Necessiteu ensenyar-los a dormir?

[gina2]

LIDIAG: m'agraden les teves reflexions en veu alta! Jo tb ho penso que no passa res pq s'adormi amb el pit però quan hi ha dies que no hi ha manera de que s'adormi o es desperta tantes vegades jo quedo esgotada i em desespero! A més ara per ara només a la llar el puc deixar tranquila pq s'adormi. I tinc dies de tot però en alguns penso que he de fer alguna cosa - com avui que s'ha despertat unes 10 vegades!

Fa un mes i mig li van començar a apretar les dues primeres dents (i encara no han sortit ) i es va començar a despertar per les nits. Jo l'adormia amb el pit, 5 minuts i tornava a dormir... però no sé com, cada nit es despertava més cops i jo ho seguia atribuint a les dents i no totes les nits ho eren. Va arribar un dia que no sabia adormir-se sense pit... ni al cotxe, ni al cotxet.... ni al fulard(era l'únic sistema en que s'adormia sense pit... però al final ni això). Ell s'esperava... cada vegada que tenia son començava a fer un crit caracteristic que té i si estavem al cotxe el tenia que anar distraien cantant-li cançons, amb algun juguet.... fins arribar a casa i poder-li donar el pit i s'adormis.
A les migdiades tenia que entrar a la seva habitació cada 45 minuts i tornar-lo a adormir al pit... si dormia 2 hores, 1 vegada per adormir-lo + 2 vegades més.... Per ell, no hi havia més manera que aquesta per tornar-se a adormir.

Ara, després d'aplicar el metode, s'adorm sol i quan fem pit a la nit, ell s'aparta i torna a agafar el son.

Això que descrius és més o menys el que ens passa! però amb el Gino si que s'adorm amb la motxilla (quan el pit no funciona i amb molts plors) i, com ja he dit, a la llar tb dorm. Des de fa uns mesos quan té son, em busca, diu "teta" i s'adorm. I això tb ho fa amb els despertars, sinó són plors.
Per cert, a mi mai m'han recomanat que no faci res, al contrari, tothom diu que he de fer alguna cosa, sobretot em recomanen més l'Estivill que la Jové (de fet només ls mamis la recomanen). La Tracy crec que no és massa coneguda. Igualment això que la son sigui evolutiva no sé que pensar, no sóc experta en el tema (i més quan els especialistes són tan contradictoris) i sempre acabo pensant que s'ha de sobreviure com es pugui i sobretot cada mami ha de fer el que li dicti el cor!

[LídiaG]

Qui diu que dormir no és evolutiu? Evolutiu vol dir que evoluciona i canvia al llarg de la vida. Que ho prguntin a les dones q tenen menopausa i insomni, als adolescents qu passen de ser nens i llevar-se cada dia a les 7 a voer dormir fins l una dl migidia... Què farem, aplicar-los un mètode conductista perquè "aprenguin" a dormir de nou (amb uns horaris que ens vagin bé a nosaltres)?

Per mi el problma no l tenen els nadons, el tenim nosaltres i el sistema social-laboral... O és que a natura s'ha equivocat i ha de venir l'Estivill a arreglar-la?? Jo ho he passat malamn, he temut la nit, faig ulleres, 'he discutit més amb la parella, però estic contenta, i com diu algú del SP, quan siguin grans i tots dormin el record que em quedarà és que mentre uns comptaven els minuts que el seu fill plorava, jo, a la meva, l'abraçava.

[evawin]

i com diu algú del SP, quan siguin grans i tots dormin el record que em quedarà és que mentre uns comptaven els minuts que el seu fill plorava, jo, a la meva, l'abraçava.

Quina frase més bona: m'encanta!!!!!

[entrerius]

Hola noies.

Feia dies que no entrava al post i veig que esteu molt actives

Entrava per donar una NOTICIA!!!! (no dorm d'una tirada encara )

Us recordo la nostra història:
- fem collit,
- no hem aplicat cap mètode
- sempre ha dormit amb el pit, no té xumet
- el seu nino sóc jo.
- De nadó es despertava cada 1h, 1,5h, 2h... molt demandant. A partir de l’any va fer 4h seguides!!! ara ja estem per les 6h
- amb dos anys encara es desperta per la nit i vol el pit per tornar a dormir
- a la migdiada fa temps que s'adorm amb qui sigui. Si hi ha la mama vol el pit.
- per la nit encara no ha dormit cap dia sol, ni sense la mama.

Des de que va nàixer ha canviat molt. Ara que té 2 anys comença a despertar-se menys, té el son més profund i de vegades es desperta i ja no demana el pit, sols el contacte amb la mama.

La noticia és que el dissabte passat, vam fer un sopar a casa nostra i ell voluntàriament va demanar d'anar a dormir per la nit amb la tieta!!!! Sembla una tonteria però és un gran avanç...

Sols ho volia compartir amb vosaltres, per que les que esteu encara amb la fase de demanda continua prengueu molta paciència, i sobretot accepteu la situació tal com és i penseu que aquests moment no es tornaran a repetir mai més, al menys amb aquest fill. Cada petit canvi és un gran pas per la seva independència, i per petit que sembli és un pas de gegant.
Per tant, gaudiu al màxim cada moment, cada nit d’insomni, cada dia zombi, cada badall, cada despertar, cada plor, cada carícia, cada petó....... gaudiu al màxim del vostre fill que tot passa, i desprès d’un temps n’arriba un altre i cadascun és únic i irrepetible. Aprofiteu-lo!

[evawin]

Entrerius, m'he pensat que ja dormia tota la nit!!!!!
Tens tota la raó, cada dia és un pas, un pas petit, però un pas cap a endavant. Nosaltres també estem en dos-tres despertars. Dorm amb el pit, però un dia que no estava jo, es va dormir solet amb la meva mare. Es fan grans i el temps passa tant volant, que com tu dius, s'ha d'aprofitar cada moment.

[crissie]

Hola noies!!! ENtro epr donar ànims!!!
Em recordeu no??????? He obert 1000000 de post sobre la son...
EL Xavi durant 8 o 9 mesos no aguantava més de 50min adormit....després va ser 2h...
Sempre l'havioa adoormit al pit, o amb passadissos...sempre a sobre (i ho segueixo fent)
Vaig intengtar aplicar el mètode de la TRACY adaptat a mi clar i al principi semblava que funcionava...i en certa manera ho va fer, ja que el crisso, mai havia pogut dormir al Xavi, i amb 3 dies de mètode i sense plors, ho va aconseguir;
Ara ell el pot deixar al bressol i amb 4 carícies s'adorm;
Amb mi no...amb mi reclama la seva estimada teta...
perrrròoooooooooooooooooooooooooooo...atencióoooooooooooooo...que porta 4 dies aguantant entre 5 i 7 hores seguides sense despertar-se!!!!
NOIES, HI HA LLUM AL FINAL DEL TÚNEL!!!!!!!!!!!
Molts ànims a totes!!!

[Nuri g]

Felicitats Crissie!!!

Nosaltres també hem millorat des de que vam aplicar el mètode.
Abans es despertava cada 45 minuts, tant de dia com de nit, i ara ho fa cada hora i mitja, 2, 3 hores. Normalment estem en 3-4 despertars per nit... vaig cansada, però em sento més positiva.

[LídiaG]

OLE Crissie!!!

Nuri g, ànims!!!! Jo h passat per totes aquestes fases i sé lo dur q és anr cansat!!

[Martina32]

Hola noies!

Dóncs nosaltres després d'una temporadeta molt bona tornem a tenir unes nits una mica mogudetes. Ahir mateix es va despertar a la 1:45 i després de 2 hores d'intentar que s'adormis va acabar dormint amb els papis al llit. Ella ho intentava, pobre, però no hi havia manera, i es posava de peu al llit dient mama, mama, total que li vaig fer un bibi, perquè després de 2 hores de voltar pel llit el normal és que tingués gana, i la vaig portar a dormir amb mi, li va costar una mica però al final va caure tocant-me la cara i amb la panxona plena.

Nurig, ánims!
Crissie, molt bé el Xavi, s'està fent gran!

