Impotent i angoixada amb els àpats

Teòricament poden menjar de tot.

Arual83
:: gosset
:: gosset
Entrades: 461
Membre des de: dg. gen. 01, 2012 5:48 pm

Impotent i angoixada amb els àpats

dt. nov. 05, 2013 8:22 pm

Estic angoixada i agotada.

L' Emma te casi 14 mesos, mai ha sigut una nena excesivament menjadora però a casa ni es força ni s'obliga ni preocupa relativament ja que creix molt i molt bé. A l'estiu vam introduir sopars i rebutjava ja triturats i llet i vam fer una mica de BLW, oferiem nous aliments, picotejava, res de triturar... I la veritat es que molt i molt bé.


Al començar la llar va tornar a demanar purés per dinar i bibi mati i nit. Cap problema, Feiem bibi per esmorzar, pure a l'escola i a trossets el tall, per berenar frutia entera i iogurt i per sopar el que toqui sopes, macarrons, semoles, hambuerguesa... tot enter; hi havia dies que sols probava, dies que menjava molt i dies que sols jugava. Sempre un bn bibi a continuació i a dormir.

Val a dir que he llegit Gonzalez i Basulto i altres llibres d alimentació infantil respectuosa

En questiió de tres setmanes, el sopars son un infern.. Només de veure el menjar plora i plora. Allò que es menjava tan be, ara no ho soporta. Val a dir que a casa tot funcionava en deixar li el menjar damunt la taula i ella picar, mai ens a agradat molt això de omplirli la boca amb la cullera continuament. Però amb les cremes ho fem i cap problema. Només vol carn, pa i despres el bibi. Tot el demés es un drama i no puc ni consolar-la.

I te molta gana i quan veu que allò que hi ha no es el que espera ( això crec jo)plora i plora fins que li donem el bibi.

ahir vaig demanar tutoria amb la llar, per demanar si a ella la forcen o plora o si l'acte de menjar es quelcom desagradable per ella. Em van dir que no, que a vegades rondina però que en general força be. Els hi vaig exigir que al primer no, és NO i que no vull que se l obligui, ni l'àpat sigui una obligació.

estic molt perduda. No se perquè aquest plors i rebuig, no se si faig malament donant-li bibi i no insistint. El cor em diu que m oblidi de nous aliments, que ella vol tornar al campamento base, pures i llets i que la deixi fer. g
Per altra banda penso que si faig això serà molt dificil avançar.

Que n 'opineu? necessitem ajuda professional?
al CAP em diuen que em pren el pèl, per tant pasapalabra...

Jo acabo tots els vespres plorant, a més fa dos mesos que me incorporat a treballar i en una feina nova i m'està costant tot molt.

Moltes gràcies per endavant.
Avatar de l’usuari
charito
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2409
Membre des de: dv. jul. 03, 2009 10:11 pm

Re: Impotent i angoixada amb els àpats

dt. nov. 05, 2013 8:46 pm

Si sempre ha estat bona menjadora i te gana i nomes vol liquid i triturat, doncs a mi em semblaria alguna cosa de les dents que li faci molestia al mastegar, queixals?

12-14 mesos: ullals inferiors i superiors.
14-24 mesos: primers queixals inferiors i superiors

Sort!
Arual83
:: gosset
:: gosset
Entrades: 461
Membre des de: dg. gen. 01, 2012 5:48 pm

Re: Impotent i angoixada amb els àpats

dt. nov. 05, 2013 8:49 pm

Charito, si, li han sortit els queixals ,dents les te casi totes ja.

Però la carn i la fruita menjaria la que fos i mes! Però quan veu una aliment nou o dels que no li fan el pes brama i brama.

Segurament que influeix però, el malestar que ha tingut a la boca...

gràcies Charito
noviachuky
:: dinosaure
Entrades: 7533
Membre des de: dt. maig 06, 2008 4:05 pm

Re: Impotent i angoixada amb els àpats

dt. nov. 05, 2013 8:56 pm

Arual que menji el que vulgui i vom ho vulgui

El jan va sopar bibero fins als 3 anys, menjava triturat fins els 2 i ara menja de tot, sencer i cap problema.

El Lau va pel cami. Per sopar no vol veure res mes q bibi.

