Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

Gatejar, caminar, correr i saltar.

nanablau
:: papallona
:: papallona
Entrades: 121
Membre des de: dc. gen. 29, 2014 3:18 pm

Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: nanablau » dl. oct. 06, 2014 9:36 pm

Hola noies!

Fa poc va sortir la notícia que Steve Jobs era molt rigorós en la limitació de l'accés a les "pantalles" (tele, iPads) per part dels seus fills, i no sé si hi ha estudis al respecte o alguna experiència particular, però al Nanopetit no li posem cap límit... I apart li encanten els vídeos i la tele, les sèries com el Pocoyó, els videoclips del Súper 3... Vaja, que tot i tenir només 20 mesos i ser força actiu i mogudet és capaç de mantenir l'atenció en una pantalla durant almenys 1 hora. I aquesta notícia em va fer pensar, caldria que li limitéssim l'accés a la tele, iPad i similars?

Val a dir que les pantalles no substitueixen les hores de joc lliure, ell és un nen que com a mínim juga 3 hores de joc lliure cada dia (una al matí abans d'anar a la guarde, una al parc a la tarda, i una a casa entre abans i després de sopar), més el que fa a la guarderia que almenys són 2 hores més. I els caps de setmana és tot el dia que juguem. Les "pantalles" les tractem com un joc més dintre dels altres jocs, quan ja es cansa de les coses li posem el Pocoyó i li encanta perquè repeteix paraules i preveu el que passarà, o li posem un vídeo i es posa a ballar.

Quines són les vostres opinions al respecte?
Moltes gràcies noies!
0blanca0
:: rateta
:: rateta
Entrades: 199
Membre des de: dv. jul. 25, 2014 10:57 pm

Re: Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: 0blanca0 » dl. oct. 06, 2014 10:35 pm

Hola nanablau! Jo no sé si hi ha gaires estudis al respecte perquè pensa que molta de la nova tecnologia, encara que ja estigui super incorporada al nostre quotidià, és força recent! Els canvis importants s'han produït en menys de 5 anys...i això no és res per poder plantejar estudis sobre els efectes d'aquesta tecnologia en el "cada dia" dels nostres fills. El que sé però no he profunditzat gaire és que a japó' estan fent ja algun estudi sobretot perquè a l'escola ja han introduït força tecnologia per estudiar ideogrames etc...i els resultats no són gaire tranquil·litzadors des del punt de vista neurocognitiu.
El que jo tinc força clar és que vull limitar MOLT la utilització de les pantalles com objecte lúdic i educatiu; res de iPad i similars per aprendre! M'agraden i crec en els jocs tradicionals on els nens es mouen i interactuen amb la realitat, s'embruten les mans amb colors, corren i es cauen e interactuen amb altres nens u obren un llibre amb un adult. Em fa molta por aquesta moda que hi ha d'informatitzar l'educació dels nens pràcticament des de la infància, fins i tot a l'escola, per no parlar de quan vaig fer visita a la germana d'una amiga meva i el seu petitó d'un any i poc es va passar mitja tarda jugant amb un iPad. Estava totalment hipnotitzat per aquell object i em comentava la mara que es queda enganxat a tot el que sigui pantalla tecnològica, mòbil etc... Em sap molt greu, però per mi és NO.
I la TV, penso utilitzar la sobretot per veure pel·lícules però no m'agrada que els nens estiguin hores i hores davant de la TV, la trobo una activitat massa passiva i de poca qualitat.
Aquesta es la meva visió i estic conscient que pot semblar una mica rígida...pero mira, seré molt flexibles amb altres coses pero amb aixo prefereixo anar amb molta precaució :content:
Bona nit!
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Violeta
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2218
Membre des de: dt. set. 30, 2008 11:06 am
Ubicació: Barcelona

Re: Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: Violeta » dt. oct. 07, 2014 7:04 am

Jo estic totalment d'acord amb la Blanca, tot i que reconec que a casa no han entrat encara les noves tecnologies (tenim mòbils dels antics).

Jo crec en el joc en el sentit d'explorar l'entorn, tocar, olorar, escoltar i veure els diferents materials, amb 20 mesos em sembla massa a viat per tele i/o altres aparells electrònics, ja tindrà temps d'estar-se hores i hores fent treballs i feines davant l'ordinador com perquè ara no conegui i explori el món.

Dius que el teu fill fa mínim 3 hores al dia de joc sense tele ni res...a mi em sembla poc, hauria d'estar tot el dia jugant i explorant, és ara quan necessiten moure's i experimentar amb el seu entorn, la tele i altres no aporten res que necessiti ara, i a més a més limita el moviment, que és clau per al desenvolupament dels infants d'aquesta edat.

Sóc educadora infantil, treballo en una escola bressol, i mai de la vida se'm passaria pel cap posar als infants la tele ni res electrònic.

Fa dos mesos que se'ns van acabar les pil·les del comandament de la tele, i no les hem canviat, doncs els meus fills (4 anys i mig i 2 i mig) es passen les tardes jugant entre ells i s'ho passen millor que quan el gran podia veure la tele, i per mi això és un indicatiu. :ok:
La vida amb un somriure és més bonica...

