PASSAR DE COLLIT A LLIT SOL

[julieta12]

Bon dia! us vull plantejar la meva situació a veure què m'aconselleu....
El meu fill té 1 any i 9 mesos, farà els 2 anys el 2 de setembre i fem collit des que va néixer. El tema ve perque ara ja comencem a estar incòmodes tots plegats, principalment jo, que no dormo bé, no dormo bé del tot.... vull passar al petit ja al seu llit, una llitera que tinc a punt a l'habitació on hi ha la seva germana, que és a l'jabitaicó del costat.
Potser el canvi és brusc perque passaria d'estar enganxat a mi, a una altra habitació solet (bé a dalt hi hauria dormint la seva germana, però es clar, no la veu).
Encara ni he provat de fer el canvi, perque crec que costarà força, quan anem a dormir plegats, la meva intenció és aixecar-me quan ell ja està dormit, però! renoi!! als 15 ,minuts ja s'ha despertat! a la que detecta que està sol,,,,, plora i em crida!! quan marxi al seu llit, em passaré la nit amunt i avall??
Les que us heu trobat en aquesta situació, com us ho heu fet?
Per cert, no puc passar per alt dir que encara fem pit, i a la nit, s'hi enxufa diverses vegades.... altra cosa que vull canviar, però això ho poso en un altre post.
Gràcies!

[Clara13]

Hola!

Doncs és totalment normal. El meu nen té 3 anys i dorm amb nosaltres i tot i que sí és un pèl incòmode de vegades, n'estem encantats. També fa pit, però ara ja només un o dos cops per la nit. Jo el que faria és això, posar-lo al seu llitet a dormir, tombar-te amb ell fins que s'adormi i marxar al teu llit. Si es desperta hi vas els cops que calgui, et tornes a tombar fins que s'adormi i així tantes vegades com siguin necessàries fins que comprengui. És tot un procés, com tot, i més si encara fa pit, o sigui que tard o d'hora et funcionarà. El meu consell és que cal fer-ho amb molt carinyo i tonelades de paciència. El que per nosaltres és un procés normal per ells és tot un món.

Sort!

[Nicoleta]

Hola julieta12,

no és ben bé el mateix cas però t'explico com ho vam fer nosaltres per si et pot servir... El meu nen també dormia amb nosaltres. Quan estava a punt de fer dos anys, vam aprofitar el tornar de vacances per convidar-lo a dormir al seu llit (li vam posar per estrenar uns llençols xulos, uns vinils de cotxes que li agraden molt, un peluix d'aquests que fan llum...). Jo em quedava amb ell fins que s'adormia (al principi amb moooooolta paciència, fent que fos un moment maco, dels dos, xerrant, fent mimos...) i després me'n anava. Per mi el més important, però, va ser el fet de posar-li la barana deixant un espai a l'alçada dels peus perquè pogués sortir del llit. I dient-li que podia venir al llit dels pares quan volgués. Així, encara ara si es desperta i no pot tornar a agafar el son ell mateix baixa del llit i ve a la nostra habitació (just al costat de la seva). Deixem la seva porta ajustada i la nostra, oberta. I tenim un llum petit d'aquests que en diuen "de companyia" perquè s'hi vegi.
Ara tenim una nena més petita que dorm amb nosaltres i el nen, de vegades també s'hi afegeix. Però penso que així ens ha anat bé perquè no ho ha viscut com una cosa traumàtica, al contrari. Quan té son ell mateix em diu que l'acompanyi a dormir (al seu llit). Quan té èpoques que ens necessita més, pel que sigui, ve més sovint al nostre llit. I quan està més tranquil dorm tota la nit al seu llit sense problemes.

Suposo que al donar-li el pit no variaria gaire. Li donaria al seu llit i quan estigués beeeeeen adormit, me'n aniria. I si es desperta i et vol, sap que pot venir al teu costat.

Espero que et pugui servir una mica la nostra experiència. Una abraçada.

[julieta12]

Moltíssimes gràcies! us agreixo les vostres aportacions!

[Beikost]

Nosaltres estem en la mateixa situació tot i que la nena és més petita (15 mesos). També fa pit per adormir-se i un parell de vegades durant la nit. Volem passar-la ja al seu llit perquè cada vegada passem més calor (vivim sota terrat) però no acabem de veure la logística... Sobre quina edat comencen a entendre coses tipus "aquest és el teu llit"? Escoltem les vostres experiències amb atenció!