mètode estivill

[raquel79]

Hola a totes, super mamis...
ja sé que hi ha opinions de tot tipus... però m'estic plantejant aplicar el mètode estivill a la meva filla... li costa moltíssim dormir a les nits... és posar-la al seu llitet i és com si la matessin, i acaba tan esverada que no dorm ni ella ni nosaltres... sobre tot ella, que és la que més em fa patir...
m'agradaria que mares que hagueu fet el mètode estivill m'expliqueu les vostres opinions
sé que hi ha gent molt talibana contra el mètode estivill, a l'igual que hi ha molta gent talibana de l'alletament (jo en sóc una d'elles, jejeje), però m'agradaria que em donéssiu la vostra opinió amb el màxim de respecte possible...

[esquimal]

Hola Raquel 79, jo ho vaig fer i em va anar molt bé. Per ser sincers t'he de dir que no ho vaig fer al peu de la lletra encara que ell recomani que es segueixin els seus consells, vaig tardar més però va anar bé. A mi em passava com a tu, i vaig pensar que total plorava tant que encara que plorés pel mètode doncs... com a mínim els plors s'acabarien aviat. Ara però fa una temporadeta que costa més a les nits, no plora, va jugant, es treu el xumet i apa festa! I quan se'n recorda del xumet el reclama, però no plora. Ara les migdiades encara costen molt, i ja no calculo el temps, vaig fent coses i entrant de tant en tant a l'habitació. Mira ja sé que té mala fama, però jo no ho veig tant horrorós, pateixes quan no entres a l'habitació i plora, però ara també quan el poses a dormir oi, doncs perfereixo una setmaneta o dues de continuar plorant, que mesos i mesos. Què vols que et digui, per mi també seria horrorós que no dormís mai o els que es desperten continuament a la nit, vols dir que estan contents durant el dia si no descansen prou. No sé, em sembla que m'estic enrotllant massa. Sort.

[SILVIA82]

Hola,

primer de tot, hi ha moltissimes opinions al respecte..a mi el meu pediatra m'ho va " insinuar " pq el meu nen semblava que ens prenia el pel..

i ara no recordo exacte als messos que el vam començar a aplicar pero crec que cap als 6..i avui jo el porto al seu llit, li baixo la persiana, tanco la porta i fins l'endemà no hi ha nen..de veritat que es una de les millors coses que he pogut fer, tan per ell com per nosaltres..

al principi costa moltissim pq plora molt, pero nosaltres amb dues nits o vam tenir solucionat..aixó si..has de tenir força de voluntat..

no fa gaire vem anar una nit a casa d'uns familiars que tenen un nen de l'edat del meu, i van flipar..pq va arribar l'hora de posar-los a dormir..i jo vaig portar al meu al llit..li vaig fer un petonet, vaig tancar la porta i i si que el sents xerrar algun dia, pero res de plorar , tot el contrari desde que s'hi va acostumar va de conya..

que tinguis molta sort...de veritat que d'aqui un temps ho agrairas..aixó si..sentiras comentaris de tota mena..pero nosaltres n'estem encantats!!!

Potser tmb t'he de dir que a mi en un parell de dies em va funcionar..tinc una amiga que s'hi va estar una setmana llarga...pero ara esta contentissima..

lo dit...

molta sort!!!!

[raquel79]

silvia, m'ha animat la teva resposta...
hi ha gent que diu que és adiestrar els nens... però de fet, tot en l'educació és adiestrar, si ho entens com ensenyar alguna cosa...
a l'emma la posem al seu llitet, va neteta, ha menjat, ha begut aigua, ha estat amb nosaltres, que ens l'estimem amb bogeria i l'omplim de petons... per què plora? ha d'entendre que estem amb ella en cada moment, que l'estimem, però que ha d'aprendre a dormir soleta per descansar tota la nit...

[SILVIA82]

Jo crec que si tant tu com el teu home hi esteu d'acord, tiraria endevant...els primers dies ho pasaras malament pero despres ho agrairas..

..nosaltres feiem igual..banyavem al nen, havia menjat , havia estat amb nosaltres, i de veritat que en un parell de dies ho va apendre..

avui ja te 2 anys i mig, i les nits son una meravella, amb el meu home ho diem, i es el millor que crec que vem poguer fer, tant per ell que va apendre a " dormir solet " com per nosaltres..

sort, paciència i ja ens explicaras com va la cosa..

el dia que la cosa funcioni veuras com et llevaras 40 vegades per veure si tot esta b..jeje

[raquel79]

gràcies pels ànims, silvia... no hi conto en aconseguir-ho en dos dies, com tu (què afortunada!) però si ho aconsegueixo en curt plaç (un parell de setmanetes) ja signo...

[nessy]

Hola guapa t'explico el meu cas:

Naltres vam aplicar el ME quan el nano tenia (deixem calcular) 7 mesos ja que ho s'adormia als braços o no hi havia manera, i això era tant al posar-lo a dormir a la nit, a la migdiada, a la llar d'infants, les 3 o 5 vegades que es despertava a la nit, vaja: sempre. El problema sobretot era quan no estava el meu marit, ja que jo tin fibromialgia i a la nit patia molt agafant-lo en braços. El collit era impensable pq m'omplia de coces i això també em "matava" físicament, així que un dia li vaig dir al meu home que aplicariem el ME. Em va dir de tot i res de bo que no penso repetir aquí (clar, ho patia molt més que no pas ell), la resposta: si no em vols ajudar no m'ajudis, però tampoc m'hi posis traves o t'enviaré a un hotel fins que acabi.

Per aquestes dates de pont llarg vaig começar a aplicar-lo: EL MÓN SE'T CAU A SOBRE !! però quina mare no es desmonta al sentir plorar al seu fill??? Contra aquells que creuen que es tracta de deixar-lo plorar fins que reventi, no, no és això i qui ho fa va equivocat. es tracta d'anar entrant, parlar-li i tornar a marxar. Poc a poc es van augmentant els temps entre entrada i entrada encara que el nano segueixi plorant. És dur, però naltres (tot i que això dels temps ho vam fer un xic així-així), vam trigar 2 dies/nits.

Al tercer dia ja s'adormia sol després d'explicar-li un conte amb el llum apagat o cantar-li una canço, i cap al 5é dia/nit ja dominva el despertar-se i dormir-se solet durant la nit i a la Llar d'infants (on pobret també ho passava molt malament).

han passat 3 anys i et puc dir que és el millor que podiem haver fet, n'estem encantats. A dia d'avui (i desde fa moooooolt temps), dorm tota la nit de tiron (de 9 de la nit a 8 del matí).

Amb el que ve no sé fins a quin punt en tindrem necessitat, però si cal el meu marit ja n'està convençut.

Tonets

[raquel79]

nessy, la veritat és que les vostres experiències m'estan ajudant moltíssim... i em sento una mica més animada... avui hem tingut una nit horrorosa, plorant, només braços, i desperts de les 02 a les 05:30... no és bo per nosaltres, però per ella tampoc, pobreta...
tan de bo el ME ens funcioni!
us mantindré informades...
i novament moltes moltes moltes gràcies per compartir amb mi les vostres experiències... fa que no em senti tan sola...

[pitita]

Una altra encantada d'haver utilitzat el ME!
Com diuen les altres companyes, és el millor que hem fet mai.
El nostre fill no va ser gens problemàtic per dormir. De fet, als 2 mesos, vaig deixar de donar-li el pit perquè és quedava amb gana i això va fer que controlés molt bé el què sopava. Als 4-5 mesos el vam portar a la seva habitació a dormir i ja vam aprofitar uns dies de vacances per aplicar el ME. No li va costar gens. Evidentment, els primers dies se't trenca el cor. El meu marit (com el teu, nessy) no n'estava convençut, però, veient la sort que tenim ara que dorm de 9 a 9, tornaria a passar aquesta setmaneta dura per arribar on som ara.
Potser a nosaltres el més dur van ser 4-5 dies, però evidentment no el deixes plorar fins a reventar; tampoc aplicàvem els temps "a rajatabla"; sinó que ho feia una mica al meu aire, però sempre respectant les pautes bàsiques.
Ara, el nen ja té 2 anys i 4 mesos, dorm amb la barana del llitet abaixada, i se'n va content a dormir, i si no té son, el vas sentint xerrar a cantar, però no ens demana mai de pujar a coll o sortir del llitet.
Puntualment, si té febre o es troba malament, ell ja ho entén i ve a dormir amb nosaltres, o fem una excepció; però sinó, ja ho fem a diari.
Això sí, n'has d'estar molt i molt convençuda; perquè sinó, acabaràs per no fer-ho... No sé, si necessites res, ja ens ho diràs. Aquí estem!!

[LídiaG]

Tinc entès que es recomana no aplicar-lo abans dels sis mesos. No et dic res més pq jo no l'he aplicat ni en sóc massa partidària. Sort!

[cleta]

Hola raquel, nosaltres també vam aplicar el ME. És cert que et fa patir, però totes sabem que no els passa res i que ploren perquè estan enfadats i volen estar amb nosaltres. Mentalit-za't d'això. I a més no és tant com diuen. Vas entrant a l'habitació. Sobretot no claudiquis quan hagis començat. No sé vosaltres millor que ningú sabeu si és el moment de fer-li. Nosaltres li vam fer als 9 mesos, ens prenia el pèl de forma descarada. Al 4º dia de ME als 5 minuts de plorar es va adormir solet. A partir d'aleshores anar a dormir no és un drama i ell va molt content i descansat durant el dia. A vegades tanquem el llum i es queda cantant. Ara té 3 anys i fins i tot va sol al llit.
Nosaltres encantats!

[crissie]

hola Raquel, com diu la Lidia, el mateix Estivikll no recomana el Mètode abans del 6 mesos, però molts pediatres et recomanen que esperis fins l'any!!sooooooort!!!

[juliet]

Potser t'aniria millor entendre perquè la teva filla no sap dormir soleta, a partir d'aquí potser també et desdiries d'encetar el mètode Estivill o qualsevol mètode que obvii les necessitats dels nens en aquestes edats.
Per dur que sigui no poder dormir, i sé de què parlo, hi ha altres alternatives infinitament millors, tan per tu com per ella.
Pots trobar, aquí al SP altres posts que en parlen

[neuetes]

Penso com la juliet, tens alternatives que no siguin tant dràstiques, et passo un post viewtopic.php?f=25&t=12198.
A part, crec que la teva nena encara és massa petita per aplicar-li cap mètode per dormir.

[Julyet]

Jo sóc una d'aquestes talibanes d'antiestivill... Suposo que t'imagines per on van els tiros del que et diré.
Per què no m'agrada el mètode?

1- Un nen que no s'adorm sol / es deperta per les nits és un nen sa i normal. Per què cal fer res? Un dia madurarà i se li passarà. Igual que ara encara no camina i un dia de cop i volta s'aixecarà i no hi haurà qui el pari... un dia et costarà llevar a la teva nena del llit.

2- T'agradaria que t'ho fessin a tu? A mi no.

3- Els nens no prenen el pèl. Ells són sincers. La teva filla et vol/necessita a tu. No hi ha sinceritat més pura. Els que manipulem som els adults, els nens no menteixen amb això.

4- A moltes famílies els ha anat bé. A moltes altres no. Té ben poc de científic...

5- El teu instint et diu que aquesta és la solució?

6- Jo em vaig llegir el llibre (volia saber per opinar i me'l vaig decarregar d'internet, molt fàcil d'aconseguir) i literalment deia que els nens poden arribar a vomitar del plor. Jo trobo molt trist que un nen plori fins a vomitar perquè ningú li està fent cas. Bé, és que ho trobo de desatenció total... A veure, si plora perquè vol agafar ganivets... què hi farem, és per la seva seguretat, però voler algú per adormir-se no és res perillós ni dolent (a mi m'agrada tenir al meu company amb mi per adormir-me, i sóc "una mujer hecha y derecha").

Hi ha un article de la Rosa Jové amb arguments molt millors que els meus (bé, la dona es dedica a això). Te'l recomano.

Per cert, l'Associació Espanyola de Pediatria recomana NO aplicar el mètode. Entre d'altres llocs ho he llegit aquí: http://www.aeped.es/documentos/lactanci ... erna-en-pr

Las técnicas de terapia conductista de condicionamiento del sueño son difícilmente compatibles con la la-tancia materna; deberían reservarse a niños con enfermedades del sueño, no estando probadas ni su eficacia,
ni su repercusión psicológica a largo plazo

[artemis]

Coincideixo amb les companyes que diuen que no els agrada el mètode. Jo també em vaig llegir el llibre per poder opinar i saber de què anava.

Només et dic una coseta: El llibre diu que el nen deixa de plorar i aprèn a dormir-se sol, sense la necessitat de tenir els pares amb ell.

I jo et faig una reflexió: Quina pena que un nen sàpiga que per molt que plori els pares no hi aniran....

Que tinguis molta sort i desitjo que l'Emma ben aviat aprengui a dormir soleta!!!

[Julyet]

Mira, t'aconsello molt aquest documental abans de fer res:

http://tu.tv/videos/redes-447-el-cerebro-del-bebe

[isa]

rakel, si obres el post, i demanes que et donem totes les opinions, és perque tens dubtes i no estàs decidida. I ho entenc, desespera molt no dormir dues hores seguides, però no et veus fent patir a la teva filla deixant-la plorar i deixant que pensi que no hi vols anar.

Jo t'aconsello que no ho facis....pensat-ho, pensa en ella, parla'n amb el teu marit, pensa en com es sentirà la teva filla que no entén per què no hi aneu, o per què no l'agafeu....ella no entén que tu necessites dormir més seguit, no entén que tu puguis pensar que ella et pren el pél. Ella et necessita de dia, i et necessita de nit. Així que si vols estalviar-li el patiment, per molt que siguin dos nits, busca una alternativa per a que tots pogueu descansar i pensa que tota la paciència i cuidado que puguis tenir amb ella aquestes nits no es paguen amb diners.

Jo no em considero talibana de res, però no puc evitar pensar en els nens per davant de les mares, i penso que és més important el seu descans tranquil i sense plors que el descans d'una mare que dorm mentre el seu fill plora. I m'és igual, que amb l'Estivill pateixin dos dies i prou, si aquests dies els pots evitar....doncs per què no fer-ho? A mi no m'agradaría estar dos nits plorant i sense que ningú em fes cas.

[charito]

Hola Raquel, em sembla que tu i jo anem de la ma, jeje passant males nits. L'unica diferencia es que el Quim es desperta molts cops pero li dons el bibe i es torna a quedar roque o si no es queda a la cuna i s'adorm. A vegades es queixa, vaig i li poso el xumet i li dic a dormir i al cap d'una estona s'hi queda. El que no faig mai es treure'l de l'habitació ni fer festa.

Si plora molt l'agafo pq se que li passa alguna cosa i sempre es un rot o un pet que no el deixava tranquil.

El meu germa s'ha seguit sempre mes o menys el mateix metode per fer dormir els meus tres nebots i ho he vist sempre com una cosa natural, si vas i li dius a dormir carinyo, que es de nit, el nen no esta desates, et te alla pero no a braços.

Com vaig dir l'altre dia, oi que si s'agafen un berrinxe pq volen alguna cosa que no els conve, o volen que els portem tot el dia collibe, ens mantenim ferms, doncs igual amb el dormir.

Jo em vaig llegir el llibre de l'Estivill ja que vaig pensar que si seguia els seus consells de bon principi potser m'estalviava els plors i la veritat que estic molt contenta d'haver-los seguit: Diferenciar nit i dia, donar-li un nino que acaricia per dormir-se, sempre el te a prop, si no directament a la cara, dorm al bressol a la seva habitació des del primer dia...

Aixo es veritat que fins als 6 mesos no et recomanen fer-lo estricte. Espero que als 6 mesos ja comenci dormir mes seguit i em perdoni els bibes de la nit!!!

Per cert, tinc una amiga que per mi es una bonissima mare i em va explicar que quan la ficava al llit i no s'hi volia estar, la seva filla vomitava de la perra que agafava.

[neuetes]

Mira, t'aconsello molt aquest documental abans de fer res:

http://tu.tv/videos/redes-447-el-cerebro-del-bebe

No sé com t'ho fas, julyet, però sempre recomanes vídeos i articles molt interessants. Gràcies per compartir-lo.

Raquel, acabo de veure el vídeo i t'invito que també el veguis abans de fer res.