Aixi que no t'amoinis mes i fes el que et digui el cor

Mua guapa
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Mara17
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4362
Membre des de: dv. març 26, 2010 11:14 am

Re: Impotent i angoixada amb els àpats

dt. nov. 05, 2013 9:59 pm

Potser està molt cansada? I si li avanceu l'hora? L'altre dia una pediatra recomanava sopar a les sis (posa-hi set), pq es quan tenen més gana i no tenen son. Abans de dormir, un ressopó de bibi o el que sigui i a dormir. Ho podeu provar, que no fos això,tot i que pel que expliques hi deu haver alguna cosa més, però potser milloreu un pèl.
Glinda, Rela i Mara
Imatge
Imatge
ada_bcn
:: lleona
:: lleona
Entrades: 919
Membre des de: ds. gen. 01, 2011 7:51 pm

Re: Impotent i angoixada amb els àpats

dc. nov. 06, 2013 6:48 am

los de que estigui molt cansada pot ser, sobretot al començament del curs i fins que agafi ritme. Jo al meu li donava el sopar només arribar a casa, a l'hora de berenar... i si després aguantava fins l'hora de sopar feia la fruita, la llet o el que fos abans d'anar a dormir... a mi aguantant fins l'hora de sopar per donar el sopar se m'havia a dormit amb el cap dins el plat alguna vegada, a la que anava a al cuina i tornava ja me'l trobava dormit
Julyet
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2955
Membre des de: ds. oct. 03, 2009 3:28 pm

Re: Impotent i angoixada amb els àpats

dc. nov. 06, 2013 6:49 am

Els caps de setmana també passa? Jo penso que pot ser una manera de treure la tensió de la llar, de protestar d'aquesta manera. Penso que acompanyar-la en el procés és la millor opció. Oferir, i si no hi està d'acord, respectar-li. Un biberó no és xocolata, és un aliment de debò. Una altra cosa és que no li oferissis res més, però tu li poses disponible. Ah, i si no és entaulada, tampoc en vol?
Amb l'edat de la teva filla les meves han passat dies i dies amb teta i potser "alguna llepada d'algo més", per tant, poden sobreviure ;).

Ànims!
Avatar de l’usuari
ginko biloba
:: rateta
:: rateta
Entrades: 192
Membre des de: ds. oct. 17, 2009 9:47 pm

Re: Impotent i angoixada amb els àpats

dc. nov. 06, 2013 7:39 am

El meu fill gran també ha sigut un mal de cap per menjar. Però un mal de cap pels pares, no per ell. Segons el meu pediatra, si el nen menja poc, o poca varietat, però no està malalt (o més de lo que ho està un nen normal) i té energia, tampoc cal capficar-s'hi.
Ell també feia una mica com l'Emma. No gaire menjador, molt selectiu, i quan et pensaves que tenies algo encarrilat i anavem bé, tot començava a espatllar-se. Ho vam provar tot, inclòs obligar-lo, pel tema aquest que si ens pren el pèl.... en fi, al final no vam saber mai quin era el problema, però aquest cop el que el que hem va ajudar va ser el consell de la meva mare: en el cas del meu fill, ens varem plantejar que voliem: educar-lo a menjar de tot i bé, o bé, simplement que menges. Evidentment, amb un nen poc menjador, varem decidir la segona opció. Per tant, oblidat de si vas endarrera o endavant, i dona-li allò que saps que funciona. En el cas del meu fill, eren fases, és a dir, ho feia una temporada (mesos) i després tot tornava a funcionar. I llavors, tornava a anar malament. Ara, té 4,5 anys i des de l’estiu que menja estupendament, de tot, inclòs el que mai havia volgut.
Avatar de l’usuari
Mara17
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4362
Membre des de: dv. març 26, 2010 11:14 am

Re: Impotent i angoixada amb els àpats

dc. nov. 06, 2013 7:42 am

ada_bcn ha escrit:los de que estigui molt cansada pot ser, sobretot al començament del curs i fins que agafi ritme. Jo al meu li donava el sopar només arribar a casa, a l'hora de berenar... i si després aguantava fins l'hora de sopar feia la fruita, la llet o el que fos abans d'anar a dormir... a mi aguantant fins l'hora de sopar per donar el sopar se m'havia a dormit amb el cap dins el plat alguna vegada, a la que anava a al cuina i tornava ja me'l trobava dormit


Deia exactament això. Saltar-se el berenar per sopar bé. I banyar relaxadament després, i al final de tot ressopó fàcil i a dormir. Jo conec una noia francesa i ella ho fa així.
Glinda, Rela i Mara
Imatge
Imatge
pirene1979
:: rateta
:: rateta
Entrades: 155
Membre des de: dt. feb. 16, 2010 5:58 pm

Re: Impotent i angoixada amb els àpats

dc. nov. 06, 2013 8:57 am

Trobo que t'han donat molt bones idees... T'explico la nostra situació per si t'aporta alguna cosa més.
La meva filla petita, que ara té 11 mesos, fa una mica el mateix que la teva: a temporades, quan té algun malestar (dents, adaptació a l'escola bressol), ho expressa plorant a taula. Ella fa pit a demanda, i menja molt iregularment: hi ha àpats que gairebé no els tasta, i d'altres que els devora. Quan jo no hi sóc acostuma a menjar més, però tampoc es compleix sempre. A l'escola bressol s'hi ha quedat poques vegades i ens han dit que en conjunt menja bé, i que és especialment hàbil mastegant i emportant-se el menjar a la boca, però de vegades rebutja totalment un dels plats. I quan té son no hi ha manera, és com si no pogués centrar-se en menjar.
Sempre hem mirat de fer els àpats en família, i de no oferir a les nenes més triturats que les cremes o purés que menjem tots. Tot això ens va funcionar molt bé amb la gran, que va abraçar l'AC amb gran entusiasme des del començament. Però amb la petita la cosa no ha anat tant rodada. Per aquest motiu, al llarg del temps hem anat introduïnt alguns canvis que sembla que van bé:

1) Sopem ben d'hora, a les 19h30, abans dels banys. Hem comprovat que tot flueix millor així.
2) Quan veiem que ja no vol menjar més, no allarguem l'estona a la trona. Encara que la resta (especialment la seva germana gran) no haguem acabat, ens la posem a la falda o la deixem jugant per terra. La idea és que no associï estar a taula amb agobiar-se. De vegades tallem totalment la situació portant-la directament a la banyera, que li encanta, mentres l'altre adult es queda acompanyant la gran. Com veus, s'ha modificat una mica el nostre concepte de "sopar plegats", perquè comencem plegats però després hi ha una mica de diàspora...
3) Una altra cosa que faig últimament és posar-li al davant els plats amb tot el menjar alhora: primer, segon, pa, amanida, fins i tot el postre. Tot alhora. Des que sap indicar què vol, assenyalant amb el dit de manera molt clara, sembla que han disminuit les emprenyamentes a taula. Normalment li agrada anar alternant: ara un parell de cullerades de sopa, ara un trosset de carn, ara una mica de raïm, ara un glop d'aigua... D'aquesta manera acostuma a tastar-ho tot tot i va mostrant clarament les seves preferències.
4) Anem alternant també les "metodologies": de vegades li donem el menjar a la boca, de vegades li deixem per que ho agafi ella mateixa amb els dits... i darrerament també li deixem trossets punxats amb la forquilla, perquè li ha agafat el "tranquillo" a posar-se-la a la boca ella mateixa, i es posa molt contenta.

I res, com que la nena creix i guanya pes sense problemes, procurem no preocupar-nos més enllà de les escenes puntuals de llençament de menjar o de plors incomprensibles a la trona... De fet el que ens resulta més difìcil és mantenir la germana gran en actitud positiva a taula mentre la petita fa de les seves! Però això seria un altre post...

Ànims!
Avatar de l’usuari
Inda
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 545
Membre des de: ds. gen. 08, 2011 11:02 pm

Re: Impotent i angoixada amb els àpats

dc. nov. 06, 2013 12:10 pm

Hola Aural83, anava a obrir un post semblant i m'ha anat bé llegir-te i llegir els comentaris.
El meu petit té 18 mesos i m'angoixa pensar que anem cap als 2 anys u anem cap endarrera. Fa exactament lo mateix. Ara només a trossos la carn i la fruita i la resta triturat i si veu que no és del seu gust plora i demana teta.
Fem com vosaltres, ell te el seu plat i va menjant, tot i que ara em demana que li doni jo!! (Altre pas que sembla que anem endarrera....
Però sí és cert que li estan sortint 4 queixals alhora!!!
Només té 7 dentetes...bé i ara els queixals...així que suposo que paciencia i ja tornaran.
A nosaltres se'ns suma que és alèrgic a la Proteïna de llet de vaca, amb lo qual la seva dieta normal ja és restrictiva...si a sobre ara ell la redueix més és quan jo em desanimo...

Ja veus que consells pocs perquè estic en una situació semblant. Només et puc dir ànims!!
Imatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatge
Arual83
:: gosset
:: gosset
Entrades: 461
Membre des de: dg. gen. 01, 2012 5:48 pm

Re: Impotent i angoixada amb els àpats

dc. nov. 06, 2013 7:31 pm

ostres noies moltes gràcies!!

Avui he fet una proba seguint els vostres consells i un pèl millor. Li he ofert sopar abans del bany, a les 19h i ha quedat sorpresa... li he fet pollastre planxa i deixat 4 cigrons per probar. No ha plorat!!!! ha menjat 5 trosos de pollastre i ha probat dos cigrons!!!! >.-<: >.-<: >.-<: >.-<:
Llavors ho ha tirat tot a terra i li he donat raïm de postres que li encanta i n'ha menjat força.
Despres ha estat super contenta l'estona del bany, ha pres un superbibi i ara esta fent nones!
Estic contenta perquè no ha plorat, no ha sigut un drama!!!

potser si que arribava molt cansada al sopar i les dents, els encostipats... tot agreujava una mica la situació... demà repetirem la jugada haviam que tal .

Veure que no ha plorat m'ha donat anims i força!

Gràcies
Avatar de l’usuari
charito
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2409
Membre des de: dv. jul. 03, 2009 10:11 pm

Re: Impotent i angoixada amb els àpats

dc. nov. 06, 2013 9:44 pm

Arual, me n'alegro, jo tambe li donava el sopar a les 7 m'anava millor i ara tambe sopa d'horeta, 7.30-8.00.
Anims!
Avatar de l’usuari
Mara17
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4362
Membre des de: dv. març 26, 2010 11:14 am

Re: Impotent i angoixada amb els àpats

dc. nov. 06, 2013 10:57 pm

Arual83 ha escrit:ostres noies moltes gràcies!!

Avui he fet una proba seguint els vostres consells i un pèl millor. Li he ofert sopar abans del bany, a les 19h i ha quedat sorpresa... li he fet pollastre planxa i deixat 4 cigrons per probar. No ha plorat!!!! ha menjat 5 trosos de pollastre i ha probat dos cigrons!!!! >.-<: >.-<: >.-<: >.-<:
Llavors ho ha tirat tot a terra i li he donat raïm de postres que li encanta i n'ha menjat força.
Despres ha estat super contenta l'estona del bany, ha pres un superbibi i ara esta fent nones!
Estic contenta perquè no ha plorat, no ha sigut un drama!!!

potser si que arribava molt cansada al sopar i les dents, els encostipats... tot agreujava una mica la situació... demà repetirem la jugada haviam que tal .

Veure que no ha plorat m'ha donat anims i força!

Gràcies


Ostres, que bé!!!! Me n'alegro molt! Vés dient com aneu. >.-<: >.-<: >.-<: >.-<:
Glinda, Rela i Mara
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
ginko biloba
:: rateta
:: rateta
Entrades: 192
Membre des de: ds. oct. 17, 2009 9:47 pm

Re: Impotent i angoixada amb els àpats

dj. nov. 07, 2013 7:42 am

>.-<: >.-<: :b-))) :b-))) :b-)))
Molt bé! La veritat és que és una angoixa quan no mengen. Però poc a poc i sense perdre la paciència! ànims
Avatar de l’usuari
Mara17
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4362
Membre des de: dv. març 26, 2010 11:14 am

Re: Impotent i angoixada amb els àpats

dt. nov. 12, 2013 11:27 pm

Com ho tenim això? Heu notat millora? ;-)
Glinda, Rela i Mara
Imatge
Imatge
Arual83
:: gosset
:: gosset
Entrades: 461
Membre des de: dg. gen. 01, 2012 5:48 pm

Re: Impotent i angoixada amb els àpats

dc. març 12, 2014 10:01 am

HOla noies,

He estat desaparaguda del SP una temporada...

Però em fa il·lusió comentar-vos que hem millorat una mica amb els àpats. Tot i que segueix sense tenir gaire interés per probar coses noves, si que el fet de poder punxar els aliments i fer diana amb la cullera i posar-se el menjar a la boca a significat una millora. Li encanta menjar sola i ha començat a menjar solits i a disfrutar una mica menjant. Tampoc m'obsessiono gens, he entès , però clar, amb el temps, que no es trobava be aquella temporada, de fet quan no es troba be perd la gana i es fa tot un món.

Seguim fent-li una mica el que li agrada per sopar, verdura i tros i dos cops per setmana li oferir per explorar un aliment nou. A la llar d'infants te més interes en probar i jugar , a casa no tant, però el mes important es que no hi ha llagrimes ni plors. I l'hora de dinar o sopar no es una estona tensa.

Moltes gràcies

Torna a “Els aliments”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::