Necessito una tribu

[Abril :)]

(No sé ben bé on escriure-ho això, però he pensat que potser aquí, al tema de Maternitat/Paternitat).

Doncs això. Necessito compartir i parlar. Ahir al vespre em va agafar un "baixon" d'aquells de plorera, i el meu home no em va ajudar en absolut, sinó que encara em va enfosar més. Per aquests moments, en que només entre mares ens podem entendre, necessito una tribu. I vaig pensar que el SocPetit era el millor lloc per trobar-la.

M'anirà molt bé parlar per aquí. Tinc dos nens, un de 2 anys i un de 4. Intento ser una mare respectuosa al màxim que puc, m'interessen molt tots els temes de criança, i penso que ser mare m'ha fet ser radicalment millor: se m'ha despertat una sensibilitat especial, sóc més tolerant i encara més pacifista que abans! UEEE!

Em desespera la societat en la que vivim, però penso que està naixent una nova era en part gràcies a les mares, les transformadores del món. M'omplen d'esperança els grups de criança, els grups de lactància, les cooperatives ecològiques, les petites empreses amb ganes de fer-ho diferent, les cases de naixement com Migjorn...

I començo dient-nos a totes:
SOM FANTÀSTIQUES, SOM UNES MARES EXCEL·LENTS! Amunt noies!

[Amak_Cat]

Aquí una de la tribu que enten pel que passes!!

[garota]

És important tenir una bona tribu a prop!

[Abril :)]

Gràcies a les dues! :) Vaig començar escrivint per aquí quan estava embarassada del primer. Però després, amb tot el "trasbals", vaig deixar de fer-ho. No ho hauria d'haver fet. M'he sentit molt sola en molts moments, i per aquí, encara que siguin les 12 de la nit sempre hi trobes a algú que t'entén!

[novella]

Abril, estic amb tu. La maternitat pot ser molt solitària i la tribu és imprescindible. Sigui física o virtual. Jo he trobat molt suport aquí al SP.

[Náyade]

Jo no sóc mare però us he de dir que des que vaig conèixer aquesta web he après milers de coses, m'he sentit propera a moltes noies que escriuen perquè em sento com elles, i en fi... estic desitjant que quan arribi el moment de cercar, apuntar-me a cercadores, comentar vivències, viure cada instant amb vosaltres perquè sou una gran pinya, i un gran suport

Ara que us conec, no m'imagino una millor cerca o embaràs, o naixement, que compartint-ho amb vosaltres. Ho dic de cor M'inspireu moltíssima alegria i ganes de ser mare

[Marga33]

Hola!! És 100% veritat q per criar un nen cal la tribu sencera, i ara penso q aquesta tribu si no la tens, te la busques! Anims!!

[arlet78]

Una altre que s,apunta a la tribu!!!

Mai m,hagués pensat que ser mare amb canviaria tan, bé de fet no crec q m,hagi canviat, he tornat a ser jo!!

Coses q pensava d,una manera pq la societat me les havia imposat, ara veig q eren errònies totalment!!


Em recomforta veure q hi ha gent q pensa com jo!!q al meu fill no li poso límits, només els estrictament necessaris pq no es faci mal, que sinò s,acaba el plat no passa res, que si vol el got vermell en comptes del blau allà el té, q vull que conservi aquesta curiositat innata q té...tantes coses q quan explico em miren i em diuen, ui, al teu fill ja el veurem d aquí uns anys a hermano mayor!!el teu fill serà un malcriat!!

Agrhhh...

HO ESTEM FENT MOLT BÉ!!CREAREM UNA SOCIETAT MILLOR!!I ARA SOM UNA MINORIA PERÒ EL TEMPS ENS DONARÀ LA RAÓ!!

[Abril :)]

Gràcies Novella i Náyade ( ) i Marga!

Arlet: m'encanta el que dius de que "has tornat a ser tu". Potser sí que la maternitat ens torna a la nostra essència, i ens treu les lloses que la societat ens ha anat carregant a l'esquena. Jo vaig tenir molt aquesta sensació quan vaig llegir el primer llibre de Carlos González, quin alleugeriment!

Per cert, lo del got blau i el got vermell em va fer molta gràcia perquè jo faig igual: "No mama, que vull el plat vermell!" "Ah, d'acord". Jeje! Lo de l'Hermano Mayor és tan absurd...és més que evident que tots els nens que acaben així han estat nens poc estimats o que han passat per experiències doloroses que no han paït. No sé com no ho veuen alguns....Un dia vaig sentir al Pedro Garcia (el Hermano Mayor) per la ràdio i em vaig indignar molt, va criticar la lactància a demanda i la criança respectuosa en general. Em vaig quedar a quadres.

PAU, AMOR I ROCK AND ROLL!! (I TRIBU !!)

[Náyade]

Ostres no sabia jo que el tio de l'Hermano Mayor va dir això Flipo. Tots els que surten tenen famílies conflictives... dubto que un nen que pren teta a demanda hagi de ser delinqüent... quins picarols de dir això.

Jo he de reconèixer que he canviat molt des que vaig entrar aquí. Abans veia el collit d'una altra manera, el fet de donar pit igual... i tot en conjunt. Al final, has d'obrir els ulls i veure que tu ets el que s'ha d'adaptar al nen, i no el nen a tu. Quan encara no ets mare, critiques tot el que veus perquè penses que tu ho faràs millor, i al final acabes fent el que et marca el teu instint, sigui collit, lactància, portar al nen en una boba i no en un carro...

Ànims a aquesta tribu de mamis, que ho esteu fent de conya

[jaruma]

Jo també he trobat molt suport "tribal" al SP. A mi em va passar que, aquesta nova manera de veure les coses en nèixer el teu fill, la vaig tenir jo però no el meu home. I els primers mesos van ser molt durs, perquè tot eren discussions, que si el malcriava, etc. I jo també estava molt i molt sensible i saltava per tot. Ara que ja es va fent gran i que està clar que no puja tonto amb tant d'afecte sembla que a poc a poc anem tornant a estar d'acord en la seva criança.
Per sort la meva mare veu les coses igual que jo, a l'hora de criar un nen, però l'altra gent amb qui tenia contacte aquells primers mesos tampoc no m'entenien gaire. Resumint: una tribu és imprescindible, encara que sigui virtual!

[Jaleturu]

Bon dia a totes!

jo de vegades tinc dilemes i em passo el dia contradient-me, perquè penso que tot ha de ser natural i fluir, i el q dieu que si vol el got vermell i no el blau, canviar-lo sense problema crec que no ha de ser cap problema. Però hi ha dies q penso massa i aleshores crec, que no he de donar-li tot el que vol...tot i que clar, aleshores torno a canviar d'opinió i penso, bé, tan sols és un got...

realment és tan complicat...de vegades m'agradaria que tot fos més fluit a casa, però amb el meu home no acabem de coincidir en aquestes coses, ell és més tradicional i estricte, i a mi això em posa dels nervis...ell no li canviaria el got i a més li fotria la xapa que ha de ser conseqüent i que si ha dit que volia un és un i així 10 minuts i el nen plorant...

Vull q els meus fills siguin feliços, i nosaltres amb ells també...crec q cal seure i parlar tranquil·lament amb el meu senyor marit...sino acabarem fatal...

apa tribu, ja m'he desfogat...gràcies!

petons a totes!

*jale*

[jaruma]

Jale, el meu home és molt semblant. Jo li explico que és millor evitar els conflictes, però a ell l'han criat de manera molt estricta, i si bé ell és molt més suau que el seu pare, sí que creu que no s'ha de cedir, etc. Buf, a mi també em posa dels nervis de vegades! Per tranquil.litzar-me em dic que el nen està rebent diferents influències, que així sabrà acceptar millor quan siguin més estrictes amb ell en altres situacions de la vida (tampoc és que el meu home sigui un sergent, eh? Ni molt menys, però ja ens entenem :- )).

[edoimaeti]

Hola,

M'apunto a la tribu i em sento del tot identificada amb el que esteu explicant.

Què és el que no enten la gent de la criança respectuosa? Jo no crec que l'estigui malcriant ni molt menys.

En realitat no és tant complicat, respectant-los i estimant-los molt, ja ho tenim fet!

Hem de fer cas del nostre instint i tenir dret a equivocar-nos i rectificar en qualsevol moment.

I respectar no vol dir deixar-li fer tot, els limits els posem nosaltres però amb sentit comú, no pq "tu fas el q jo et dic i prou"

[roselladenit]

Hola!
He vingut a parar a aquesta aportació perquè precisament a mi m'està passant això de necessitar una tribu. Mai a la meva vida havia tingut aquesta necessitat d'estar acompanyada per persones q passin pel mateix que jo, que em puguin comprendre, que sápiguen què és aquesta transformació brutal que és la maternitat, amb les seves ombres i les seves "llums"... Per això m'ha cridat l'atenció el títol de "necessito una tribu". Jo també la necessito...

[Marga33]

Rosella benvinguda!
Jo he arrivat a la determinació q som mamífers i per tant hauriem de criar en manada, i encara més sent una especie q neix tant inmadura.. la culpa de sentir-nos aixi es de la societat! Cap dona s'hauria de veure sola en la criança..ni molt menys amb altres dones que no sàpiguen acompanyar-te..

[tineta14]

Que bé aquest post!! feia temps que tenia ganes d'agrair al SP tota l'ajuda que m'ha donat.... Jo també sóc una altre des de que vaig descobrir el SP! m'he sentit molt acompanyada davant els dubtes que m'han anat sorgint al llarg de la maternitat.. el vaig descobrir quan la meva nena tenia just 3 mesos i ho passavem malament pels plors, i el primer "descobriment" que vaig fer gràcies al SP va ser el meravellós i fantàstic món del porteig! Com ens va canviar la vida amb el foulard! el canvi va ser tan positiu que ja no vaig poder viure sense el SP

En fi... MOLTES GRÀCIES A TOTES!!

[boira75]

M'apunto a la tribu!!! jo també soc partidària de ser respectuosa! tinc una nena de 4 anys i una de 5 mesos i haig de reconèixer que últimament perdo la paciència amb la gran, i em sap tant greu!!!

[nmir]

Que bé aquest post!
Realment tenir una tribu amb qui compartir els bons moments de la criançs i també dubtes i neguits és fantàstic. Amb el primer fill em vaig sentir molt sola fins que em vaig ubicar i trobaf altres mares amb qui compartir l'experiència. Ara que he tingut el segon fill aquest coixí de tribu ha estat molt bó. Us vaig seguint al post ;)

[Mammut]

Hola bon dia! És la primera vegada que escric, m'acabo de registrar, i de fet ho he fet moguda per la mateixa necessitat de tribu. Feu quedades? Com va això? Molt agraïda si algú m'ho explica