Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez

[Clara13]

Gràcies noies!

[picdeladona]

Una pregunta tonta: com us ho feu quan aneu a un restaurant o a casa d'algú? A veure si m'explico: jo al meu petit li donem el menjar però sempre li donem trossets del que estem menjant nosaltres o el que li toca a ell i clar lia uns pollastres que no vegis!! Jejj..a mi m'és igual i sempre dic en el restaurant o on sigui que no es preocupin que després recullo el que hagi per terra etc..però més d'un cop ens miren amb unes cares que flipes! Sobretot taules del voltant..

[PetitPrincep79]

Doncs amb naturalitat.
Quan acabeu de dinar, agafes un tovalló i reculls. Sempre pots demanar disculpes després.
Jo amb la meva, a més, m'he adonat que si està asseguda sobre meu, no llença res, però si està a la trona en un restaurant si que llença.
Igualment lo de llençar és una fase... La meva fa molts mesos que només hi ha al terra lo que a ella se li cau sense voler (16 mesos).

[melibea80]

A veure si puc respondre una mica els últims comentaris!

Primer de tot, enhorabona ja només pel fer d'intentar-ho. A mi també em miraven fatal quan deia que ho volia provar, la meva mare no entenia res, a la meva sogra se li notava taaaant a la cara la preocupació... El meu sogre escandalitzat, molt patidor com és ell... Però els que més dubtes tenien són els que després més han gaudit del procès, us ho dic de veritat. "Mira què bé que menja tal cosa!", "la meva néta és que ja menja sola", "mira com ha après a agafar tal cosa"... Però la pressió inicial va ser gran, altres mares estic segura que pensàven que era una boja i que al final tindria una nena anèmica per culpa de fer experiments, i jo mateixa veia que un dia, i un altre, i un altre seguíem només amb pit i no avançàvem res (pel que fa a quantitats) amb els sòlids. Era un pardalet. I es pateix. Però si esteu segures de que esteu avançant ni que sigui una mica cada setmana, per mi seria suficient per continuar i esperar a veure com avança i no rendir-se.

No us deixeu fer arrere pels altres, només per la vostra convicció, si decidiu no seguir endavant que sigui perquè no us agrada el sistema però no perquè us facin sentir estranyes! I tampoc perquè penseu que no esteu arribant enlloc, és que el procès és lent, molt més lent que donant-ho tot triturat. I, de cop i volta, veureu que reconeix coses que ja havia tastat abans i les busca primer o les intenta nomenar (i després ja sabrà nomenar-les! Com pots anomenar tantes coses diferents si te les donen totes triturades juntes?), veureu també com s'interessa molt més que els nens de triturats per les coses noves que troba al plat (qui diu plat, diu taula o trona... el plat va tardar un temps en instaurar-se a casa nostra jeje), i veureu que la destresa que tindram amb les mans i els dits serà cada dia millor... I més endavant beuran sols, agafaran la forquilla bé (almenys en el meu cas la forquilla va arribar molt abans de la cullera perquè és molt més fàcil punxar que fer pala, tot i que jo ajudava primer a fer força per punxar). I ja no pensareu si heu fet millor o pitjor, si hauria sigut més fàcil així o aixà... Com moltes persones us diran "quina tonteria, si al final tothom acaba menjant sol, sòlid i amb coberts".... Val, d'acord. Jo he gaudit molt del procès i crec que m'ha facilitat molt arribar a aquest punt, mentre que veig altres mares patir molt a l'hora dels àpats, per tant no és qüestió del sistema, sinó de l'actitud. Si decidiu no seguir, que sigui perquè no gaudiu, no perquè us ho digui ningú, i gaudiu dels triturats i prou. Això sí, si voleu donar tot sòlid, cal un temps perquè tot vagi rodat, això que quedi ben clar també.

Però jo també he donat purés, eh? És que a mi com a persona adulta els purés també m'agraden! És a dir, jo no m'he posicionat en cap extrem, el que sí he tingut sempre clar és que intentaria que mengés al mateix temps que nosaltres (amb el sopar és una mica complicat per horaris però sempre que hem pogut ho hem fet) i el mateix que nosaltres, especialment al principi, tot i que també hem adaptat alguns plats per fer-los més suaus, sense sal, o el que fos, i mica en mica hem anat tornant al menjar de sempre. Ara que ella ja té gustos propis (només faltaria, que engolís com un pato sense personalitat jeje) doncs ja sé que la truita no li agrada i li l'he de combinar amb formatge o algo que li agradi més, o limito més els cops que li poso coses al plat que sé que no li agradaran....

El component més al·lèrgen de l'ou és a la clara, per això primer donem rovell sol. Si el rovell fes reacció, sabríem que el nen és al·lèrgic però evitaríem una reacció tan bèstia com la que li podria donar la clara. I després es va provant a introduir la clara i si no té cap reacció (en una reacció es mira que no surtin plaques vermelles pel cos, que no faci caca molt tova, etc.) doncs ja està, ja es pot donar. Igual amb les altres coses, en teoria llevat de mel, peixos amb mercuri i tal, com ja han dit, la resta es podria donar tot en qualsevol moment. No obstant això, jo sí que he respectat una mica els temps que m'ha marcat la pediatra, com deia cayena, però perquè m'ha vingut bé per anar observant que tot li sentava bé. Quan va agafant encostipats, o virus del cole, o el que sigui... moltes vegades tenen el cos revolt i fan caques rares i a mi em venia bé estar 100% segura de quan havia introduit alguna cosa nova i quan no. Jo amb això he sigut poc temerària. Però és cosa meva, senzillament.

Tema ennuegaments: tots en fan. Així aprenen a treure el menjar del fons de la boca, a gestionar quantitats... Al principi espanta molt! Per això com més tranquils estiguem, amb menys "públic", millor. Penso que millor si estem a casa tranquils quan provem textures noves, coses que encara no sabem si les gestionarà bé. Però només és una opinió personal. En teoria s'ha d'intentar estar tranquil perquè el nen estigui relaxat i no ens vegi saltar de la cadira cada cop que li passa, però hi ha moments en què és difícil jejeje I a poc a poc ells ho fan menys i a poc a poc nosaltres ens ho prenem amb més calma, i no, no s'ofegaran... És que ara amb perspectiva us puc dir que veig molt complicat que s'ofegin, realment, abans vomitaríen tot el que han menjat... Però ennuegaments normalment en tindran, i no pocs, i ja està, res més. Si teniu gent davant o esteu fora de casa, igualment, tranquils, i si us miren malament (a mí m'ha passat) doncs i què? La maternitat m'ha tret de sobre molts quilos de vergonya. Però al principi potser us ve més de gust fer proves a casa tranquils.

Tema restaurants. El meu consell? Porteu coses que sabeu que li agradaran, perquè així evitem una mica més el "desparrame", i coses que no taquin molt la roba, el mantel, etc. perquè estigueu una mica més còmodes i no patiu tant si li cauen coses.... Però vaja, és més una qüestió de que al principi els pares tenim una mica de vergonya perquè la gent no està acostumada a veure nens tan petits menjant així. Veiem bebès amb triturats i després nens grans que gestionen bé el menjar, però aquesta combinació bebè+mans de drap+sòlids no és habitual, la gent ens mira més i estan més pendents de si el nen ho fa bé o malament. Novament, vergonya zero, després recolliu el que caigui i si heu tacat mantel doncs disculpeu i ja... O és que un potito no deixa taques? La fase d'embrutar-ho tot és una fase que no dura tant com sembla, de veres... Gaudiu també, que és molt divertida, feu moltes fotos, vídeos... algun dia penso que la meva nena els veurà i riurà molt... i naturalitat, com us deien...

