No veig el moment de treure-la de la nostra habitació

[Cristina21]

Hola!
Estic una mica amoïnada. La meva filla ja té 28 mesos i encara dorm a la meva habitació, al bressol. És una nena molt inquieta, que es desperta sovint, es destapa sempre i, a més, fa apnees, doncs està pendent d'una operació de carnots i angines.
El cas és que jo tampoc descanso massa, però voldria cambiar-la d'habitació i que dormi, més ampla, en un llitet, més que res perquè el curs que ve comença el cole, volem anar a buscar un germanet i crec que se'ns ajuntaran massa canvis.
El problema és que és clar, ella no vol estar sola a l'altra habitació, el llit se li fa molt gran i jo pateixo molt, moltíssim, quan no la sento mentre dorm. He intentat que es vagi acostumant al llit nou a les migdiades, però em diu que tururú.
Sé que el problema és més aviat meu que seu, però a vegades penso que estic perdent la perspectiva i que no és tan greu que vulgui dormir a la nostra habitació. Després recordo les dimensions del dormitori i penso que no m'hi cabrà un altre bressol, i m'agafen les presses.
Què faig? Algun consell? Algú ha passat per una situació similar?

[Sindria14]

Hola!

I si entre totes dues feu del moment de canviar de llit un moment especial?
Podríes anar amb ella a triar uns llençols bonics, coixins, potser un pijama nou del seu personatge preferit. I fer d'aquest canvi un moment especial per totes dues.
Potser comprar una barana pel llit de manera que s'hi senti més recollida.
Per suposat ho pots acompanyar de reforç positiu.

No sé, són idees.

Sort!

[iPare]

Això que diu la Síndria sona bé!

[laneta]

Hola!

El meu té 29 mesos i també dorm amb nosaltres al llit, tenim el llit de braranes en sidecar però acostuma a dormir al mig. Ara stem fent una mica el que diu la Sindria14, estem muntant-li l'habitació i ho estem fent com una aventura, de moment els findes hi fem la migdiada (sempre s'ha d'adormir amb algún de nosaltres) i ja veurem si hi acaba volent anar...

El tema és que jo estic embarassada de 23 setmanes i avait ja em costarà molt dormir amb ell, però intento no agobiar-me massa i anar fent, i si hem d'acabar dormint tots 4 al llit, no crec que sigui per tota la vida!

Intenta anar fent, sempre amb ella, i sobretot no pressionar-te ni posar-te massa expectatives!

Petons!

[nereta1]

El meu fill té sis anys i rara és la nit en què no ve al nostre llit... no us agobieu tant!! A nosaltres ens va costar fer-li entendre que tenia la seva pròpia habitació, que era molt "xula" (amb els seus colors preferits i amb el que ell va voler que hi hagués, fent-lo participar, com dieu, del canvi). Ara ja no hi ha problemes per anar a dormir allà, però a mitja nit, ja siguin les 03h, les 05h... la majoria de les nits ve a la nostra habitació.
Al principi ens amoïnava, però ara ja ho hem deixat estar. Ell diu que quan es desperta vol sentir la nostra escalfor, tocar el coll de la mama o el cap del papa. Doncs ok; no passa res. Arribarà un dia en què serà adolescent (o pre-adolescent) i no voldrà saber res de nosaltres. I aleshores potser serem nosaltres els qui el trobarem a faltar.
Com bé diu la "laneta"; no serà així tota la vida. Així que paciència; cada nen/a té el seu tempo...