Imatge
La gràfica del positiu!! http://www.fertilityfriend.com/home/26c1ea

El post del Jan!!
http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=50&t=14107

Imatge
nanablau
:: papallona
:: papallona
Entrades: 121
Membre des de: dc. gen. 29, 2014 3:18 pm

Re: Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: nanablau » dt. oct. 07, 2014 12:11 pm

Ostres! Ara sí que m'heu deixat ben parada. No m'esperava opinions tan contràries al tema! :)

Dit això m'agradaria matissar algunes coses.

Primer, la tele i l'iPad no són l'únic amb què interactúa. Per com heu descrit la situació m'ha semblat que enteníeu que només juga amb això. I res més lluny de la realitat. Té moltes joguines i objectes quotidians diferents amb els què juga i interactúa de moltes maneres, tant a casa com a fora, i també anem a ludoteques i anem molt al parc. Però a nosaltres no ens sembla malament que l'iPad i la tele entrin dins de la seva vida i del seu joc com una opció més, ja que ens sembla que per ell és entrar en contacte amb realitats que hi seran molt presents, a la seva vida futura.

El que vull dir és que no es passa la tarda enganxat a l'iPad, de vegades li posem un joc d'iPad amb el què interactúa i quan es cansa passem a jugar amb cubs o amb cotxes o a mirar un llibre de dibuixos, coses reals, no sé si m'explico. I quan veu vídeos no el deixem allà i ens posem a fer altres coses, sinó que l'acompanyem, el vídeo és una eina més per jugar, aprendre coses... És una opció més, però no l'única. El que sí que veiem és que ell ens en demana més sobretot quan pot interactuar, per exemple, ens demana més vídeos musicals perquè així ell balla i fa la coreografia (a la seva manera), o ballem tots junts i s'ho passa bé...

D'altra banda, en tot això també hi ha un tema de coherència, tant el meu marit com jo ens dediquem a Internet i ens agrada molt veure pel·lícules i sèries, i el nostre fill ens veu fent servir l'iPad, el mòbil, l'ordinador i la tele constantment. Tot això és una "activitat passiva"? Jo no ho crec en absolut, tot el contrari. Potser físicament sí, però cognitivament no és gens passiu... Jo he vist com el nostre fill ha après paraules noves arran de veure vídeos a Youtube. Això és dolent? Ho pregunto honestament perquè la veritat és que no ho sé... Però en certa manera aquesta etiqueta pejorativa de "passiu" em recorda una mica a l'etiqueta que fa uns anys se li posava als videojocs, que semblava que fossin el diable, quan posteriorment s'ha vist que ajuden a desenvolupar moltes habilitats. Llegir és bo però veure una peli o jugar a un videojoc no? Jo no ho tinc tan clar, sobretot per la meva pròpia experiència en primera persona. Per cert, sabeu que al segle XIX, quan van aparèixer les primeres novel·les, se les considerava fonts de desviació i perversió i encarnació de tots els mals (com posteriorment als videojocs)? I això sí que està estudiat...

Però evidentment tampoc no sé si ho estem fent bé :D Teniu més dades sobre aquestes conseqüències neurocognitives negatives que esmentàveu? I sobre les hores de joc diàries, la veritat és que vaig bastant perduda, ell segur, segur que en fa més de 3h perquè a la guarderia juguen força i s'hi passa 8h... Dic 3 hores perquè són les hores de joc que nosaltres compartim cada dia amb ell i sabem segur què fa, sense comptar les de la guarderia. Però tampoc no sé quina quantitat d'hores seria recomanable que jugués. Ja us dic que si no menja o dorm, està jugant, almenys quan està amb nosaltres.

Bé, les vostres aportacions al debat són ben rebudes! Alguna opinió més? :)
Avatar de l’usuari
xirimoia
:: granota
:: granota
Entrades: 248
Membre des de: dg. abr. 07, 2013 1:49 pm
Ubicació: Girona

Re: Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: xirimoia » dt. oct. 07, 2014 12:21 pm

Hola nanablau,

No puc aportar res més a aquest tema, només et volia dir que les teves reflexions són molt similars a les meves, i m'interessa molt el que et puguin respondre, perquè jo, a casa, també li poso a la meva nena (de 26 mesos ara) alguna pel·lícula o música al youtube, com tu dius, per ballar i per aprendre coses en anglès, per exemple. I no em sembla pas gens perjudicial, però potser és per falta d'informació.
Em quedo per aquí, que aquest fil m'interessa ;-)
nanablau
:: papallona
:: papallona
Entrades: 121
Membre des de: dc. gen. 29, 2014 3:18 pm

Re: Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: nanablau » dt. oct. 07, 2014 12:54 pm

Hola Xirimoia, sí, a mi també m'interessa!

Sé que normalment la idea establerta és que "la tele és dolenta" i, per extensió, les "pantalles"... Però volia fer una mica d'advocat del diable al respecte, perquè jo, sincerament, no ho veig malament. Però com dius, potser és desconeixença... I en aquest sentit estaré encantada de sentir altres opinions o d'entrar en contacte amb estudis o dades.

Animeu-vos a dir la vostra! ;)
Avatar de l’usuari
jllt
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 326
Membre des de: ds. feb. 04, 2012 9:03 pm
Ubicació: Pirineu

Re: Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: jllt » dt. oct. 07, 2014 3:14 pm

A mi també em sembla molt interessant aquest tema, suposo que és un d'aquells que envolten l'educació dels nostres fills en què hi ha actituds i opinions per a tots els gustos. M'ha semblat molt assenyat el que ha exposat la nanablau. Jo tinc un nen de 5 i una nena de 4, i d'entrada, crec que que pel poc coneixement que tenia jo d'algunes de les noves tecnologies, em vaig dir que els meus nens no serien de mirar tele ni d'ordinadors ni de tauletes ni de res de tot això. Després els nens van creixent, a l'escola els familiaritzen amb l'ordinador, a les tauletes hi ha jocs que els estimulen moltíssim... i el que a mi més m'admira és veure com ells, amb molt poca pràctica, dominen per exemple la tauleta molt millor que jo.

Ara algú em dirà que és perquè hi passen moltes hores. Doncs no. A casa nostra, els dies de cada dia posen la tele després de sopar per mirar el Tom i Jerry abans d'anar a dormir. I els dies que dinen a casa dels padrins miren el Shin Chan una estona. Res més. I la tauleta els la donem algun dia al vespre abans de sopar quan els veiem que estan molt cansats. Es dutxen, seuen al sofà mentre el seu pare prepara el sopar i s'hi entretenen encara no mitja hora i potser un parell o tres de cops a la setmana, normalment no és més. Penso que en aquest tema no val la pena ser tan rígid ni veure-ho des d'un punt de vista tan negatiu (m'ha encantat la comparació que ha fet la nanablau amb les novel·les al segle XIX) perquè, com en tot, cap extrem és bo, i en la seva dosi justa, que segons les criatures pot ser més o menys, no per totes serà segurament igual, l'ús de pantalles i l'accés a les noves tecnologies no crec de cap de les maneres que els pugui atrofiar res.
0blanca0
:: rateta
:: rateta
Entrades: 199
Membre des de: dv. jul. 25, 2014 10:57 pm

Re: Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: 0blanca0 » dt. oct. 07, 2014 9:08 pm

Hola a totes! Nanablau, tranquil·la, que havia quedat super clar que no deixaves el nen abandonat davant la tele ni tampoc amb un iPad!! Havia entès perfectament que el consideres un complement i que si al nen li ve de gust, amb la teva supervisió i participació, els trobes com una eina més per estimular-lo. El fet és que, encara que resulti molt contracorrent i totalment fora de la moda del moment, a mi no m’agrada gens ni mica i trobo tot molt precipitat. M’explico. No estic dient que el nen és quedarà tonto per escoltar un vídeo del you tube, ni que hi hagi cap dimoni darrere de la pantalla del ipad. El que estic dient és que aquestes eines entraran prepotentment a la vida diària del meu fill força aviat, probablement quan ancora no sigui ni adolescent, però q jo faré tot el que puc per no avançar aquest moment. Perquè crec que l’infància no és el moment per concentrar se davant d'una pantalla sinó de rebre estímuls més complexes i que impliquin el moviment, la fantasia, i la interacció amb el teu company de jocs amb els imprevistos que això comporta. Més enllà dels estudis que poden haver-hi al respecte i que no són molts crec que ens podem deixar guiar pel nostre sentit comú i, perquè no, pel nostre background, que sí que té un valor. En aquest sentit …. quan parlaves de com s’han demonitzat els videojocs i després resulta que sí que estimulen funcions em dónes un exemple perfecte per poder expressar millor el que jo vull dir. Quan jo era petita quasi no vaig tenir videojocs, n'havia molts poquets i els meus pares tampoc se'ls podien permetre. Doncs resulta que fins a la adolescència vaig jugar al carrer mb als amics del barri, al principi amb una mica de supervisió i després soleta. Si començo a explicar-vos les aventures que he tingut pel barri podria posar-me a plorar per la commoció, i encara puc experimentar amb tot el meu cos el que he provat escapant d’un grup de nens que em volien pegar, l'emoció de quan vam trobar un gatet i el disgust de quan cap pare ens ha deixat fer-lo entrar a casa, i de quan anàvem a buscar material entre a les escombres per construir cabanyes. La suor, les rialles, les baralles, el vent a la cara, i la panxa que fa mal perquè m’havia menjat massa golosines sense dir res a casa. És que podria continuar una hora. Ara bé, el meu germà te 11 anys menys que jo, així que la seva infància ja va caure en un moment en el qual els videojocs estaven en cada casa, no feien falta massa diners. Ell també tenia amics del barri però la majoria dels cops quedaven a casa de l’un o de l’altre per jugar amb la play station. També sortien a jugar a futbol però segur que ha fet una vida més domèstica i mes “amb pantalla” que jo. El meu germà no s’ha quedat tonto, ni té cap trastorno cognitiu… però tu demana li que se'n recorda d'aquells 1500 vespres jugant als videojocs. No se'n recorda de res. És a dir no es recorda del que ha provat guanyant o perdent un partit mb la PS, perquè aquells partits no eren reals, no va suar, no va haver error arbitrari d’un altre nen ;.), no es va caure i no va conèixer els jugadors que tenia en contra. Només es recorda de què va passar molts vespres amb els amics a casa però sense que això hagi deixat un signe important en el seu records. Jugant amb la PS no aprens a interpretar la mirada d’un altre nen, a treure-li la pilota sense fer-li mal, no aprens de quin pots confiar i de qui no. A mes… us heu parat a pensar quin és que ens ha dit que els videojocs “sí que estimulen”? Que estimulen? Estimulen més que jugar de veritat e interactuar amb altres persones? Perdoneu, però jo no m’ho crec. Encara que sigui un estimul i que els productors de videojocs no deixin d'insistir amb aquests musica, ho sento molt, però a mi no em tenen GENS convençuda. El que vull pel meu fill és que els estímuls arribin d’altres éssers viuen, i que tingui experiències de veritat, no virtuals, perquè son de les de veritat que t’en recordaràs i que et formen per la vida. L’ordenador i la tele ja arribaran, no ho podré evitar per sempre. Però perquè ara? Perquè tan aviat? I respecte al fet que he de ser coherent perquè jo i la meva parella sí que mirem series i la tele….no l’entenc. A cas el meu fill anirà a treballar o preparar ell el menjar amb 6 anys? No, però ja ho farà quan li toqui per edat. Hi ha milers d’altres coses que podem compartir o que li deixaré imitar. I de fet prefereixo que agafi el moxo que no l’ordenador. No se noies, ja sé que la meva posició pot semblar una mica talibana respecto a la tecnologia però jo crec que en general la tendència es just al contrari…i a mi sincerament aquest tema em preocupa perque veig una mica de superficialitat i un pressa per introduir tecnologíes fins i tot a l'escola. Algú ha dit que aquesta tecnologia no atrofia...però a mi em sembla que sí, i no només els nens. Només s'ha de mirar com els adolescents (i molts adults també) utilitzen el mòbil per fer-se una idea de com li queda poc cervell funcionant activament i del grau de dependència que n'acompanya la utilització . Moltes vegades em fixo al metro i toooots estan super concentrat amb el mòbil sense mirar al seu costat i quasi mai llegint. Estem rodejat de parelles que es passen estones al restaurant sense parlar i cadascú contestant als seus wattsup o mirant fotos... Podria seguir descrivint escenaris que em deixen molt perplexa però crec que s'aniria fora de tema.
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Mara17
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4365
Membre des de: dv. març 26, 2010 11:14 am

Re: Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: Mara17 » dt. oct. 07, 2014 10:12 pm

Molt d'acord amb la Blanca. Jo tampoc penso que mai hagin de tenir contacte amb les noves tecnologies, però personalment els meus tenen 21 mesos i no veig què hi han de fer al davant d'una tele o el que sigui; jo els trobo petits. Ja arribarà, però jo no tinc intenció de forçar-ho (dic forçar, en el meu cas, perquè jo, personalment, en el meu dia a dia, no miro tele, ni faig córrer ipads ni res, per tant, hauria de fer-ho expressament). I vaja, amb tot el que ens envolta no es quedaran pas desfasats, encara que no mirin la tele a casa, d'això n'estic segura. :-D :-D Ara, em sembla molt bé que l'altra gent els ho deixi fer, eh? Només dic que la meva opció també va per aquest camí. Cadascú se sap lo seu. :ok:

El que sí que havia llegit és que fins als 2 anys res de tele, i entenc que tampoc altres pantalles (ni idea), per un tema de sobreeestimulació, més que res (o sigui excitament). Ho hauria de buscar, perquè no ho recordo.
Glinda, Rela i Mara
Imatge
Imatge
nanablau
:: papallona
:: papallona
Entrades: 121
Membre des de: dc. gen. 29, 2014 3:18 pm

Re: Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: nanablau » dt. oct. 07, 2014 10:20 pm

Hola Blanca!

Què bé, quina opinió més complerta, així sí que farem debat! Et plantejo algunes preguntes respecte del que comentes.

Està molt bé la història que expliques sobre les diferències de joc entre tu i el teu germà, i em fa entendre molt bé el que vols dir. Però no creus que és una mica una qüestió de caràcter? Potser el teu germà es decantava més pels videojocs perquè era més introvertit o li agradaven més altres distraccions que no pas jugar al carrer, i potser tu eres més extrovertida i t'agradava molt més jugar a l'aire lliure... No sé, entenc el que dius però per exemple això que expliques jo ho he viscut de manera molt diferent.

En el meu temps vaig jugar molt al carrer, i ho vaig disfrutar, tant al poble com a la ciutat, durant les vacances i durant el curs... Tenia la meva colla, els meus amics i ens ho passàvem molt bé... M'encanta tot això que expliques perquè m'hi reconec, entenc el que sents... Ara bé, de les millors experiències de joc de la meva vida infantil puc recordar la Game Boy (especialment el Tetris i el Súper Mario Bros) i jocs d'ordinador fascinants com la Illa del Tresor i el Sorcery, que eren jocs d'aventura i estratègia. I molts llibres. I ho tinc tot barrejat, per mi ha estat tan bona experiència respondre de manera intel·ligent a les situacions que em plantejava el joc d'ordinador com a les situacions que ens inventàvem en un parc o en un bosc amb la colla, com jugar amb nines amb amigues, o llegir un llibre fascinant tota sola.

Evidentment no recordo les partides (com no recordo les trames exactes de molts llibres que em van flipar ni recordo molts "arguments" dels nostres jocs a la caseta de nines), però sí recordo coses importants, com per exemple que les situacions virtuals d'alguns videojocs t'ensenyaven el valor de la col·laboració (si deixaves algú tirat el joc et penalitzava), et feien endevinalles que havies de raonar (i no eren fàcils!), i al capdavall em recordaven molt a llibres del tipus Tria la teva aventura (insisteixo: per què és tan bo llegir un llibre de Tria la teva aventura i tan dolent fer el mateix en un videojoc?).

Et puc fer quatre pinzellades del que estimulen els videojocs... Sempre segons la meva experiència, és clar. Estimulen les capacitats cognitives, perquè s'aprèn a entendre accions i trames en un format audiovisual i en una cronologia linial; estimulen la lectura i la comprensió escrita, perquè has de llegir coses en pantalla i ràpid, si no perds el fil; estimulen la memòria, perquè si no recordes què ha passat abans quan has fallat, no pots superar mai les proves; estimulen la concentració: prova a dir-li alguna cosa a algú que està jugant a un videojoc, a veure si et contesta!; estimulen la imaginació (sí!), perquè et fan experimentar (ni que sigui virtualment) móns fantàstics que nodreixen futures fantasies que tu puguis desenvolupar; estimulen el coneixement humà, perquè en mostrar-te diversos personatges i motivacions t'ajuden a entendre millor les persones... Un munt de coses, Blanca! I torno al mateix: és igual que els llibres! Per mi no hi ha diferència entre l'estimulació increïble que em va produir en el seu dia la narrativa de La Historia Interminable de Michael Ende (el llibre!) o Rayuela de Julio Cortázar, i les trames increïbles que presenten alguns videojocs. Els llibres "estimulen la imaginació" però uns dibuixos animats o una sèrie no?

Per cert, sabeu que Pokémon té més personatges i trames creuades i complexitat que Anna Karenina de Tolstoi? I això ho diu el Sr Henry Jenkins del MIT, no m'ho invento jo! Sabent això jo no diria que les sèries no són estimulants... Només per no perdre't has de posar en funcionament moltes àrees del cervell! Si aquests estímuls es presenten entre d'altres (com el joc lliure en exteriors, sociabilitzar, fer esport, etc.), no veig per què hem de "limitar-los"... Tu preguntes: per què tan aviat? I jo pregunto: i per què no?

Lo de la coherència venia perquè no em veig "limitant" al meu fill en una cosa que jo faig constantment. Com el puc convèncer de que "no ha de veure més vídeos" si nosaltres estem tot el dia amb el ordinador, l'iPad o la tele veient webs, vídeos i demés? A això em referia... No és que com que jo ho faig, ell ho hagi de fer "per coherència" amb els seus pares, sinó que jo no li puc dir que no faci una cosa que jo estic fent tot el temps (i la qual no veig que sigui dolenta si es fa amb seny i mesura).

Dit tot això, nosaltres no l'obliguem a veure vídeos! Tot el fil de posts venia perquè veig que és ell qui ens els demana. Li encanta el Mic, li encanta el Pocoyó, li encanten els videoclips del Super3... i ens els demana! I no sé fins a quin punt és bo deixar-li total llibertat (i quan es cansi ja jugarà a una altra cosa) o convé limitar-ho.

Quin rotllo us he fotut, ho sento!
nanablau
:: papallona
:: papallona
Entrades: 121
Membre des de: dc. gen. 29, 2014 3:18 pm

Re: Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: nanablau » dt. oct. 07, 2014 10:22 pm

Hola Mara!

Doncs anaven per aquí els meus dubtes... Jo no ho veig dolent o negatiu, per nosaltres és normal, i el nostre fill vol merdejar amb els objectes quotidians que fem servir nosaltres... Però clar, si s'ha demostrat que no és bo pels infants de menys de 2 anys perquè té conseqüències neurològiques negatives, aleshores sí que hi ha un motiu de pes per limitar-ho... Saps on ho pots haver llegit? :S

Moltes gràcies!
Avatar de l’usuari
Mara17
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4365
Membre des de: dv. març 26, 2010 11:14 am

Re: Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: Mara17 » dt. oct. 07, 2014 10:50 pm

Recordo haver-ho llegit a diversos articles, però d'estudi no te'n sabria dir cap. Només et sé dir que l'Acedèmia Americana de Pediatria no recomana que els nens de menys de dos anys s'estiguin davant de pantalles electròniques. Ara, en quins estudis es basen, ni idea.

Entenc això que dius que no l'obligueu a veure vídeos, però si els demana és perquè en algun moment els hi heu posat, no? Vull dir els meus si un dia em demanen el Mic fliparé, perquè no saben ni qui és. :content: :content: :content: (i evidentment els seus "amics" no els poden explicar qui és en Mic, hahahahaha). Amb això vull dir que, a certes edats (i en certs contextos, perquè hi ha qui té germans grans, etc.) són evitables en la mesura que nosaltres ho controlem. Un nen no demana algo que no coneix. Amb això no jutjo ningú, eh? Només és una reflexió tonta. Arribarà un dia que aquestes coses no les pots controlar i llavors han de sortir com surtin, però de vegades som nosaltres els que provoquem les coses, crec.
Glinda, Rela i Mara
Imatge
Imatge
nanablau
:: papallona
:: papallona
Entrades: 121
Membre des de: dc. gen. 29, 2014 3:18 pm

Re: Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: nanablau » dt. oct. 07, 2014 11:00 pm

Sí, tens raó, hem estat nosaltres els responsables de que conegués tot això. Però és tan dolent conèixer el Mic? Els valors que ensenya són molt bons, i el meu fill ha après a dir Hello amb el Cinc Segons! xD
Avatar de l’usuari
Mara17
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4365
Membre des de: dv. març 26, 2010 11:14 am

Re: Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: Mara17 » dt. oct. 07, 2014 11:10 pm

No, no dic que sigui dolent, eh?, només dic que de vegades diem (no dic tu en concret) que hi ha coses inevitables, quan sí que ho són. No que siguin bones o dolentes. :ok:

Jo tampoc conec el Mic, pobret! Bé, de vista sí! :ok:
Glinda, Rela i Mara
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Violeta
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2218
Membre des de: dt. set. 30, 2008 11:06 am
Ubicació: Barcelona

Re: Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: Violeta » dc. oct. 08, 2014 6:34 am

Jo quan parlava em referia al teu fill que té 20 mesos, i em sembla molt aviat per tenir-lo davant la tele i/o altres...pot aprendre el mateix observant-vos a vosaltres a casa, o amb els companys a l'escola, o al parc, i sempre serà més enriquidor que veure-ho a la tele. Penso que és bo adaptar-se als nous temps, però sempre tenint en compte l'edat de les criatures i l'estona que hi dediquen.

Mara, el meu fill (fins que no es van acabar les pil·les del comandament :content: ) mirava a estones la tele, alguns dibuixos concrets que havíem consensuat primer, i la Bruna passava olímpicament de la tele i jugava al seu costat amb mi o reclamava al Jan que jugués amb ell. Ara que "no hi ha tele" juguen molt més junts i ens reclama més per jugar, cosa que m'encanta.

Jo també recordo haver llegit aquest estudi que diu la Mara, va ser aquí al fòrum en un post amb el mateix tema...
La vida amb un somriure és més bonica...

Imatge
La gràfica del positiu!! http://www.fertilityfriend.com/home/26c1ea

El post del Jan!!
http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=50&t=14107

Imatge
0blanca0
:: rateta
:: rateta
Entrades: 199
Membre des de: dv. jul. 25, 2014 10:57 pm

Re: Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: 0blanca0 » dc. oct. 08, 2014 12:11 pm

Et puc fer quatre pinzellades del que estimulen els videojocs... Sempre segons la meva experiència, és clar. Estimulen les capacitats cognitives, perquè s'aprèn a entendre accions i trames en un format audiovisual i en una cronologia linial; estimulen la lectura i la comprensió escrita, perquè has de llegir coses en pantalla i ràpid, si no perds el fil; estimulen la memòria, perquè si no recordes què ha passat abans quan has fallat, no pots superar mai les proves; estimulen la concentració: prova a dir-li alguna cosa a algú que està jugant a un videojoc, a veure si et contesta!; estimulen la imaginació (sí!), perquè et fan experimentar (ni que sigui virtualment) móns fantàstics que nodreixen futures fantasies que tu puguis desenvolupar; estimulen el coneixement humà, perquè en mostrar-te diversos personatges i motivacions t'ajuden a entendre millor les persones... Un munt de coses, Blanca! I torno al mateix: és igual que els llibres! Per mi no hi ha diferència entre l'estimulació increïble que em va produir en el seu dia la narrativa de La Historia Interminable de Michael Ende (el llibre!) o Rayuela de Julio Cortázar, i les trames increïbles que presenten alguns videojocs. Els llibres "estimulen la imaginació" però uns dibuixos animats o una sèrie no?


Això que dius ja l'he sentit però és que crec que ens enganyem per les aperències...
Per un costat crec que la majoria de les coses que menciones s'aprenen més i millor jugant de veritat (la vida mateixa té una cronologia lineal..almenys en la humana experiència); per un' altra banda crec que algunes d’aquestes coses no s’estimulen gens amb els videojocs sinó al contrari, almenys en la meva experiència, ja que he vist més d’ una persona totalment enganxada als videojocs i amb dèficit de l’atenció. Això que comentes, que passi el que passi al seu voltant el nen/noi esta tan bolcat al joc en pantalla que ni s’en entera no té res a veure amb entrenar la concentració. Precisament aquest efecte “capturador” i d’alienació de la realitat no m’agrada. Perquè si al mateix nen li demanes després la mateixa concentració i atenció per llegir una novel·la no crec que aquell entrenament audiovisual li hagi servit de res. De fet, jo he vist tot el contrari. Sempre el meu germà, que ha seguit fins a l'actualitat amb una certa passió pel mund on line, té molta dificultat per llegir un llibre o un periòdic. Està massa acostumat a la rapidesa de les imatges i a passar d’una cosa a l’altra com per poder sofrir un llibre o un article sencer. És curiós però a la germana del meu nòvio li va passar el mateix. Ells es porten quasi 20 anys de diferència jijijij… Ella amb les noves tecnologies semblava una especie de prodigi, com algun altre comentava va aprendre super-ràpid i es passava una bona estona amb els videojocs, també en versió on-line (això és molt modern noies, agafeu nota jajaja)…doncs, la noia si pot llegir una novel·la sencera en un any és un miracle i li costava tant estudiar que al final va deixar la uni. Mira que el que “estudiava” li agradava moltíssim i ho va escollir ella, però té series dificultat per mantenir l’atenció davant d’un manual i evidentment preparar assignatures així era una molt pesat.
Encara que les aventures que vius per videojocs són ambientades en un món imaginari i fantàstic, tu no t’has imaginat res, està tot ja decidit i dibuixat i només has de deixar-ho entrar passivament. Perdona però jo li veig una diferència abiiiismal amb la lectura, on els personatges que venen descrits han d'agafar una forma en el teu cap, i encara que és descriuen les aventures, als matisos del seu caràcter i dels seus sentiments els has de processar tu, de fet, veritat que si tu i jo hem llegit el mateix llibre potser el protagonista en els nostres caps podria ni semblar el mateix i per mi ser un eroe i per tu un idiota?
Llegir un llibre sí que t’acompanya en “milers de mons possibles” i alguns personatges te'ls emportes al cor per tota la vida i realment poden ensenyar te coses. Amb un llibre vius amb empatia experiències d’altres persones. El fet que la lectura sigui repartida perquè un llibre dura molt més que un joc és un factor important perquè tot (els personatges, la historia, el que tu penses i proves) té una tridimensionalitat i pot passar per evolucions que ni de molt lluny pots alcançar amb un vídeo y/o un videojocs. Perquè les pelis sempre són pitjor dels llibres (hi ha rares excepcions que jo mateixa us podria mencionar ;-)) ? Doncs perquè els temps d'una peli obliguen a una síntesi que ho aplasta tot, i els personatges no se semblen mai al que ens haviem construit,perdent aquella complexitat, aquella autenticitat que només tu amb el teu “jo” li podies donar.
Ni entro en el tema que saber llegir és important no només per l’aspecte lúdic i sentimental qu li atribuïm sinó també perquè et dona instruments fonamentals per interpretar la realitat i mirar criticament l'entorn més enllá del que et diuen al noticiari.

Així que cadascú al final és deixarà guiar pel seu sentit comú, i jo primera, encara que estigui defensant aquesta posició, ja us contaré el que acabaré fent en la realitat de cada dia, que a vegades és profundament diferent del que tu t'has imaginat. I vull especificar que no estic jutjant les que feu servir TV i ordenador, molt sensillament us estic donant la meva opinió conscient de la seva "parcialitat" diguessim. Però si tu em preguntes la meva opinió i que faria ara per ara, doncs faria això sense dubte. Li proposaria totes les activitats que facilitin la interacció amb altres persones i nens, li facilitaria provar deports differents i li proporcionaria totes aquelles eines (pintures, jocs etc..) que poden estimular la seva fantasia i la seva "producció" deixant la tecnologia i les pantalles per quan ja no la pugui evitar :-)


Imatge

Imatge
Rossinyola
:: pantera
:: pantera
Entrades: 806
Membre des de: ds. maig 21, 2011 11:05 am

Re: Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: Rossinyola » dj. oct. 09, 2014 9:27 am

Hola,

A mi en general tampoc m'agrada posar-li tv ni tablets ninrès, pq veig q es queda empanada i crec, com moltes, que hi ha coses més estimulants i divertides per a aquestes edats. A banda de si són educatius o no, el que sí puc dir és que el meu pare, que és oftalmòleg i pediatra, sempre em diu que no li posi rès o el menys possible ja que l'ull humà no està preparat per mirar coses que directament emeten llum sinó coses il·luminades, que les pantalles sempre casquen la vista d'adults i molt més de nens pq no sé quines cèl·lules encara estan en formació, i que en cas de posar-li sobretot el lloc on sigui sempre ha d'estar ben il·luminat, rès de tv a les fosques o tablets dins el cotxe sense el llum obert, etc. I sempre a una bona distància de les pantalles. Bé, això és el que m'ha dit i jo procuro seguir-ho :content:
Imatge

Imatge

Imatge
nanablau
:: papallona
:: papallona
Entrades: 121
Membre des de: dc. gen. 29, 2014 3:18 pm

Re: Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: nanablau » ds. oct. 11, 2014 3:02 pm

Noies, perdoneu, he tingut molta feina aquesta setmana i ahir el petit es va posar malalt, us contesto al vespre!
nanablau
:: papallona
:: papallona
Entrades: 121
Membre des de: dc. gen. 29, 2014 3:18 pm

Re: Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: nanablau » dl. oct. 13, 2014 1:33 pm

Hola noies!

Disculpeu el retard, la setmana passada se'm va complicar i fins ara no he trobat el moment de respondre.

Blanca, està clar que no estem d'acord :)

Els exemples que em poses sobre el teu germà i altres coneguts teus que han tingut problemes de concentració i altres, no em convencen. Bàsicament perquè aquests trastorns (o peculiaritats, que no tenen per què ser trastorns!) els poden haver desenvolupat per molts motius, i els videojocs no tenen per què ser-ne la causa. És com dir que la gent que té anorèxia és per culpa de la moda. Doncs no és així, les causes són molt més complexes, encara que des de fora veiem que la persona en qüestió està “enganxada” a la moda. El mateix em passa quan dius que el teu germà no ha estat mai de llegir llibres o diaris, o que a la germana del teu nòvio li costa de llegir novel·les, i dius que és pels videojocs... Apart de que si tenen algun transtorn d’aprenentatge –que no sé si és el cas– es pot deure a molts factors, el primer que em ve al cap quan expliques tot això és que són gent a qui senzillament no agrada llegir, que n’hi ha molta i no tenen per què tenir cap problema ni de concentració ni d’aprenentatge, simplement no els interessa el que els explica una novel·la, però després poden estar plenament concentrats en altres tasques que sí els resulten estimulants. Per exemple, has dit que la germana del teu nòvio era un crack de la tecnologia i que el teu germà té passió per món online, i és probable que quan es dediquen a aquest tipus de coses no tinguin cap problema de concentració.

Sobre l’estimulació de la imaginació, entenc per on vas però en això tampoc estic d’acord... Primer, això de que als llibres t’ho has d’imaginar tot, doncs no és cert, els llibres ja estan escrits de cap a peus i l’únic que t’imagines és, com el seu nom indica, la imatge de les coses, però res més. Els personatges ja estan creats i amb tota la intenció, tenen el seu caràcter i les seves motivacions; els escenaris també estan descrits; la línia argumental, també... A tu i a mi el mateix personatge ens pot semblar coses diferents, sigui un personatge de llibre o un personatge de peli o de videojoc, no veig per què només el podem interpretar de manera diferent si és un personatge de llibre.

L’única diferència amb les pelis és el llenguatge, que és escrit i per tant simbòlic (la paraula “taula” ens evoca la imatge d’una taula, però la paraula “taula” no és la imatge d’una taula, i per això diem que ens “imaginem” la taula), mentre que el llenguatge de les pelis és audiovisual i no evoca, sinó que mostra. Però fins i tot en aquest cas crec que és simplificar molt les coses pensar que no hi ha complexitat en el llenguatge audiovisual... De fet, el llenguatge audiovisual destaca per combinar molts llenguatges diferents –paraula escrita, composició, colors, fotografia, interacció entre imatge i so, llenguatge musical, muntatge audiovisual...– i per permetre dir coses a molts nivells, donant lloc a nivells de interpretació molt sofisticats. En comparació, crec que el llenguatge escrit és molt més limitat, ja que només permet un nivell d’interpretació, el de la paraula i el text escrit. I amb això no estic menystenint els llibres, però sí reclamant una mica de reconeixement cap a altres llenguatges i formes d’expressió que són presents a la nostra vida i que sembla que siguin inferiors només perquè formen part de la cultura popular, quan fa només 2 segles les novel·les també eren cultura popular –es venien per fascicles!– i la gent “decent” no les llegia.

Tot el que dius dels llibres (que “t’acompanyen milers de móns possibles”, que “aguns personatges te’ls emportes al cor per tota la vida” i que “realment poden ensenyar coses”) es pot aplicar perfectament a pel·lícules, sèries, videojocs i en general a qualsevol manifestació on hi surtin personatges i hi hagi una trama argumental. Per què posem en un pedestal els llibres i demonitzem les pelis i els videojocs? Igual que amb els videojocs, també hi ha gent enganxada als llibres que es passa el dia a casa llegint i després té problemes greus de socialització, i avui dia a ningú se li acudiria dir que la culpa és dels llibres! Per què sí que ho fem amb els videojocs i amb la tele?

El que crec que vull dir és que tots aquests arguments, que respecto i que em sembla genial que compartim aquí, em semblen generalitzacions o prejudicis per no assumir que les “pantalles” no són tan dolentes com “es diu”!

Dit tot això, està clar, claríssim que no ho defenso per a nens de 21 mesos! Clar que no! I em sembla fantàstic que a aquesta edat juguin lliurement i s’inventin coses i facin volar la imaginació d’altres maneres, i que experimentin amb coses físiques i diferents materials, i que aprenguin a jugar amb altres nens... Està clar que és el que toca! No rebutjo res de tot això, al contrari; però l’entreteniment que aporten “les pantalles” em sembla un bon complement a tot plegat, sempre i quan es faci amb mesura i com a part d’un còctel molt més variat. És més, contràriament al que opina la Blanca, crec que un bon accés a l’art (llibres, sí, però també pelis, sèries, videojocs, música, teatre, pintura...) estimula la imaginació i a més molts tipus d’imaginació, no només la simbòlica (=llenguatge escrit), perquè et dóna accés a les “referències” culturals, als móns que s’han inventat els altres i que enriqueixen la nostra manera d’imaginar. En aquest fil he llegit molt això de “deixar les pantalles per quan no es puguin evitar”; jo, sincerament, és que no les vull evitar... Estan presents a la nostra vida com hi són presents moltes altres formes de joc i entreteniment, i em semblen tan útils i estimulants com qualsevol altra cosa.

L’únic argument que SÍ em convenç és el de la Rossinyola, que això que diu de que deixar que un nen menor de 2 anys miri molt pantalles retroil·luminades és dolent per ulls immadurs, doncs sí que és un argument de pes per pensar-ho... I en aquest sentit, moltes gràcies!
Avatar de l’usuari
Mara17
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4365
Membre des de: dv. març 26, 2010 11:14 am

Re: Límits al nombre d'hores de "pantalla"?

EntradaAutor: Mara17 » dl. oct. 13, 2014 2:45 pm

Bé, és pel que diu la Rossinyola, que no està indicat. Els estressa la vista i el cervell. Amb nens més grans és un altre rotllo. :ok:
Glinda, Rela i Mara
Imatge
Imatge

Torna a “El desenvolupament psico-motriu”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::