DEBUT DE DIABETIS
DEBUT DE DIABETIS
Hola marones,
He buscat una mica pel fòrum, i es parla molt de diabetis gestacional, però no he trobat si hi havia diabetis dels nens. I aquest és ara el nostre cas.
La Carla te 13 mesos, abrilera 2014, i el 19 de maig va debutar la seva diabetis.
Els símptomes eren moltíssima sed, es bevia 4 ampolles de les petites de 33cl, i molta pixera, els bolquers talla 5 aguantaven 2 hores. A part de ansietat per menjar i beure, irritabilitat, i molta plorera.
Portava un mes anant a la pediatra per l'aigua. Però era uns substituta molt inútil, que em deia que era la calor i no es va dignar cap dia a fer-li una trista punxada del sucre.
El dilluns va començar a respirar raro, així que altre cop a visitar-la amb la inútil, que em va donar ventolin cada 4 hores i que tornes el divendres. Li vaig dir que no marxava sense que li punxes el sucre, i estava a 489. No és un numero dels mes elevats del mòn, però a ella ja li estava afectant.
Quan vaig marxar del cap vaig dubtar en anar a l'Arnau de Vilanova, on em toca, o a Sant Joan de Dèu. Però entre col•locar els germans de la Carla, fer maleta i tot plegat van passar 3 hores i vam decidir anar a Lleida.
A les 2 del migdia van començar amb la insulina per via. Portava dos vies, una a cada braç, una per la insulina i per l'altra suero.
Les hores no passaven al box d’urgències, i no ens deien el diagnòstic, Nomes que cada hora li feien anàlisis de sang ( per si no ho sabeu, quan es porta via la anàlisis es fa punxant, no s'agafa de la via; així que a cada hora li repunxaven els bracets) a part de la punxada de la glucèmia( la que es fa als dits, que a ella ja li feien també al taló i a les orelles)
Ens van pujar a la planta de cara al vespre. I ella seguia respirant molt malament, estava afònica, i ja nomes plorava dormia, plorava dormia, estava exhausta, i quan obria els ulls estaven raros.
Amb el canvi de torn de les infermeres la cosa va començar a anar a pitjor, la nena semblava que s'ofegava, com si tingues nàusees i tos, tot molt estrany. Ja no anava amb ella cada hora cap a punxar-la, tardaven 15-20 ,minuts cada vegada i aprofitava llavors per plorar en la soledat del passadís de matinada.
A les 4 del mati, i a la llumeta de les bombes que portava la vaig veure rara, com inflada, i les mans estaven rares, un video a una amiga infermera i em va dir, " que avisin al pediatra però ja!". Així que timbre novament i aquest cop ja espantada que volia el pediatra.
La frase va ser " no esta be, que vingui ja el pediatra, que s’està morint?!?!"
En zero coma pediatra a la porta, i em va dir " com a mare que li notes" i jo li vaig dir " no respira bé, li poseu coses a la via però ella cada cop esta pitjor, em sembla que no hi veu, te un color raríssim, i esta inflada. A mes casi no plora i esta com desmaiada" Va obrir la llum de l’habitació, i tota la seva part dreta era un botijo, i el color de la ma era lila, la van despullar i tenia el bracet lila, edematosa van dir.
El pediatra va fotre bronca a les infermeres, perquè ningú havia vigilat les vies a aquella nena. Va haver-hi tensió i se la van endur a la sala de cures. Allà van entrar totes les infermeres, i sentia frases, tot no ho entenia, però deien que ja no tenia venes viables, que havien de punxar arteries, altres deien de baixar-la ( a UCI suposo), altres deien de treure-ho tot i tornar a començar...sigui com sigui ella va deixar de plorar i jo em vaig enfonsar... el metge va dir " sortiu a dir-li a la mare que seran unes hores truqueu a no se qui" però jo plorava amb el cor literalment paralitzat de la por i el pànic de veure que allà entrava gent, que pel passadís cada cop hi havia mes personal i que la Carla no plorava.
Una porta es va obrir, i en va sortir una mare perquè li pitava la bomba de la seva filla, m'hi vaig abrasar i vaig plorar. M’hagués sigut igual pepito que fulanito em vaig abrassar a la primera persona sense bata que vaig veure...el temps es va paralitzar o algo, perquè quan vaig aixecar la vista del seu ombro, hi havia mes mares al passadís, i de la sala de cures en treien la Carla, amb noves bombes, i les vies en altres llocs.
Em van dir, "mare te la deixem a l’habitació amb una infermera per ella, que entrarà cada 20 minuts a comprovar que tot segueixi be. Esta estabilitzada., El que li ha passat es que les seves venes no han aguantat, i se li han rebentat i no li entrava insulina, per això cada cop estava pitjor. Es diu acidocetosis i es degut a la diabetis. Ara estarà be".
Realment tenia un color normal, però seguia inflada. així que vaig acabar de passar la nit desperta, mirant-la i amb la llum oberta.
A les 8 del mati, el pediatra que venia cada hora a parlar amb mi em va dir," jo ja acabo el torn, l’analítica encara no surt be del tot, però ja esta millorant, de cara al migdia estarà estabilitzada".
Esgotada i esmaperduda vaig demanar a la companya d’habitació que es quedes amb la nena, necessitava sortir perquè ja portava 24h sense pit i em deien que havia de seguir sense pit, així que necessitava plorar.
Vaig trucar a la llevadora que m'havia ajudat en el part a casa de la Carla ( que esta penjat per aquí al sp) i vaig plorar i plorar. un cop vaig treure el tap vaig tornar a tirar amunt, i quan vaig entrar hi havia 5 persones al voltant de la Carla.
Es va presentar el endocrí de la Carla, i em va explicar que és l'acetocidosis i el que li havia passat a la Carla, i llavors va dir " es un bebè de pit ??¨" i jo " sí " i em va dir, pues pit a demanda 24 hores i si tot va be dema començarà a menjar i li traurem les bombes.,
I ja no vaig aguantar i vaig plorar i les cames no m'aguantaven, i em van assentar i em van col•locar la nena ( Que portava una via al peu i una al braç, però no en el mateix costat i els tubs no em deixaven gaire marge). I amb la nena al pit vaig estar fins que va marxar el pediatra i van canviar el torn d'infermeres, que ja no eren tan ajudades i que una opinava que no li podia donar pit.
Aquell dia va ser dur, però va anar cada cop millor, ja que la nena cada cop estava menys inflada i ja respirava bé. No estava animada i dormia molt, però estava amb mi.
L’endemà li van treure les bombes, i el pit. Havia de menjar tot controlat i pesat. I ens van començar amb la formació.
La formació te 3 aspectes, la alimentació ( pesat, controlat i per racions), la infermeria ( injeccions i controls i com reaccionar en els diferents casos ) i la part de l’endocrí ( unitats i tipus d'insulina).
Doncs bé, la Carla fa BLW i fins que no van veure que realment la Carla menjava de tot em van estar maxacan amb els triturats. I tot i veure que menjava, les racions teòriques eren impossibles ( un plat de macarrons, 20 gra de pa, un segon i postres, per dinar). Al tercer dia van acceptar que la Carla menja de tot, però que menys racions. i que els triturats eren un atraç per ella, i que no valia la pena començar algo que caldria treure en unes setmanes.
En quant al pit, nomes l’endocrí accepta que en segueixi prenent, i algunes infermeres de planta. De manera que he estat 9 dies donant pit casi amagada segons quina hora era.
I el cap de setmana a l'hospital, tota la nit una infermera dient-me que no li dones pit, i la nena plora que ploraràs, i van intentar de calmar-la la mare amb qui compartíem habitació, aquesta infermera i un pare de una altra habitació, però ella plora que ploraràs, així que es va fer un ruedo de gent opinant sobre si donar o no pit. Però estava clar que la Carla volia pit, perquè va començar a aixecar el jersei a una altra mare.
I vaig dir prou, ella no es destetara així, al cap i a la fi l’endocrí diu que sí, i amb tantes proves i provatures ja se que sí li fa pujar el sucre, però no en totes les tomes. i es que si hagués vist que li fes mal la destetava, però ella estava tranquil•la i relaxada i cada cop estava millor.
El tema infermeria, que son les punxades, doncs que he de dir, la primera i la segona vaig plorar i tremolar, però la que feia 10 ja amb seguretat, i al 5É dia la Carla ja no plorava, i quan vam sortir del hospital al 9é dia ja no es desperta per les glucèmies de nit.
I avui tot just estem al segon dia a casa. Però volia deixar explicada la meva historia. Perque tot aixo no ho vaig viure sola, ho vaig viure amb les abrileres 2014 al movil. Elles han estat sempre al nostre costat en tot i per tot, en l’embaraç, el part, el postpart, les primeres vacunes, les primeres febres, en tot i per tot tinc aquest grup fantàstic de “malesmares abrileres” que tant ens trobem per fer una barbacoa, com per córrer la cursa del corte ingles com per donar suport a en les hospitalitzacions, i que ara el grup de whatsapp del movil es digui “ la Carla ja esta a casa!!!” i que hagi estat 9 dies dient-se “ ÀNIMS CARLA!!!” no té preu.
I es que aquest fòrum forma part de la meva vida des de fa anys, i puc dir que sè que algunes de les que esteu llegint això ara sou realment amigues meves i no nomes un nick amb el que he parlat hores i hores en etapes molt importants de la meva vida
He buscat una mica pel fòrum, i es parla molt de diabetis gestacional, però no he trobat si hi havia diabetis dels nens. I aquest és ara el nostre cas.
La Carla te 13 mesos, abrilera 2014, i el 19 de maig va debutar la seva diabetis.
Els símptomes eren moltíssima sed, es bevia 4 ampolles de les petites de 33cl, i molta pixera, els bolquers talla 5 aguantaven 2 hores. A part de ansietat per menjar i beure, irritabilitat, i molta plorera.
Portava un mes anant a la pediatra per l'aigua. Però era uns substituta molt inútil, que em deia que era la calor i no es va dignar cap dia a fer-li una trista punxada del sucre.
El dilluns va començar a respirar raro, així que altre cop a visitar-la amb la inútil, que em va donar ventolin cada 4 hores i que tornes el divendres. Li vaig dir que no marxava sense que li punxes el sucre, i estava a 489. No és un numero dels mes elevats del mòn, però a ella ja li estava afectant.
Quan vaig marxar del cap vaig dubtar en anar a l'Arnau de Vilanova, on em toca, o a Sant Joan de Dèu. Però entre col•locar els germans de la Carla, fer maleta i tot plegat van passar 3 hores i vam decidir anar a Lleida.
A les 2 del migdia van començar amb la insulina per via. Portava dos vies, una a cada braç, una per la insulina i per l'altra suero.
Les hores no passaven al box d’urgències, i no ens deien el diagnòstic, Nomes que cada hora li feien anàlisis de sang ( per si no ho sabeu, quan es porta via la anàlisis es fa punxant, no s'agafa de la via; així que a cada hora li repunxaven els bracets) a part de la punxada de la glucèmia( la que es fa als dits, que a ella ja li feien també al taló i a les orelles)
Ens van pujar a la planta de cara al vespre. I ella seguia respirant molt malament, estava afònica, i ja nomes plorava dormia, plorava dormia, estava exhausta, i quan obria els ulls estaven raros.
Amb el canvi de torn de les infermeres la cosa va començar a anar a pitjor, la nena semblava que s'ofegava, com si tingues nàusees i tos, tot molt estrany. Ja no anava amb ella cada hora cap a punxar-la, tardaven 15-20 ,minuts cada vegada i aprofitava llavors per plorar en la soledat del passadís de matinada.
A les 4 del mati, i a la llumeta de les bombes que portava la vaig veure rara, com inflada, i les mans estaven rares, un video a una amiga infermera i em va dir, " que avisin al pediatra però ja!". Així que timbre novament i aquest cop ja espantada que volia el pediatra.
La frase va ser " no esta be, que vingui ja el pediatra, que s’està morint?!?!"
En zero coma pediatra a la porta, i em va dir " com a mare que li notes" i jo li vaig dir " no respira bé, li poseu coses a la via però ella cada cop esta pitjor, em sembla que no hi veu, te un color raríssim, i esta inflada. A mes casi no plora i esta com desmaiada" Va obrir la llum de l’habitació, i tota la seva part dreta era un botijo, i el color de la ma era lila, la van despullar i tenia el bracet lila, edematosa van dir.
El pediatra va fotre bronca a les infermeres, perquè ningú havia vigilat les vies a aquella nena. Va haver-hi tensió i se la van endur a la sala de cures. Allà van entrar totes les infermeres, i sentia frases, tot no ho entenia, però deien que ja no tenia venes viables, que havien de punxar arteries, altres deien de baixar-la ( a UCI suposo), altres deien de treure-ho tot i tornar a començar...sigui com sigui ella va deixar de plorar i jo em vaig enfonsar... el metge va dir " sortiu a dir-li a la mare que seran unes hores truqueu a no se qui" però jo plorava amb el cor literalment paralitzat de la por i el pànic de veure que allà entrava gent, que pel passadís cada cop hi havia mes personal i que la Carla no plorava.
Una porta es va obrir, i en va sortir una mare perquè li pitava la bomba de la seva filla, m'hi vaig abrasar i vaig plorar. M’hagués sigut igual pepito que fulanito em vaig abrassar a la primera persona sense bata que vaig veure...el temps es va paralitzar o algo, perquè quan vaig aixecar la vista del seu ombro, hi havia mes mares al passadís, i de la sala de cures en treien la Carla, amb noves bombes, i les vies en altres llocs.
Em van dir, "mare te la deixem a l’habitació amb una infermera per ella, que entrarà cada 20 minuts a comprovar que tot segueixi be. Esta estabilitzada., El que li ha passat es que les seves venes no han aguantat, i se li han rebentat i no li entrava insulina, per això cada cop estava pitjor. Es diu acidocetosis i es degut a la diabetis. Ara estarà be".
Realment tenia un color normal, però seguia inflada. així que vaig acabar de passar la nit desperta, mirant-la i amb la llum oberta.
A les 8 del mati, el pediatra que venia cada hora a parlar amb mi em va dir," jo ja acabo el torn, l’analítica encara no surt be del tot, però ja esta millorant, de cara al migdia estarà estabilitzada".
Esgotada i esmaperduda vaig demanar a la companya d’habitació que es quedes amb la nena, necessitava sortir perquè ja portava 24h sense pit i em deien que havia de seguir sense pit, així que necessitava plorar.
Vaig trucar a la llevadora que m'havia ajudat en el part a casa de la Carla ( que esta penjat per aquí al sp) i vaig plorar i plorar. un cop vaig treure el tap vaig tornar a tirar amunt, i quan vaig entrar hi havia 5 persones al voltant de la Carla.
Es va presentar el endocrí de la Carla, i em va explicar que és l'acetocidosis i el que li havia passat a la Carla, i llavors va dir " es un bebè de pit ??¨" i jo " sí " i em va dir, pues pit a demanda 24 hores i si tot va be dema començarà a menjar i li traurem les bombes.,
I ja no vaig aguantar i vaig plorar i les cames no m'aguantaven, i em van assentar i em van col•locar la nena ( Que portava una via al peu i una al braç, però no en el mateix costat i els tubs no em deixaven gaire marge). I amb la nena al pit vaig estar fins que va marxar el pediatra i van canviar el torn d'infermeres, que ja no eren tan ajudades i que una opinava que no li podia donar pit.
Aquell dia va ser dur, però va anar cada cop millor, ja que la nena cada cop estava menys inflada i ja respirava bé. No estava animada i dormia molt, però estava amb mi.
L’endemà li van treure les bombes, i el pit. Havia de menjar tot controlat i pesat. I ens van començar amb la formació.
La formació te 3 aspectes, la alimentació ( pesat, controlat i per racions), la infermeria ( injeccions i controls i com reaccionar en els diferents casos ) i la part de l’endocrí ( unitats i tipus d'insulina).
Doncs bé, la Carla fa BLW i fins que no van veure que realment la Carla menjava de tot em van estar maxacan amb els triturats. I tot i veure que menjava, les racions teòriques eren impossibles ( un plat de macarrons, 20 gra de pa, un segon i postres, per dinar). Al tercer dia van acceptar que la Carla menja de tot, però que menys racions. i que els triturats eren un atraç per ella, i que no valia la pena començar algo que caldria treure en unes setmanes.
En quant al pit, nomes l’endocrí accepta que en segueixi prenent, i algunes infermeres de planta. De manera que he estat 9 dies donant pit casi amagada segons quina hora era.
I el cap de setmana a l'hospital, tota la nit una infermera dient-me que no li dones pit, i la nena plora que ploraràs, i van intentar de calmar-la la mare amb qui compartíem habitació, aquesta infermera i un pare de una altra habitació, però ella plora que ploraràs, així que es va fer un ruedo de gent opinant sobre si donar o no pit. Però estava clar que la Carla volia pit, perquè va començar a aixecar el jersei a una altra mare.
I vaig dir prou, ella no es destetara així, al cap i a la fi l’endocrí diu que sí, i amb tantes proves i provatures ja se que sí li fa pujar el sucre, però no en totes les tomes. i es que si hagués vist que li fes mal la destetava, però ella estava tranquil•la i relaxada i cada cop estava millor.
El tema infermeria, que son les punxades, doncs que he de dir, la primera i la segona vaig plorar i tremolar, però la que feia 10 ja amb seguretat, i al 5É dia la Carla ja no plorava, i quan vam sortir del hospital al 9é dia ja no es desperta per les glucèmies de nit.
I avui tot just estem al segon dia a casa. Però volia deixar explicada la meva historia. Perque tot aixo no ho vaig viure sola, ho vaig viure amb les abrileres 2014 al movil. Elles han estat sempre al nostre costat en tot i per tot, en l’embaraç, el part, el postpart, les primeres vacunes, les primeres febres, en tot i per tot tinc aquest grup fantàstic de “malesmares abrileres” que tant ens trobem per fer una barbacoa, com per córrer la cursa del corte ingles com per donar suport a en les hospitalitzacions, i que ara el grup de whatsapp del movil es digui “ la Carla ja esta a casa!!!” i que hagi estat 9 dies dient-se “ ÀNIMS CARLA!!!” no té preu.
I es que aquest fòrum forma part de la meva vida des de fa anys, i puc dir que sè que algunes de les que esteu llegint això ara sou realment amigues meves i no nomes un nick amb el que he parlat hores i hores en etapes molt importants de la meva vida
Re: DEBUT DE DIABETIS
ostres Airun,
m'he quedat glaçada... Com ho expliques sembla que estava jo allà sentit la teva angoixa, quan parles de que et vas abraçar a la primera persona que vas veure sense bata.. aish he plorat de l'emoció i tot.
Només et puc dir que tens una filla molt valenta i lluitadora i que tu ets una supermama, que sort en té la Carla de tu. M'alegro que estigueu superant aquest entrebanc, la diabetis es fotuda, però hi ha moltisima gent, i nens que conviuen amb ella sense cap problema.
una abraçada molt gran per tu i la teva princesa
m'he quedat glaçada... Com ho expliques sembla que estava jo allà sentit la teva angoixa, quan parles de que et vas abraçar a la primera persona que vas veure sense bata.. aish he plorat de l'emoció i tot.
Només et puc dir que tens una filla molt valenta i lluitadora i que tu ets una supermama, que sort en té la Carla de tu. M'alegro que estigueu superant aquest entrebanc, la diabetis es fotuda, però hi ha moltisima gent, i nens que conviuen amb ella sense cap problema.
una abraçada molt gran per tu i la teva princesa
Re: DEBUT DE DIABETIS
Uff.. sense paraules... molts ànims!
Re: DEBUT DE DIABETIS
ariun quina angoixa i quant incompetent. Llegir-te m'ha fet extreme el cor i plorar. Molts ànims per la teva petita i per tu. Sou unes valentes i tu una gran marasa.
Re: DEBUT DE DIABETIS
Una abraçada immensa, quins farts de plorar! Però fas molt bé de compartir la teva experiència. Endavant!!!!
-
PetitPrincep79
- :: girafa
- Entrades: 2004
- Membre des de: dt. nov. 29, 2011 3:09 pm
Re: DEBUT DE DIABETIS
T'envio una gran abraçada, quina sort té la teva petita de tenir-te com a mare!! 
http://www.fertilityfriend.com/home/395bd9
http://deaquialamaternidad.blogspot.com.es/
Inici de cerca Setembre 2011
Gener 2012: TE+ Abort espontani
Gener 2013: 1a IA Positiva!!
Setembre 2013: Neix la petita.
Juliol 2015: TE+ Abort espontani
Desembre 2015: 1a ICSI 2 òvuls/1 fecunda i s'atura.
Juliol 2016: 2a ICSI 1 òvul/fecunda i s'atura.
http://deaquialamaternidad.blogspot.com.es/
Inici de cerca Setembre 2011
Gener 2012: TE+ Abort espontani
Gener 2013: 1a IA Positiva!!
Setembre 2013: Neix la petita.
Juliol 2015: TE+ Abort espontani
Desembre 2015: 1a ICSI 2 òvuls/1 fecunda i s'atura.
Juliol 2016: 2a ICSI 1 òvul/fecunda i s'atura.
Re: DEBUT DE DIABETIS
Molts ànims maca! Ets una valenta i la teva petita una campiona! Els debuts sempre són complicats però veuràs com ho anireu normalitzant... Jo sóc diabetica insulinodependent. Vaig de debutar als 22 anys i des del 2010 porto bomba insulina. Si necessites alguna cosa no dubtis eh! Una abraçada
Re: DEBUT DE DIABETIS
Gràcies per compartir-ho amb nosaltres. Sou molt valentes i lluitadores. Molts ànims i molta força. No em puc imaginar com ho has passat. Una abraçada. Estic commuguda.
Re: DEBUT DE DIABETIS
Molts ànims! Buf, si ho he passat malament llegint-ho, no puc ni imaginar el malson que va ser viure-ho. Que a partir d'ara tot vagi a millor! Una abraçada molt forta!
Re: DEBUT DE DIABETIS
Gràcies pels ànims.
Avui ha sigut el primer dia de la nostra nova realitat. Dia normal de cole, horaris, parc, dutxes... i ella esta molt bé.
M'he adonat de lo malament que estava aquest últim mes, ha jugat, ha rigut, interacciona amb altres nens...cosa que no feia, ja que nomes plorava i plorava i passava de mans en mans.
Els valors de sucre semblen dragon khan, realment es un nou mòn totalment desconegut. Abans de tot aixó em pensava que era tant peses tanta insulina, a l'estil de l'antibiotic, i res mes lluny de la realitat. Estic aprenent a viure novament.
Aixó sÍ, en tot el procés, en totes les glucemies, en el dia a dia, les meves abrileres 2014 estan al meu costat.
Avui ha sigut el primer dia de la nostra nova realitat. Dia normal de cole, horaris, parc, dutxes... i ella esta molt bé.
M'he adonat de lo malament que estava aquest últim mes, ha jugat, ha rigut, interacciona amb altres nens...cosa que no feia, ja que nomes plorava i plorava i passava de mans en mans.
Els valors de sucre semblen dragon khan, realment es un nou mòn totalment desconegut. Abans de tot aixó em pensava que era tant peses tanta insulina, a l'estil de l'antibiotic, i res mes lluny de la realitat. Estic aprenent a viure novament.
Aixó sÍ, en tot el procés, en totes les glucemies, en el dia a dia, les meves abrileres 2014 estan al meu costat.
Re: DEBUT DE DIABETIS
Piel de gallina leyéndolo, q días hemos pasado.
Sabes q siempre estamos juntas. Te queremos
Sabes q siempre estamos juntas. Te queremos
Re: DEBUT DE DIABETIS
Aix Nena!!!! El dia q encontremos al al tuerto lo matamos!!!! Pero antes nos lo.....
Malesmares abrileres forever!!!!!
Malesmares abrileres forever!!!!!
Re: DEBUT DE DIABETIS
Les abrileres 2014 estem orgulloses de tenir-te el grup, per tot el q ens has ajudat abans, i per tot el q estem aprenent de tu. Sou unes valentes i unes campiones, us estimem!
Re: DEBUT DE DIABETIS
Ariun he llegit amb el cor encongit i sense adonar-me que eres tu que l'escrivies, coneixen te oitant que podreu. No ni fa quinze dies que he fet el meu debut diabètic amb 41 i entenc el que esteu passant , les pors,els dubtes,la incertesa, ara no m'imagino passar tot això amb un petitó i tal i com va anar tot.
Queda molt per aprendre, però vosaltres podreu.
La Carla és tota una campiona, i amb vosaltres fent-li costat podrà amb tot.
Queda molt per aprendre, però vosaltres podreu.
La Carla és tota una campiona, i amb vosaltres fent-li costat podrà amb tot.
Re: DEBUT DE DIABETIS
ariun, preciosa! Quin fart de plorar, noia... ho vam viure tan intensament que nosaltres també estàvem en un núvol. Llegir-ho així, tot d'una tirada, m'ha fet sentir com si la història no fos la de la Carla. Vas ser super forta en tot moment, portar tot això tu sola és de super-heroïna...
Ja saps que em tens sempre al teu costat, per tot! Per més temps que passi i per més que pugui ajudar-te, mai podré tornar-te tot el que tu ens has donat a nosaltres... ets un exemple a seguir per totes. T'estimem!!!
Ja saps que em tens sempre al teu costat, per tot! Per més temps que passi i per més que pugui ajudar-te, mai podré tornar-te tot el que tu ens has donat a nosaltres... ets un exemple a seguir per totes. T'estimem!!!
Re: DEBUT DE DIABETIS
Uau... Pell de gallina. I que valenta la petita , i que valenta tu, mare. Espectacular.
Gràcies per conpartir la teva experiència!
Molts ànims i a tirar endavant com ja feu! I a les abrileres felicitar-vos doncs!!! Costa trobar gent que recolzi a tope en moments tan durs!!!!!
Gràcies per conpartir la teva experiència!
Molts ànims i a tirar endavant com ja feu! I a les abrileres felicitar-vos doncs!!! Costa trobar gent que recolzi a tope en moments tan durs!!!!!
Re: DEBUT DE DIABETIS
airun guapa, ets una mami molt forta i valenta!! La Carla i els germanets tenen una gran sort de tenir-te com a mare....
Ara, després de que han passat els dies, ho llegeixo i penso lo surrealista que va ser tot, estic aqui plorant a la feina... Ho vam viure totes amb tu i amb la Carla, ja ha passat el malson, ara toca conviure... Feliç i contenta de haver conegut a aquest grup de malesmares, i de compartir les nostres vides a diàri...
Saps que sempre estarem al teu costat oi??
Una abraçada
Ara, després de que han passat els dies, ho llegeixo i penso lo surrealista que va ser tot, estic aqui plorant a la feina... Ho vam viure totes amb tu i amb la Carla, ja ha passat el malson, ara toca conviure... Feliç i contenta de haver conegut a aquest grup de malesmares, i de compartir les nostres vides a diàri...
Saps que sempre estarem al teu costat oi??
Una abraçada
-
bertamummy's
- :: granota
- Entrades: 218
- Membre des de: dj. oct. 11, 2012 1:19 pm
Re: DEBUT DE DIABETIS
Airun..... he tornat a plorar! Només dir-te el que t'he dit molts cops: ets una supermami amb totes les lletres i has estat una campiona com n'hi ha poques! Ets un exemple a seguir per totes les malesmares abrileres! T'estimem molt!!!
Re: DEBUT DE DIABETIS
Ariun, buffff no puc parar d plorar. He tornar a reviure aquells dies.. qvalenta vas ser! Ets una super mami, i saps q totes t'admirem per com ets!
T'estimem i sempre ens tindrem! Malemares per sempre!
T'estimem i sempre ens tindrem! Malemares per sempre!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |