La primera Rebequeria!
Re: La primera Rebequeria!
Quan trobi un nen com Mozart, que als sis anys ja composava peces per a piano, pensaré que em trobo davant un home avançat!
Jardí de bons endreços http://canroldors.blogspot.com
Re: La primera Rebequeria!
Les rebequeries poden apareixer dentre els 12 15 mesos i allargar.se fins als 4 anys. El seu punt àlgid es entre els 2-3 anys. Es important conèixer que son essencials per al bon desenvolupament dels nostres fills i q son un indicador de salut. Podeu llegir més sobre el pq de les rebequeries a
www.unpocodepsicologia.com
Us envio carretons de paciencia!!!
www.unpocodepsicologia.com
Us envio carretons de paciencia!!!
Re: La primera Rebequeria!
He vist aquesta entrada buscant a veure com actuar davant de ma filla. Avui m'ha tret de les meves caselles i crec que és perquè sóc jo que no se resoldre bé el que a ella li passsa...
Li agafa per plorat i cridar quan vol fer alguna cosa i li negues. Si pot estar 10 minuts o més plorant i cridant a ple pulmó i només li passa si aconsegueix el que volia o quan ja fa estona que esta "onfire" i l'agafes.
Avui ho ha fet per no deixar-li que m'estirés els cabells (és una mania que té i quan em fa mal li dic que pari). Quan es treia les sabates, (esta costipada i només li falta anar descalça). I quan estem menjant que ha de posar el peu damunt la taula.
Jo sempre li dic que no, i la corretgeixo, però amb això no arribo enlloc. Perque es posa a plorar i a cridar i si aconsegueixo distreure-la potser aguanta una estona sense fer-ho però sinò ja hi torna. I uff. Avui la solució ha estat, després de molts plors... posar unes altres sabates perque són les úniques que no es treu (però són botes d'hivern i amb la calor que feia avui...) i lo del peu a la taula, ha fet que acabés de sopar, ja que entre plors i crits ja no ha volgut menjar més.
Que farieu vosaltres davant aquestes situacions? No raona i si li intentes explicar puja de volum i plora i crida més fort. No sé que fer i el que faig m'entristeix perquè veig que no arriba enlloc sinò que agreuja el problema...
Gràcies pels consells... I de moment demà intentaré no negar-me tan rotundament ... A veure que passa...
Li agafa per plorat i cridar quan vol fer alguna cosa i li negues. Si pot estar 10 minuts o més plorant i cridant a ple pulmó i només li passa si aconsegueix el que volia o quan ja fa estona que esta "onfire" i l'agafes.
Avui ho ha fet per no deixar-li que m'estirés els cabells (és una mania que té i quan em fa mal li dic que pari). Quan es treia les sabates, (esta costipada i només li falta anar descalça). I quan estem menjant que ha de posar el peu damunt la taula.
Jo sempre li dic que no, i la corretgeixo, però amb això no arribo enlloc. Perque es posa a plorar i a cridar i si aconsegueixo distreure-la potser aguanta una estona sense fer-ho però sinò ja hi torna. I uff. Avui la solució ha estat, després de molts plors... posar unes altres sabates perque són les úniques que no es treu (però són botes d'hivern i amb la calor que feia avui...) i lo del peu a la taula, ha fet que acabés de sopar, ja que entre plors i crits ja no ha volgut menjar més.
Que farieu vosaltres davant aquestes situacions? No raona i si li intentes explicar puja de volum i plora i crida més fort. No sé que fer i el que faig m'entristeix perquè veig que no arriba enlloc sinò que agreuja el problema...
Gràcies pels consells... I de moment demà intentaré no negar-me tan rotundament ... A veure que passa...
- kabbisa
- :: zebra
- Entrades: 1397
- Membre des de: dc. feb. 23, 2011 5:33 pm
- Ubicació: Barcelona / Cabrils
Re: La primera Rebequeria!
És complicat... Jo el que intento fer és no cedir, però acompanyar-lo en la seva frustració. Si cal, busco alternatives que em siguin vàlides.
També el deixo desfogar-se. Moltes vegades en la rebequeria entra en barrena i és impossible parlar-hi. Llavors el deixo fer, sense allunyar-me'n.
Moltes vegades acabem abraçant-nos quan ja s'ha calmat.
Això sí, quan ha sigut no, és no i no podem cedir pq llavors la següent rebequeria és "pitjor".
També el deixo desfogar-se. Moltes vegades en la rebequeria entra en barrena i és impossible parlar-hi. Llavors el deixo fer, sense allunyar-me'n.
Moltes vegades acabem abraçant-nos quan ja s'ha calmat.
Això sí, quan ha sigut no, és no i no podem cedir pq llavors la següent rebequeria és "pitjor".
02.feb.11: 1a eco: 2cm 9setm
05.set.11 : DPP : DPR
"Quiérele cuando menos lo merezca, porque será cuando más lo necesite"
05.set.11 : DPP : DPR
"Quiérele cuando menos lo merezca, porque será cuando más lo necesite"
Re: La primera Rebequeria!
Retalls, no crecque facis res mal fet. El meu fa igual, vol fer la seva i quan li negues es monta un pitote. Han d'aprendre a gestionar la frustació i a entendre que hi ha certes coses que no es pot fer. Quan s'emprenya a vegades em vol pegar o m'agafa dels cabells. Ho està deixant de fer perquè llavors el deixo a terra, li dic que no m'agrada estar amb gent que em pega i me'n vaig a fer algo. És una etapa més que hem de passar.
Re: La primera Rebequeria!
Gràcies.
Sé que és una época, però quan vaig escriure estava molt saturada i perduda.
Té dies, com tothom.
Intentaré pendre-m'ho amb calma ja que la recepta màgica no hi existeix...
Sé que és una época, però quan vaig escriure estava molt saturada i perduda.
Té dies, com tothom.
Intentaré pendre-m'ho amb calma ja que la recepta màgica no hi existeix...
Torna a “El desenvolupament psico-motriu”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |