SOS REBEQUERIES

Rabietes, gelos, egoisme..

Avatar de l’usuari
silvia
:: pantera
:: pantera
Entrades: 899
Membre des de: dv. jul. 07, 2006 12:12 pm

SOS REBEQUERIES

EntradaAutor: silvia » ds. gen. 12, 2008 3:17 pm

MOLTES JA SABEU QUE EL GERARD SEMPRE HA ESTAT UNA MICA BANDARRA, MOLT CARINYÓS, MOLT RIALLER, SÍ, PERÒ BANDARRA BANDARRA.
BÉ, ARA QUE JA ANEM CAP ALS 2 ANYETS, UF, I SEMBLAVA QUE EL TENÍEM MIG "DOMESTICAT" COMENCEN LES REBEQUERIES...
SÍ, SÉ QUE ÉS UNA FASE, QUE S'HAN DE REAFIRMAR AL SEVA PERSONALITAT, QUE... SÍ QUE SÍ, PERÒ ES QUE ÉS UN ESPECTACLE.
A LES BONES ÉS MOLT BO, PERÒ A LES DOLENTES... JO SÓC FORÇA CABUDA I EM COSTA MOLT CEDIR, A MÉS A MÉS PENSO QUE NO HO HE DE FER I MÉS A MÉS SI DEMANA LES COSES AMB AQUESTES FORMES.
NO SÉ, TAN SOLS ERA DESFOGAR-ME UNA MICA.
US PASSA A VOSALTRES?
TOT ÉS "NO", GERARD NEM AL CARRER, NO, NEM A FER XIP-XAP, NO, NO, NO..., NEM A CANVIAR EL BOLQUER, NOOOOOOOOOO.... I SI NO LI SURT UN ENCAIX DONCS EL LLENÇA I LLESTOS, OSTRES TU, QUIN CARÀCTER, DE QUI EL DEU HAVER TRET neu:-D
<img src="http://b3.lilypie.com/BUTpp2.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0">
Avatar de l’usuari
marchita
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2850
Membre des de: ds. set. 03, 2005 3:07 pm

EntradaAutor: marchita » ds. gen. 12, 2008 3:35 pm

BIENVENIDA SILVIA AL MUNDO DE LAS RABIETAS!!!!!
TRANQUILA Q NO ES EL UNICO Y EN MI CASO ALEX FUE UN BEBE MODELO, BUENISIMOOOOOOOOOOOOOO. FUE LLEGAR AL AÑO Y MEDIO Y ADIOS BEBE BUENO!!!!! ES UN NIÑO CON MUCHISIMO CARACTER PERO MUCHO Y PASE UN AÑO (DE LOS DOS A LOS TRES) HORRIBLE PQ TODO EL DIA ESTABAMOS ENFADANDONOS DESDE Q SE LEVANTABA YA ERA TODO NEGATIVO Y : NO QUERIA ROPA, NO QUERIA COLE, NO QUERIA CALLE, NO QUERIA COMER....EL NO!!!! ERA SU VIDA, EL NO Y LLEVARME LA CONTRARIA...FEU MUY DURO, YO CUANDO LLEGABA EL MOMENTO DE IR A BUSCARLO AL COLE ME DABA ANSIEDAD...POCO A POCO DESDE LOS 3 AÑOS HA IDO CAMBIANDO Y AUNQ TIENE CARACTER Y SIGUE DIFICILILLO AHORA ES MAS CALMADO, ES MAS ADULTO Y YA NO TIENE LAS RABIETAS Y ENTIENDE LAS COSAS MEJOR. ESTATE TRANQUILA PQ CAMBIAN!!!!!! AUN TE QUEDA UN POCO PERO LLEGARA!!!!!!
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Avatar de l’usuari
Mònika
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2174
Membre des de: dc. oct. 18, 2006 10:48 pm

EntradaAutor: Mònika » ds. gen. 12, 2008 7:02 pm

SILVIA QUANT DIES SENSE PARLAR AMB TU!

QUINA POR LES REBEQUERIES! NOSALTRES ENCARA NO HEM ARRIBAT A AQUESTA FASE, DE MOMENT ÉS RELATIVAMENT FÀCIL DISTREURE'L QUAN ES POSA CABUT EN FER ALGUNA COSA "PROHIBIDA", TOT I QUE ELL INSISTEIX UNA VEGADA I UNA ALTRA. A VEGADES ACONSEGUEIX SORTIR-SE AMB LA SEVA, TOT I QUE JO VOLIA SER UNA MARE MEGA-ESTRICTA... :-:) PERÒ ÉS MOLT DIFÍCIL ESTAR TOT EL DIA AMB EL NOOO I EM SEMBLA QUE AL FINAL JA ÉS COM SI SENTÍS PLOURE!

MOLTA SORT AMB EL TEU GERARD, A VEURE SI MILLORA LA COSA! JA ENS AJUDARÀS QUAN ENS ARRIBI EL MOMENT A LES QUE VENIM JUST AL DARRERA! ;-)
<a><img src="http://lilypie.com/pic/080224/o987.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://b2.lilypie.com/MNxBp1.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></a>
Avatar de l’usuari
silvia
:: pantera
:: pantera
Entrades: 899
Membre des de: dv. jul. 07, 2006 12:12 pm

EntradaAutor: silvia » dg. gen. 13, 2008 1:20 pm

Sí, és que no tinc gaire temps per entrar, intento estar una mica al dia però em perdo, estic fent curset, he començat una altra vegada a estudiar les opos, la familia, EL NEN, que m'ocupa la major part del temps...
Ai, marchita, que paciencia...... Además no solo es luchar con el niño, también con los iaios que le consienten todo, con el papi que dice que es todavía muy pequeño, y como ya se me han acabado los argumentos (que hay que enseñarles desde pequeños porque cada vez es peor, que él prueba hasta donde puede llegar con cada uno y que sabe aprovecharse de las situaciones, que no le digo que no haga las cosas por capricho sino por su propia seguridad, etc, etc..), pues eso, que como con estos argumentos no me hacen ni p.... caso, pues acabo diciendo que yo soy la madre y que mientras yo esté presente se hace lo que yo diga, y que cuando yo no les vea que hagan lo que quieran. ?-)
No sé, jo veig que mentre més el marco ell millor es porta, em demana que li posi límits, em posa a prova però el fet de no sortir-se'n sempre amb la seva li dona seguretat, sé que ho he de fer així, estic convençuda. Ara, com puc convèncer els altres????
<img src="http://b3.lilypie.com/BUTpp2.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0">
Avatar de l’usuari
Martona
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1070
Membre des de: dg. jul. 23, 2006 5:35 pm
Ubicació: Barcelona

EntradaAutor: Martona » dl. gen. 14, 2008 9:46 am

Ei Silvia!!!

M'alegro de llegir-te de nou! Jo tb havia notat que feia dies que no apareixies..
Bé, ja saps que la meva nena és més petitona i no tinc massa experiència de com "lidiar" amb les rebequeries (tot i que darrerament té algun estirabot que jo ja qualificaria de pre-pataleta), però crec que actues correctament, jo tb sóc del parer de que necessiten que d'alguna manera els posem certs límits perquè això els dóna seguretat, crec que és una manera de anar consrtuïnt la seva personalitat amb base a unes normes que són necessàries.
Això de que encara és petit... no ho sé... jo a l'Emma j li veig comportaments tan marcats per lo petita que és, que crec que no puc reaccionar ara d'una manera i d'aquí a un parell d'anys d'una altra... com li faig entendre que una cosa era passable abans i després ja no la admeto?
No ho sé... tot plegat és prou complicat, eh? :-:)

En fi, al llegir-te he recordat una espècie de "decàleg" que em van donar a la que serà la llar d'infants de l'Emma... són peticions de un fill/a a tots els pares del món, i hi estic bastant d'acord, te'n copio una part, a veure q et semblen i si t'ajuden a reafirmar el q creus:

"No em donis tot allò q demano. De vegades només demano x veure fins quant puc agafar."
"No em cridis. Et respecto menys quan ho fas i m'ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho."
"No em donis ordres. Si enlloc d'ordres de vegades em demanéssis les coses, jo ho faria més rapid i amb més plaer."
"Compleix sempre les promeses bones o dolentes: si promets un premi, dóname'l, però també si és un càstig."
"No em comparis amb ningú. Especialment amb el meu germà o germana. Si tu em fas sentir millor que els demés, algú patirà, si em fas sentir pitjor que els demés, seré jo qui pateixi."
"No canvïis d'opinió tan sovint sobre el que haig de fer. Decideix i mantingues aquesta decisió."
"Deixa'm valer-me per mi mateix. Si tu ho fas tot per mi, jo mai n'apendré."
"Quan faig alguna cosa malament, no m'exigeixis que et digui perquè ho he fet. De vegades ni jo mateix ho sé."
"Quan estàs equivocat en alguna cosa, admet-ho i creixerà l'opinió que tinc de tu, i així m'ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també."
"Fes tu primer el que em dius a mi que faci. Jo aprendré el que tu facis, encara que no ho digus, però difícilment faré el que tu diguis i no facis."
"Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis "no tinc temps per tonteries" o "això no té importància", tracta de comprendre'm i ajudar-me."
"I estima'm i digues-m'ho. A mi m'agrada sentir-t'ho dir, encara que no creguis necessari dir-m'ho."
<img src="http://lilypie.com/pic/080421/27TX.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="70" height="80" border="0"><img src="http://m2.lilypie.com/zxw9p2.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"><img src="http://md.lilypie.com/OoOQp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0">
Avatar de l’usuari
silvia
:: pantera
:: pantera
Entrades: 899
Membre des de: dv. jul. 07, 2006 12:12 pm

EntradaAutor: silvia » dl. gen. 14, 2008 12:28 pm

Ei Emma, moltes gràcies per copiar-me aquest decàleg tan maco, m¡el van donar al curs de prepart i la veritat és que m'havia oblidat d'ell.
Em sembla que l'imprimiré ben gran i el penjaré per tenir-lo sempre present, encara que de vegades sigui força complicar cumplir-ho.
:ok:
<img src="http://b3.lilypie.com/BUTpp2.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0">
Avatar de l’usuari
Martona
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1070
Membre des de: dg. jul. 23, 2006 5:35 pm
Ubicació: Barcelona

EntradaAutor: Martona » dl. gen. 14, 2008 1:09 pm

Jo també he pensat el mateix!!!
El poso ara mateix a arial mida 48 :-D i m'hi forraré la nevera amb ell :ok:
<img src="http://lilypie.com/pic/080421/27TX.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="70" height="80" border="0"><img src="http://m2.lilypie.com/zxw9p2.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"><img src="http://md.lilypie.com/OoOQp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0">
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dt. març 25, 2008 8:28 am

no sé on era el post on vaig comentar el que em feia la Cloe...
no puc més! no sé què vol ni què li passa.
Ràbia tot el dia, plora, pataleja, crida, esgarrapa, pega, salta enmig de plors i crits... tan se val si està a coll, al llit, al terra... de cop i volta comença a plorar. Jo crec que té a veure amb la frustració però s'em fa molt dificil aguantar-la...
Em sento fatal, perque perdo la paciència i no sé com ajudar-la...
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dt. març 25, 2008 8:38 am

BRUNA CARINYO...ÉS UNA FASE MÉS...

POT SER LA FRUSTRACIÓ...EN LLUC TB PORTA FATAL que NO LI SURTIN LES COSES: QUE SE LI TANQUI UN CALAIX que HA OBERT, que NO PUGUI OBRIR LA NEVERA, que NO ES PUGUI ENFILAR AL SOFÀ, KUAN ES POSA DE PUNTETES PER AGAFAR ALGU D'UN PRESTATGE I NO HI ARRIBA, KUAN PERSEGUEIX LA GOSSA I ELLA CORRE MÉS que ELL....

PE`RO TAMBÉ RECORDO LES PITJORS PATALETES I HAN COINCIDIT AMB SORTIDA DE DENTS O REFREDAT AL CAP DE POCS DIES...
PODRIA ESTAR A PUNT DE BROTAR DENTETES?
O COVANT UN REFREDAT?

OI que COMENÇA A CAMINAR? O A POSAR-SE DRETA? PERDEN LA PACIÈNCIA PK VOLDRIEN CORRE QUAN TOT JUST APRENEN A GATEJAR O A POSAR-SE DRETS...

QUAN ES POSAVA AIXÍ EN LLUC, NOMÉS EM FUNCIONAVA SORTIR A FORA, AGAFAR-LI LA MANETA I DEIXAR que "MANÉS". que VOL VEURE LA PLANTA DEL PORXO? MANETA I ACOMPANYAR-LO CAP AL PORXO.
que VOL AGAFAR AKELLA PEDRA? MANETA I CAP A LA PEDRA...I AIXÍ NA FENT.
ES ESGOTADOR, I PSICOLOGICAMENT CARREGA I MOLT, PE`RO DE VEGADES que ELS HI TOQUI L'AIRE ELS "DESPEJA"....

ESPERO HAVER-TE POGUT AJUDAR UNA MICONA...!
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dt. març 25, 2008 9:20 am

tenim dents, que comença a caminar, tot i que encara no ho fa sola.
Però és que es posa insuportable! de debó... carrega d'una manera...
aquest matí mentre em dutxava, amb tres portes tancades de per mig i l'aigua i tot la sentia plorar com una boja!
l'he dut a la llar sense parlar-li... no li podia dir res! estava realment nerviosa... uf! em sento fatal quan em poso així però abans de cridar-li...
i per postres es desperta cada hora per mamar, no s'adorm ni a tiros i es desperta super aviat cada dia...

ei! que no està a casa i encara la sento plorar!
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dt. març 25, 2008 1:10 pm

ai... sort que m'enteneu.
és que ahir li vaig dir
PROU
Però encara va plorar més i jo em vaig sentir fatal.

Que va! a la llar hi va encantada!
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dj. març 27, 2008 5:02 pm

Bé, com moltes ja sabeu, a la Cloe al ser prematura li fan un seguiment especial un equip de psicòlegs infantils. Fins ara l'han vist cada 3 mesos, ara ja pasem cada mig any.
Li he comentat el tema de les rabietes.
Consti que en cap moment m'ha dit el que he de fer o el que no, però diu que un "risc" que es corre amb la criança natural és precisament aquest.
La Cloe i jo som un tot. (jo pensava que era comú a tots els bebés) segons el dr. el que li passa a la Cloe és que quan li dic que no a alguna cosa no ho entén perque ella i jo som un.
Total, diu que si ella tingués el seu espai (no dormís amb nosaltres) ni li dongués tant pit començaria a veure que no té accés a tot el que sóc jo.
D'una banda ho entenc perfectament, però de l'altre ningù m'assegura que si la poso sempre a la seva habitació o limito el pit això no passi...
no sé. Diu que el que he de fer quan es posa així és agafar-la explicar-li que està enfadada... però tot això ja ho faig!
ai... no sé! què se suposa que hauria de fer?
vull pensar que si fes les coses d'una manera mes "habitual" ella seguiria tenint el seu caràcter i ho seguiria fent. Però i si no? Em plantejo si estic fent bé, si no la perjudico, si canvio alguna cosa, si seguim igual...

òstres! qué difícil és això de criar fills!!!!
Avatar de l’usuari
Martona
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1070
Membre des de: dg. jul. 23, 2006 5:35 pm
Ubicació: Barcelona

EntradaAutor: Martona » dv. març 28, 2008 9:28 am

És veritat el que diu la Apanona, no sé si estic molt d'acord amb el que et diu el metge Bruna.... Què vol dir, que els nens que no mamen fins tan endavant no ténen rabietes????
Entenc el seu plantejament, però jo trobo que és una fase que passen tots i que sí que potser els nostres la passen més tard perquè no ens "desenganxem" d'ells tan aviat, però tard o d'hora tots van superant les petites frustracions que es troben al dia a dia.
Jo et conec i tu no ets de les de donar-li el que vulgui "per no sentir-la"... no sé si enteneu el que vull dir. Jo a l'Emma no sé quantes vegades al dia li puc estar dient "no"... incomptables... i no vol dir que em faci cas sempre! Miro de reservar el tó o la cara més seriosa per les situacions en que realment es pugui fer mal o sigui perillós... de vegades penso és com un joc, nosaltres mirem de posar regles i elles miren si se les poden saltar alguna vegada :-)

Una pregunta: a la llar d'infatns t'han comentat que faci rebequeries?
<img src="http://lilypie.com/pic/080421/27TX.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="70" height="80" border="0"><img src="http://m2.lilypie.com/zxw9p2.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"><img src="http://md.lilypie.com/OoOQp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0">
Avatar de l’usuari
silvia
:: pantera
:: pantera
Entrades: 899
Membre des de: dv. jul. 07, 2006 12:12 pm

EntradaAutor: silvia » dv. març 28, 2008 10:08 am

Penso igual, les rebequeries les tenen tots. Penso que el que més influeix és el caràcter.
Aquesta setmana santa he acabat força estresada amb aquest tema. Hi ha nens que interioritzen ràpid les normes i són més "dòcils", d'altres proven continuament on és el límit, és esgotador però s'ha de ser constants.
A més a més, als 2 anys els nens comencen el seu procès d'autofirmació, es defineixen com a personetes, i la manera de construir la seva personalitat és la negació davant la mare sobretot. No saben ben be "qui són", però comencen a saber que NO són la mare.
A més a més, es senten poderosos, poden fer moltes coses ja, i de vegades no saben què poden i què no poden fer, o els hi costa interioritzar-ho. Per això han d'anar provant.
És cansat, però poc a poc els límits els hi donen seguretat i maduren.
Quin rollo!!! No sé si m'he explicat prou bé. De totes maneres ànim!!
<img src="http://b3.lilypie.com/BUTpp2.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0">
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dv. març 28, 2008 4:16 pm

gràcies noies.
Totalment d'acord amb vosaltres. El que passa és que quan t'ho diu un professional et fa trontollar una mica.
El que em temo és que la Cloe ha sortit a mi... ja m'ho deia ma mare! tan de bo tinguis un fill que et faci patir la meitat del que tu em fas patir a mi!!!!
cony! ja podria haver desitjat una altre cosa... s'en va penedir quan estaba a la incubadora!!!!

Bé, que penso que el que té la Cloe és molt de caràcter. Es bona persona, però molt i molt cabuda. Ja us dic s'assembla a mi. Exploto, m'emprenyo, crido... la gent que m'estima ha de tenir molta paciència amb mi!
i pel que sembla la meva patufeta segueix les meves passes...
només espero tenir paciència suficient i no cridar-li ni desitjar-li coses lletges! I no, no em compensaria deixar el pit o les nits per veure si deixa de tenir rabietes.
A la llar també els hi fa, i al meu pare... porta una època de reafirmació total.
Estic segura que passarà aviat.

Torna a “El desenvolupament emocional”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::