[hortencia]

Hola noies! Finalment avuim'he decidit a tafanejar pel sp sobre la son i us he trobat! He llegit una mica per sobre (ara tinc molta feina per posar-me al dia....)!
D'entrada ja he vist que el nostre cas no es dels mes feixucs, ni de bon tros! Pero toti aixiem preocupa i em desespera a vegades!
Us explico:
Elmeu peque te 9mesos ( de fet avui els fa). Durant el dia fa el possible per no dormir-se i des dels primers dies que fa migdiades de 20 minuts, obligat, despres de plorar una bona estona i alcarrer o al llit amb la mami. Clar, es esgotador! Aixo quediuen d'aprofitar el temps mentre dormen, en el nostre cas res de res! Crec que en aquests 9 mesos nomes ha fet una migdiada a la seva cuna cinc o sis vegades, despres de porar 2 hores de rellotge i s'ha despertat als 20 minuts! He optat per no intentar-ho mes, a les 2 hores de plorar, consolar-lo, cantar-li, i cagar-me en tot, ja no se quin sentit te ni que estic fent! Aixo pel quefa a les migdiades....

De nit hem passatepoques de tot, bones i dolentes. Bones vol dir que ha arribat a dormir 7-8hores, i dormir-se solets despres del pit. Dolentes vol dir despertar-se cada hora, despertar-se i estar 3hores despert, dormir al nostre llit, despertar-se cada hora tot i dormir amb nosaltres, trigar 2 hores a dormir-se i acabar penjat a la motxilla.....!!

Com es d'esperar, ara estem en epoca dolenta. Li costa molt dormir-se i es despertacada 3 hores (i li donc el pit)..... Buf! Quin rotllo us estic fotent! Ara intentem no popsar-lo al llit amb nosaltres. Em desespera pensar que ens plantarem a l'any ino fara lesnits senceres...! Javeig que no seria un cas unic ;)


Aix.... Aveure si m'ajuden les vostres experiencies i escriiure una mica en moments de desesperacio!

[hortencia]

M'oblidava 3 coses:

- li han sortit 4 dents de cop i coincideix en passar d'una bona a una mala epoca noctambula!
- hi ha dies que. No puc evitar i m'enfado o perdo la paciencia.... Llavors em sento fatal! No es que li cridi ni res.... Pero em sap greu perdre de vista que aquesta es una dificultat seva....
- es guapissim i molt llest!

[LídiaG]

Hortencia,

Jo h passatfases com tu, no he fet cp mètode en concret, sinó una mica de tot i ara dormim!! Ha estat un procés seu, jo li segueixo donant el pit, ara aban d'nar dormi i nomlment s'adorm al pit i dorm tota la nit. El que h intntat és q no plori per dormir, sempre el domir h estat rlaxant... I a demanda i ella sola ho ha regulat, tant a la nit com de dia, ara fa només una migdiada, però ho ha fet ell, jo he anat observnt, acompnyant...

T'entnc molt bé quan dius q t cgues en tot!!!! A mi també m'ha passat... Quan estava pitjor tornava a llegir gonzález o jové i m'animava...

Molts ànims!

[neuetes]

Hola noies,

Fa molt de temps que no participo en aquest post. Però fa només un any que jo estava igual que vosaltres o pitjor. De tant en tant us llegeixo en silenci i, mira, avui m'he animat per explicar-vos com ens va.

Aquest mes de Juny fa un any que la Neus va començar a dormir tota la nit sencera, tenia 2 anys i tres mesos. Va ser un dia qualsevol, la vam posar a dormir, va protestar com sempre (sempre s'havia adormit als meus braços, però en les últimes setmanes va accedir a adormir-se sola al llit, no sense protestar) i nosaltres vam anar a dormir com sempre pensant en les seves habituals despertades nocturnes... i ens vam despertar l'endemà al matí d'un sobresalt i el primer que vam pensar: A la nena li ha passat algo!! i no, estava tant tranquil·la dormint panxa amunt, amb els braços estirats al voltant del seu cap i amb la boca mig oberta. La felicitat personificada.
Aquell va ser el primer dia i després va arribar el segon, el tercer, dues setmanes, dos mesos, vuit mesos... fins avui. No s'ha despertat més durant la nit (exceptuant malalties). Ho hem aconseguit, la Neus s'ha fet gran.

Però per arribar fins aquí, vaig ser jo la que em vaig posar tossuda i ferma (ja que el meu marit i demés família era més partidari de ME, al final m'han donat la raó) amb la plena convicció que la Neus dormiria bè durant la nit per ella sola. Contínuament em donava forçes pensant que havia de tenir paciència i ajudar-la en el procès i que si havia de sacrificar la meva son per estar amb ella, ho faria. Simplement el que feia era respondre al que ella volia en aquell moment de la nit: un xumet? lleteta? braços? dormir al llit dels pares? una cançó?... No cal buscar cinc potes al gat, ni aplicar els mètodes més rebuscats ni cruels per entendre que, com tot a la infància, tot depén de la maduració i quan el nen estigui preparat, ho farà, però sense forçar-lo. I la son és una d'elles. Perquè si us ho penseu fredament... si la maduració de les fases de la son és un procés evolutiu, perquè hi hem d'intervenir???
Per tant, us animo a totes a tenir paciència. Ja ho veieu, la Neus ho ha aconseguit i jo he sobreviscut a les llargues nits en vela i a les ulleres i els badalls a la feina, però ha valgut la pena. Ella ha tingut la seva mama al costat quan calia i jo n'estic molt orgullosa. Si nosaltres ho hem aconseguit, vosaltres encara més.

Una abraçada a totes.

[crissie]

Hola noies,

Fa molt de temps que no participo en aquest post. Però fa només un any que jo estava igual que vosaltres o pitjor. De tant en tant us llegeixo en silenci i, mira, avui m'he animat per explicar-vos com ens va.

Aquest mes de Juny fa un any que la Neus va començar a dormir tota la nit sencera, tenia 2 anys i tres mesos. Va ser un dia qualsevol, la vam posar a dormir, va protestar com sempre (sempre s'havia adormit als meus braços, però en les últimes setmanes va accedir a adormir-se sola al llit, no sense protestar) i nosaltres vam anar a dormir com sempre pensant en les seves habituals despertades nocturnes... i ens vam despertar l'endemà al matí d'un sobresalt i el primer que vam pensar: A la nena li ha passat algo!! i no, estava tant tranquil·la dormint panxa amunt, amb els braços estirats al voltant del seu cap i amb la boca mig oberta. La felicitat personificada.
Aquell va ser el primer dia i després va arribar el segon, el tercer, dues setmanes, dos mesos, vuit mesos... fins avui. No s'ha despertat més durant la nit (exceptuant malalties). Ho hem aconseguit, la Neus s'ha fet gran.

Però per arribar fins aquí, vaig ser jo la que em vaig posar tossuda i ferma (ja que el meu marit i demés família era més partidari de ME, al final m'han donat la raó) amb la plena convicció que la Neus dormiria bè durant la nit per ella sola. Contínuament em donava forçes pensant que havia de tenir paciència i ajudar-la en el procès i que si havia de sacrificar la meva son per estar amb ella, ho faria. Simplement el que feia era respondre al que ella volia en aquell moment de la nit: un xumet? lleteta? braços? dormir al llit dels pares? una cançó?... No cal buscar cinc potes al gat, ni aplicar els mètodes més rebuscats ni cruels per entendre que, com tot a la infància, tot depén de la maduració i quan el nen estigui preparat, ho farà, però sense forçar-lo. I la son és una d'elles. Perquè si us ho penseu fredament... si la maduració de les fases de la son és un procés evolutiu, perquè hi hem d'intervenir???
Per tant, us animo a totes a tenir paciència. Ja ho veieu, la Neus ho ha aconseguit i jo he sobreviscut a les llargues nits en vela i a les ulleres i els badalls a la feina, però ha valgut la pena. Ella ha tingut la seva mama al costat quan calia i jo n'estic molt orgullosa. Si nosaltres ho hem aconseguit, vosaltres encara més.

Una abraçada a totes.

m'has emocionat...enhorabona....una abraçada

[tolinso]

[entrerius]

Hola noies,

Fa molt de temps que no participo en aquest post. Però fa només un any que jo estava igual que vosaltres o pitjor. De tant en tant us llegeixo en silenci i, mira, avui m'he animat per explicar-vos com ens va.

Aquest mes de Juny fa un any que la Neus va començar a dormir tota la nit sencera, tenia 2 anys i tres mesos. Va ser un dia qualsevol, la vam posar a dormir, va protestar com sempre (sempre s'havia adormit als meus braços, però en les últimes setmanes va accedir a adormir-se sola al llit, no sense protestar) i nosaltres vam anar a dormir com sempre pensant en les seves habituals despertades nocturnes... i ens vam despertar l'endemà al matí d'un sobresalt i el primer que vam pensar: A la nena li ha passat algo!! i no, estava tant tranquil·la dormint panxa amunt, amb els braços estirats al voltant del seu cap i amb la boca mig oberta. La felicitat personificada.
Aquell va ser el primer dia i després va arribar el segon, el tercer, dues setmanes, dos mesos, vuit mesos... fins avui. No s'ha despertat més durant la nit (exceptuant malalties). Ho hem aconseguit, la Neus s'ha fet gran.

Però per arribar fins aquí, vaig ser jo la que em vaig posar tossuda i ferma (ja que el meu marit i demés família era més partidari de ME, al final m'han donat la raó) amb la plena convicció que la Neus dormiria bè durant la nit per ella sola. Contínuament em donava forçes pensant que havia de tenir paciència i ajudar-la en el procès i que si havia de sacrificar la meva son per estar amb ella, ho faria. Simplement el que feia era respondre al que ella volia en aquell moment de la nit: un xumet? lleteta? braços? dormir al llit dels pares? una cançó?... No cal buscar cinc potes al gat, ni aplicar els mètodes més rebuscats ni cruels per entendre que, com tot a la infància, tot depén de la maduració i quan el nen estigui preparat, ho farà, però sense forçar-lo. I la son és una d'elles. Perquè si us ho penseu fredament... si la maduració de les fases de la son és un procés evolutiu, perquè hi hem d'intervenir???
Per tant, us animo a totes a tenir paciència. Ja ho veieu, la Neus ho ha aconseguit i jo he sobreviscut a les llargues nits en vela i a les ulleres i els badalls a la feina, però ha valgut la pena. Ella ha tingut la seva mama al costat quan calia i jo n'estic molt orgullosa. Si nosaltres ho hem aconseguit, vosaltres encara més.

Una abraçada a totes.

moltes gràcies neuetes per les teves paraules

Espero que un dia pugui entrar al post per dir alguna cosa similar.
Gràcies.

[MARUXA]

Crissie, Neuetes,
Gràcies per compartir la vostra experiència!!! sempre m´emociono quan llegeixo que algún petit ja dorm tota la nit, espero que algún dia ens passi també a nosaltres.

[LídiaG]

Moooltes gràcies pel teu escri, neuetes !!

Nosaltres tot just fa un mes que vam fer 'clic' i jo encara no m'ho crec! Ara sóc jo la que ha d'aprendre a dormir de nou, perquè em desperto amb qualsevol soroll!

Gràcies per les teues paraules, animen molt! I estic completament d'acord amb tu!

[hortencia]

Felicitats neuetes! I gracies, ens dona esperança!

Nosaltr anem fent, avui ha aguantat fins a les 16,30 sense fer cap migdiada... El ppbre estava baldat peeo lluitava contra la son! Al final ha caigut rendit i ha dormit enlloc de berenar! A veire com va auestA nit! Anims!

[ninoneta]

Hola noies!

Us he anat llegint, sobretot les últimes pàgines... Nosaltres estem que ja no sé què fer... la meva filla té 9 mesos i des de sempre només s'adorm amb el pit. Per una cosa o altra sempre he vist que era la manera més ràpida d'adormir-la, i sempre ho he fet així... i quan vaig intentar que s'adormís sola tenia uns quatre mesos... i llavors ja no volia dormir de cap més manera que no fos amb la teta.
Alguna vegada aconseguim que s'adormi a la motxilla el meu home o jo... però gairebé sempre ha de ser al llit i fent teta... Això siginifca que cada vegada que es desperta de la migdiada o a la nit necessita també el pit per adormir-se... i ja no sé què fer. Estic cansada que sigui tan depenent, veig que ens condiciona molt, a ella i a nosaltres...
He provat de mig aplicar el mètode de la Tracy Hogg... però portavem mitja hora i ella plorava molt, així que no he pogut més i ho he deixat... No vull que plori, no m'he plantejat l'Estivill per això mateix... però clar, haver d'estar sempre pendent d'adormir-la al pit i al llit...

No sé, què em recomaneu que faci... estic força perduda. Merci.