La meva filla no em fa cas de res

[heaven25baby]

Ostres nosaltres estem igual amb la Lily!!! Amb la diferència de que ella mai anat a la guarde i és amb mi tot el dia a casa... a més ara amb el seu germanet tenim doble feina... Ens torna bojos!!! Ara mateix està al llit ja que la van operar el mes de febrer i tenim repos fins ben bé el mes de maig... però ja tremolo pensant en aquest estiu...

[nuscka]

[quote="ter10"]Hola noies!!!

M'alegro que us hagi agradat el sistema de gomets. A mi la veritat és que hem funciona molt bé, tot iq eu de vegades també em posem de vermells o enfadats. quote]

Totalment d'acord! el pitjor que li pot passar al meu fill de 4 anys és tenir un gomet amb la cara trista!

[amaiam]

Ahir vaig anar a comprar una cartolina i gomets, però sóc una mica negada pels treballs manuals. Alguna podria posar una foto de com ho fa?

Merci!!
Amaiam

[TETES]

Hola noies!!!
Sembla que desde el dijous que vam tenir el caos, els anims estan mes calmats i s'ha de dir tambe, que jo, intento estar mes calmada i no posar-me nerviosa tant depressa, vull dir que encara que ella estigui plorant i fent una rebequeria intento calmar-la i li pregunto que es el que vol i de moment ens anem entenent força be aixi... cal dir que el finde estem poc per casa, i aquest menys que hem tingut carnestoltes, etc, per tant, el finde tenim menys conflictes per temes de recollir, a veure a partir d'avui tarda com anira...
Ara hem entrat a l'epoca de que ho vol fer tot sola, LA PAULAAAAAAAAA!!! ha estat fer els 2 anys i au ella sola tot! i clar no domina el tema i si la vull ajudar tambe la tenim liada, pero be, es una epoca que ha de passar i fa molta gracia! tot i que quan vas amb pressa no en fa tanta!! jeje
El tema gomets ho tinc pendent de fer, pero com ja us he comentat aquest finde he anat de cul i el que be celebrem el seu aniversari aixi que tambe estarem a tope, pero ho fare. M'agrada l'idea de que pengeu els vostres per agafar idees! merci!!
seguire informant, vosaltres tambe eeh? jeje!

[entrerius]

com ho porteu Tetes?

Nosaltres també hem arribat als dos anys.... i tela el caràcter!!!!

he trobat això i crec que provaré la psicologia inversa a veure si em funciona tant bé com al pare del video



http://wtf.microsiervos.com/mundoreal/p ... a-ftw.html

[Laure]

Molt bo, el vídeo, Entrerius!

[TETES]

Entrerius, es bonissim aquest video!! i com s'acaba conformant el nen, la meva no ho faria pas aixo.. es ferruca com ella sola!!

Doncs semblava que feia uns dies que anavem millor pero ja fa cosa d'un parell de dies aprox que la cosa torna anar a pitjor... cada dia, a l'hora de banyar, ara toca fer una rabieta munumental, pero d'aquelles terribles, encara no ho havia fet tant bestia.... es torna com boja, sembla que te un atac de rabia, en serio, cridant, patalejant, movent-se sense parar i fins i tot treu barromera per la boca de tal cabreo que agafa... i podem estar aixi mes de mitja hora...
tambe ha apres a replicar al seu pare... aixo fa molt de riure, l'altre dia casi que em pixo, jejeje, fins i tot ho vaig gravar amb video una mica... el meu home flipava perque diu que si amb 2 anys ja fa aixo, que ens podem calçar... el papi la castigava sense mirar dibuixos... i ella li contestava que faria lo que li donaria la gana...
Acabo ben esgotada al final del dia, i aixo que nomes estic amb ella a partir de les 3! si hagues d'estar-hi tot el dia em sembla que ja m'hauria tornat boja...

Res a seguir esperar que passi l'etapa i intentar portar-ho el millor possible.... uff!!!! santa pacienciaaaaaaa!!!

[primarenca]

tetes!!!fa segles que no em conectav....com va tot???

[Ayrs]

Hola!!
M'agraden els post on es qüestionen aquestes coses. Poso les coses que m'han funcionat, puc dir que la meva filla no és el que es diu una "nena obedient", de fet a vegades veig gent que li dona certes ordres, o amenaçes en plan "que me enfado" i per dins me'n ric. Però per una altra banda, si li demanes les coses, amb amabilitat, i encara que no sempre, explicant-li per què és necessari que ho faci, ho sol fer sense problemes. I després té les normes que li hem posat, i no es que li donem ordres sino que li recordem. Si vols una cosa s'ha de recollir l'altra, no anem descalços on no hi ha catifa, per la tarda no posem la tele...

Et puc dir que a casa, més que obediència busquem col·laboració. Algunes de les claus son: minimitzar les oportunitats de conflicte i normes enlloc d'ordres.

Així doncs: el que no vulguis que toqui, treu-lo del seu abast. Tots més tranquils, ja veuràs. En la meva opinió, en aquesta edad, com més pugui seguir el seu instint d'investigar, millor. És massa fort, i molt difícil per ells tenir tropecientes coses vetades. Pot estar bé que tingui ALGUNA cosa vetada, per a que vagi tenint present que no pot tocar-ho tot. Però ja està. Necessiten fer coses per desenvolupar-se, investigar, és la seva natura. Si tenim en compte això tot és tolera millor.

Donar temps: a vegades volem que recullin just quan li diem, com si fessim servir un comandament a distància. No sol funcionar per les bones, al menys a mi. Millor avisar amb temps de que quan ja no vulguin jugar, o en uns minutos, hauran de recollir. I quan son petits, hem de recollir amb ells. Son capaços de recollir alguna cosa ells sols, i amb el temps va aumentant la quantitat de la que es poden encarregar. Un truco és, cada X temps, anar al nen i dir-li que en un minut hem de recollir les coses que no està fent servir, deixant allò amb el que sí està jugant.
Amb la Mercè ens funciona foça que quan veiem que agafa alguna cosa "nova", li diem que abans ha de recollir el que està deixant d'utilitzar, o si vol un altre conte ha de guardar l'anterior...

Però aquestes coses d'han de concretar en normes: quina es la norma, quan s'ha de cumplir, es flexible o no ho és gens, en quina situació es podria trencar. I s'ha de tenir clar, no per deixar-li anar la retahíla al nen, sino per no caure nosaltres en incoherencies que després surten cares. El "per a qui" no s'ha de concretar, ja que les normes han de ser per a tots.

Tenir en compte que els nens posen a prova les normes. Repeteixo, les normes. Potser la nostra fermesa. No a nosaltres. Imaginem que comencem en una feina nova amb jefe nuevo. Ens demana un informe setmanal cada dijous. Potser podem tenir la tentació de fer un informe un divendres i veure que passa, i del que passi traurem conclusions al respecte del jefe. Això no vol dir que no el respectem, sino que anem provant quins son els seus limits, quina es la seva flexibilitat. No hi ha res de dolent en ser flexible, però hem de ser conscients de que ho som i amb què ho som. No es tracta de pensar que ens prenen el pèl, sino decidir nosaltres on deixem la corda més fluixa.

És fàcil de dir, no son coses que funcionin d'un dia per l'altre, però com a sistema, amb el temps, això (i moltes coses més, és difícil explicar tot allò que proves i vas anant fer servir) amb la meva filla ens ha anat bé. Esperem que amb el nen també!!