradaAutor: Apolonia » dv. jul. 24, 2015 11:16 pm

Hola Fidela, de res!!! també em va bé expressar aquests sentiments i pensaments, que no tenen cabuda a masses converses a la vida real!

jo el què et deia és que copiessis el link d'aquest post en el de OVO o el de Adopció embrions, així les que només llegeixen allà el veuràn i potser participen. Jo el teu el vaig veure de casualitat perquè només miro Adopció embris i ovo, quasi res més.

Una abraçada!!

Apolonia
Avatar de l’usuari
boira75
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1028
Membre des de: dl. des. 28, 2009 5:13 pm

Re: Experiència de pare i mares "grans"

EntradaAutor: boira75 » dl. feb. 01, 2016 9:20 pm

Jo he estat filla de pares grans (ma mare em va tenir amb 41 i el meu pare amb 42) i jo he estat mare gran (amb 36 i 40). A mi també em preocupa com em veuran les meves filles quan siguin grans, a mi i la meva parella (quan vam tenir la primera en tenia 41 i amb la segna 45). Jo no em veig gran però se que ho som i jo sí que vaig trobar a faltar uns pares més joves perquè els volia gaudir molts anys i la meva mare ja no hi és i el meu pare te 82 anys...Ma germana m'ajuda molt però m'hagués agradat tenir a la meva mare a prop. No se, jo sí que a vegades penso que millor haver estat mare més jove, per poder ser més o menys jove quan pugui ser àvia....ara elles no ho noten `però suposo que algun dia sí que ho notaran i em sap greu
Boira


15/12/2010: TE positiu comença el viatge
19/08/11: neix la meva filla després d'un embaràs perfecte
13/02/14: TE positiu i avort espontani
juny 14: TE positiu i bioquímic
5/12/14: TE positiu

Torna a “La maternitat/paternitat”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 6 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: