L' arribada del segon, ball d'hormones i sentiments oposats

Reflexions sobre criança, educació i tot els que ens aporta ser pares/mares
novella
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 583
Membre des de: dg. oct. 14, 2012 1:16 pm
Ubicació: Girona

L' arribada del segon, ball d'hormones i sentiments oposats

EntradaAutor: novella » dt. jul. 28, 2015 3:01 pm

Quan va néixer el meu fill gran, farà 3 anys, vaig obrir un fil sobre depressió postpart. No sabia q em passava. Tenia allò q havia desitjat, el meu fill als meus braços. Però no era feliç. Per una banda l'estimava amb tot el meu cor i no podia separar -me d'ell, per l'altra, sentia ansietat, em trobava desubicada, espantada, i enyorava la meva vida anterior. Creia q mai ho superaria. Però ho vaig fer.
Durant gairebé 3 anys el meu fill ha estat tota la meva vida. El meu cor, el meu centre, el meu camí.
I ara, arriba la meva filla. Totalment desitjada, us ho asseguro. Però em torno a sentir igual. Espantada, desubicada i enyorant quan érem 3. M'aterra la idea de perdre la relació tan especial q tinc amb el meu fill, que ell es senti sol o abandonat. M'ofego imaginant coses que crec que ell pensa (i segur q no pensa) com q jo l'estimo menys o ja no vull estar amb ell. Per contra, tinc por de no donar a la meva filla l'atenció que vaig donar al primer i que no poguem crear aquell vincle tan especial.
Estic plena d'amor i també de pors. I segurament no sóc la única. Crec q moltes mares passem per això, en silenci potser, pq costa reconèixer que no tot són flors i violes.
Les hormones, després del part, ens fan males passades. I ser mare mai és fàcil. I els homes sovint no entenen res, i ens veuen passar per això sense saber què fer. I la única salvació és trobar algú que també ho hagi passat: la teva mare,una amiga, una veïna o algú q escriu en un fòrum.
Així q mares que ho esteu passant o ho heu passat i futures mares, aquest fil és per vosaltres. I per mi, perquè explicar com em sento m'ajuda a entendre -ho.
Imatge
Imatge
Náyade
:: pantera
:: pantera
Entrades: 883
Membre des de: dc. jul. 30, 2014 11:17 am

Re: L' arribada del segon, ball d'hormones i sentiments oposats

EntradaAutor: Náyade » dt. jul. 28, 2015 3:06 pm

Molts ànims novella!!! Segur que ho estàs fent millor del que et penses!! Jo sóc "la gran" i quan va nèixer el meu germà, hauria de ser dur pels meus pares, però jo me'ls estimava igual o més, ja erem una familia de 4!! :love: No pensis que el teu fill estarà pensant coses rares, ell està acostumant-se a ser 4 a la familia i a no ser sempre el centre d'atenció, i això està molt bé :ok:

Un petonàs, espero que altres mamis et puguin ajudar més que jo! :content:
Imatge
Avatar de l’usuari
marilluna
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 564
Membre des de: dc. set. 05, 2007 10:46 pm

Re: L' arribada del segon, ball d'hormones i sentiments oposats

EntradaAutor: marilluna » dt. jul. 28, 2015 3:21 pm

Hola novella, jo tinc un nen de 5 anys i ara aviat naixerà el segon i també tinc la coseta de que ell ho patirà i no sé si amb el petit tindré aquest vincle tan especial. Però ho intentaré, sé que hi haurà dies de tot, però treurem les forces d'on sigui. Així que ànims i . endavant, aquí mai estaràs sola, t'aniré seguint i comentant quan arribi l'hora. Molts besitos
Imatge
tardibelle
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 58
Membre des de: dv. set. 09, 2011 7:36 pm

Re: L' arribada del segon, ball d'hormones i sentiments oposats

EntradaAutor: tardibelle » dt. jul. 28, 2015 3:47 pm

Hola Novella,
Nomes et puc donar un consell gaudeix del dia a dia. I no pateixis pel que vas fer amb el teu fill i si hi podràs donar per igual a petita. La situació canvia i no es igual que quan nomes n’hi havia un.
T’ho dic des de la meva experiència com a mare de dos i es porten tres anys com es portaran els teus.
A mes has de tenir en compte que cada nen es un mon i no te res a veure un petit amb l'altre almenys es que m’ha passat a mi. L’únic que tenen en comú es que son tots dos moguts.
Novella seràs una gran mare per als teus fills perquè tot el que els hi donguis intentes que sigui el millor.
I si el gran es sentirà una mica desplaçat pel petit . Però el petit també no tindrà unes atencions que vas poder tenir amb el gran al nomes ser un. Es un joc de rols que es va agafant amb el temps i molta paciència.
turuleta
:: gosset
:: gosset
Entrades: 432
Membre des de: dv. maig 24, 2013 12:33 pm

Re: L' arribada del segon, ball d'hormones i sentiments oposats

EntradaAutor: turuleta » dt. jul. 28, 2015 3:49 pm

buf...jo encara no tinc el segon...però em puc imaginar el que sents...i tb m'magino ue es molt normal... quin pal la veritat
Imatge
Imatge
jellwill2
:: gosset
:: gosset
Entrades: 423
Membre des de: ds. jul. 05, 2014 11:34 am

Re: L' arribada del segon, ball d'hormones i sentiments oposats

EntradaAutor: jellwill2 » dt. jul. 28, 2015 7:16 pm

Hola,

a mi em passava, i en certa manera encara em passa. Intentaré explicar-me. Adoro els meus dos fills, el segon té cinc mesos. Tenia aquestes pors, i va ser néixer el segon i descobrir que tinc cor per més gent. Em costa arribar a pensar que dono als dos el que necessiten, i no tenen el mateix que abans. Ni un el que va tenir el gran d'atencions, ni el gran el temps que disposava de mama d'abans. Però ara es tenen mútuament. No creia que de tant petits ja s'aportessin. El gran no pot entrar a casa sense preguntar pel bebé, i l'altre flipa amb el que fa el gran.

M'encanta ser mare de dos, i jo sóc filla única i crec que no em calien dos. Però estic enamorada dels meus dos nens, i són ben diferents. L'equilibri apareix, i al gran li va bé descobrir que no sempre es pot estar per ell.

Ànims!!!!
Arual83
:: gosset
:: gosset
Entrades: 461
Membre des de: dg. gen. 01, 2012 5:48 pm

Re: L' arribada del segon, ball d'hormones i sentiments oposats

EntradaAutor: Arual83 » dt. jul. 28, 2015 9:23 pm

Novella,

Jo estic de 30 setmanes de la segona nena...i tot el que descrius i sents es el que penso jo cada dia...

L emma es la meva vida i li hem dedicat cada segon els dos amb cura i amor... Com m ho fare amb l arribada de la petita? L inici de p3... podre tenir el mateix vincle? No podre donarli el mateix que a li vaig donar a l emma i aixo em mata....

I l Emma com ho portarà????

Hi ha nits que no puc dormir donant-li voltes...

D altres veig a ma germana petita i ella te un vincle igual de potent que jo amb ma mare i sempre es va sentir estimada...

No conec cap germa segon o tercer que no s hagi sentit igual d estimat que els srus germans...

Anims novella...em temo que et/ens toca passar x aixo... i els dies ens aniran demostrant que ens ensortim! Com sempre hem fet!
cabana78
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 76
Membre des de: dt. jul. 21, 2015 9:30 pm

Re: L' arribada del segon, ball d'hormones i sentiments oposats

EntradaAutor: cabana78 » dt. jul. 28, 2015 9:44 pm

Novella,
No pateixis bonica! Mira,a mi em passava igual.. Tenia por de que quan neixessi el segon doncs el gran es sentís desplaçat, que pensés que ja no l'estimava igual,o que el petit no rebés el mateix amor que el gran, etc..
Va nèixer el segon fill, ara té set mesos, i t'asseguro que una mare té la capacitat d'estimar amb bogeria als dos per igual, aviam si m'explico, no hauràs de repartir aquest amor! Els estimaràs per igual!
El gran, que ara té quatre anys, està encantat de que siguem quatre, adora al seu germanet i sembla increible però tenen una complicitat entre els dos impressionant, s'estimen, juguen, el gran "fa de papa" i t'asseguro que quan estàn els dos junts sembla com si nosaltres, els pares, passem a un segon terme! Es passen tot el dia rient, jugant, i donant-se petons..
No pateixis! Molts petons!
MarionCole
:: papallona
:: papallona
Entrades: 113
Membre des de: dg. feb. 09, 2014 10:37 pm

Re: L' arribada del segon, ball d'hormones i sentiments oposats

EntradaAutor: MarionCole » dt. jul. 28, 2015 9:53 pm

Oh, Déu meu, que identificada que em sento amb el que expliques.

Mare de nena de 5 anys i nen de 1,5 anys. A la nena la vaig incorporar a la meva vida amb total naturalitat. Tot bé, bonic, guai, com si parir un fill fos el pa de cada dia.

Abans de parir el segon, em pensava que no seria capaç d'estimar una altra criatura com estimava la nena. Anava una mica desentesa de la panxa, perquè has d'estar per la gran i no pensava gaire en el nen que havia de néixer. I a l'hospital, quan el vaig veure... patapam, se'm van caure les bragues a terra (ostres, ademés literal :content: ). Un enamorament xunguíssim, més intens del que vaig tenir amb la nena, i això que els dos eren preciosos, però no sé què em va passar amb aquest nen. Després he pensat que potser eren la falta d'expectatives, que en realitat, en ser el segon i tenir altra feina durant l'embaràs, no era conscient de que duia un bebe a dintre, i em va venir tot com molt de nou.

Imagineu al matí jo, enamorada fins les tranques, veig arribar a l'hospital la que fins la nit abans era la meva nena petiteta... que clar tenia tres anys i mig i un caparrot, unes urpes, uns peus... enorrrrmes!! Semblava un minotaure!!! Ella el volia masegar, tocar, agafar. Jo histèrica, hormonalment molt perjudicada. Vaig arribar a casa amb un sentiment de culpabilitat horroros. Jo el que havia imaginat era tenir feina per fer lloc al meu cor per al petit mentre adorava la gran, NO PAS repudiar la gran perquè estava enamorada del petit!!! Recordo que al matí la nena se n'anava a l'escola i jo em posava a plorar com una magdalena perquè per mi, que marxés, era un respir i em sentia una mala bèstia!!! També el pare va rebre la seva ració de tonteria, perquè també se'm va ficar al cap que no em feia ni cas. En fin, no m'enrotllo més perquè el més important vé ara: això tan bèstia, tan irracional i tan orgànic em va durar vora tres setmanes. Després, no sabria dir com, tot es va normalitzar. Vaig deixar de plorar, de sentir-me culpable. La meva filla va deixar de fer-me nosa i vaig començar a gaudir de fer de mare dels dos. Ella ja té un lloc al meu cor que ningú podrà treure-li mai. Està en una edat fabulosa, ara emmarada a tope.

El nen és el petit, el remimat, en el sentit que amb ell em plantejo moltíssimes menys coses de les que em plantejava amb la gran. El mimo, li dono el que crec que em demana i miro que no s'estavelli balcó avall. En el fons és fàcil. Ara està en el moment més estressant de tots, perquè estem constantment pendents de la seva integritat física (no para, normal). Però sé per experiència que un dia s'acaba, i vist en perspectiva alucino del terrabastall que van suposar les hormones en la meva vida. Ànims!!
Avatar de l’usuari
bertian
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1918
Membre des de: dl. feb. 13, 2012 9:26 am

Re: L' arribada del segon, ball d'hormones i sentiments oposats

EntradaAutor: bertian » dc. jul. 29, 2015 9:41 am

Novella el què expliques és del tot normal!!! Jo només volia dir-te que la meva filla gran quan va néixer l'Èric tenia 3 anys i estava tan contenta!!! Fins i tot la mestra de P3 em va dir que la veia somriure més, i es veu que anava dient a tothom "tinc un germanet!!".
Sí que hi ha moments que fa veure que és un bebè, o que s'enfada més depressa, però a l'Èric sempre li fa uns petons i unes abraçades increibles!!!
Ja veuràs que tot es posa a lloc, molts ànims!!! Segur que ho fas molt bé!!
Avatar de l’usuari
alexsilvia
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 62
Membre des de: dj. set. 04, 2008 8:59 am
Ubicació: Barcelona

Re: L' arribada del segon, ball d'hormones i sentiments oposats

EntradaAutor: alexsilvia » dc. jul. 29, 2015 1:03 pm

Hola Novella bonica, has posat paraules a tot el que jo he anat sentit desde que fa 8 anys vaig tenir el meu primer fill...el que et passa es normal, tranquila, ho faras bé, i com tothom diu, cap nen es igual i cada nen es un mon, i no només això, una cosa que per mi es molt important, tu tampoc ets la "mateixa mare", ets una mare mes experimentada, probablement amb menys angoixes i pors pel que fa al petit (el segon) i aixo es transmet ( a mi m' ha passat molt). El gran em va patir, el petit em va disfrutar, es mooooolt injust, ho sé, i encara a hores d' ara estic intentant compensar-lo, pero els dos se senten estimats, s' adoren l' un a l' altre, el gran es l' heroi del petit, i sense el petit el gran no podria estar.....pero si, es barallen, hi ha gelos....i també moments molt divertits, plens de tendresa....aqui caiem i allà ens aixequem, aixo es la vida i aixo es ser pares....certament dificil en alguns moments
Ademés, pensa que l' amor es la unica cosa que creix quan es reparteix ;-)
Una forta abraçada plena d' anims, ho faras genial i sobretot, no pateixis, tenir un germà es tenir un tresor, t' ho dic jo que en tinc 3.
Imatge
Imatge
novella
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 583
Membre des de: dg. oct. 14, 2012 1:16 pm
Ubicació: Girona

Re: L' arribada del segon, ball d'hormones i sentiments oposats

EntradaAutor: novella » dv. jul. 31, 2015 2:15 am

M'ajuda llegir-vos i veure que les coses no són tan terribles com les pinten les meves hormones ara mateix. Intento passar les estones q puc amb el meu fill gran, però la.sensació de culpa per no estar amb ell com cal la segueixo tenint. També amb la petita. Em sento culpable de despendre 'm d'ella per estar amb el gran. Culpa. Sembla que vagi associada a la maternitat. Que no a la paternitat! Els homes no es plantegen tantes coses oi?
El meu nen gran es desperta de les migdiades plorant i durant una estona només vol estar agafat a mi mentre somica i diu mama. Em trenca el cor. Sé que s'adaptarà, vosaltres m'ho confirmeu i em doneu una mica d'aire!! I sé que jo també trobaré la manera de ser la mama de 2. Mentrestant intentaré posar a ratlla aquestes hormones i controlar l'ansietat.
Gracies marones per explicar-me la vostra experiència. Sou totes unes supermames!!
Imatge
Imatge
numa1982
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1705
Membre des de: dt. des. 04, 2012 10:09 pm
Ubicació: Mallorca

Re: L' arribada del segon, ball d'hormones i sentiments oposats

EntradaAutor: numa1982 » dg. ago. 09, 2015 9:21 pm

El meu cas és una mica diferent: els nostres petits es porten 17 mesos. És molt poquet i no hem notat gelos. El "gran" s'estima la petita: la busca, li fa petons, l'abraça i jo em dedico a vetllar per la integritat física dels dos. M'ha costat uns mesos (la petita en té 5 i mig) entendre que no puc arribar a tot, i que a casa tots hem de cedir parcel·les per al bé comú: el gran ha deixat el bressol, la petita s'ha hagut d'adaptar als horaris del gran, el pare ha hagut d'assumir que cal organitzar-se i jo he hagut d'aprendre a funcionar de nit i sacrificar estones de descans. Pel fòrum vaig llegir que l'amor no es divideix quan neix un altre fill, sinó que es multiplica, i realment, crec que és així.
Imatge

ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Abril :)
:: gosset
:: gosset
Entrades: 427
Membre des de: dc. març 10, 2010 3:29 pm

Re: L' arribada del segon, ball d'hormones i sentiments oposats

EntradaAutor: Abril :) » dc. oct. 07, 2015 12:15 am

Com estàs Novella? Com va el ball hormonal?

A mi m'encanta el que diu la Laura Gutman respecte el puerperi...noies, això no ho tenim ben muntat, i per això se'ns fa una muntanya tot plegat, ella comenta que hauríem de viure en comunitat amb altres dones, ajudar-nos les unes a les altres, protegir-nos i cuidar-nos mútuament. Vivim molt soles i aïllades...Sort del SP! :-o00m
Imatge
Imatge

Torna a “La maternitat/paternitat”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: