Nens "tranquils"

[Nur79]

Hola noi@s

Us vull fer una pregunta. La meva filla no para quieta en tot el dia, i te poc "aguante" a l'hora de fer coses que exigeixen estar paradeta, com pintar, plastelina.... Te 2 anys i 4 mesos. Els vostres fills son iguals?

Es que m'han dit que tinc que ensenyar-li a que estigui tranquileta, que tingui paciencia i que s'entrentingui més estona amb tot el que fa per poder "relaxar-se". Vosaltres com ho veieu? Quina és la vostra experiència?

Gràcies

[charito]

El meu des que va neixer es un belluguet.... impossible tenirlo a braços relaxat o al canviador fent-li un massatge, quan veu els dibuixos no para de saltar al sofa.. les manualitats no son lo seu, no li agrada gaire pintar etc. S'aburreix de seguida. A mi tambe m'amoina pero de totes maneres crec que son maneres de ser i veig dificil poder-ho canviar, no se com es pot "ensenyar" a estar tranquils francament...

[afrodita11]

Si trobes la forma "de fer que estigui quiet", ja ens ho diras... Com diu na Charito, jo no crec que això és pugui aprendre, o almenys en fills com el meu, que és un nervi. Des de petit ho ha estat.
El meu fill té dos anys i mig i no sap estar quiet. Tampoc sap entretenir-se sol ni estar en la mateixa activitat més de cinc minuts. Tenim temporades més tranquil·les i altres més mogudes. Ara per exemple estam en una fase de molta excitació, que es junta amb la fase de rebequeries i rebel·lió, i és un bomba. Jo estic per anar a la pediatra i que em derivi al neuropediatra o psicòleg o algo, per gestionar-ho, perquè no ens en sortim.
Així que, com veus no ets l'única...i el nostre cas, és pitjor.
Ànims!

[jambina]

Crec que tot això que dieu és lo normal per l'edat. Els nens fins a 6 anys són majoritàriament moguts. I el seu aprenentatge es basa en el moviment. Necessiten moure's. No sóc del parer que se'ls hagi d'acostumar a estar quiets. Un nen s'estarà quiet , concentrat en alguna cosa, quan aquesta cosa sigui interessant per ELL. I potser s'està molta estona mirant com un tractor sega l'herba d'un camp i no hi ha manera de convèncer-lo per anar cap a casa...
El meu fill de 3 anys ara comença a jugar sense la necessitat de la presència constant de l'adult. I el cap de setmana després d'esmorzar no ha passat mitja hora que ja hem de marxar de casa i anar en bici, o al parc, o a fer una volta perquè tancats a casa es posa "nerviós". Però crec que és normal, una casa, un pis no és l'espai per estar hores amb nens, els humans som animals d'exterior!!!!
El què passa és que a mi m'aniria més bé que s'estigués jugant a casa (sense molestar) i que jo pogués fer les meves feines que en tinc moltes, però bé, ja he assumit que no. Que el cap de setmana és per passar amb els meus fills... I quan sigui més grans ja en parlarem...
DE moment, ja veieu, mirant l'ordinador a les 12 de la nit...

[Mara17]

Es que m'han dit que tinc que ensenyar-li a que estigui tranquileta, que tingui paciencia i que s'entrentingui més estona amb tot el que fa per poder "relaxar-se".

Jo això no ho veig gens clar. Tu la veus bé? Contenta? Si em dius "és que la veig estressada tot el dia", potser sí que pots ajudar-la a baixar les revolucions, però, no sé, cadascú és com és... Sembla que els nens no puguin tenir personalitat, tots han de fer el mateix i de la mateixa manera.

[Martina32]

Els nens a aquesta edat són moguts, estan provant i aprenent del seu cos en moviment. Hi ha nens mes culs inquiets que d'altres, uns es concentren molt quan fan plastilina, pintura o experimentació i d'altres menys. També és veritat que internament començen a autoregular-se una mica. Tu com la veus? Per què una cosa és el moviment natural, on l'infant gaudeix i se'l veu content i l'altre el moviment totalment explosiu, sense cap contenció interna, on el nen@ no troba els límits del seu cos. No se si explico be la diferència, un és natural, inherent a la condició de nen i l'altre és l'expressió d'un malestar.

[Inda]

Jo també crec que aquest estat inquiet és la seva naturalesa. Han de descobrir, veure, experimentar amb tot el seu cos.
I pot semblar que no paren quiets, però quan alguna cosa els hi interessa o els hi agrada ja hibparen atenció. I a mida que crèixen poden estar més estona amb una cosa en concret.
Com bé et diuen, podries observar si ho fa contenta, amb afany d'explorar o si ho fa per malestar, que no està còmode amb res i per això està tant inquieta.
Si és pel primer motiu...és totalment normal!!!
Jo pateixo quan el meu petit hagi d'anar a l'escola...mare meva...per això a veure si podem trobar una que respecti aquest ritme inquiet dels petits i no els obliguin a estar asseguts molta estonaam alguna cosa que no els interessa per res!! Per molt que puguin apendre...ja tindran temps!! Ara han d'apendre experimentant, jugant...i això implica no parar molta estona quiets

[carbasseta]

Et dic el mateix q les altres mamis, tu la veus be? No totes les persones som iguals ni tenim les mateixes necessitats de moviment! A part quecom t'han dit, aquestes edats necessitem experimentar i lacapacitat de concentracio no es gaire elevada.

[Nur79]

Hola mamis

Gracies per les respostes.

El tema és que jo la veig bé. Hi ha estones que s'entreten amb altres coses, i hi han vegades que va d'una cosa a un altra. també perquè jo sóc una persona d'anar molt al acrrer i des de que va nèixer que no parem molt per casa....

Suposo que ma mare m'ho diu perquè com mon germà és hiperactiu, doncs per reconduïr la situació, pero jo no la beig exageradament histerica i amunt cap avall... diguem que es més "exploradora" que "artística" i no aguanta molta estona pintant....pero si li agrada llegir llibres, i si li llegixo jo, es queda sentada tota la estona sense problemes.

ja abeu com va...tu et penses que la nena es normal, pero et fan un comentari, i ja l'has de compartir per treure't el neguit.

Sou el millor terapeuta que hi ha! Gracies!!!!