Necessito deslletar, desesperada

[gusiluz]

Hola,

Porto 26 mesos alletant a la meva filla. Vam fer LME fins els 6 mesos, i després una introducció a la AC que va ser mooolt lenta. Sempre vaig pensar, innocent de mi, que a mida que anés menjant més coses aniríem reduïnt preses de llet, i que acabaria donant-li a la nit com fan moltes mares.
El cas és que no ha anat així, i en demana uns quants cops al dia. Això comporta que no vulgui provar coses noves perque sap que després si es queda amb gana i en demana li donaré, i que amb mi només s'adormi al pit (i útimament ja no em serveix ni per això...).
Doncs bé, arribats als 26 mesos, NO PUC MÉS, em sento una teta amb potes, no puc estar una estona tranquil.la amb la meva filla sense que acabi demanant més tard o més d'hora...Estic molt cansada de no poder fer una "vida normal", dormir sense algú enganxat al pit (sovint em fa mal de tant xuclar i a vegades si s'adorm tanca les dents...).
En resum, que no puc més, vull poder estar amb la meva filla jugant, mirant contes o el que sigui, sense haver de donar-li el pit, poder estar amb ella com hi està el seu pare o qualsevol altre, i sé que ho hauré de forçar.
El no negar no oferir no ha servit de res, i disfrutar d'una lactància més llarga no és possible perque jo ja fa molt temps que no disfruto de res. Diu que la lactància és molt maca i la veritat és que em fa molta pena acabar perque sé que és un vincle, però ja fa temps que m'està amargant i condicionant la vida. Potser sona malament que parli així d'una cosa que hauria de ser tant bonica, i em fa sentir mala mare , però estic MOLT cansada.

M'agradaria conéixer experiències i opcions , si reduir i deixar-li una presa un temps, no sé, sé que ella ho passarà malament i voldria fer-ho de la manera menys traumàtica possible. Properament he de fer dues setmanes de vacances i penso que seria un bon moment, ja que tindré temps per passar amb ella i poder-li compensar així fent altres coses juntes, apart que no m'esperarà per mamar desesperada quan arribi de treballar.

Com ho faig???
Gràcies per la vostra ajuda

[martina13]

Jo crec que has de tenir paciencia.es una fase en la qual la teva filla et necessita.
Es un proces natural.ja anira dormint millor i sense demanarte per mamar.
Quan tornis de treballar pots anar al parc am ella i aixi potser es distreu i trenques la dinamica.

[gusiluz]

Jo crec que has de tenir paciencia.es una fase en la qual la teva filla et necessita.
Es un proces natural.ja anira dormint millor i sense demanarte per mamar.
Quan tornis de treballar pots anar al parc am ella i aixi potser es distreu i trenques la dinamica.

Torno de treballar a les 21:30, m'espera per mamar i anar a dormir a les tantes, i jo no puc ni sopar...

Crec que de paciència n'he tingut molta si he arribat als 26 mesos, quan hi ha mares que els deslleten molt abans o no els donen mai el pit.
No busco la manera de tenir paciència si no d'acabar amb una situació que m'esgota física i mentalment. He d'estar en condicions de cuidar-la i d'aquesta manera no ho estic.

[petipe]

A mi també em va passar Gusiluz. Cap als 2 anys, vaig adonar-me que ja no gaudia i que m'agobiaba molt, així que vaig considerar que no tenia massa sentit, perquè ho passava malament i no tenia l'actitud necessària per continuar i això la criatura també ho rep.

En com fer-ho, no et puc ajudar massa perquè en el meu cas va ser facilíssim, no sé per què. En una setmana ho va deixar. El que passa és que jo li vaig treure tot perquè no sabia que hi havia mares que ho treien només de dia i deixaven la nit. Jo ho hagués fet així, d'haver-ho sabut, però en el meu cas vaig treure totes les tomes. De dia la distreia i de nit, la consolàvem amb cançons i mimos entre el pare i jo. Hi ha un mètode que es diu "pare" però no sé com funciona. Per aquí hi ha posts sobre el tema de deslletar.

En tot cas, molts ànims i no et sentis malament ni mala mare (fàcil dir-ho, però jo també em sentia així!). Has donat el pit molt més que la majoria i si la situació et supera i no tens ganes de seguir, crec que el millor és deixar-ho.

[kabbisa]

Si tu creus qu eés moment de destetar, desteta.

Nosaltres ho vam deixar als 18 mesos o així. I als 16 vaig començar a destetar. Tenia mooolt clar que no volia arribar a l'estiu (hagués fet els 24mesos) amb el meu nen mamant, que era dels que quan em veia els pits li venien ganes de mamar, i a l'estiu amb bikini... bé, no volia ni intentar-ho
També pensava que sería hiper complicat i vaig començar d'hora.
Ja feiem poques tomes: per dormir-se cada nit, i els caps de setmana que feiem migmatí, migdiada i nit. Però les que fèiem eren amb delit i bojería.

Vam començar amb lo del "no oferir-no negar" i al cap d'uns dies vam incorporar oferir alternatives (sucs, biberons, menjar, jugar,...). Nosaltres veniem de L.Mixta, així que el bibi no li era desconegut. Al principi de les alternatives em deia molt sovint que ni parlar-ne, però poc a poc, va anar entrant fins que per dormir ja gairebé demanava el bibi directament.
Només ens va quedar la de migmatí de capsdesetmana. Aquella toma era una mica la seva manera de tenir-me per ell i prou (no s'adormia, era com pur vincle). Solien agafar-li ganes quan estavem sols en moments de tranquilitat, així que vam intentar no estar mai solets i si ho estàvem, estar fent coses.
((la idea éra una mica com quan deixes de fumar.. si amb el cafè t'agafen ganes de fumar, dons no prenguis cafè una temporada,..)).


El pla "pare" que et deia petipe és que vagi el pare i no tu quan la nena plori. Així, no t'olora i no et buscarà per mamar per tranquilitzar-se i necessàriament trobarà una altre forma de fer-ho.
En el nostre cas, ho vam intentar poc, ja que el plor creixía i el nivell de nerviosisme de tots també i era impossible tranquilitzar-lo. Però sé de gent als que els ha funcionat molt i molt bé.

Quan vaig anar buscant formes per destetar, recordo haver trobat coses com:
- tapar-se els pits (jo també vaig evitar les banyeres conjuntes aquella temporada...)
- escurçar les tomes: abans que acabi la nena, treure-li el mugró i fer-la adormir-se sense teta
- explicar-li que fa mal i treure tomes gradualment (per exemple, dir-li que a partir d'ara, només farà pit quan estigui a casa, o en moments determinats,.. posant-li una mica de normes al pit, vaja)
- algu radical va dir de posar mostassa al mugró, per tal de provocar fàstic

És una llàstima que no funcioni bé la cerca, perquè aquí al socpetit hi havia bastanta literatura del destete

[charito]

Hola Gusiluz, jo vaig veure aixo pel fbook i em va semblar molt mono, igual t'ajuda un suport en forma de conte:

http://www.dormirsinllorar.com/tienda/es/libros-infantiles/338-la-teta-cansada.html

[gusiluz]

Gracies noies, si de moment li puc treure de dia ja em conformo, crec que començaré abans del previst i li deixaré la de quan arribo de treballar que ja es de nit. Intentaré explicar-li a veure com s'ho agafa...

[jaruma]

Jo encara li dono pit i no penso de moment a deslletar-lo, però volia dir que t'entenc perfectament. El meu fill també demana moooolt sovint, i això que només n'hi ofeteixo quan vull que dormi. I pel carrer ja sap que no pot ser, que s'ha d'esperar a casa. Però sempre que estem jugant a fer-nos abraçades, etc. se'n recorda i me'n demana. I a la nit és un no parar!

Jo vull esperar als 24 mesos (ara en té 21), i veure com estem. Si m'agobio perquè segueix demanant sovint, potser em plantejaré deixar-li només la nit. La veritat és que fa molta pena i molta sensació de culpabilitat, t'entenc molt bé!

[gusiluz]

Jo encara li dono pit i no penso de moment a deslletar-lo, però volia dir que t'entenc perfectament. El meu fill també demana moooolt sovint, i això que només n'hi ofeteixo quan vull que dormi. I pel carrer ja sap que no pot ser, que s'ha d'esperar a casa. Però sempre que estem jugant a fer-nos abraçades, etc. se'n recorda i me'n demana. I a la nit és un no parar!

Jo vull esperar als 24 mesos (ara en té 21), i veure com estem. Si m'agobio perquè segueix demanant sovint, potser em plantejaré deixar-li només la nit. La veritat és que fa molta pena i molta sensació de culpabilitat, t'entenc molt bé!

Jo pensava anar-li reduïnt a partir de l'any a poc a poc, i deixar-ho del tot màxim als 2 anys, però mira ja estem als 26 mesos...i no veig la llum!

[rundi]

Primer de tot, molta ànims.
La gran es va deslletar sola amb 11 mesos i el gran té més de 3 anys i segueix.
En aquest sentit no puc ajudar-te gaire però jo provaria d'explicar-li, a aquesta edat ja ens entenen molt. Pots començar amb les nits, explicant que la teta necessita dormir i oferint alternatives (conte, estoneta de mimos...).
I després ja anar limitant les del dia paulatinament.
Molta sort!!

[gusiluz]

Primer de tot, molta ànims.
La gran es va deslletar sola amb 11 mesos i el gran té més de 3 anys i segueix.
En aquest sentit no puc ajudar-te gaire però jo provaria d'explicar-li, a aquesta edat ja ens entenen molt. Pots començar amb les nits, explicant que la teta necessita dormir i oferint alternatives (conte, estoneta de mimos...).
I després ja anar limitant les del dia paulatinament.
Molta sort!!

Uf, si les de la nit arrai. Al fer collit molts cops ni m'en dóno compte, i total, no tinc res més a fer...El problema és que et limiti tota l'activitat del dia. Suposo que ho farem al revés, treure de dia...

[turuleta]

Jo el vaig destetar als 33 mesos pq estava prenyi del segon.3 dies abans li vaig comneçar a explucar q la teta sacabaria.pq em feien mal les tetes.estaven cansaded i volien descansar i deixarien de fer lleteta.lultim dia de teta vam fer un pastis de xocolata de.mooooolts lacasitos i vam cantar ladeu adeu a les tetes.els vam fer una festa de despedida.a lendema si demanava teta li recordava el tema i li oferia pastis.no va plorar ni una sola vegada.clar el meu era mes gran i ho entenia tot...

[piarja]

La meva nena té 18 mesos, la situació amb ella era com la expliques tu. Vaig trobar l'aprovaciò de la meva parella i ho vam deixar de cop, la primera nit va plorarfins a les 04:00 dek mati, les altres nits a dormit TOTA la nit!!!
Si ho vols deixar, fes-ho, psicologicament no es fàcil, però tal com escrius, ja estàs preparada.Sort

[rundi]

Turuleta, sóc molt fan de la festa de comiat amb pastís de xocolata, què bona!

[turuleta]

Mho va recomanar una amiga.exit total.el meu home va dibuixar amb lacasitos unes tetes al pastis

[nereta1]

Jo vaig deslletar el nen als dinou mesos. No podia més amb el mal que em feien els pits a la feina quan em pujava la llet. Com ja t'han dit, crec que l'important és tenir-ho clar. En el nostre cas, quan vam decidir que era hora de parar, ho vam fer. El nen anava a l'escola bressol, en sortir anava al parc i quan anàvem a casa dutxa, sopar i dormir. Quan em demanava pit li deia que no n'hi havia i el pare hi posava molt de la seva part per tal que el nen no em reclamés.
Pensa que em va sortir un bony al pit de llet "enquistada" de tal calibre que vaig acabar anant al metge. Vaig aguantar molt, físicament i sobretot psicològicamnet, perquè el més fàcil era dir-li "sí, aquí tens el pit". Però un cop has pres la decisió, crec que no has de tirar-te enrere. Tot plegat el procés potser va durar una setmana, tot i que a mi se'm va fer molt llarg.
El nen venia al llit i buscava i jo sempre em girava d'esquenes perquè no olorés el pit. Al final es va acostumar a tocar-me el mugró i s'adormia. Després va substituir el mugró pel coll...i encara avui fa que s'adormi.

Cadascú troba el seu mètode, però l'important és que, un cop has pres la decisió, no et tiris enrere ni, molt menys, et sentis male mare.
Ànims!!

[gusiluz]

Mho va recomanar una amiga.exit total.el meu home va dibuixar amb lacasitos unes tetes al pastis

que bo!

[gusiluz]

Gràcies a totes, crec que ha arribat el moment. Necessito un canvi d'etapa, aquesta ja m'està cremant molt. Com heu dit, li he donat més temps que la majoria, però tot i així costa no sentir-se mala mare quan veus que li agrada tant...Però també jo estaré més bé i podré invertir el temps de pit en altres coses amb ella, i disfrutar-ho, ja que estic tant cansada de tenir-la enganxada, que després em falten forces i ànims per disfrutar del joc, el parc.
M'ha ajudat molt conéixer altres experiències.

[nereta1]

Clar que sí, dona! Ja veuràs com, un cop prenguis la decisió en ferm, és qüestió de dies. Després, com tu dius, podràs disfrutar d'altres coses. Trencar el vincle de l'alletament de vegades costa, però ser mare és molt més que això i el sentiment i el vincle establert dura per sempre, així que...força!

[jaruma]

Mho va recomanar una amiga.exit total.el meu home va dibuixar amb lacasitos unes tetes al pastis

M'ha encantat la idea, si no es desteta sol, segur que ho farem així! Bé, no sé si dibuixarem tetes al pastís, però m'ha fet riure molt la imatge!