La primera Rebequeria!

[Nur79]

Hola mares

L'Ona, que diumenge va fer 14 mesos, ahir em va fer una "senyora " rebequeria que deu ni d'ho. Va estar 20 minuts plorant com una boja perquè no la vaig deixar pujar les escales del replà. Inicialment va començar com una plorada normal i corrent, pero poc a poc va anar in "crescendo" y no es consolava. La deixava asseguda al terra i ella es tirava fent la croqueta, i quan jo marxava de l'habitació venia plorant cap a mi, amb uns llagrimots! La unica manera que es va calmar, va ser quan va veure que a la TV jo em posava a veure el Pocoyo. Tot i aixi va trigar en calmar-se i va estar força estona fent els singlots tipics després 'haver plorat a tope.

Jo se que es normal, i també se que la meva filla en moltes coses va molt avançaa, pero això m'agafat per sorpresa, ja que no esperava que amb 14 mesos ja estiguessim en aquest punt. Tothom parla de que això passa sobre els 20 - 24... son 10 mesos de diferencia.

Petons.

[jllt]

Jo sóc incapaç de dir-te a quina edat concreta van començar a fer marranades del tipo que descrius els nostres nens: el nen té ara quatre anys i la nena dos i mig, però juraria que, en particular la nena, va començar a fer-les mooooolt abans dels 20 - 24 mesos, i que evidentment encara duren!

[kabbisa]

El meu no es un avançat en la seva edat, te 18 mesos, i ja fa bastant q te rebequeries! Les seves son les d'estirar-se i picar amb els peus a terra!
De fet que no parli massa crec q tb li ajuda a frustrar-se.

[jpc]

Buff benvinguda al club!! El meu té 17 mesos i jo diria que als 13 -14 mesos ja va començar.
Quan li agafa alguna d'aquestes i es posa tant burro de veritat que no sé que fer. El meu a part té molt carácter i molta força i no hi ha qui pugui amb ell.
Crec que se'ls hi ha d'explicar el perquè de les coses, de perquè no poden agafar allò o tocar allò altre però arriba un moment que és impossible i espero a que es calmi i ja està. Tot són processos, en consolo sabent que està descobrint els límitis, el que es pot fer i el que no, a tolerar la frustració, etc, etc. Així s'em fa més fàcil passar el moment

[FloR]

Jaja i tant que és normal.. El meu també ho fa això!
I m'agrada pensar que no hi ha nens avançats i nens.. "atrassats" seria?? Cada nen té el seu ritme
Bueno si em diguessis que sap llegir, sí que trobaria que va avançada potser jajajaja

[jpc]

Jo tinc entés que les rebequeries comencen a l'any aproximadament així que tots estarien dins de la "normalitat".
Als dos anys vé un altre canvi, "the terrible two" que en diuen, i pel que veig ja ens poden anar preparant perquè deu ser pitjor que les rebequeries d'ara

[FloR]

Si que saben els petits que ens entrenen i tot!!

[charito]

I tant q es normal! I et dire mes eren pitjor les del quim aleshores perque no hi podia raonar, ara es molt diferent perque pot entendre el concepte de despres o si fem aixo passa aixo altra pero abans dels dos anys.... buuuuffff

[Guineu]

Aix...la meva petita...té 10 mesos recent fets i... potser no son rebequeries de les que dieu però....ja fa com a mínim un mes que si vol alguna cosa i no li dones.....bufff s'emprenya com una mona! i em fa patir perquè és tanpetita i encara inconscient que em fa por un dia no s'emprenyi sola al terra i es faci mal, ja que ella s'estira de cop enrera, donant-se amb el cap ben fort i crida, plora i fa pataletes....per exemple...si li haig de canviar el bolquer i ella vols jugar amb ell....li haig d'acabar donant unperquè jugui i un per canviar-li....
PER SORT DE MOMENT NOMÉS HO HA FET EN LLOCS TOUS, AL SOFÀ, AL LLIT, AL CANVIADOR, EN BRAÇOS....
noies...els vostres això no ho feien? a mi sempre m'ha semblat del tot normal...vull dir que no m'ha semblat que sigui massa petita per mostrar aquest caràcter....ja etsic pensant...a veure si tindrà un caràcter súper fort....espero que no!
Petons!

[Tutty29]

el meu nen te 13 mesos i quan vol un cosa i no li dono a fa algo mal fet s'estira al terra amb el cap tambe al terra i plora rabiós, al cap d'una estona l'hi passaperque el distrec amb alguna joguina,..

[Nur79]

Hola guapes


Vaja! doncs ja veig que no sóc l'unica. Ja se que en queden més, i que seran ben sovint, pero es que us ben juro que em va agafar per sorpresa! A més , es el que dieu, que no pots raonar amb ells. Intentas explicar, pero la meva almenys, ara per ara, no aten gaire a raons.


Flor, jo en cap moment he parlat de nens "atrassats", això ho has dit tu. En tot cas jo hagues dit nens avançats i nens que van a un ritme "normal". Així que si us plau, evita fer comentaris d'aquest tipus llegint entre linies, quan jo en cap moment m'he referit a això.
A mi el doctor m'ha dit textualment, que la meva filla va "avançada" en tot, aixi que si ho comento, ho comento amb una raó.


Gracies a totes!

[Nenufar]

Hola noies,
us heu plantejat perquè fan les rabietes els nens/es? Nur79 dius q la teva va plorar pq no li vas deixar pujar les escales del repla? i quin mal hi ha en que ho facin?
jo també era de les tossudes de no perquè ho dic jo i per tant és no... però després d'unes quantes rabietes del meu fill (la nena encara no ha començat) doncs a vegades no es cap cosa greu el que volen fer i per tant som nosaltres que no li deixem fer.

No em mal interpreteu, però a vegades ens hem de posar una mica a la pell dels nostres fills: perquè alguens escales sí, i aquestes no?

Nosaltres ara actuem una mica així... si vol fer una cosa (i no es perillosa o dolenta per ell) doncs que ho faci, a vegades t'estalvies moltes enfadades!!
També va bé... però això fins que parlen una mica no es pot fer, es que t'expliquin el perquè ho volen fer i dp busqueu una opció que us vagi a be a tots.

i sobretot el que volen són molta paciència i molt d'amor!!

[jpc]

Nenufar, jo faig el mateix que tu. No dic "no" perque ho dic jo i prou. Intento que les coses que no són perilloses o no passa res si les fa doncs li deixo fer i ens estalviem el problema però les que són perilloses o no pot ser li dic que no i ja l'hem liat. Suposo que quan es vagi fent gran i entengui més les coses serà més fàcil fer-li veure la diferència entre el que si es pot fer i el que no es pot fer.

[jllt]

Estic d'acord amb la Nenúfar. Moltes vegades els diem 'no' a coses que poden fer perfectament sempre que estiguem a l'aguait de què fan i com ho fan perquè no prenguin més mal del que a vegades és inevitable que prenguin. Crec que al començament, quan agafen aquestes primeres rabietes que com diu la Nur79 ens agafen a nosaltres per sorpresa, no sabem ben bé com hem d'actuar, i segur que el més fàcil és dir 'no' perquè ens fa por que es facin mal o pels motius que siguin. I és de mica en mica que aprenem nosaltres també a ser més flexibles i a saber valorar de seguida si allò que ens demanen els ho podem deixar fer o no. Amb el temps anem aprenent en quines situacions hi ha moltes possibilitats que la criatura agafi una rabieta de les fortes si li diem 'no' a una cosa que vol fer en aquell moment, i, gràcies al fet que ser mares ens torna més despertes, més ràpides i més intuitives (ho crec fermament!), de mica en mica aprenem en quines ocasions podem cedir. I està clar que a mesura que ells es fan grans també és més fàcil raonar-hi, o com a mínim intentar-ho. Però malgrat tot, també crec que quan tenen ganes de fer una marranada, pel motiu que sigui, la fan igualment!

[entrerius]

molts cops es poden evitar però d'altres no hi ha manera. Si és dels que "escolta" o es deixa abraçar és més fàcil que se li passi, però si és dels caparruts, que ni tants sols deixen que t'apropis per abraçar-los, ja no dic explicar-les-hi res... no estan de brocs, doncs resulta molt més complicat treure'ls de la rebequeria.

En el nostre cas era dels que no volia saber res de ningú fins que a ell li semblava i aleshores i sols aleshores deixava que t’apropessis per ajudar-lo a sortir de l'estat en que es trobava. Perquè és tal qual així, no saben sortir de l'estat emocional en que es troben i necessiten l'ajuda de l'adult. Ignorar-los és contraproduent perquè encara s'enfilen més.... és ben complicat portar aquestes situacions per nosaltres, doncs imagineu per ells.
Està molt bé explicar sempre, tot i que sembli que no t'entenen, el que els hi passa. Posar paraules als sentiments: estàs enfadat, trist, molt content, cansat.... (o el que sigui que l'estigui passant). Tot i que sembli una xorrada, ells no saben que els passa i és fonamental explicar-les-hi.
Desprès també va molt bé donar alternatives tipus això no ho podem fer però que et sembla si fem allò altre i tu m'ajudes (paraula màgica en alguns casos....)

Cada nen, però, funciona de manera diferent i es a base d’assaig error que ens en hem de sortir. El que segur que és necessita és molta paciència i molt d'amor.

[jllt]

Totalment d'acord amb l'entrerius.

[Monike]

La meva peque també les fa aquestes coses des d'abans de complir l'any i tot!! Amb 7-8 mesos si li treies una joguina que estava mirant o li trencaves l'aire del que feia per canviar el bolquer, per exemple, s'emprenyava i xisclava que fins i tot els veïns degueren pensar que la maltractava.
La manera de gestionar les rebequeries ja dependrà de cada família. Particularment si que comparteixo la opinió que ja s'ha apuntat en alguns comentaris de començar a posar nom al que creiem que els hi passa als nostres fills/es, donar alternatives i no negar-se en rotund a alguna cosa "perquè ho dic jo" ja que ells no saben què els hi passa ni perquè la mama sempre es-limita a dir NO i prou. Penso que així el que aconseguim és frustrar-los i tampoc considero que sigui bo. Està clar que a mesura que es van fent grans les explicacions adquiriran molta més importància i el que els hi poguem dir jugarà un paper fonamental.
Per altra banda, també m'agradaria fer referència a un concepte que s'ha dit. El de la "normalitat". Parlar de "normalitat" necessàriament implica parlar d' "anormalitat"; ja sigui per sobre o per sota. En termes estadístics es considera "normal" el que fan el 90% de nens i, malauradament, n'hi haurà que tindran capacitats per sobre i n'hi hauran que les tindran per sota. Cap dels dos casos és el que un pare esperaria pel seu fill/a ja que en cada cas hi ha una problemàtica adjacent difícil de gestionar. De totes maneres, el desenvolupament humà es fonamenta en diversos àmbits, no només en la motricitat. Així doncs el més esperat en bebès menors de 24 mesos és que en un àmbit facin coses esperables en nens més grans, en un altre facin el que s'espera per l'edat que tenen i en un tercer, en canvi, facin coses esperables en nens menors. Això no vol dir que el nostre fill/a tingui un problema o tingui un retràs en el desenvolupament psicomotor; simplement que cada nen va al seu ritme.
Per posar un exemple, la meva nena té 14 mesos i fa coses esperables per nens més grans (segons la taula de desenvolupament psicomotor basada en l'estudi de llevant) com tapar bolígrafs o m'ajuda a recollir joguines (totes dues coses esperables pel 75% de nens als 18-19 mesos) però en canvi la primera dent li va despuntar dies abans de fer un any i tot just ara en té només dues i no té ni intenció ni de conya de menjar amb cullera (totes dues coses esperables amb nens de la seva edat)

I quin rallasso us he fotut!!! Ja callo que fins i tot m'estic fent pesada jo només de llegir-me

[Nur79]

D'acord amb tot el que dieu.

La meva filla, es com la d'entrerius, fins al punt que quan ja s'havia calmat intentava agafar-li la maneta, i ella se'ns desfeia.
I fermament també crec, que hi han vegades que per molt que els deixis fer, els expliquis i els hi itentis fer veure, la marranada la faran igualment. Per suposat, molt d'amor i fer entendre les coses, encara que com dic, suposo que a mesura que vagin agafant vocabulari cada cop sera més facil.

Petons!

PD: en aquest cas,pujar les escales del repla era perillos, ja que tota la escala estava mullada, i jo no tenia mans per ajudar-la a pujar (anava carregada amb bosses).

[jllt]

Monike, jo no ho trobo cap "rallasso". Em sembla molt interessant i cert el que has exposat.

[kabbisa]

D'alguna forma jo aplico el criteri "podré mantenir-me ferma en el "no"? O no és tan important que no ho faci?"
Vaja q quan sigui no, sigui realment un no!