Por a la piscina

[formiguetes]

Hola mares, la meva nena de dos anys no vol de cap manera anar a la piscina, i l'estiu passat li encantava!! Fa dues setmanes que la portem a piscina però amb mi, i el primer dia força bé, reia i va semblar que li agradava, però el segon dia res, enganxada a mi i plorant tota l'estona! No vol desenganxar-se ni un segon.. Com pot ser?? Què faig, hi seguim anant perquè s'hi vgi acostumant?

[kabbisa]

Al meu també li va passar, a l'estiu que feia dos anys, que li va agafar una por irracional a l'aigua. Banyarlo era una tortura, però clar, s'havia de fer (vaig estar banyant-me amb ell agafat com una lapa a mi!). I a la platja o la piscina, també era brutal.

El pediatre em va dir que agafen por perquè veuen una extensió TAN gran d'aigua, igual que la por als desaigües i a ser empassats pel forat.
No hi ha una formula màgica per treure la por...

Jo el vaig anar portant a l'aigua, però no el presionava mai perquè hi entrés. Un dels primers dies va entrar amb bambes i tot, però com que es ficava (era una piscineta per nens, amb baixada com si fos una platja), el vam deixar fer i no el vam aturar.
Un altre dia, amb les cosines a la platja, també va acabar mullant-se els peus.
Però sempre arribava plorant a la platja o a la piscina, aferrant-se a qui el portés, al cap d'una estona parava de plorar però es quedava super tens i fins al cap de mooolta estona no es començava a relaxar. Llavors jugava al costat de l'aigua. Però en la majoria de visites a la platja, es quedava a la tovallola (tampoc li agrada el tacte de la sorra!!)

Jo el seguia portant, però portar-lo no li treia la por, tampoc. Potser s'acostumava, però l'endemà, "santornemhi".

El dia que li va marxar la por, es van juntar els astres per ajudar-me! Vam anar d'hora a la platja, ell i jo, amb la idea de no tenir pressa i anar entrant a l'aigua. Ell abraçadíssim a mi (i tens), vam estar a l'aigua q ens arribava a mi a la panxa i a ell als peus, després als genolls i finalment al culet, potser 10 o 15 minuts. Quan vaig veure que no es relaxava més, vam tornar a casa ma mare.
Al arribar (pel jardí) estaven passant el tallagespa (i no se què li fèia més por!), i la forma d'allunyar-nos més de la màquina era entrant a la piscina. I nosecom em vaig treure el bolso, i vestits vam entrar a l'aigua.
El nen estava tan atent al tallagespa i tan agraït d'allunyar-s'hi que quan es va adonar que estàvem dintre la piscina (molt més petita que el mar), jo ja l'estava movent per l'aigua i va com adonar-se que allò no era tan dolent i que fins i tot era divertit n
A partir d'aqui, a la piscina va tornar a passar-s'ho de conya (gairebé d'un dia per l'altre). La platja va costar una mica més. De fet aquest estiu passat encara costava entrar-hi. Un cop dins no el treus, però la primera impressió encara la tenia.

[kabbisa]

Ah, el pediatre em va dir que un truc pot ser que entrin a la piscina que no vegin tota l'aigua, que estiguin mirant cap al borde més proper.
A mi no em va funcionar, però potser a vosaltres si.

També pot ser la temperatura de l'aigua, ara que hi penso... i no por.

[sugar]

o fred

[bertian]

Doncs el meu ara té 18 mesos i no és por a l'extensió de l'aigua, això segur, perquè al veure que li feia por entrar a la piscina de casa de la meva mare (que és d'obra però és petita, l'aigua m'arriba a la panxa i de llarg deu fer 3 metres aprox.) vam decidir posar-li una piscineta d'aquelles minis a fora el terrat amb poquíssima aigua, només per refrescar-se.
Doncs res, també li fa por entrar-hi!! Juga amb l'aigua però des de fora! així que el què no suporta en sí és ficar-se dins l'aigua...
Per sort, per banyar-se no hi ha problema, li agrada estar-se estona a la banyera jugant, però si omplo la banyera grossa tampoc li agrada, s'ha de banyar a la banyereta petita de sempre...
Aquest estiu a la platja fliparem!! ja veurem com va!