Maleït Mètode Estivill

[novella]

Escric un fil apart, dels molts que estan oberts, perquè no vull que ningú senti que es tracta d’un atac personal.

Escric també, perquè no em cansaré mai de generar debat sobre aquest tema, perquè reconec que em fa bullir la sang. I escric també, perquè no m’ha interessat mai ser políticament correcta i vull fer ús de la meva llibertat d’expressió per dir el què penso. Intentaré ser respectuosa. No sé si ho aconseguiré.

Vull parlar del Mètode Estivill. Si, sé que sembla que sempre donem voltes al mateix, i que el tema és controvertit, i si és així és perquè és un tema important. Algú ho dubta encara?

Sóc professional d’Infància, treballo amb infància en risc i estic posada en el tema, però per damunt de tot, sóc mare. I què carai, que encara que fos peixatera tindria el mateix dret a donar la meva opinió.

En el meu entorn, els que treballem per fomentar els bons tractes a la infància, coneixem el què en diríem “pedagogia negra”, en el qual podríem incloure el famós mètode Estivill. Són mètodes i formes de criança poc respectuosos i sovint cruels amb els nostres fills. Jo fins i tot parlaria de violència, de maltractament. I preocupa la permissivitat social davant d’aquests fets. Però clar, com podem aconseguir que els pares considerin un tracte cruel deixar plorar als seus fills, si catedràtics, filòsofs, metges o pediatres ho defensen? Estem malalts.

Hem arribat al punt que aquesta agressivitat sobre els nens es vista amb tanta normalitat que ens trobem amb l’absurd de trobar a les llibreries els llibres de l’Estivill al costat d’altres títols que defensen la criança basada amb el vincle.

Als pares novells ens bombardegen amb tants missatges confusos que ens hem oblidat d’escoltar el nostre propi instint. Hi ha algun pare/mare que no reaccioni davant del plor del seu fill? Si és així, existeix un trastorn del vincle. Però la majoria senten dolor, ansietat, patiment, en sentir el seu fill plorar. Si sentiu això, perquè ho feu?? Com hem deixat que ens facin creure que fem “el què hem de fer”???

D’altra banda, perquè només escoltem uns arguments? Ens creiem a cegues el discurs conductista, però obviem voluntàriament estudis científics importants (i demostrats, a diferència de l’Estivill) com Spitz, Harlow, Bolwby, Mckenna... sobre lo perjudicial que és deixar plorar sols als nens, no consolar-los... Estem obviant tota la evidència científica dels últims 30 o 40 anys sobre la importància que tenen en la salut dels nadons l’aferrament i el vincle afectiu.

I sincerament, no pretenc vendre mil desgràcies futures com traumes o trastorns mentals, però la realitat és que, fins i tot encara que no tingués efectes secundaris, el mètode Estivill continuaria essent cruel i podria ser considerat un maltractament.

[montsejoel]

Novella, jo cada dia ho veig més clar, i m'encanta com ho has expressat, i no, no és qüestió de vendre traumes futurs, si no de llàgrimes presents...

[martina13]

Jo no crec k hi hagi cap trastorn del vincle novella
Jo a ma filla me lestimo com el k mes en aquest mon i penso k tots els radicalismes son dolents
Aquesta nit no pero fa 3 nits k ma filla dorm 12h i saixeca i esta divina, relaxada i a tope x la jornada...
El metode sera mes o menys contundent xo no ens feu sentir com a maltractadors ja es prou dur tot plegat

[turuleta]

Jo no lhe fet servir,i no magrada.i les meves nits encara ara son mooooolt xungues!pero entenc q alguns pares usin aquest sistema,sbt els q no fan servir metode com a tal,sino q els deixen plorar mwntre estan amb ells i no segueixen un horari...tampoc ho faria pero ho entenc.de dia tb hi ha papes q diuen no i es no durant el dia,i el nen plora i plora...doncs de nit tb es valid.jo ed q soc incapaç de sentirlo plorar encara ara.,.de nit fem collit,de dia negociem (sovint al seu favor)...i clar,jo tinc un nen q es pura dinamita!no en sabria dhaverlo criat duna altra manera,pero entenc q si no lhagues criat aixi no seria potser seria mes docil...no se,vull dir q entenc q hi ha papes q ho fan

[turuleta]

Q vol dir martina aqiesta nit no?no ha dormit b avui?

[martina13]

No turuleta portava 3 dies increibles xo avui no esta anant be no se pq...

[novella]

Martina, ja he dit que no es tracta d' un atac personal, i no voldria personalitzar, però el teu cas reconec que em va saber greu. No crec que tinguis cap trastorn del vincle, perquè ja inicialment vas plantejar el mètode com quelcom cruel. I manifestes que ja es prou dur. És evident que no et deixa indiferent. I això és el què m'impacta. Que algú que s' ha informat, ha llegit, ha contemplat diferents opcions... Algú que admet que tot plegat no la fa sentir bé... I així i tot ho fas? No puc parar de preguntar -me perquè!? Perquè??? És com si jo digués: "vaig a donar una empenta a aquell avique camina coixí, és cruel i després em sentiré fatal però ho faré igualment ". Sona estúpid oi??? No sé... Jo no et conec i no seria just jutjar -te en cap sentit per aquesta decisió. Però m'encantaria fer -te reflexionar, simplement...

[Mara17]

A mi el que em sobta és: cap de les persones que l'apliquen es pregunta pq "funciona"? Pq sembla evident, no? Pq el nen es resigna a no ser atès com necessitaria i es rendeix al son. Bé, jo ho veig així però potser algú altre hi troba una explicació diferent. M'agradaria conèixer-la, de debò.

[charito]

Realment es un debat recurrent i cansa perque sempre es el mateix. El que em sembla es que segurament cap de les que posen el crit al cel ha estat en una situacio desesperada d'esgotament sino potser ho entendrien.

Si el Quim hagues dormit com la Nora potser pensaria com vosaltres, per que fent el mateix el quim era un infern i la nora tot i que es desperta ni s'ho assembla??? Doncs ni idea.

Per tant mes enlla de manuals que cadascu faci el que bonament pugui, els nostres fills ja saben que els estimem i els podem demostrar de mil maneres.

[Mara17]

Ara el meu fill tarda mitja hora per adormir-se si tot va de primera (la nena és molt ràpida). Però, ara, que té 20 mesos. La majoria de dies fins ara s'hi ha arribat a estar una hora i mitja (i gens relaxada). Jo treballo a casa quan ja s'han adormit, per tant, com més tard ho facin, més tard vaig jo al llit per la feina (i se'm poden fer les 4 perfectament). Conec molta gent amb nens que dormen fatal (i ells més, esclar), i que no fan l'Estivill. Suposo que hi ha més factors que no pas el nen per aplicar-lo.

[neuetes]

El que em sembla es que segurament cap de les que posen el crit al cel ha estat en una situacio desesperada d'esgotament sino potser ho entendrien.

Servidora! Vaig estar 2 anys dormint el mateix que la meva filla gran, amb una mitja de 10 despertars nocturns. Anava a treballar esgotada. I per tant entenc perfectament el que se sent i la desesperació quan no pots dormir. Però em vaig negar a fer aquest mètode, tot i que el meu home m'animava a fer-lo. Estic estudiant psicologia i els mètodes conductistes són massa rígids i massa freds i no crec que siguin adequats per educar i menys amb el tema del dormir. Perquè el dormir no és una habilitat que s'hagi d'aprendre (com per exemple, rentar-se les dents o fer anar els coberts) és innat, dormir és un acte fisiològic. Tots els bebés naixen sabent dormir (de fet, ja ho fan a l'úter) i com pot ser que de cop i volta no en sàpiguin?. Vaig tenir paciència, m'ho vaig pendre amb filosofia i amb actitud positiva i vaig atendre a la meva filla tantes vegades a la nit com va fer falta fins que el seu metabolisme canviés i el seu son madurés, que no va ser fins al voltant dels 3 anys. No cal dir que vaig fer callar a tothom i molta gent em va donar la raó, el meu home inclós. Fer això no em fa ser millor mare, només faltaria, sino que vaig optar per una opció més respectuosa amb la fisiologia del nen.
I sóc de les que considero al mètode estivill una mala manera d'afrontar una fase de la primera infància (no el considero un problema, sinò una de fases que tots els nens hi passen en major o menor mesura i més o menys a la mateixa edat) que amb una mica més d'informació, sentit comú i paciència es podria solventar a llarg plaç sense fer patir als nens.

El que si que m'agrada el debat que s'ha generat, en el sentit que, perquè la societat accepta i aplaudeix cert tipus de violència, sobretot dirigida als nens, dones i gent gran?

[marcaina]

els meus fills han dormit molt be sempre, no hem fet servir cap mètode, em fet el que hem cregut mes adequat en cada moment, han plorat, han dormit amb nosaltres, els hem fet companyia....en cada ocasió, dia, moment el que creiem mes oportú. Crec que es dona molta importància en aquest mètode, i potser deixem de banda altres coses que fem durant el dia que son iguals d'importants. Estic en el mon de l'educació i veig moltes coses. Coses tant i mes importants que el mètode Estivill, s'esta perdent el sentit comú, els valors....

[rita2013]

Noies, anava a escriure un missatge donant la opinió, ja el tenia escrit i l'he borrat. Penso que és un debat que no porta enlloc. La majoria de persones eduquen els fills el millor que saben i poden. I si ho fan d'una manera o una altra és per què creuen que és la millor en aquell moment de les seves vides. I des de fora d'una família no es pot jutjar res i tampoc ens hem de creure que el que fem nosaltres és el millor. Que cadascú faci el que cregui que és més bo pels seus fills (que penso que és el que fem totes les que som al Fòrum).

[martina13]

Jo tb estic en el mon educatiu i veig moltes coses...xo jo no puc agafar cotxe cada dia 2h sense haver dormit
Si tinc un accident greu crec k traumaria mes a ma filla deixarla sense mare...
Fem el k podem

[charito]

Es que sempre es el mateix.... perdoneu eh pero es que el debat es tan repetitiu... doncs jo anava cansada i no ho he fet, doncs jo si.... i al final les que son anti estivill acaben parlant entre elles i les que el fan deixant correr el tema...per incomprensio.

Com diu aquesta noia cada casa es un mon, ajudem-nos bonament en el que poguem.

[jellwill2]

Estic d'acord amb la rita2013. Cadascú fa el que pot i creu millor per criar la seva canalla,i menys al socpetit on totes som persones que estem implicades i ajudades.

No jutgem sense conèixer cada casa.

I sí, sempre acaba igual aquest debat, les que no hi creuen no l'apliquen i les que ho fan l'apliquen a la seva manera a fi de bé, i moltes se n'amaguen per no sentir-se criticades. No creia que aquest espai fos per senyalar el camí dels bons pares i el dels mals pares.

[Mara17]

Jo ho dic en serio que tinc curiositat, eh? Sobre el per què funciona segons qui l'aplica. Ho dic de debò.

[charito]

Doncs perque els nens no son una ciencia exacte i cada casa i cada nen es un mon. No crec que sigui tan misterios.

[PetitPrincep79]

Realment es un debat recurrent i cansa perque sempre es el mateix. El que em sembla es que segurament cap de les que posen el crit al cel ha estat en una situacio desesperada d'esgotament sino potser ho entendrien.

Parlo desde la meva vivència personal.
Porto més d'11 mesos que no sé que és dormir més de 3 hores seguides (amb sort). Que a la feina el més maco que et diguin és "sembles malalta". Que puguin haber-hi nits amb 15 despertars en només 9 hores.
Si, estic esgotada. Un dia, gairebé al principi, vaig voler aplicar ME. no vaig durar ni 2 minuts. Ho sento però no. Això no ho vull per la meva filla. Tothom et diu que és la solució, però no, no penso deixar la meva filla plorant sola. Preferixo anar cansada, és la meva decisió. Després de tot, en això consisteix tot, no? En prendre decisions sobre qué creiem convenient per a nosaltres.

[martina13]

La veritat esk si k te namagues xq et fa por doncs aixo k tacusin de maltractament, cosa k fa mal xq lunic k volem es descansar
Mireu ara mateix ma filla sha dormit en 15min
Ha plorat?? Si una mica si
Quan estavem amb ella li feiem mimitos la bressolavem la posavem nostre llit mhi posava jo am ella al seu bressol...plorava + d'1h seguida i es despertava 12 vegades
K es mes cruel plorar 15min o 1h????