Ho entenen tot, tot i tot?

[rossetona]

Una pregunta que m'he deixat abans a l'anterior entrada. Un nen amb pràcticament dos anys ho entén tot, tot i tot? Jo sé que el meu fill entén un munt de coses, però hi ha vegades que em diu sí i, al cap d'un moment, fa tot el contrari, amb la qual cosa em pregunto si és que ho entén tot. O també em passa això. Si no vol continuar menjar, em diu: No més... I jo li pregunto: Dani, ja no vols més sopa? I en contesta: Sí... quan realment vol dir que no, que ja no en vol més. No sé si és que formulo malament la pregunta, si és que no entén bé o si és que diu sí quan realment vol dir no. Fa molt de temps (des dels 13 mesos) que diu no. És més, fins als 17 mesos no va dir sí.

Patim molt les mares... bé, sobretot les patidores...

[Castanyeta]

Dona, entenen tot el que poden entendre, i de vegades una cosa és que ho entenguin lingüísticament i l'altra que entenguin/dedueixin com funciona el món i actuin de forma coherent amb el que nosaltres esperaríem.

Sobre això de la sopa, crec que la seva resposta és 'sí (que no vull més sopa)'. Prova a preguntar-li-ho en positiu: 'vols més sopa?', i així no hi haurà dubtes sobre el significat del sí.

[charito]

de vegades una cosa és que ho entenguin lingüísticament i l'altra que entenguin/dedueixin com funciona el món i actuin de forma coherent amb el que nosaltres esperaríem.

Totalment d'acord!!!

Jo m'he adonat tambe que les frases en negatiu no les enten, o sigui el seu pare li diu, oi que no ho faras mes? I ell diu SI! Amb el qual el seu pare s'emprenyava pero es que ell vol dir que si que no ho fara mes.

No es tan facil pobrets entendre segons quins girs de l'idioma i es mes facil com diu la Castanyeta si directament li preguntes en positiu si vol mes sopa.

[Nenufar]

Jo soc partidaria que de ben petits, encara que no parlin les coses se'ls hi han d'explicar. De manera simple, i ells per la manera que els hi expliques (content, trist, ....) interpreten si allò es bo o dolent.
Crec que està bé parlar-los en positiu pq així seran nens més optimistes (els de l'ampolla mig plena no pas mig buida).

Jo crec que ho entenen tot el que està al seu abast... coses abstractes no.
Anèctota: El meu fill fa un temps li van regalar un llibre on hi havia un conill que picava l'ullet, i jo li deia, veus com pica l'ullet, que ho saps fer? i amb el dit es picava l'ull. El nen entenia la paraula picar i ull, però no sabia que era una expressió feta i que no calia picar-se l'ull amb el dit..

[entrerius]

estic d'acord amb la Castanyeta frases en positiu.

El que no entenen tampoc és el concepte de temps. Per ell tots és present, passat i futur son termes que no entenen massa bé i a més amés de vegades els crea incertesa quan en parlem (al menys al meu fill).
El meu té 3 anys i encara no entén massa bé que significa: “al migdia et vindrà a buscar la tieta” (per exemple)... és perd... migdia? que és migdia? l'has d'explicar que primer va al cole i quan surt "per anar a dinar" (li costa també diferenciar el sortir del migdia del sortir de la tarda) el recollirà la tieta...

Tampoc entenen el llenguatge irònic que de vegades fem servir els adults.

[Alesta]

Castanyeta, entrerius, estic amb vosaltres: frases en positiu i explicar-ho tot tot i tot al seu nivell.

Per això de les referències de temps a mi em va bé explicar-li amb coses que ella coneix, com l'hora de dinar, o anar al parc,... i aleshores tot passa "quan anem al parc" o "quan marxem del parc" o "abans de dinar" o... de fet l'abans i el després procuro no utilitzar-los molt, sinó millor el "quan anem" o "quan marxem" o "quan sortim" que són accions concretes que ella té assimilades.

Ella també ho té això de dir "si" o "no" segons li pica... de vegades li pregunto "que vols que m'enfadi?" i em diu "si" però amb cara tristona... així que jo penso que sovint contesten segons el que creuen que nosaltres volem sentir i, de vegades, s'equivoquen...

O sigui que sí que entenen les coses, però potser som nosaltres els que no ens sabem explicar "correctament"... M'explico???jejeje

[papalloneta]

Aixó de les frases en positiu / negatiu també m'ho va comentar l'altre dia l'educadora de la llar...
Li estava explicant que haviem "castigat" al nostre petit i quan li preguntavem si ho tornaria a fer, ell, molt compungit, ens deia "si"... I clar, el seu pare cada vegada estava mes atabalat..
Per l'actitud d'en marc en aquell moment, estava clar que volia dir que no ho tornaria a fer, però no sabia expresar-ho be.
L'educadora ens va dir que encara era massa petit per entendre frases en negatiu, que les preguntes les hem de fer mes senzilles i en positiu...

Ara, també crec que de vegades no m'entén de forma totalment intencionada, com quan li dic que ha de recollir......