Llibre "Ni rabietas ni conflictos" R. Jové

Rabietes, gelos, egoisme..

formiguetes
:: papallona
:: papallona
Entrades: 113
Membre des de: dj. set. 17, 2015 9:25 pm

Llibre "Ni rabietas ni conflictos" R. Jové

EntradaAutor: formiguetes » dl. set. 28, 2015 1:10 pm

Hola!

Volia obrir aquest post per les qui us heu llegit aquest llibre poder compartir opinions, què us ha semblat, etc.. A mi personalment m'ha agradat molt i m'ha ajudat a veure els conflictes amb la meva filla (15 mesos) des d'un altre punt de vista.. Educar no de manera tant dictatorial sinó fent-los partíceps d'algunes decisions, mostrant-nos més flexibles, i sobretot respectuosos envers als fills..

No obstant, ara que ha començat amb les rabietes.. (coincideix des de que ha començat ara fa 3 setmanes l'escola bressol), segueixo tenint dubtes de com actuar. Per exemple, ahir per primera vegada quan no va sortir-se amb la seva (no volia marxar del parc) va reaccionar mossegant-me el braç quan l'estava agafant a coll.. També ens ha estirat els cabells i esgarrapat! però això des d'aquest cap de setmana eh!! ?-) . El meu marit i jo no sabem si riure o plorar, perquè realment ens ha sobtat molt aquest canvi.. és una altre nena! Imaginem que això de mossegar i esgarrapar ho deu haver vist a l'escola.. però ens ha vingut molt de nou, clar. Ella és una nena amb caràcter, en el sentit que sap el que vol i el que no, però fins ara mai havia reaccionat així. De fet, és molt carinyosa i fins fa un mes era ella qui rebia per part dels altres nens del parc o amics, .. Jo aquets dies, quan reacciona així, li dic "No! això no es fa" i li dic "M'has fet mal.. m'has de fer guaaapa" , i aleshores fa careta de pena i m'acaricia (que per ella és fer "guapa").
Com reaccioneu vosaltres?? Ara és quan realment comença el veritable repte de ser "pares"!! educar sense crits, sense pegar (evidentment), sent flexibles...però sense perdre l'autoritat! Com es fa?? :-:) Què en penseu??

: lasito :
Avatar de l’usuari
petitacuca
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 574
Membre des de: dv. nov. 08, 2013 8:29 am

Re: Llibre "Ni rabietas ni conflictos" R. Jové

EntradaAutor: petitacuca » dl. set. 28, 2015 3:29 pm

Bones,

Jo encara no sóc experimentada, la meva filla té 9 mesos tot just, però si que m'agrada llegir llibres i aprenc molt d'una amiga mare de dos fills i que està estudiant x magisteri infantil (o sigui tb treballa la psicologia) i em passa molt articles. Ells als seus fills els hi parla molt pregunta-els-hi com se senten parlant molt de les emociona, x exemple, quan et va mossegar primer els hi diria "per què has mossegat a la mare? Estàs trist? Estàs enfadat? Per què?" Raona-els-hi (amb calma, tot i q no sempre és fàcil) pq heu de marxar del parc, explicar-ho amb calma, si plora, intentar primer que es relaxi, que controli quan es posa nerviosa, respirant profundament i dialogant molt, parlar molt de les emocions.

Segur que hi ha mares aquí que et poden orientar millor que jo, però a mi aquesta amiga m'ha donat moltes lliçons pel dia que m'hi trobi (tot i q fare el q podré llavors).

Et recomano la pel.lícula "del revés" aquesta de dibuixos animats.
Albercoca
:: granota
:: granota
Entrades: 229
Membre des de: dl. març 19, 2012 3:13 pm

Re: Llibre "Ni rabietas ni conflictos" R. Jové

EntradaAutor: Albercoca » ds. oct. 03, 2015 7:56 am

Jo em vaig llegir el llibre quan el meu fill era encara molt petit, i és el què he intentat fer durant tots aquests anys.
Penso que respectar el meu fill com a persona que pensa i sent és el que fa que ell em respecti a mi. Jo no tinc caràcter autoritari ni sé estar enfadada... Per aquest motiu el llibre em va anar molt bé llegir-lo, i és la millor actitud per a nosaltres.
Ara que té 4 anys, quan tenim un conflicte, ho parlem i tot és qüestió de negociacions... a ell li agrada parlar-ho i els dos arribem a un acord.
Quan està molt enfadat i veig que la cosa no millora li dic: "Anem a parlar-ho" i ens sentem al sofà i ho parlem... jejeje. De vegades un dels dos ha de cedir i acceptar el que pensa l'altre. A nosaltres ens va molt bé fer-ho així. Cada nen i adult és un cas...

Haig de dir, que els "terribles 2 anys" del meu fill, realment van ser difícils! Vam passar època de moltes rabietes, crec que sobretot perquè encara no parlava i no sabia expresar-se... per mi era dur, i també vaig plorar molt. A vegades, l'única cosa que pots fer és acompanyar-lo en la seva rabieta, deixar temps perquè tregui el què sent, escoltar-lo, ser empàtica amb ell... Algunes vegades t'has de mantenir ferma, però també altres vegades vaig mostrar-li com em sentia jo, si em sentia trista, quan ell estava en plena rabieta, i això ens feia sentir-nos iguals per moments. No trobo que ens anés malament.
Ara tenim una època més calmada, parlem molt del què pensem i el què sentim. No és gens fàcil, però anem aprenent junts.

Per mi, aquest llibre de la Rosa Jové és un imprescindible per a la criança.
Que vagi bé!
Albercoca
:: granota
:: granota
Entrades: 229
Membre des de: dl. març 19, 2012 3:13 pm

Re: Llibre "Ni rabietas ni conflictos" R. Jové

EntradaAutor: Albercoca » ds. oct. 03, 2015 7:58 am

petitacuca ha escrit:Bones,

Jo encara no sóc experimentada, la meva filla té 9 mesos tot just, però si que m'agrada llegir llibres i aprenc molt d'una amiga mare de dos fills i que està estudiant x magisteri infantil (o sigui tb treballa la psicologia) i em passa molt articles. Ells als seus fills els hi parla molt pregunta-els-hi com se senten parlant molt de les emociona, x exemple, quan et va mossegar primer els hi diria "per què has mossegat a la mare? Estàs trist? Estàs enfadat? Per què?" Raona-els-hi (amb calma, tot i q no sempre és fàcil) pq heu de marxar del parc, explicar-ho amb calma, si plora, intentar primer que es relaxi, que controli quan es posa nerviosa, respirant profundament i dialogant molt, parlar molt de les emocions.

Segur que hi ha mares aquí que et poden orientar millor que jo, però a mi aquesta amiga m'ha donat moltes lliçons pel dia que m'hi trobi (tot i q fare el q podré llavors).

Et recomano la pel.lícula "del revés" aquesta de dibuixos animats.


Estic d'acord. Encara que siguin petits, raoneu tot el què feu i per què ho heu de fer. FUNCIONA!
Ninus
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 55
Membre des de: dj. set. 17, 2015 6:12 pm

Re: Llibre "Ni rabietas ni conflictos" R. Jové

EntradaAutor: Ninus » ds. oct. 03, 2015 7:59 pm

Bones! Jo no m'he llegit el llibre però sempre intento no cridar i parlar sobre les emocions i el per què s4
'enfada amb la meva filla de 3 anys. Però ara quan s'enfada sempre diu "osti" i no ho puc sofrir... Al principi m'enfadava i no servia de res... Ara la ignoro i tampoc. Li explico que no es diu i encara ho fa més... Ja no se que fer!!! Té molt caràcter...
També em pega o pega a sun germà que té 10 mesos...
formiguetes
:: papallona
:: papallona
Entrades: 113
Membre des de: dj. set. 17, 2015 9:25 pm

Re: Llibre "Ni rabietas ni conflictos" R. Jové

EntradaAutor: formiguetes » dg. oct. 04, 2015 8:44 am

Jo tenia entès que raonar amb nens tan petits no té sentit.. simplement perquè no tenen la capacitat, maduresa, eines.. per entendre-ho! és a dir, donar llargues explicacions sobre per què no es pot tocar una cosa, o per què no podem anar a un lloc determinat, etc.. no té sentit en aquestes edats. És millor actuar. A la meva filla que té 15 mesos, si per exemple vol pujar a un cotxe d'aquells que es mouen si hi tires 1€ (que ara hi té una fixació..), per molt que em posi a raonar-li que cada dia no podem gastar 1€ per això, que no podem fer tot el que ella vol, etc etc, doncs no ho entèn i segueix plorant.. i acabo posant-la al cotxet i marxant. Vull dir que està clar que hem de comunicar-nos amb ells! però potser quan són tan petits és millor frases curtes i actuar! Un exemple també seria una cosa que ens passa ara fa uns dies, i és que a l'hora dels àpats vol pujar a la meva falda. Ja la podem posar a la trona amb menjar, joguines, etc que ella vol a la falda. Com que vam veure que no podia ser perquè no ens deixava menjar (agafava el menjar de dins el plat, tombava el got, agafava coberts, etc), l'únic que li puc dir és"No, ara no pots estar a la meva falda perquè estic dinant" , i l'acompanyo agafant-la del braç fins les seves joguines, i ja està. Ella, evidentment, segueix plorant! però aleshores jo no li donc més explicacions. És frustrant però de moment és així...
Quan són més grandets aleshores crec que ja vas veient fins a quin punt ells entenen les reflexions o no.. Però tan petits penso que reflexionar tant no té gaire sentit! De fet, sembla que estiguis excusant del per què apliques una norma..no? Millor frases curtes: "Estàs enfadada?/trista/contenta...", "La mama està enfadada/trista/contenta...", "Ara anirem a l'escola/parc/metge..", "Ara marxarem del parc...", etc..
En canvi, dir "Ara marxarem del parc perquè és tard i no pot ser que hi haguem d'estar tanta estona perquè hem de marxar i la mama està enfadada perquè no ets obedient i perquè això, allò altre etc".. més que calmar-los crec que és el contrari!
maig13
:: puça
:: puça
Entrades: 26
Membre des de: dl. març 03, 2014 12:56 pm

Re: Llibre "Ni rabietas ni conflictos" R. Jové

EntradaAutor: maig13 » dl. oct. 05, 2015 11:16 am

A nosaltres sempre ens ha anat molt i molt bé donar alternatives, pel que sigui. Quan una cosa no està bé, o no es pot fer, sempre n'hi ha un altra que si. Per exemple, quan la nostra filla va començar a dir paraulotes, nosaltres li dèiem que aquestes coses no es deien, i que quan tingués ganes de dir-les, que digués "xeic", que si que es podia dir (és el primer que em va venir al cap i una paraula que es fa servir molt al meu territori), i de tant dir-li, ara cada vegada que algú diu una paraulota ella els rectifica i els explica que això no es diu, i que es diu xeic. I el mateix fa ella, que tot el dia diu xeic. I la veritat és que fa molta gràcia. ;)
Una altra cosa que ens ha funcionat ha estat explicar-li sempre el que farem: ara anirem a comprar, després al parc, i després a casa, a la dutxa, a sopar i a dormir. I l'anem avisant: per exemple, quan hem de marxar del parc, li dic que pot baixar pel tobogan 2 vegades més i prou, i així ella controla quan marxa, i és més fàcil que accepti el que hi ha.
També li hem explicat sempre les conseqüències del que podia passar: "si no et vols posar els cinturó de la cadira del cotxe i tenim un accident, ens farem mal, i haurem d'anar al metge". Això ens funciona molt millor que amenaçar-la amb que no hi haurà dibuixos, que no acostuma a funcionar.
La nostra filla té 29 mesos, però hem actuat així des de ben petita i, en el nostre cas, ha funcionat. Cal dir que ella va parlar deseguida, i que també tenim els dies que res no funciona, però per norma general ens va força bé!
Al final es tracta una mica d'aplicar el sentit comú, i d'anar provant per veure què funciona millor a cada nen/a.
formiguetes
:: papallona
:: papallona
Entrades: 113
Membre des de: dj. set. 17, 2015 9:25 pm

Re: Llibre "Ni rabietas ni conflictos" R. Jové

EntradaAutor: formiguetes » dl. oct. 05, 2015 12:41 pm

Sí, això d'anticipar els fets va molt bé! la nostra filla tot i que encara només diu "papa" (i de fet es refereix a tot dient "papa"...), ho entén tot tot... més del que ens imaginavem! i des de que li diem, per exemple, ara anirem a l'escola, la mama et dirà "adéu", i després vindrà, etc.., que hi va molt millor!! com si ja s'ho esperés i aleshores l'angoixa disminuís.. i amb el parc també, quan li diem que ara marxarem en comptes d'agafar-la de repent i posar-la al cotxet, s'ho pren molt millor. A vegades pensem que pel fet de no parlar no ens entenen tant, i no és així! de fet, és més important que entengui les coses que li dius o petites ordres que li donguis, que no pas que parli molt però que després vegis que no entén massa les coses....

Torna a “El desenvolupament emocional”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: