Tot el dia els braços

Els hàbits de dormir.
Annap82
:: puça
:: puça
Entrades: 8
Membre des de: dl. oct. 29, 2018 10:52 am

Tot el dia els braços

EntradaAutor: Annap82 » dt. oct. 30, 2018 8:49 am

Hola

Tinc un nen de un mes i estic preocupada perquè només vol braços.

El bressol o a l'hamaca no vol estar. Evidentment a la nit dorm em nosaltres.

Estic molt cansada perquè no em deixa fer res. I quan dic res es res.

Algun consell? Potser l'estic malcriant... el que diu la gent. O potser l'hauria de deixar plorar..

Ara estic intentant possarlo cada cop que s'adorm el bressol però només està 10 min sense plorar.
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1589
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: Tot el dia els braços

EntradaAutor: Anna Maria » dt. oct. 30, 2018 10:32 am

Bones,
primer de tot, enhorabona per la teva maternitat.
En segon lloc, el meu primer consell és que passis dels comentaris de la gent. Tu has de fer el que creguis convenient tu. Si els comentaris són insolents, com si sentissis ploure. si veus que la persona t'està intentant donar idees, doncs intenta-les si veus que et poden anar bé, però la resta, res.
Pel que fa al teu bebè, doncs et diré que jo si pogués també m'acurrucaria als braços de la mare... ell et necessita. Hi ha nens que necessiten més braços i n'hi ha que menys.
D'altra banda, has de prendre decisions. Jo en el meu cas vaig fer popa i el tenia moltes hores enganxat. Vaig decidir per exemple, que a l'hora de dutxar ell hauria "d'aguantar" a l'hamaqueta. El banyava a ell, el posava netet, i després jo a la dutxa. Estic parlant de 5 minuts. I ell plorava, però ho havia de fer.
Pel que fa a l'hora de dormir, al meu li va costar molt dormir a casa en una superfície que no fos jo, durant el dia. Quan anava amb carrito de passeig encara, i al cotxe doncs va tenir els seus moments.
Aquest només és un exemple. Pensa que el teu bebè encara ha de madurar en moltes coses. Per ell ets com una extensió d'ell mateix i és molt normal que plori, i has de ser tu i el teu entorn adult el que intentis adaptar-te, ja que ell no té encara una rutina molt establerta. Ell poc a poc també s'anirà adaptant.
Tens portabebés? És una solució per portar-lo a sobre i tenir les mans lliures per poder fer un mínim de coses. Et passo la web del Kangura perquè si tens la possibilitat d'anar-hi o posar-t'hi en contacte en són especialistes:
https://kangura.com/es/
Pots fer una ullada i si te n'agrada algun tipus doncs ho pots aconseguir en una altra botiga també. Per Internet hi ha molts tutorials de com es posen i tal.
Moooooooooooooooooooooolts ànims i molta paciència. Ara no me'n recordo, però jo vaig aconseguir aprendre a pujar i baixar la cremallera i pantalons amb una mà per anar a fer pipí :-o00m
Per qualsevol cosa aquí estem!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al novembre al Club de lectura del SP llegim El setè àngel de David Cirici. T'apuntes?
Annap82
:: puça
:: puça
Entrades: 8
Membre des de: dl. oct. 29, 2018 10:52 am

Re: Tot el dia els braços

EntradaAutor: Annap82 » dt. oct. 30, 2018 11:34 am

Hola,
Jo també estic fent pops i entre això i braços es desesperant.

Gràcies pel teu escrit m'has animat una miqueta perquè comencava a pensar que era mala mare.

El tema de la motxilla en tinc una i es l'única manera de poder sortir el carrer i fer alguna cosa. De totes maneres gràcies.
I el tema de la dutxa fins ara esperava el meu home per dutxarme però provare el teu sistema a veure com funciona. Ja t'explicare!
Ganga
:: conillet
:: conillet
Entrades: 368
Membre des de: dv. nov. 18, 2011 8:47 am

Re: Tot el dia els braços

EntradaAutor: Ganga » dt. oct. 30, 2018 1:14 pm

BOnes!
Hola Annap82! enhorabona pel teu fill!!
Segurament t'ha tocat un nen, com ja t'han dit, que necessita molts braços i escalfor humana per sentir-se segur, no tots són iguals....sota el meu punt de vista el que ara necessiteu el teu fill i tu és estar junts, crear vincle, menjar i descansar, tots dos.
Dormir:
Jo el que faria és dormir quan dorm ell, els dos al llit en el moment que el nen tingui son doncs tu aprofites i dormiu, us lleveu, li dones de menjar i quan es torni a adormir doncs una altra vegada...si tu estas agotada la cosa no funciona i cada vegada et neguitejes més...si pots tenir algun familiar que quan acabi de menjar li faci un volt, tu aprofites i vas a dormir més tranquila. Si no quan t'arrivin reforços pots fer això..que vagin a passaig i tu dorms..
Jo dormia quan ell dormia i em sentia millor i quan venien els avis el finde de visita els hi preparava el nen i apa..a voltar un rato i jo a dormir...i els avis contents.
Feines de casa:
sóc del parer que a a casa no has de fer res, si tens parella doncs que ho faci ell/ella quan pugui i el que no..doncs que quedi per fer...i si no, i podeu, plantejeu-vos pagar algú que us faci la casa...
el meu home ho anava fent i el cap de setmana i ens turnavem per estar amb el nen, jo anava més descansada perquè s'aixecava ell algunes tomes dels vespres (feia biberó) i quan el nen dormia als migdies, nosaltres anavem al radera!! Anàvem rebentats...
Menjar:
Si no tens temps per cuinr-te el dinar/sopar pots fer vàries coses: si tens mare/sogra/tieta/pare que cuinen i no els importa fer-te raccions per tu, doncs que te les facin i congeles i cada matí treus la teva racció...si no ho pot fer la teva parella al vespre per l'endemà i si no, pots anar a comprar menjar preparat a preu de menú. Reajusteu el sou del mes i us treieu d'una altra cosa...

LA manduca/foulard si li agrada va molt bé també per no carregar tant els braços...coixins, tumbones que es mouen...
Penso que un nen d'un mes no es malcria mai de la vida tenint-lo a braços tot el dia si és que ell ho demana, però si que esgota...
Jo amb el meu fill gran vaig estar més d'un any i mig patint molt cansament, molta son, amb gens d'ajuda (el meu home treballava moltes hores) i em va ajudar simplificar-me la vida en els punts anteriors que t'he explicat. (i boja de mi ja tenia el segon...es porten 19 mesos, encara que el segon res a veure amb el primer)...tot i així per A o per B amb tres fills he patit molta son durant molts anys i saps..mica en mica..el cos s'adapta i surts endavant i arriba el dia que no saps com...tots dormen la nit tant tranquilament al seu llit--;)

Entendre que ara la teva "feina" és estar amb el teu fill i que tard d'hora canvien i es van fent més autònoms i els pots anar deixant més estonetes...quan abans ho acceptis menys "patiment" mental tindràs.
A la meva filla petita la vaig tenir 4 mesos agafada, estrujant-la al meu pit perquè dormis...a la que em separava una mica es despertava desesparada..recordo que tenia el nas xafat i tot vermell..però així li agradava amb ella...així quatre mesos...mica en mica...la cosa va anar canviant...

Sé que les 24hores es fan eternes i que potser no pensaves que un recent nascut "et dificultaria fer les coses tant normals" com menjar, dutxar-te... però hi ha fills així i són completament normals i tindran la mateixa autonomia que un altra...

Et vull donar ànims perquè quan estem així és un moment molt dur, que hi ha mares que els hi toca passar i n'hi ha que no sabran de què els hi parles perquè potser no ho han viscut amb els seus fills....
fes-te la vida fàcil, mica en mica anirà passant tot i no te n'adonaràs i te n'hauràs sortit... penso que has buscar "comoditat" dins la teva nova vida...si no surts i no en tens ganes doncs tu decideixes..jo hi havia dies que no tenia ni esma de sortir i ni això feia...mica en mica aniràs fent més coses i estaràs més adaptada a la teva vida d'ara i s'encaixarà tot millor...i el teu fill et deixarà més espai..
Ah !! i per últim i el menys important de tot....sobre els comentaris de la gent...passa OLÍMPICAMEEENNNTTT!! tu decideixes sobre el teu fill i a qui no li agradi que si foti fulles...jo al principi callava...i després ja callava moltes boques...tant de familiars/amics com de persones xafarderes que poca feina tenien.... :-()-)
No sé si al final t'he ajudat massa però al llegir-te m'han vingut al cap uns anys enrera amb el meu primer fill...
El rei de la casa 7anys!
El nostre príncep 5 anys i mig!
La patufa 2 anys i mig!
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1021
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Tot el dia els braços

EntradaAutor: crunchi » dt. oct. 30, 2018 1:51 pm

Hola, enhorabona pel petit!!!

Res, dir-te el que t'han dit les companyes... passa de la gent, segueix el teu instint, i que tranquila, i dir-te que ho estas fent bé. El teu bebe té 1 mes, és super normal que el que vulgui ara siguin els teus braços. És lo més natural del món!!!!L no et sentis mala mare pq no ets mala mare!!! Fes el que creguis millor rn cada moment, tu millor q ningu saps què necessita el teu bebé.

Et recomano els llibres de Carlos Gonzalez, Rosa Jové.... on segueixen el pensament que on millor està un bebé és als braços de la mare. De veritat, valen molt la pena (ves a la biblioteca si et va millor), els seus pensaments et poden ajudar a entendre què vol el teu bebé, què necessita, etc.

Totes hem passat per aqui, el primer mes (poder tb els seguents mesos que vindran) son una bogeria. Pero calma, que tot passa. Poc a poc recuperaràs el temps per poder fer altres coses....

Poder el teu bebe és d'alta demanda, pregunta-ho al pediatre aviam que opina, pero res.... molta paciència. Jo soc fan del porteig, el collit, i tot aixo jejeje fes el que tu creguis convenient, de veritat, el que et sigui mes practic.

Anims!!! :-()-)
Imatge
Annap82
:: puça
:: puça
Entrades: 8
Membre des de: dl. oct. 29, 2018 10:52 am

Re: Tot el dia els braços

EntradaAutor: Annap82 » dt. oct. 30, 2018 2:11 pm

Mooltissimes gràcies a tots/es

Demà vaig el pediatre a fer la visita del primer mes. Li tornaré a explicar però ja veig que el que em passa es "normal".
Gràcies a tots pels ànims
Avatar de l’usuari
capseta
:: lleona
:: lleona
Entrades: 990
Membre des de: dl. març 21, 2016 7:03 pm

Re: Tot el dia els braços

EntradaAutor: capseta » dt. oct. 30, 2018 5:00 pm

Hola!!

No he pogt llegir totes les respostes, només dir-te que él el més normal de món!!! Ells ens necessiten, necessiten braços i sentir-nos en tot moment. Hi ha nadons que no ho necessiten, però la majoria sí.
Portava 9 mesos dins teu, està acostumat a això. Tu no el malacostumes ni malcries.

Com et deia l’Anna Maria, pots de idir que hi hagi certs moments en que plori, i punt. Per exemple per dutxar-te, fer caca o el que sigui. Jo he fet pipi i caca amb ella al damunt alguns cops, i he prescindit de la dutxa perquè no plorés, però en altres moments la he deixat queixant-se o plorant perquè ho necessitava. El cor em dicta que no ha de ser tot el dia deixar-la plorar ni molt temps, però alguns moments.... ho necessitem, i som humanes!!

Els límits els marqueu tu i la teva parella, si la tens, ningú n’ha de fer res! Heu de fer el que us faci sentir bé i creieu que li serà millor. Que no voleu que plori mai? Doncs intenteu cobrir totes les seves necessitats sempre (però vaja, que a vegades ploren només perquè volen dormir i no poden, per exemple). Que us sembla que si deixeu plorar el bebé aprendrà a estar sol? Doncs és la vostra decisió.
Feu el que feu, que n’estigueu convençuts, sigui la vostra decisió i sempre podeu tirar enrere o fer-ho diferent, els nens no són robots.

Sort!
Maig '16: comencem la cerca
Octubre '16: TE+
Maig '17: perdem al nostra nena (31 setmanes)
Juliol '17: llum verda, tornem a cercar
Agost '17: TE+ però el perdo (ectòpic)
Octubre '17: llum verda, tornem a cercar
Novembre '17: TE+
Juliol ‘18: neix la nostra segona nena
ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Jomateixa82
:: gosset
:: gosset
Entrades: 464
Membre des de: ds. maig 02, 2015 2:54 pm

Re: Tot el dia els braços

EntradaAutor: Jomateixa82 » dt. oct. 30, 2018 10:38 pm

Hola Annap82.

Jo segueixo la línia del que ja t'han comentat les companyes. Amb un mes és molt petit/a!! Si vol braços doncs braços. És cansat, sí, mooolt!!! Jo he tingut dos nenes i les dos molt demandants. La petita ha estat a l'hamaqueta potser 10 minuts de casualitat un dia... la resta només de posar-hi el cul ja plorava... I sí, l'he deixat plorar a estonetes perquè necessitava fer l'esmorzar de la gran, etc. Lo mínim i indispensable perquè em sabia molt greu per la petita... He aprés a fer moltes coses amb una sola mà jejeje, I com ja han dit per aqui pujar i baixar pantalons amb una mà també s'aprèn jejeje

Com ja t'han dit també mica en mica la cosa es va regulant però hi ha nens que són molt demandants i durant molt temps. La meva petita ara s'entreté sola i/o amb la germana a estones a terra i té 10 mesos!!! Fa un mes aproximadament que la puc deixar a terra sense que es posi a plorar immediatament!! Ha sigut esgotador i font de gelos per la gran, evidentment, doncs l'he dut a sobre com si fos una lapa tot aquest temps!!! HI ha qui diu que els tenim 9 mesos dins i ens necessiten 9 mesos més (exterogestació), en el meu cas coincidiria ben bé amb aquesta franja, però segurament hi ha part de casualitat.

Tu fes el que t'indiqui l'instint. Que tot el dia vol dormir en braços i no pots anar a passejar, no és necesari tampoc si tu no vols, que no es pot netejar que ho faci algú altre, i així amb tot. Els portabebés són una solució si l'accepten, cap de les meves dos filles hi ha volgut anar amb la manduca, ni amb fular, així que ha sigut braços a tope i delegar coses o simplement deixar-les sense fer fins que fos millor moment.

Penso que és important que al principi s'adaptin els pares al bebé i no al revés... Sé de gent que 15 dies després que naixes han portat els fills a les festes del poble i tal, dient que el nen s'ha d'acostumar a tot. A mi també em va coincidir i aquell any no hi vaig posar ni els peus, simplement no em venia de gust, volia tranquil·litat i gaudir de la nena. Sí, els bebes tard o d'hora s'han d'acostumar a tot, però jo crec que progressivament, no entenc perquè tanta pressa a voler que siguin grans i independents el més ràpid possible per tornar a fer la nostra vida "normal", i tenir la casa neta, etc.
Avatar de l’usuari
elpoma
:: granota
:: granota
Entrades: 205
Membre des de: dg. març 13, 2011 7:45 pm

Re: Tot el dia els braços

EntradaAutor: elpoma » dc. oct. 31, 2018 2:20 pm

Hola,

em recorda tant al que em passava a mi. Jo deia sempre que el bressol tenia punxes, era posar-la i els ulls com a plats.

A mi em va funcionar molt bé el fular, vaig arribar a fer de tot (menjar, posar rentadores, estendre, passejar...) i al principi es fa tot una muntanya, però després t'ho agafes amb filosofia, que no pots fer res, doncs no facis res, el més important és ell.

Jo intentava fer més coses pel matí i a les tardes doncs sofà i tele, amb la nena al damunt dormint. Em posava el tlf aprop i el comandament de la tele, i a passar la tarda (la nena és del novembre i a les tardes a l'hivern no sortíem gaire).

Jo pel tema de dutxar-me o la deixava plorar o vaig descobrir que l'assecador la feia relaxar i almenys no tenia el neguit que estava plorant tota l'estona.

I el què et diuen, no et sentis mala mare mai, cadascú ho fa com pot i com li va millor, passa dels comentaris i gaudeix-ho molt!!!
Imatge

ImatgeImatgeImatgeImatge
Annap82
:: puça
:: puça
Entrades: 8
Membre des de: dl. oct. 29, 2018 10:52 am

Re: Tot el dia els braços

EntradaAutor: Annap82 » dc. oct. 31, 2018 5:24 pm

Mooltes gràcies a tots pels ànims! Avui he anat el pediatre i diu com vosaltres que molta paciència i que si plora 10min no passa res.

Ara ja no em sento tant bitxo raro :p-) . Veig que el que em passa a mi passa a molta gent.

Avui per primera vegada s'ha estat el bressol com 25min dormint. Vull pensar que està canviant. .. z2:-)
Annap82
:: puça
:: puça
Entrades: 8
Membre des de: dl. oct. 29, 2018 10:52 am

Re: Tot el dia els braços

EntradaAutor: Annap82 » dc. oct. 31, 2018 5:33 pm

Ah! M'he oblidat d'una reflexió que ha fet la pediatre.
Diu que la generació de les nostres mares van ser educades per estar a casa i tenir fills per tant resignades el que vingués. Vull dir que un cop es casaven sels i acabava la "llibertat"
Nosaltres estem educades a tenir una llibertat i fern el que volem en tot moment i ni tot es allò ni tot es això.
Diu que es terme mig i que ara toca més fer el que varen fer les mares però que a poc a poc va canviant per tornar a tenir una miqueta més de llibertat.

Espero que sigui així. ..
Avatar de l’usuari
Maria V.
:: conillet
:: conillet
Entrades: 351
Membre des de: dl. des. 05, 2011 12:22 pm

Re: Tot el dia els braços

EntradaAutor: Maria V. » dj. nov. 01, 2018 5:51 pm

Molt d'acord amb el pediatra: és terme mig. Bé s'han de seguir els desitjos del nadó, que demana allò que necessita i no ens pot explicar si té un sofriment violent o només una petita molèstia. Però també és necessari que estiguin ateses les necessitats de la mare. A una criatura, li convé més una mare alegre, tranquil·la i espontàniament amorosa que no pas una mare deprimida que ha de dissimular perquè el menut no li ho noti: ho noten encara que dissimulis, són molt sensibles. I una persona que durant mesos i mesos no descansa, si hi és propensa, pot agafar una depressió. És clar que un mes és poc temps i una jove aguanta molt, però quan no pots més, has de dormir. A llarg termini, és molt menys dolorós per a un nadó passar algunes estones plorant, que no pas tenir una mare deprimida que canvia de cara quan es pensa que el fill no la veu.
Jo em vaig deprimir perquè vaig passar el primer any de la filla sense dormir o gairebé: a casa teníem una àvia malalta amb uns dolors de cap terribles, que no suportava que la petita plorés ni cinc minuts (casualment, van ingressar l'àvia per operar-la quan la nena va fer l'any). La dona que no hi és propensa no es deprimeix, però passar mesos i mesos gairebé sense dormir no és bo per a ningú.
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1021
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Tot el dia els braços

EntradaAutor: crunchi » dj. nov. 01, 2018 10:54 pm

Maria V. Relacionar depressió com una possible causa del no dormir, em sembla molt bestia. Quantes mares no dormim més de 4 hores seguides ja des del embaras??? Moltissimes, i m'incloc. I el meu nen MAI* l'he deixat plorar. Fem collit i es desperta per mamar. Ja amb el temps em desperto, i em torno a adormir, sense desvelar-me. Però els primers mesos, no controlava la postura i em desvelava moltissim. I és dur, duríssim. Vas agotada, com un zombie. Però mai ho he enfocat com un problema el no dormir, sino com un procés, perque el dormir és algo evolutiu.
I com jo moltissimes dones, i els anys que ens queden sense dormir 6 hores seguides....!!!!!! Si realment alguna mare embarassada creu que dormirà molt el primer any, què enganyada esta!!!

*Aclaro que no vull dir que en un moment hagi tingut el nen al parque o a l'hamaca, i jo estava a la dutxa i he trigat 4 o 6 minuts en anar amb ell quan plorava. Però això del mètode Estivill de deixar el bebé plorant com un boig..... ja em pregunto jo quina és la mare que té un recent nascut plorant i es queda "tan pancha" dormint. En fi.... :-o00m

Jo per això et deia que et llegisis els llibres de Rosa Jové, Carlos Gonzalez, Alba Pedrós.... allà trobaràs el concepte que per mi és bàsic, que és entendre la relació nadó-mare. Que per naturalesa, els humans no som tan diferents als animals. I que per exemple, un cadell de gos, el veuràs tot el dia enganxat a la teta de la gossa, aprop de sa mare. I la vida dels humans és també així. I les empreses i marketings i demés histories de la societat consumista en la que vivim, et faràn creure que necessites bressols (per dir algo), i mil trastos amb l'arribada d'un fill. I no, un bebé el que necesita és a la seva mare 24 hores al dia. I això és dur no, duríssim. I evidentment gracies a aquests "trastos" ens poden facilitar la nostra vida diaria, clar que si, i així ho podem utilitzar si volem o si ho necessitem. Però un nadó no sap que el bressol és segur. Ell, per instint, l'únic que sap és que els braços de la mare son segurs. Si fas aquest canvi de chip, si entens aquest concepte, tot és més fàcil. No ens podem quedar encallades en que el bebé no vol el bressol.... pensem on el nen està més calmat, i és als braços de la mare, doncs busquem solucions. I per això es va inventar el porteig, el collit.... mètodes que es feien servir fa milions d'anys ojo!!!

En fi.... :oset:
Imatge
Avatar de l’usuari
Maria V.
:: conillet
:: conillet
Entrades: 351
Membre des de: dl. des. 05, 2011 12:22 pm

Re: Tot el dia els braços

EntradaAutor: Maria V. » dv. nov. 02, 2018 5:16 pm

Crunchi, enhorabona per la teva sòlida salut mental. Perquè el no dormir deprimeixi s'hi ha de ser propens, és clar, i jo ho era, el mal és que fins que t'hi trobes no ho saps. Ah, i no dormir sis hores SEGUIDES no és el mateix que no dormir ni de nit ni de dia, que va ser el meu cas quan se'm va acabar el permís i vaig haver de tornar a la feina.
Dir que no dormir no perjudica la salut mental perquè tu et trobes molt forta, és com dir que el tabac no perjudica els pulmons perquè el teu avi fumador va viure fins als 90 anys i tan sa.
(D'altra banda, tu mateixa dius que el deixaves plorar a estones. I que vas aprendre a donar-li mamar sense acabar de despertar-te del tot.)
jaruma
:: pantera
:: pantera
Entrades: 879
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: Tot el dia els braços

EntradaAutor: jaruma » ds. nov. 03, 2018 7:13 am

Sobre el tema del fil, com ja t'han dit les companyes, és totalment normal i depenent del nen es pot allargar molt! Et recomano pensar que és una etapa que acabarà passant, i que no tornarà, o sigui que, dins del possible, fixa't en tot el bonic que té i intenta disfrutar-la.

La gent... a mi em deien que tenia mamitis, amb un mes, amb dos, amb tres... Quina paraula més odiosa per dir que necessita estar amb sa mare.
Millor no fer cas, que cadascú ho faci com millor li sembli. Ah, i el teu pediatre no sembla d'aquests, però n'hi ha cada un... A mi em deien que el nen s'havia d'adaptar a nosaltres, que havia de donar-li el pit cada 3 hores com a molt, que havia de dormir al seu llit... Per sort no els vaig fer cas, però en alguna cosa sí que em can fer ballar el cap, com en això de fer-lo esperar pel pit. Després ja em vaig informar millor.

I sobre el tema de la son, jo tinc tendència a l'ansietat i la depressió, i els primers tres anys del meu fill me'ls vaig passar dormint molt poc (el primer any si dormia una o dues hores al dia ja em sentia afortunada), i per sort no vaig agafar cap depressió, però sí que plorava sovint, ho veia tot negre a estones... Només per no dormir no agafes una depressió, però si en tens tendència i a més les circumstàncies no acompanyen, sí que pot passar, imagino. Estic d'acord en que cal cuidar-se una mica, tant mental com físicament, en la mesura del possible.
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1021
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Tot el dia els braços

EntradaAutor: crunchi » dg. nov. 04, 2018 12:58 pm

Jo crec que hi ha altres factors que influeixen en la depressió, no només la falta de son. Poder totes acabem dient el mateix, no ho sé.
El tema dormir dona per molt, no en sóc experta i poder tampoc és aquest el fil. Però amb informació i eines, tot es pot portar millor. Només dic això. I com tot, sempre buacar ajuda si hi ha alguna cosa que acaba sent per nosaltres un problema. :ok:
Imatge
rundi
:: gosset
:: gosset
Entrades: 460
Membre des de: dc. ago. 19, 2009 10:04 am

Re: Tot el dia els braços

EntradaAutor: rundi » dl. nov. 05, 2018 9:00 pm

Hola Anna,
Des del carinyo et dic que el que seria estrany és que un nen d’un mes passés de tot i no volgués braços. A l’inici de la criança un fill és absolutament depenent i només necessita per ser feliç aliment, escalfor i la mama ben a prop. Ara se’t fa dur però les etapes passen ràpid: un dia caminarà, l’endemà anirà a l’escola i l’altre et dirà que no l’esperis a sopar.
Tu t’has de cuidar per poder cuidar bé i per això està el pare. Ara dutxar-se és un luxe però t’assegurem que no serà sempre i que ara esteu fent vincle i la teva feina no és ni fer el sopar ni posar rentadores: és cuidar i cuidar-te.
Ànims!!
Annap82
:: puça
:: puça
Entrades: 8
Membre des de: dl. oct. 29, 2018 10:52 am

Re: Tot el dia els braços

EntradaAutor: Annap82 » dt. nov. 06, 2018 6:08 pm

Moltes gràcies a tots pel vostre suport! Ara ja estic més animada. I sabeu que... he aconseguit dutxarme possant-lo a l'hamaca i no plora! Ja ho he fet 3 o 4 vegades!

Ara el tema bressol. Sembla que tingui punxes 10 min com a molt. Però ara veig que si li posses un mòbil es distreu una miqueta i tens 5 min de calma.

Vull pensar que el martí està canviant i que poc a poc serà més independent.

A veure si ho aconseguim....

Torna a “La nit”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: