ÉS POC SOCIABLE???

[Visitant]

AISSS NENES,

ESTIC BEN XOFFFFF....

JA M'HO ENSUMAVA UN XIC, PERÒ ESTIC VEIENT QUE LA CLÀUDIA ÉS SÚPER SIMPÀTICA, DITXARATXERA, PILLINA I CARINYOSA...A LLARGA DISTÀNCIA I AMB ELS PAPES A PROP. A LES DISTÀNCIES CURTES NO ÉS GENS SOCIABLE!!!!

I EM SAP MOLT GREU...

AQUESTS TRES DIES A LA GUARDE, I AVUI A L'ESCOLA DE MÚSICA HO ESTIC VEIENT, I EM DOL MOLT. JA SÉ, ÉS PETITA, PERÒ QUAN VEIG TOTS ELS ALTRES NANOS DE LA SEVA EDAT RIALLERS I TRANQUILS...SE M'ENCONGEIX EL COR...HAUREM FET ALGUNA COSA MALAMENT? L'HEM SOBREPROTEGIT?
AHIR VA ESTAR 15 MINUTS A LA GUARDERIA, SENSE ESTAR JO AMB ELLA, I AVUI MITJA HORA. DONCS S'HA PASSAT TOTES LES ESTONES PLORANT I CRIDANT. LES EDUCADORES AVUI M'HAN DIT QUE NI ES MOU, QUE PLORA I ES QUEDA QUIETA, QUE NO ACCEPTA CAP JOGUINA NI CAP PARAULA PER PART SEVA. RES.
I QUAN LA VAIG A BUSCAR, ES POSA COM UNA MOTO....

LLAVORS QUAN MARXEM, SÍ QUE LES SALUDA, I FINS I TOT ELS FA PETONS...PERÒ PERQUE LA TINC JO EN BRAÇOS, SI NO, NANAI...
JA SÉ QUE SEGURAMENT N'ESTIC FENT UNA MUNTANYA, PERÒ MIRA...ÉS ARA QUE HO ESTIC PASSANT, I M'INQUIETA I EM SAP GREU.
M'ESTIC FENT UNS FARTS DE PLORAR....PERQUE JO SÉ QUE ELLA NO ÉS AIXÍ, AMB NOSALTRES NO. PERÒ NO HI HA MANERA QUE SE SENTI SEGURA...

AINSSSS, JA EM PASSARÀ, PERÒ TENIA GANES D'EXPLICAR-VOS-HO, I DE QUE, COM SEMPRE FEU, EM DONEU UN COPET VIRTUAL A L'ESQUENA!!

[Mònika]

MAIA L'ORIOL FA EXACTAMENT EL MATEIX!!!
AVUI HA ESTAT LES DUES HORES PLORANT, I NO DEIXAVA QUE L'AGAFESSIN A COLL!!!
A DISTÀNCIA FA PETONS I RIU A TOTHOM, PERÒ QUAN EL PARE I LA MARE NO ESTAN APROP... UF! ÉS UN CAGAT!!!
APA, QUE SERAN QUATRE DIES!!! (AIXÓ EM DIC A MI MATEIXA... )

[xin76]

Hola guapes!

Mireu, jo sóc mestra i precisament aquests dies estem fent l'adaptació amb els nens de P-3. I no és que els vostres petits siguin poc sociables, és que necessiten temps per adaptar-se.

Jo a l'aula tinc de tot, nens que han anat a a llar d'infants i nens que no, i tots absolutament tots reaccionen diferent. Uns estan tranquils, altres es mostren desconfiats, altres estan com nerviosos, altres ploren, altres estan com absents...

Cal tenir paciència i ja veureu que amb temps s'adaptaran als nous companys i al nou espai. És un canvi molt gran per ells!

Un petó!

[Visitant]

GRÀCIES XIN!!!

ÉS QUE SE'M FA TAN ESTRANY VEURE-LA AIXÍ....PERÒ A MÉS, ARA HO FA AMB TOTHOM: DE LLUNY VALE, PERÒ DE PROP, SENSE LA MAMA RES DE RES!!!

QUÈ M'ACONSELLES QUE FACI ( A PART DE LA PACIÈNCIA...)? COM LA PUC AJUDAR (I DE PAS A MI MATEIXA)???
ÉS QUE PER MI ÉS MOLT IMPORTANT QUE ES SOCIALITZI....JO SEMPRE HE SIGUT MOLT TANCADA, I M'HA COSTAT MOLT SER OBERTA I FER-ME AMB LA GENT...I NO VULL QUE A ELLA LI PASSI.

[xin76]

Hola Patufa

Mira, jo no sóc experta, però el que et puc dir és que no la forcis... que ella es senti acompanyada per tu en la sociabilització.

Jo també ho vaig passar malament de petita, la veritat, i sé el que és tenir por a la gent nova i desconeguda i a nous espais i experiències. Potser per això entenc bé els petits quan es troben en aquestes situacions.

El pitjor és la gent, que a vegades intenten forçar-los més del compte quan nosaltres les mares coneixem com són i el que necessiten en aquell moment, oI?

Mira, aquests dies amb els nens que ploraven sobretot els donava la possibilitat de fer el que ells necessitaven: si necessitaven plorar, repectava el seu plor; si necessitaven companyia, els donava la mà; si necessitaven estar sols, els hi donava aquest moment...

No sé si t'he ajudat massa i ni si m'he explicat bé...