Per ara crec que res més!!! No sé, és un aprenentatge sobre la marxa. Jo espero tenir un o dos nens més algun dia i repetiré només si així ho gaudim tots.

Ja contareu!

[pesoleta314]

Melibea, m'ha encantat el teu post. hi estic molt d'acord amb tot.

Pel que fa al què diran, la veritat és que ja he quedat ben curtida fent LME i no deixant-la plorar. De vegades pensava: potser sí que acabarem a Hermano Mayor, si tan malament ho faig XD Res, que ara m'és igual el que em diuen, estic molt segura del que faig. Tot i així, la família de moment s'ho miren amb curiositat; les iaies ja m'han dit que no s'atreveixen si no són triturats, així que elles fan bibis i tots contents (total, són un parell de berenars a la setmana).

Amb el tema triturats, penso el mateix. Si jo em faig crema de carabassa, per què no en pot menjar ella (adaptada, lògicament)? El que faig amb el menjar que ella no pot gestionar amb la mà (com al matí, que alguns dies menja civada amb la meva llet i trossets de poma bullida, que queda tota una textura pastosa), és omplir-li la cullera i ella se l'agafa i se la gestiona. De vegades li va a petar al cap, al terra o al cap del gos, hehe; però altres cops (i cada cop més), va a la boca i s'ho menja al seu aire.

L'altre dia es va ennuegar per primer cop i la veritat és que em vaig espantar. Però vaig contenir les ganes boges de tirar-m'hi a sobre i, efectivament, arcades i cap a fora en qüestió de poquíssims segons. Això em va donar confiança i ara estic la mar de tranquil·la. De moment només li he introduït el pa i del tomàquet de coses així més al·lergèniques . El peix i l'ou segueixo tenint una veu interior que em diu que m'esperi, així que de moment no tinc pressa per donar-n'hi. El que estic parada és amb les quantitats; quan agafa el truc amb un aliment concret, trobo que en menja molt per lo xica que és (mitja mandarina per postres --que es fot els grills, ja, a part de només xuclar!-- o quasi un plàtan sencer per berenar); els aliments que encara no sap gestionar perquè són nous, lògicament, només picoteja. I pit que no falti! Quan acaba de menjar sempre n'hi ofereixo ni que no demani, trobo que si se li queda un trosset de menjar pel coll o la boca l'ajudarà a baixar.

Amb els restaurants entenc que els porteu vosaltres menjar de casa, quan comences amb el blw?

[mar2012]

Gracies a les q compartiu les vostres experiencies! Els comentaris ajuden molt.
Pesoleta q be!!! M alegro q la teva nena vagi menjant força. Jo he anat dos cops a restaurant amb el petit i no he portat menjar. Vaig demanar una amanida i pollastre a la brasa i el xic es va menjar el tomaquet d l amanida, va rostar la cuixa d pollastre i va picotejar una mica d enciam i pebrot escalibat.. O sigui q fantastic i la cambrera al.lucinada.. Jijijiii..
El meu nen empassa molt i mastega poc( te una dent) o sigui q trobo trossos enormes d menjar al bolquer.. Suposo q es normal,no??

Petons!

[melibea80]

Amb els restaurants entenc que els porteu vosaltres menjar de casa, quan comences amb el blw?

No, no sempre! Jo ho feia al principi perquè preferia saber que el menjar no portava res de sal ni olis d'aquestos de bar que són sempre més dolents que el de casa... però ara ja menja normalment del mateix que nosaltres o si li demano algo només per a ella li demano poca cosa, pa amb tomàquet i algun acompanyament tipus pernil, formatge, etc. No m'agrada llençar menjar i ara, amb quasi 20 mesos, continua menjant poca quantitat, així que no demano plats sencers perquè li sobraria molt. I al final sempre acaba picant de les tapes també jejeje

Una cosa que no falla mai és portar (o demanar) un plàtan o un iogurt si sortiu de bar/restaurant, que igual fa d'esmorzar, de berenar o de postre i completa una mica. Bé, jo és que ja no dono pit, ja que el pit fa totes aquestes funcions també! El pit és fantàstic, jo me'n penedeixo de no haver remuntat una petita crisi als 8 mesos i mig... Ho vaig deixar estar pensant "ja n'hi ha prou, no puc més" i ara, encara, mireu si fa temps, hi ha moments en què penso que hauria d'haver continuat. En fi, altres històries.

Pesoleta, a la meva també li han donat les àvies triturats, jo senzillament vaig assumir que no les podia obligar a donar-ho sencer si no s'hi trobàven còmodes i a més no sabien ben bé com gestionar-ho, fins i tot podia ser perillós (la meva sogra insistia molt en que li ho havia de donar tot súper petit i jo vinga a explicar-li que així era més complicat d'agafar i mossegar i més fàcil ofegar-se, i no s'ho creia....). Jo diria que en certs temes he entrat en un estat zen en el que jo faig i deixo fer... Em passa igual amb l'estat permanent de caos "jogueter" que tinc muntat a casa, sempre tot pel mig... JAJAJAJAJA

Petons i ànim a totes!!

[Clara13]

Noies després de llegir un post sobre BLW m'agafa un dubte...la OMS recomana LME fins els 6 mesos (s'enten com 6 mesos l'últim dia del 6è mes). Llavors...no començariem massa tard a introduir el gluten? Vull dir, el nen ja tindria 7 mesos...no sé si m'explico bé.

[pesoleta314]

Jo crec que és fins que fan els 6 mesos, no? Igualment, pren-t'ho com una cosa orientativa. Vull dir, és com tot, no crec que el dia que fan els 6 mesos de cop es transformin. Jo és que vaig començar als 5'5 i ja vaig introduir gluten com al segon dia... (mica en mica, però no em vaig esperar gaire)

[Clara13]

Si, ja ho he pensat. No és que m'obsesioni el tema ni res, només que em va estranyar lo de l'útim dia del 6è mes, perque vol dir que abans de començar has de deixar que es completi el mes.

[Clara13]

Noies aquesta setmana he començat amb els sòlids i bueno...tinc alguns dubtes. D'una banda estic contenta per que ell mostra molt interés pel menjar i per l'altra emprenyada amb mi mateixa perque em pot la por...li he donat a provar plàtan. El peque és una mica bèstia i se l'ha posat a la boca directament, emportant-se un tros grandet. Ha fet una arcada i m'he espantat, de manera que la següent vegada li he fet aixafat amb la forquilla. Tot i així també fa arcades, imagino que és normal al principi. ¿Sabeu quan temps dura aquesta etapa? De fer arcades vull dir, per que imagino que al final s'acaben acostumant...

També he provat a donar-li pera aixafada barrejada amb la meva llet, però clar, no ho pot gestionar amb les mans i li he donat amb cullera. Bé, li he donat la cullera a la mà i ell se la fica solet a la boca. Sé que això no és ben bé BLW però bueno...algun consell per combatre la por? Em fa ràbia deixar-me endur per aquest sentiment per que tot just ara esta aprenent i encara estic a temps de que aprengui bé a gestionar els aliments.

[Navi]

Clara quant té el teu fill? pot ser que no hagi perdut el reflex d'extrusió?

Nosaltres començarem la setmana que ve o l'altra

[Clara13]

Té 6 mesos i mig. Diria que si l'ha perdut o esta a punt per que en general no expulsa menjar de la boca. El que passa és que m'angoixa que s' ennuegui i al final li acabo treient el tros de menjar. Aquesta tarda li he donat un tros de taronja amb la pela i li ha encantat. No voldria renunciar a aquest mètode només per que soc caguetes...jeje
Què vols dir Navi, que si han perdut el reflex d'extrusió ja no tenen arcarcades? O al principi els hi passa a tots?

[aseret]

Hola clara!
Pensa q les arcades es la única manera q tenen de gestionar el menjar si no el poden gestionar i mitjançant l'arcada poden moure l'aliment de darrere de la llengua cap endavant, així q no sempre Q fan una arcada s'estan enennuegant.
Cal diferenciar ennuegar amb ofegar, l'ennuguament és natural, a tothom li ha passat algun cop q t'has despistat menjant i comences a tossir i no t'has ofegat ;)
Quan va començar la meva si veia Que li costava gestionar un aliment li feia jo com si mastegués de forma exagerada, es còmic però efectiu
Si li treguessis tu l'aliment de la boca el missatge que li envies es: " no pots" però sinel veus en dificultats i li dius vinga que tu pots.
Han d'aprendre a gestionar-ho ells solets i la millor manera, per mi és així, si que angoixa una mica pq.no.controles, però és genial veure com.evolucionen!!! Si tot el q.li ofereixes es adequat per a ell no hauries D tenir cap problema ;) vigila amb la poma i pastanaga q son molt dures, vaig tenir un susto amb poma, es millor a làmines molt fines o cuites.
Moolts ànims i a gaudir molt del.teu baby

[aseret]

Uf acabo de llegir l'entrada i veig que Hi ha frases una mica innconexes jejej disculpeu...
Diria que el.reflexe.d 'extrusió el perden quan es posen ells el menjar a la.boca, aquest reflexe es quan treuren la llengua per rebutjar l'aliment o la.cullera carregada de papillar.

[Navi]

Diria que el.reflexe.d 'extrusió el perden quan es posen ells el menjar a la.boca.

No he dit res doncs

[Clara13]

Gràcies per les respostes noies. Un altre pregunta...sobre quina edat ja haurien de menjar els 5 àpats del dia? (els que fem a casa); de moment només hem fet fruita un cop al dia i aquesta setmana començarem amb la verdura. De moment és l'únic moment del dia que menja sòlids, la resta del dia teti.

[aseret]

Hola clara,
Doncs depèn de lo golafre q sigui el teu petit (o.petita, ara no recordo si ho vas dir) si li crida l'atenció el menjar, ja veuràs que en breu el tens jalant un bistec ;) ara bé si et toca un nen/a amb un estómac de d'ocellet que prefereix investigar i moure's abans q menjar... Et tocarà patir una mica.
La nostra experiència va ser molt xula, però una mica frustrant, es posava les coses a la boca i les escupia diria ue vam estar així fins als.10mesos, ho vaig deixar escrit no.recordo. Ara encara que te dos anys no és una nena que li pirri el menjar, fins ara el seu sustent ha estat la llet.
Amb això no et vull desanimar, però pensa que fins als dos anys són lactants, però que no tots els nens que fan BLW es converteixen en devoradors :P i que al final ells saben mooolt més el que necessiten per menjar que nosaltres i ells són ui han de decidir si tenen gana o no.
Molts ànims i de ben segur t'anirà estupendo!!!!!

Edito per dir a la navi que no cal q et disculpis dona;) tothom.tenim.dret a dir la.nostra
Carla t'has llegit el llibre del julio basulto "se me.hace bola"? tranquil·litza molt i aclara molts dubtes. Sobre oferir aliments nous, aneu vigilant q no li facin reacció i ja està, es lo.genial d'això, no has d'estar mirant als 11 mesos li.toca peix als 12 noseque...

[melibea80]

Això mateix, relax.... sembla difícil però es gaudeix més.

Jo no optaria per aixafar de moment, ja que encara és petit per agafar la cullera o forquilla i l'ideal és que calculin la intensitat de les mossegades, el nivell de duresa del que tenen a les mans, si resllisca, si és tou, si està fred o calent... Jo trobo que deu ser com anar a un altre país i provar alguna cosa que no saps ben bé com es menja... però que t'agrada.

Com que no calculen quina quantitat cap a la boca, de vegades fan mossegades grans. Després la llengua no sap com passarla d'una geniva a l'altra per anar mastegant. Per això la "bola" o el tros inevitablement passa més cap a dins del que toca i fan una arcada perquè surti cap a fora. Això passa molt sovint i ens té en un "ai" però és part del procès i toca tenir paciència.

Ara bé, jo al principi la pastanaga la feia moooooolt molt cuita, la poma al microones (que no li agradava gens, per cert, i finalment de més gran ja li la donava dura i sí que li agrada...), la carn sempre amb textures que es desfessin fàcilment... O sigui, no he sigut temerària tampoc, més val tot molt tou i anar augmentant la duresa gradualment. El pa o coses així que requereixen molta saliva no em preocupàven tant perquè normalment de forma natural els nens ho mullen bé de saliva i es va fent tou i no es queda tot d'una peça. Tampoc m'atrevia gaire amb l'enciam ni coses que es quedessin enganxades al paladar.... Hi ha un munt d'idees de menús per la xarxa i per aquestos posts, si voleu mirar. Bueno, menús, menússs....

Però al final es tracta de que mengi el mateix que vosaltres perquè els nens ens volen imitar. Jo recordo que va arribar un dia que si la nena veia que tenia al plat una cosa diferent a nosaltres o que nosaltres teníem alguna cosa que ella no tenia ens ho feia saber de seguida! Veureu que el procès és taaaaan natural....


Ei, em feu molta enveja quan us sento parlar dels vostres nens de quatre, cinc, sis mesos... serà que m'està sonant el rellotge biològic novament? Ui ui uiiiii

[pesoleta314]

Hola! Feia dies que no passava per aquí.

Melibea, ja ho saps, a repetir!! hehe

Clara, tema ennuegaments no et puc dir res que no t'hagin dit ja... jo el primer dia també em vaig espantar, però veus com cada cop ho fan menys i al final ja és totalment anecdòtic. Pensa que avui la meva s'ha fotut un tros de pebrot a la boca, però se m'ha oblidat de treure-li la pell: doncs s'ha estat com dos minuts que veia que mossegava però no empassava ni el treia, i al final va i treu la pela totalment neta i el pebrot tovet se l'havia menjat! Em deixa flipada les coses que són capaços de fer.
Tema àpats, nosaltres ara en fem 3 amb ella: esmorzar, dinar i berenar. Sopar no perquè treballo de tardes-vespres i torno tan tard que ella només m'espera per fer pit, perquè està morta de son. Però vaja, avui per exemple no ha volgut res sòlid per esmorzar i ha arrasat amb el dinar, cada dia canvia. També veig que vol variar molt de menjar; vaig estar dies donant-li plàtan per berenar i ara no el vol ni veure; i el dia que li dono alguna cosa nova, és la primera cosa que prova.

També estic detectant que cada cop vol menys que l'ajudi o li aixafi menjar (cosa que feia alguns cops). Ara comeeeeença a controlar mitjanament i vol menjar ella, m'ha sortit una filla amb caràcter

I per cert! Ahir vaig anar a la revisió amb la pedi. La infermera creia que encara només fèiem pit, així que vaig decidir explicar-li la veritat. per sorpresa meva, li va encantar la idea! Em va demanar quins llibres havia llegit i on m'havia informat i em va dir que millor si no menja res 100% triturat perquè després són tot problemes, que si troben una mica de cosa ja fan arcada. I que molt bé que l'aigua li donessim amb got, que no l'acostumem al bibi. Em va treure un pes de sobre, hehe. Es va escandalitzar una mica amb la varietat de menjar (per ella, només hauríem de fer fruita i verdura a aquestes alçades) però no em va dir res al respecte; em va donar els papers que donen a les mares, tots de cop, per si m'ho volia mirar a casa, i ja està.