Rabietes als 13 mesos..?

Rabietes, gelos, egoisme..

Avatar de l’usuari
petitajo
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 333
Membre des de: dj. set. 05, 2013 5:00 pm

Re: Rabietes als 13 mesos..?

EntradaAutor: petitajo » dc. abr. 27, 2016 2:38 pm

A mi el q em funcionava era distreure.la amb un altre cosa, i intentar explicar.li tot. Ara amb 22 mesos intento establir una petita conversa i q m.expliqui q vol.
Sobretot paciencia i intentar mantenir una comunicacio
Imatge
Imatge
0blanca0
:: rateta
:: rateta
Entrades: 199
Membre des de: dv. jul. 25, 2014 10:57 pm

Re: Rabietes als 13 mesos..?

EntradaAutor: 0blanca0 » dc. maig 11, 2016 9:44 am

Gràcies noies!
Imatge

Imatge
lavidaesbonica
:: granota
:: granota
Entrades: 233
Membre des de: dg. oct. 12, 2014 7:21 pm

Re: Rabietes als 13 mesos..?

EntradaAutor: lavidaesbonica » dc. maig 11, 2016 1:27 pm

Hola!! la nostra ara té 23 mesos, i a mi el que em funciona quan es porta malament (pegar-nos perquè no ha aconseguit el que volia, etc) és, primer de tot dir-li que estic enfadada i trista per tal cosa, i després la deixo fora d'on estem nosaltres, per exemple, si estem al menjador, doncs la porto fora al passadís i tanco la porta, però res, 5/10 SEGONS!!! els justos perquè noti que la mama o papa estan enfadats, és a dir, la retiro de la zona de "conflicte". El distanciament amb els pares és el que més els afecta, sempre i quan no s'utilitzi en excés, ja que aleshores el nen patiria. Quan obrim la porta de seguida l'agafo i li dic "No tornis a pegar a la mama, perquè sinó la mama està trista/enfadada", i ho entén de seguida! se li passa al moment. Els nens comprenen les coses amb els fets més que amb les paraules. Perquè si es porten malament però ens passem l'estona renyant-los el que estem fent precisament és prestar-lis atenció, una atenció que en aquell moment no es mereixen, i per això sovint segueixen i segueixen. Comunicar el teu disgust i seguidament un distanciament, paraules + fets.
jaruma
:: pantera
:: pantera
Entrades: 878
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: Rabietes als 13 mesos..?

EntradaAutor: jaruma » dj. juny 02, 2016 12:45 am

Doncs ara pujo jo el post... El meu fill té quasi dos anys i des de fa unes setmanes es porta mooolt malament, i té rabietes. I no sé si ho faig bé. Perquè per mi és evident que vol portar-se malament i fer-me enfadar, i quant més m'enfado pitjor es porta.

Per exemple, la setmana passada va agafar un got de suc i el va avocar al sofà. El vaig renyar, li vaig prendre una estona el que estava fent, etc. Doncs al cap d'una estona va fer el mateix amb un got d'aigua. I a taula igual, es tirava l'aigua per sobre (a taula es porta molt malament i menja poquíssim des de fa un temps).

Fins que un dia, després que buidés un got al sofà per enèssima vegada, vaig respirar fons i no li vaig dir absolutament res. Simplement ho vaig recollir. Al migdia a taula igual, no li vaig dir res. I ho va deixar de fer!

Però clar, no es pot ignorar el mal comportament, no? I si li explico no escolta, i si el renyo se'n riu o agafa rabieta però ho torna a fer!

I bé, amb el pare és la bomba. Perquè no té tanta paciència, i de seguida s'enfada o el vol fer fer alguna cosa, en plan "o reculls això o et quedes sense plastilina". I el nen "no!" i el pare "recull", i així fins que el nen es posa a plorar desesperat. I jo per contra tendeixo a distreure'l, a cedir, a fer broma... i amb mi es porta millor, però no sé si l'estic convertint en un malcriat!

Buf, cap consell de mare veterana?
lavidaesbonica
:: granota
:: granota
Entrades: 233
Membre des de: dg. oct. 12, 2014 7:21 pm

Re: Rabietes als 13 mesos..?

EntradaAutor: lavidaesbonica » dv. juny 03, 2016 10:03 pm

Jaruma, i has provat que no tingui els gots al seu abast...? Jo a l'hora dels apats el got el tinc jo, ella no hi arriba, i si té set doncs ho demana i ja està. Ja li dic que a la seva trona no el pot tenir precisament perquè a vegades també el llençava o, simplement, li queia. De totes maneres, ara estan en edat de provar i buscar els nostres limits! Com que veuen una reacció, sigui la que sigui, per ells ja és suficient i els "anima" a seguir fent la mateixa conducta que to i ser negativa veuen que té èxit! Perquè els papes sempre li presten atenció... Jo el que faig davant una mala conducta és dir-li que no està bé, com m'ha fet sentir (enfadada, trista,...) i que si ho torna a fer la deixi fora del menjador/habitació,... on estiguem en aquell moment. Sempre ho torna a fer, i aleshores la distancio de mi/nosaltres. Ens funciona molt. En canvi, si ens hi enganxem i li repetim o cridem una i altra vegada, no aconseguim res, només cansar-nos i enfadar-nos més i més...!
Avatar de l’usuari
Essuca
:: tigre
:: tigre
Entrades: 712
Membre des de: dv. març 08, 2013 12:47 pm

Re: Rabietes als 13 mesos..?

EntradaAutor: Essuca » ds. juny 04, 2016 8:12 am

Hola Jaruma!

Tot i que és petit, i ens sembla que no entenen moltes coses si que ho fan. Jo amb el meu que els 14-15 mesos va tenir una fase molt rebel vi em va funcionar aixó - fent-ho molt conscient, el principi seemblava forçat i havia de pensar les 4 frases, després ja et surt natural -:

1) Anticipar-se: com t'ha dit lavidaesbonica, si es pot evitar un moment de conflicte, a vegades només evitant alguna sitaució ja baixés molt el nivell de rabietes.
2) Triar les "batalles": és a dir, si estás en una etapa on TOT és una rabieta, escollir aquelles conductes que realment no siguin tolerables i actuar en elles, peró altres conductes que no et semblin tan greus, de moment deixar-les passar, perquè no sigui tot el dia de discussió en discussió.
3) En el moment que es produeix una rabieta: primer de tot és mantenir la calma, tu ets l'adult (és fàcil de dir, més difícil d'aplicar :-o00m ) i llavors jo el "renyava" per dir-ho d'una manera, sense cridar, mirant-los els ulls, a la seva alçada i amb la cara seria: i el discurs es composava de 4 frases:
- EXPLICAR el comportament que no ens agrada (sembla obvi, però amb nens tant petits, a vegades ni saben perquè els renyem), les frases han de ser curtes i amb el comportament CONCRET: per exemple "has tirat l'aigua el sofà".
- RAONAR perquè no ens agrada, cal que el nen entengui que no ho pot fer no perquè si, no perque tinguis ganes de "fastidiar-lo, sinó per una raó. La raó ha de ser entenedora per ell, molt real i pràctica: per exemple "el sofà es fa malbè i després no hi podrem seure",
- dir-li la CONSEQÜÈNCIA que hi haurà si es repeteix: és a dir que passarà si ho torna a repetir, aquí hi ha el meollo de la qüestió, desprès t'explico com aplicar-les: per exemple: "si tornés a tirar aigua el sofà, hauré de netejar-lo i tota l'estona que estigui fent-ho no podré jugar amb tu", " si tornés a tirar aigua al terra, ho haurás de netejar"...
- Acabar en COMPORTAMENT POSITIU, els nens a aquestes edats no retenen molt de discurs, sovint quan els renyem ens quedem amb lo negatiu, i és molt important que se'ls digui quin és el comportament que s'espera d'ell com a última frase, així és el que se'ls hi quedava a la ment, ja que si només diem "no puguis a l'armari" ells tenen el cap les paraules importants de la frase "pujar armari" i ho tornaran a fer, per contrarestar s'acaba amb el que volem que faci: per exemple " beu l'aigua i després deixa el got a la cuina" "si vols tirar aigua ho pots fer a la banyera". Se'ls hi ha de donar l'alternativa al comportament, més grans ja ho sabran, així petits necessiten que siguem més explícits.

Aquestes frases amb calma, curtes i entenedores pel nen.

En relació a les consequències, aquestes han de ser naturals, és a dir, el possible "castig" ha de ser en relació directa al comportament. Si tira un got d'aigua o bé neteja ell, o bé no pot jugar mentre tu neteges l'escampadissa, o bé si es durant un àpat no pot tenir més el got durant aquell apat (no per sempre!)... el que no seria natural és posar-lo en un racó sense saber quan de temps o el perque del temps, o no tenir got en una setmana, o no mirar dibuixos després, això no té sentit per ell.
Alhora quan específiquis una conseqüència, si la dius l'has de portar fins el final, per aixó l'important de triar les batalles. Si un dia dius "no tindras més el got durant el dinar" ell plora i plora i el final li doncs, la proxima vegada no servirà que l'adverteixis de la conseqüència, no et creurà.

Important: si un altre dia hi ha un got i no el tirà, REFORÇ POSITIU, felicita'l, que sàpiga que no només hi som a les males, també ens fixem amb allò bo.

I unaaltre cosa, les raons han de ser objectives, el xantatge emocional "em poso trista" evitar-ho el màxim. Sino un dia ell et pot dir "si recollo em poso trist" i per ell serà tanta raó com la teva de "si tirés el got em poso trista"
Imatge
Imatge
lavidaesbonica
:: granota
:: granota
Entrades: 233
Membre des de: dg. oct. 12, 2014 7:21 pm

Re: Rabietes als 13 mesos..?

EntradaAutor: lavidaesbonica » ds. juny 04, 2016 2:47 pm

Estic molt d'acord amb l'aportació de l'Essuca, tot i que penso que amb dos anys recent complerts hi ha reflexions que encara no les entenen, com per exemple que si netejes no tindràs temps de jugar, o que el sofà es pot fer malbé... Si amb prou feines parlen! Jo també li trec les coses quan no en fa un bon ús, l'aviso una vegada i a la segona ja li trec. Quan fa una super rabieta i llença coses és quan la retiro del lloc uns segons. Jo sí que penso que és important parlar de com et fa sentir el seu comportament, tant positiu com negatiu, no és xantatge dir que la mama es posa trista/enfadada quan tira el got per damunt el sofà...
Avatar de l’usuari
Aquitania
:: conillet
:: conillet
Entrades: 392
Membre des de: dc. gen. 18, 2012 11:12 am

Re: Rabietes als 13 mesos..?

EntradaAutor: Aquitania » ds. juny 04, 2016 10:01 pm

Jo estic d'acord amb l'essuca. Dintre del que puc, ho intento fer (Parlar a la seva alçada, seriosa i fer consequencies).
No faig xantatge... No hi estic d'acord, s'ha de fer per la rao q ell pugui entendre (mulla el sofa i nos podem seure porque ens mullem...)... Dir q la mama esta trista o enfadada... Ha de fer les coses segons la meva persona? Doncs no....
Es una epoca durilla i estressant pero dia a dia vas fent... I aprenen molt i al temps els hi veus els canvis maduratius.... (El meu fill de 3 anys quan veu aigua a terra agafa el motxo per exemple sense dir jo res....)
Potser es un aprenentatge mes lent pero crec q el comportament s'ha de raonar, no automatitzar i fer pels altres... Bueno, es lameva opinio jejeje. Cada mare ho fem com podem, q els dos anys es tela tela
Imatge

Imatge
lavidaesbonica
:: granota
:: granota
Entrades: 233
Membre des de: dg. oct. 12, 2014 7:21 pm

Re: Rabietes als 13 mesos..?

EntradaAutor: lavidaesbonica » dg. juny 05, 2016 3:19 pm

Però perquè us penseu que fan aquestes conductes als dos anys...?! Precisament per veure la nostea reacció! i és bo parlar d'emocions, perquè ja els serveix d'aprenentatge per a ells. Evidentment que a banda de dir com t'ha fet sentir, també se li diu el per què no ho ha de fer (perquè es trenca,es mulla,etc)
jaruma
:: pantera
:: pantera
Entrades: 878
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: Rabietes als 13 mesos..?

EntradaAutor: jaruma » dg. juny 05, 2016 9:01 pm

Jo el que dic normalment és "això que has fet no m'ha agradat", i si realment estic enfadada li ho dic: "ara estic enfadada, i com que tu no m'has fet cas, jo tampoc te'n faré", si per exemple, com avui, no vol posar-se la gorra al migdia a ple sol, i me la llença a terra repetides vegades, i després es posa a intentar jugar amb mi com si res.

Que estic trista per alguna cosa que ha fet no li he dit mai, i de fet quan sento que algú li diu no m'agrada. No vull que mai relacioni la meva tristesa amb alguna cosa que hagi fet ell. Potser per experiències personals meves, i sentiments de culpabilitat. Fer enfadar a algú no fa mal, però posar-lo trist sí.

El que li dic molt és el contrari. Quan fa alguna cosa bé li dic que m'agrada que ho faci així, i que estic contenta.
Avatar de l’usuari
Essuca
:: tigre
:: tigre
Entrades: 712
Membre des de: dv. març 08, 2013 12:47 pm

Re: Rabietes als 13 mesos..?

EntradaAutor: Essuca » dl. juny 06, 2016 7:59 am

Jaruma només et diria un parell de cosetes: Quan lo de la gorra diga-li pq. Se la de posar (et farà nal al cap) i acaba en positiu, rollo "quan t'hagis posat la gorra jugarem junts". Són petits i a vegades cal que els hi diguem explicitament quin volem que sigui el seu comportament.

Jo estic amb tu, tb. li he dit algun cop (intentant eviatr-ho al maxim, pero ho he fet) dir-li que estava enfadada. Pero trista mai. Són sentiments molt difetents.

Respecte a si són molt petits per entendre les raons, sí ho són, és veritat, peró és positiu dir-ho, que sapiguen - encara que no ho entenguin del tot - que hi ha una raó a aquella norma. I a més, els ajudem a compendre el món. El meu ara té 3 anys i fa uns raonaments que flipes i segur que el principi es perdia però ara és alucinant com raona i com parlem quan tenim punts de vista diferents :content:
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Essuca
:: tigre
:: tigre
Entrades: 712
Membre des de: dv. març 08, 2013 12:47 pm

Re: Rabietes als 13 mesos..?

EntradaAutor: Essuca » dl. juny 06, 2016 8:35 am

lavidaesbonica ha escrit:Però perquè us penseu que fan aquestes conductes als dos anys...?! Precisament per veure la nostea reacció! i és bo parlar d'emocions, perquè ja els serveix d'aprenentatge per a ells. Evidentment que a banda de dir com t'ha fet sentir, també se li diu el per què no ho ha de fer (perquè es trenca,es mulla,etc)



No sempre fan les coses per veure la nostra reacció. Sovint fan les coses perquè volen experimentar, perquè estan jugant i proven a fer coses - al marge de nosaltres - fan coses perquè son impulsius, perquè tenen curiositat ... O no t'ha passat mai que esteu jugant els dos i de cop fa algu que en principi no t'agrada, i ve que hi tenies ja l'atenció posada en el peque. Per tant, ull! amb això de que ens criden l'atenció, a vegades sí, a vegades no.

Sí és un dels casos en què si que ens vol "cridar l'antenció", que implica que no li estaves donant fins el moment, llavors l'actuació ha de ser diferent, el que li has de dir és (per exemple) "si vols que jugui amb tu diga-m'ho, en comptes de tirar el got" "si vols que t'escolti parla'm en comptes de mossegar-me"... és a dir, explícitar que ha de fer per tenir la nostra atenció, torno a eliminar de l'equació l'estic trista, perquè més ho està el peque si no li estem fen cas, per tant, l'argument s'anul·la, hi a sobre esteu les dos tristes.

I si és boníssim parlar d'emocions, peró abans dels 2 anys, i durant els 2-3 ho desenvolupen (per aixó aquesta fase rebel) aprenen que són els sentiments, però els seus, és a dir, es parlar del sentiments focalintzant-los en els seus, aixís aben que volen dir exactament, "sé que marxar del parc et fa enfadar "o que estrenqui la joguina et posa trist", "és el vespre i estàs cansat"... i així ho entendran. Fins els 2-3 no comencen a entendre els matixos dels sentiments i dir-los que una cosa et posa trista a tu, quan ells no saben el sentiment els deixa confosos. I és cap els 3-4 anys que començaran a entendre que ells poden tenir uns sentiments i l'altre persona uns altres i no sempre coincideixen. Per això els costa compartir, perquè no entenen que l'altre també el fastigueja no tenir el que vol. Així doncs, que una cosa et fa posar trista a tu és confós, ja que no entenen exactament que vol dir trista i menys que tu ho estiguis quan ell no ho està.

Per altra banda, hem de tenir clar quins són els sentiments, a mi que tiri un got d'aigua el sofà si de cas m'enfada, però tritsa no m'hi posa. Sinó estem transmeten missatges erronis sobre els sentiments. Llavors el que potser et posa trista és que no et faci cas o que no faci el que tu vols, i li dius que com que et posa trista que no ho faci - idnependenement del comportament, com que et posa trista no llençi el got, com que et posa trista no mossegui,... - li dius que la tristesa és una raó tan poderosa, que el dia que et digui que no vol marxar del parc perquè el posa trist li hauràs de fer cas, ja que produir tristesa a un altre és raó suficient per obligar a l'altre a fer el que un vol. Cap problema, però llavors ja em diràs com li explicaràs que la teva tristesa si que serveix perquè ell deixi de fer una cosa, però la seva tristesa no serveix peruqè tu deixis de fer una cosa.

Els hi podem explicar com ens sentim, però és millor deixar-ho en moments que no són de rabietes. Jo estic trista quan es trenca alguna cosa -no que la trenqui ell), o m'enfado quan algú es salta un vermell.... els sentiments són molt complicats, millor explicar-ho en moments on els dos esteu de bones. I sigui un altre l'agent del malestar. Per contra els positius sempre, em fa content que em diguis aixó, o estic alegre wquan jugem junts, per exemple.
Imatge
Imatge
jaruma
:: pantera
:: pantera
Entrades: 878
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: Rabietes als 13 mesos..?

EntradaAutor: jaruma » dl. juny 06, 2016 12:14 pm

Essuca ha escrit:Jaruma només et diria un parell de cosetes: Quan lo de la gorra diga-li pq. Se la de posar (et farà nal al cap) i acaba en positiu, rollo "quan t'hagis posat la gorra jugarem junts". Són petits i a vegades cal que els hi diguem explicitament quin volem que sigui el seu comportament.

Jo estic amb tu, tb. li he dit algun cop (intentant eviatr-ho al maxim, pero ho he fet) dir-li que estava enfadada. Pero trista mai. Són sentiments molt difetents.


No, si abans d'enfadar-me li havia explicat ben bé el tema de la gorra. Que ja fa molta calor, que al sol s'ha de portar la gorra, que si no agafa mal de cap ... però quan ja me l'havia llençat a terra vàries vegades, em vaig enfadar i li ho vaig dir. Sempre li intento explicar tot, i encara que no sempre ho entengui, sí que entèn que hi ha un motiu, que no és "perquè sí". I sol reaccionar millor. Al pare de vegades se li oblida donar-li un motiu, i li fa molt menys cas.

I això de que estic enfadada li ho dic quan de veritat ho estic i no puc més. Ahir això de la gorra no era per tant, però jo estava cansadíssima i realment em vaig enfadar. Així que, abans que respondre-li malament, li dic que m'he enfadat i que per això no li faig cas.
Avatar de l’usuari
Essuca
:: tigre
:: tigre
Entrades: 712
Membre des de: dv. març 08, 2013 12:47 pm

Re: Rabietes als 13 mesos..?

EntradaAutor: Essuca » dt. juny 07, 2016 12:29 am

[QUOTE=JARUMa]
I això de que estic enfadada li ho dic quan de veritat ho estic i no puc més. Ahir això de la gorra no era per tant, però jo estava cansadíssima i realment em vaig enfadar. Així que, abans que respondre-li malament, li dic que m'he enfadat i que per això no li faig cas.[/quote]

Com t'entenc, l'altre dia tb. li vaig dir que estava enfadada. Sortia de la banyera i no hi havia maner de que es poses el pijama. I ja li podia dir missa. I clar el vespre.una no te tanta paciencia amb el cansament de tot wl dia... i a mes estava enfadada.
Imatge
Imatge

Torna a “El desenvolupament emocional”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: