Algú a llegit "El Secret" o bé ha vist la pel·lícula?¿?¿

[JOBAAL]

Doncs això, és que me'n han parlat bastant bé, i voldria saber més opinions i si algú "s'ho ha aplicat"... Estic a l'espera que m'avisin de la biblio per anar-lo a buscar, i es que em té ben encuriosida el tema!!
Entre el Secret i la Powerbalance... dominarem el món!

[LídiaG]

Hola Jobaal!!

He vist la peli i he llegit el llibre. Si prescindeixes de l'estil de "telepredicador americà" el que ve a dir és força interessant... tot i que l'actitud a la vida no té res a veure amb pulseres de plàstic miraculoses!!

A mi em va agradar, està en la línia del programa de Catalunya Ràdio, L'OFICI DE VIURE... en aquest programa fa temps en van parlar d'aquest llibre i de "com" el podem entendre i aplicar, ja em diràs si t'agrada! No te'n dic res més per no xafar-te'l!!

Feliç lectura!!!

[Meduseta]

Hola Jobaal !!

Et dic una mica el mateix que la Lidia. Jo he llegit el llibre i també he vist la pel.licula.
El llibre està força bé. A veure, no és miraculós, però si que et fa reflexionar de com vius la teva vida i de si ets conscient dels teus actes i dels teus pensaments. Jo el recomano, a mi em va anar bé en un moment molt delicat de la meva vida, em va ajudar a ser molt més positiva.

La pel.lícula, un cop has llegit el llibre, és més del mateix.

Una abraçada !!!

[Lluma]

Hola Joobal!!

Jo sóc coach, i en alguns dels meus clients, els de ment més tancada, els hi recomano llegir aquest llibre perquè és molt senzill i fàcil de llegir.
Parla bàsicament de la llei de latracció, i sempre més he trobat aparcament allà on jo volia!
Hi han coses que poso en dubte, però daltres gens ni mica!
Tot i així et dic que és la versió comercial, i que hi han altres llibres molt,però molt més bons, que parlen sobre el tema. Un és Pide y se te Dará!

Si vols que tassessori sobre llibres o qualsevol cosa, fesme un privat.

[JOBAAL]

He estat llegint una mica sobre aquesta "Llei de l'Atracció" i és força interessant... Jo no sóc gens mística ni creient en res, però en cert moment de la meva vida (farà uns 5 anys ja) realment se'm van produir uns canvis molt importants i una sèrie de fets que, mirant-ho des de la llunyania, els podria relacionar amb això... Desitjar/Pensar-Passar. Realment pensava que tenia la flor al cul! El meu home creia que era "bruixa", encara que ara també ho pensa però amb un altre sentit
Està clar que si et fixes un objectiu, poses tot de la teva part i actues de la manera correcta, al final ho aconseguiràs. Però en el meu cas no es queda només aquí, i em pica la curiositat per esbrinar més sobre el tema...
En serio dius lo de l'aparcament? Passa'm el truquillo que aquí Manresa està fatal la cosa!!

[Julyet]

Jo no l'he llegit, però tinc una bona amiga que sí i me'n va parlar molt.

A mi aquestes coses em fan força ràbia, no us enganyaré. L'atzar existeix, l'esforç també, i cada efecte té la seva causa. El que passa és que cadascú busquem i etiquetem aquestes causes segons ens interessi, conscient o inconscientment.

A ella li va servir per lluitar pels seus objectius i els va aconseguint mica en mica. Ella creu que és gràcies a això. Jo penso (bé, potser quedaria agosarat dir que jo "sé") que tots els fruits són gràcies al seu esforç.

[marchita]

LLUMA...Exactamente que es "coaching" y que es ser Coach, creo q tengo una ligera idea pero claro claro no lo tengo. Yo tambien habia oido hablar de este libro pero exactamente va dirijido a quien y para que...

[Abril :)]

Hola! Jo també l'he llegit! A mi em va agradar molt, i el recomanaria. És cert el que diu la Lídia de l'estil "telepredicador americà", però és molt útil i interessant.
Jo també crec que el poder d'atracció funciona!

[Lluma]

LLUMA...Exactamente que es "coaching" y que es ser Coach, creo q tengo una ligera idea pero claro claro no lo tengo. Yo tambien habia oido hablar de este libro pero exactamente va dirijido a quien y para que...

Hola Marchita,

hi ha una frase reveladora que utilitzo molt per definir què és el coaching: és l'art per fer realitat els teus somnis.
Com bé sabràs nosaltres mateixos ens posem pals a les rodes per no aconseguir, moltes vegades, el que volem. Que si excuses, que ja ho faré més endavant, que ara no és el moment... Però bàsicament ens falta la empempta per dir, voy a por ello!
Hi ha diferents tipus de coaching: el personal i professional ( de la qual jo en tinc l'acreditació internacional com a coach ), l'executiu i finances, coaching per equips de treball: motivació i lideratge (que imparteixo formació...), esportiu, espiritual... Pots fer coaching amb tot allò que et proposis. No hi ha límits si saps utilitzar les seves eines.
El coaching personal-professional són sessions individuals (tan prensencials com telefòniques) que es treballen les àrees de la vida que una persona necessita desenvolupar, que necessita ferhi un creixement. Bé, la vida és un creixement personal constant, però de vegades no sabem com créixer, ens estanquem.
El coaching ofereix unes eines molt valuoses perquè cadascú de nosaltres treballem amb aquest creixement que necessitem. Les preguntes poderoses són la clau perquè un mateix trobi el seu camí. Però s'han de saber trobar. I amb aquestes preguntes, un mateix, troba les respostes que estava buscant i sap com arribar a la seva meta. I esbrinar quina és la meta, sens dubte! Els humans tenim una gran capacitat per saber què no volem, però per decidir què sí volem... és tot un dilema.
Jo estic especialitzada en aconseguir que els meus clients es trobin a si mateixos, sàpiguen cap a on han de tirar i què fer per aconseguir aquell somni: muntar una empresa, buscar una feina, trobar parella, organitzar la seva vida per sentirse descarregats i disfrutar della, fins i tot ensenyo a estalviar!

En quan aquest llibre és similar EL Secreto, però és més intens i no tan fàcil de llegir. Però ja et dic, si el Secret et va agradar, aquest té una lectura molt més intensa, i sens dubte, el pot llegir tothom que vulgui aprendre més sobre el tema.

En serio dius lo de l'aparcament? Passa'm el truquillo que aquí Manresa està fatal la cosa!!

Hi tant, tu llegeix el llibre, aplica'l i voilà, aparcament per sota les pedres!! i tho prometo!!

[Julyet]

Hi tant, tu llegeix el llibre, aplica'l i voilà, aparcament per sota les pedres!! i tho prometo!!

¬¬...

[Lluma]

Hi tant, tu llegeix el llibre, aplica'l i voilà, aparcament per sota les pedres!! i tho prometo!!

¬¬...

no tho creus?? doncs aixi no en trobaras mai!!

[Julyet]

A veure, probablement no, perquè no tinc carnet de conduir... (igual perquè no ho he desitjat amb totes les meves forces).

Ironies a part, no cal ser cap eminència per demostrar que això no s'aguanta per enlloc. De fet haver-ho d'argumentar em fa sentir que no sé ni per on començar.
Per descomptat que la por ens fa fer i deixar de fer i ens posa barreres, i la gran quantitat de prejudicis que tenim, de vegades un excés de prudència... Totalment d'acord que de vegades necessitem algú o alguna empenta per no conformar-nos amb allò que no ens agrada. Però no hi ha cap "conspiració divina" (li diguem com li diguem). Tot és l'actitud que posem davant la vida que ens motiva i ens fa veure les coses des d'un angle o un altre.

I aleshores què passa, que totes les coses dolentes ens passen perquè no hem desitjat prou que ens passessin de bones? O que algú s'ha esforçat tant en "visualitzar" les nostres desgràcies?

De vegades penso que potser "gràcies" a aquestes teories (i moltes cosines germanes que no cal enumerar) la gent és més feliç, però alhora em fa ràbia ja que sento que si les persones com a col·lectiu ens traguem aquestes històries no m'estranya que després passem per l'aro en temes més seriosos.

[isa]

hi ha una frase reveladora que utilitzo molt per definir què és el coaching: és l'art per fer realitat els teus somnis.
Com bé sabràs nosaltres mateixos ens posem pals a les rodes per no aconseguir, moltes vegades, el que volem. Que si excuses, que ja ho faré més endavant, que ara no és el moment... Però bàsicament ens falta la empempta per dir, voy a por ello!

Dóno fe que la Llumeta es decideix a aplicar-te aquest coaching i et dóna l'empenta, el camí, la decisió, el coratge, la súper-empenta i l'empentíssima!!! Que jo ho visc en mis propias carnes!

Respecte a El Secreto, no l'he llegit, algunes amigues sí, i estic una mica amb la Julyet....totalment d'acord amb que les ganes i el desig i la voluntat hi fan molt, però tant com poder d'atracció... tampoc no en sé gaire cosa, el que he parlat amb les meves amigues, però vaja, que em costa d'acceptar que elles pensen que les coses passaran tal qual les desitgen.

[JOBAAL]

El què està clar és que amb això no descobrirem el geni de la llantia! No li diré: Posa'm una 120 de pit i...zas!! Ja tenim la Yola2
Però de vegades un mateix sap fins a on vol arribar o quins són els seus objectius, però per a o per b, no sap encaminar-se bé i necessita d'algú que li digui: eeep encantat que per aqui no anem bé, i si proves de fer-ho així o aixà?¿

[angelina]

Home Julyet, digues que tu no hi creus, o que no penses que sigui real, però dir que NO EXISEIX, que no pot ser... Pots no creure/entendre en les coses però no vol dir que no existeixin!!!
Jo tampoc entenc com es pot veure tot l'univers amb un telescopi i d'aqui hagin "creat" la teoria del Big bang i no per aixì dic que es mentida i que no existeix.

Ara no t'enfadis no t'ho prenguis malament eh que jo escombro cap a casa pq jo estic, i sempre o he estat, que el fet de volguer una cosa i estar convençut que l'aconseguiràs et pñosa la meta més aprop...
Llumer... jo reian lo de l'aparcament ja m'ho crec ja... jo quan busco aparcament semrpe penso trobaré un aparcament (no m'he llegit el llibre ni cap res... potser me l'hauria de mirar!) i sempre en trobem potser hem de donar una volteta però no ens passem hores buscant... menys l'altre dia que em vaig fotre histèrica i no en vaig trobar!!! Ja m'explicaràs això com ho fas tu nena!!

[Julyet]

angelina, no et preocupis que ni m'enfado ni m'ho prenc malament, participo d'aquest post perquè m'agrada exposar els meus arguments i llegir els vostres. Potser em convenceu, però de moment la cosa us queda fluixa, perquè...:

- La teoria del Big Bang i el que es coneix de l'univers (i la ciència en general) es basa en proves empíriques i es fa una investigació continuada. Potser a priori no ho entenem, però en el moment que volguem podem estudiar-ho i obtenir respostes i demostracions. En canvi la teoria de "l'atracció" no (i totes les "teories" que només ens demanen que fe i no ens aporten cap prova).

- No trobo fora de lloc afirmar que això sigui mentida. Si el teu nen et pregunta si els vampirs existeixen, li diràs que tu no hi creus però que pot ser que sí que n'hi hagin?

- Espero que totes les que trobeu aparcament tan ràpid sigui perquè aparqueu un Ferrari!

- Coneixeu el conte de les 3 coques i el carquinyoli? Una vegada un noiet que tenia molta gana va trobar una botiga i es va comprar una coca. Tal era la gana que un cop menjada la coca hi va tornar a per una altra, la qual va devorar en un tres i no res. Encara no satisfet i encara amb unes monedes a la butxaca va decidir comprar-ne una altra. No us ho creueu, però encara sentia rau rau a la panxa. Però a l'entrar a la botiga se'n va adonar que amb els diners que tenia no podia pagar més que un carquinyoli. Així que al sortir, se'l va menjar i... ja no tenia més gana! I el seu pensament va ser "carai, si que he sigut tanoca. M'he menjat 3 coques quan amb un sol carquinyoli he quedat ben tip!".

[angelina]

Ostres Julyet!!! ja m'agradaria conduir un ferrari, o en tot cas potser no conduir-lo però poder peremtre-me'l

Es cert que cadascú troba lògic el que sigui i no té perquè ser el mateix!! que avorrit el món sinó, oi??
Ostres amb això dels vampirs.... de fet es cert no sabem si existeixen o no! qui sap!!

I la de la coca i el carquinyoli no l'havia sentit mai!

Bé ja ho he dit tot... avui no estic inspirada

Un petó a totes!

[Lluma]

Julyet, the de portar al contrària en alguns temes, em sap greu!!

La gent sí que visualitza les seves desgràcies. Visualitza deu vegades més els seus fracassos que no pas les coses bones. I és molt fàcil, perquè tots tendim a pensar... " demanaré laugment i no mel donaràn", " no aprovaré aquest examen", " em despediràn", " no em quedaré mai embarassada"... Quants cops ens repetim i repetim que no aconseguirem allò? i en canvi, quants cops ens diem que sí ho aconseguirem?
Som pessimistes de mena!
Per això, el que es vol ensenyar a la gent és que apliquin una psicologia positiva. I això no vol dir que a la primera ho aconseguiras tot, ni molt menys. Possiblement hauras de lluitar molt i tequivocaràs moltes vegades, però cada error serà una nova oportunitat, perquè sabràs que per allà no hi ha el camí que buscaves. Equivocar-se és molt bo, i no s'ha de prendre com un fracàs personal.

En quan això que dius de la Llei de l'Atracció, grans genis de la història ja laplicaven, com Einstein mateix.

Ah, i una altra cosa... No us ha passat mai que quan us passa una cosa bona, de cop i volta tot us surt bé? però que quan et surt una cosa malament, sembla que trepitgis merda permanentment? doncs això és ni més ni menys que la Llei de l'Atracció. Aprèn a tenir una actitut positiva davant la vida, no decaiguis en els errors i fracassos, perquè sempre sempre sempre, el teu esforç serà compensat per alguna cosa encara millor.
I com diu en Paolo Coelho en "El Alquimista", quan desitges una cosa amb molta força, tot l'univers conspira per fer-ho realitat.

A mi em costa de creure que som aquí perquè sí. Existim, pensem, estimem... tenim fills... Quina mare no té una conexió més enllà duna simple explicació científica amb el seu fill? i la intuició, d'on surt? perquè naixem i morim? perquè estimem per sobre de totes les coses? per què som aquí? com hi hem vingut a parar? Nosaltres també som energia, i la nostra ment és una font interminable...
Quantes persones hi ha que "noten" coses que no veiem?
Jo sé que aquest món és molt més del que estem veient, que la energia que movem és poderosa...

I la felicitat és un estat anímic, que afirmo... existeix.

[Abril :)]

M'ha encantat Lluma! No ho podries haver explicat millor! Totalment d'acord amb tu.

[Julyet]

A veure si ens aclarim:

Julyet, the de portar al contrària en alguns temes, em sap greu!! Que no te'n sàpiga. Si participo del debat és perquè m'agrada valorar les opinions dels altres i mostrar les meves. Mai em tanco a canviar d'idees

La gent sí que visualitza les seves desgràcies. Visualitza deu vegades més els seus fracassos que no pas les coses bones. I és molt fàcil, perquè tots tendim a pensar... " demanaré laugment i no mel donaràn", " no aprovaré aquest examen", " em despediràn", " no em quedaré mai embarassada"... Quants cops ens repetim i repetim que no aconseguirem allò? i en canvi, quants cops ens diem que sí ho aconseguirem?Totalment d'acord, sovint pequem de pessimisme i això ens bloqueja, ens fa quedar-nos aturats, ens crea més nervis del compte i tonteries es converteixen en el centre de les nostres vides
Som pessimistes de mena!
Per això, el que es vol ensenyar a la gent és que apliquin una psicologia positiva. I això no vol dir que a la primera ho aconseguiras tot, ni molt menys. Possiblement hauras de lluitar molt i tequivocaràs moltes vegades, però cada error serà una nova oportunitat, perquè sabràs que per allà no hi ha el camí que buscaves. Equivocar-se és molt bo, i no s'ha de prendre com un fracàs personal.100% d'acord

En quan això que dius de la Llei de l'Atracció, grans genis de la història ja laplicaven, com Einstein mateix.Això ven molt...

Ah, i una altra cosa... No us ha passat mai que quan us passa una cosa bona, de cop i volta tot us surt bé? però que quan et surt una cosa malament, sembla que trepitgis merda permanentment? doncs això és ni més ni menys que la Llei de l'Atracció.No, això és la por, o l'alegria, que crea l'efecte dominó. Potser estem dient el mateix però sense misticismes. Aprèn a tenir una actitut positiva davant la vida, no decaiguis en els errors i fracassos, perquè sempre sempre sempre, el teu esforç serà compensat per alguna cosa encara millor.També estic d'acord, m'agrada portar per bandera l'optimisme i aprendre dels errors, ser valenta i reconèixer quan fallo
I com diu en Paolo Coelho en "El Alquimista", quan desitges una cosa amb molta força, tot l'univers conspira per fer-ho realitat.Mmm... això de les "conspiracions", la màgia i el tarot és amb el que no combrego. Les llavors que sembrem són el fruit que recollirem, però no per destí, ni per "premiar-nos" per les bones accions de la vida. Sentir-nos bé (tenir les necessitats bàsiques cobertes físiques i emocionals) és el que ens porta a assolir els nostres objectius

A mi em costa de creure que som aquí perquè sí. Etern dilema humà: ens sentim molt grans, però quan ens adonem que som tan petita part del gran engranatxe de l'univers...Existim, pensem, estimem... tenim fills... tens raó, és tan fort i ens crea unes emocions tan bèsties que sembla algo místicQuina mare no té una conexió més enllà duna simple explicació científica amb el seu fill? jo li dic amori la intuició, d'on surt?aquí també et podria fer un gran llistat de teories... perquè naixem i morim?per això existeixen les creences, les religions. els valors... perquè és algo que no entenem. Evolució, divino tesoro.... perquè estimem per sobre de totes les coses?Jo penso que ho necessitem, però també hi ha qui és incapaç, sigui per diverses raons per què som aquí? hi som, aprofite-m'ho com hi hem vingut a parar? va, que hem tingut fills, ja ho sabem això :PNosaltres també som energia, i la nostra ment és una font interminable...sí, aquesta ment que tan poc coneixem...
Quantes persones hi ha que "noten" coses que no veiem?no crec en fantasmes (i sí, ho afirmo, perquè és el que transmetré a la meva filla. Com va dir el Buenafuente un dia "Si fossin veritat aquestes coses, avui en dia amb internet ja se sabria
Jo sé que aquest món és molt més del que estem veient, que la energia que movem és poderosa...
aquí em perdo. Les invencions que podem fer no tenen límits, per això m'agrada formar-me un criteri, no m'agrada que "me les colin"
I la felicitat és un estat anímic, que afirmo... existeix.I tant. Sigui de la forma que sigui és el que busquem totes les persones, però uns l'entenen d'una forma i uns d'una altra

Noies, estem d'acord en moltes coses. Jo només volia transmetre que no cal complicar-se per buscar la felicitat, que no cal que ens venguin "polvets màgics" i que de vegades les creences ajuden, però d'altre són armes de doble fil. Si et quedes assegut desitjant que les coses millorin, sí, potser arriba el miracle (atzar, no llei d'atracció), però el més probable és que faci falta lluitar per aconseguir-ho. I de vegades ser realistes és prudent (que no s'ha de confondre amb el pessimisme). I aquí us podria explicar un altre conte, el de "La Lechera", però com ja el deveu conèixer, considero que m'estic excedint.

I de tot cor, us desitjo tota la felicitat del món, buscant-la pel camí que sigui.