Només s'adorm al parc

[aina_berta]

BONES A TOTHOM! SOC NOVA AQUI PERQUE LA MEVA DESESPERACIÓ JA COMENÇA A SER DESMESURADA I M'AGRADARIA A VEURE SI HI HA ALGUNA MAMA/PAPA O QUI SIGUI, LI HAGI PASSAT EL MATEIX O EM DONGUI LA SEVA OPINIÓ!

TINC UNA NENA DE 22 MESOS QUE, DESDE QUE VA NEIXER HA SIGUT UN ANGELET PER DORMIR. A LA SETMANA DE VIDA EM VA DORMIR TOTA UNA NIT SEGUIDA QUE AL DESPERTAR-ME A LES 7 DEL MATÍ CASI EM MORO DEL SUSTO PENSANT QUE LI HAVIA PASSAT ALGUNA COSA.

ALS 5 MESOS VAM DECIDIR PORTAR-LA JA A LA SEVA HABITACIÓ I A LA SEVA CUNA, I A LES NITS ERA, DONAR-LI EL BIBI I PORTAR-LA DESPERTA A DORMIR, SENSE DIR NI PIU I A DORMIR TOTA LA NIT!
DONCS, ARA AL SETEMBRE JA FARÀ UN ANY (SI, POTSER EM ESPERAT MASSA) QUE D'UN DIA PER L'ALTRE NO VOL ANAR A LA CUNA A DORMIR. DESPRES DEL BIBI, LA POSEM UNA ESTONA AL PARC, JUGA UNA ESTONA, I QUAN S'HA ADORMIT LA PORTEM A LA SEVA CUNA I FINS L'ENDEMÀ.

ALGUNA VEGADA HEM PROBAT DE PORTAR-LA DESPERTA I ES FOT A XISCLAR I A PLORAR QUE NO VOL ESQUE NI ENTRAR A L'HABITACIÓ.

ARA FARA QUESTIÓ D'UN MES, QUE DESPRES DE SORTIR A SOPAR, VAM ARRIBAR A CASA I DESPRES DE POSAR-LI EL PIJAMA LI VAM PREGUNTAR: BERTA, VOLS ANAR A DORMIR A LA CUNA? I VA DIR, SI. DONCS DIT I FET, NO VA DIR NI PIU I ES VA A DORMIR ALLA SOLETA. LA BROMA VA DURAR UNA SETMANA, PERQUE TORNEM A ESTAR IGUAL.

A CASA DE LA MEVA SOGRA, DIU ELLA QUE, LA PORTA A DORMIR A LA CUNA QUE TE PER ELLA I NO DIU NI MU, LA MEVA SOGRA TE EL SEU LLIT AL COSTAT I S'HI ESTIRA. NO SE SI AIXO DEU INFLUIR EN QUE LA BERTA NO DIGUI RES.

AVIAM SI ALGU EM POT AJUDAR! PERQUE JA ES HORA DE TREURE EL PARC, QUE ALGUN DIA EM DESPISTARÉ I LA TROBARE ENFILADA. GRACIES!!!

[AnnaGP]

I si li dius que et quedes una estona amb ella?

[EMAMI]

Bones!
Jo t'entenc perquè la meva només s'adorm al sofà... I després la passem al seu llit fins que es desperta i ve amb nosaltres.
Algun dia a mitja nit vol anar al sofà però per més que plori li dic que no.
La veritat és que no em capfico, ja arribarà el dia que dormirà al seu llit...
Només et puc dir que algun dia li passarà. Si després la deixeu al llit i dorm ja està bé!

[elpoma]

Hola!!

La meva filla té 33 mesos i fins fa quasi 1 mes no ha començat a adormir-se sola al seu llit, sempre l'hem fet adormir nosaltres. Ja sigui als braços de més petita i ara fa molt temps al nostre llit, anem les dues al nostre llit i quan està dormint la passo al seu i tota la nit dormint. Ara algun dia la poso al seu i li dic, que tanco el llum i dorms i em diu que si, li deixo el Mic, sento que parla una estona i al cap d'una estona ja dorm (però no és tots els dies). I el més important: ho ha decidit ella. Crec que necessita la vostra companyia, almenys nosaltres pensem això. I tranquil.la, tot són etapes!! I no desesperis. Sort!!

[nanablau]

Hola!

Al meu fill no li ha passat mai això mateix, però sí que feia mooooltes rabietes per absolutament tot (menys anar a dormir). Una cosa que ens està funcionant de conya és explicar-li les coses dos o tres vegades abans de fer-les o de que passin. En certa manera involucrar l'infant en el que passa a la seva vida. En el teu cas, 20 minuts abans d'anar a dormir començaria a explicar-li a poc a poc i amb mooolt de detall que d'aquí a una estona serà hora de dormir i que caldrà anar a la cuna de la Berta per fer nonetes perquè allà és el seu llitet i com allà no descansarà enlloc de la casa, etc. I al cap d'una estona li tornes a explicar i així fins que sigui l'hora. Si aleshores et fa la rabieta, sense perdre en cap moment la calma li tornes a explicar que "recorda que la mama t'ha dit que aniríem a dormir a la cuna perquè és el millor lloc de la casa per la Berta" etc. Potser el primer dia no et funciona però si insisteixes una mica i sobretot no perds la calma (que ella vegi que tens les coses sota control, perquè això li donarà seguretat per deixar que passi el que li dius que passarà), en poc temps hauries de veure resultats.

És bastant cansat però nosaltres hem reduït les rabietes pràcticament a zero, i t'asseguro que el nostre fill era molt dur de pelar, tot era un problema i ens cremàvem molt. Ara li expliquem tot abans i si de vegades es resisteix fem una broma (li fem pessigolles o li diem "va, vinga, que hem de fer tal cosa!" Agafant-lo en braços per fer allò i ho hem fem sense drames.

També és important que no deixis de fer-ho si et funciona, no és un mètode que et serveixi per arreglar el problema i poder tornar a la dinàmica anterior. Si tornes a la dinàmica que no et funciona et tornarà a no funcionar. De vegades és difícil no perdre la paciència si es resisteix una mica, però de moment estem encantats amb el resultat.

[aina_berta]

Gràcies mames pels consells!

Ja fa un parell de dies que li dic amb antelació el que farem, de moment no em funciona gaire la veritat, pero començo a agafar-m'ho millor.