I quan no volen al pare?

Rabietes, gelos, egoisme..

jaruma
:: pantera
:: pantera
Entrades: 874
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

I quan no volen al pare?

EntradaAutor: jaruma » dt. març 15, 2016 8:39 pm

Hola,

A veure si em sé explicar, perquè és complicat.

El meu fill té 21 mesos i de sempre em prefereix a mi, i després a la meva família, per damunt del pare. Es nota que en el fons l'estima, i poden passar estones jugant, i rient, però la seva actitud general és molt esquerpa amb ell. Cada dos per tres diu "Papa, no!", no li vol fer petons excepte en comptades ocasions, tampoc li sol agradar que ell n'hi faci...

Quan té por, o mal, o son, sempre vol anar amb mi, i això ho considero normal, però que sempre sempre vulgui estar amb mi (o amb l'àvia) enlloc de amb el pare?

El pare l'adora i és molt bo amb ell. Té una manera de dir les coses més dura que jo, això és cert, i de vegades li aixeca la veu (molt poques), però límits, etc. li posa els mateixos que jo.

Amb mi passa tot el dia excepte 3 hores a la tarda, que va amb l'àvia perquè jo treballo. Podria quedar-se amb el pare, però molts cops està cansat (té problemes de salut) i prefereix que li porti a l'àvia. I els matins tampoc ve a passejar amb nosaltres pel mateix motiu.

I bé, també passa que des que va nèixer el nen (i una mica abans també) la relació s'ha ressentit una mica, i sobretot jo estic una mica freda amb ell (tot i estimar-lo molt, però de vegades ho faig sense pensar). Llavors temo que el nen ho nota, i per això el tracta així.

Buf, no sé. El cas és que no sé què fer, perquè la situació em sap molt de greu. A mi m'encanta que el nen vulgui estar amb mi, i sóc conscient que he sigut i sóc una mica " acaparadora". Jo m'ocupo de tot, jo estic sempre amb ell etc. Però tampoc vull que rebutgi al pare, que no ha fet res dolent!

El pare de vegades s'enfada quan el nen li diu "papa no!", i quan després el nen se li acosta, el rebutja, com per fer-li entendre que a ningú ens agrada que ens rebutgin. Però aquesta no és la manera, i encara ho agreuja més.

I jo he intentat parlar amb el nen, que sol escoltar molt i ser molt raonable, i de vegades després de parlar amb mi, va i li fa un petó al pare, o seu a jugar amb ell. Però normalment fa com si no em sentís, o em diu " papa no!".

En fi. Que no sé com arreglar-ho. Sempre he pensat que era una etapa, que de nadons volen més la mama, que arribaria el dia que seria el contrari, però no. Suposo que hauria de començar jo per ser sempre afectuosa amb ell, i ell s'ho hauria de currar més per passar més temps amb el nen... Cap altre consell?

Gràcies!
shyla
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1358
Membre des de: dl. abr. 07, 2008 9:11 am

Re: I quan no volen al pare?

EntradaAutor: shyla » dt. març 15, 2016 8:51 pm

Doncs jo et diría que es una fase i que amb 21 mesos es molt petit per fer gqires raonaments. El meu gran ara fara 4 anys i fa igual moltes vegades. El meu home te una paciencia infinita, molta mes que jo, i passen moltes hores junts des que va neixer ja que ell va deixar la feina estant jo embarassada es va fer autonom i treballa la gran part del temps a casa. Tot i aixi, el día que ha d'anar fora quan torna no en vol saber res d'ell i li diu que vol que marxi. A l'edat del teu tambe prefería a la meva Mare, ara ja montes vegades li diu a la iaia que vol estar amb el papa.
Per altra banda dir-te que son zero empatics, aixi que segur que aixo que fa el teu home de dir-li que no el vol no ajuda. Anims!!
Avatar de l’usuari
Inda
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 545
Membre des de: ds. gen. 08, 2011 11:02 pm

Re: I quan no volen al pare?

EntradaAutor: Inda » dt. març 15, 2016 8:58 pm

Hola Jaruma, per experiència mai és massa tard ni massa d'hora per preferir més a un que altre progenitor/cuidador. Amb aquella persona amb qui fan el primer i gran vincle és qui els hi dona tranquilitat, seguretat...lo normal és que prefereixin i vulguin a aquesta persona.

Per al teu petit ets tu, qui passa més temps amb ell, qui ha pogut establir aquest vincle tant fort. 21 mesos entenen i poden escoltar molt, però no són autònoms, ens necessiten i la preferència per la perso a de més confiança continua estant.

La manera d'enfortir el vincle amb el pare és temps. Temps que el petit vagi creixent i temps que passi amb el pare. Temps en hores, en coses a fer, no de qualitat que a vegades diuen. Temps de veritat, el que es pugui donar sense sentir-nos culpables, evidentment!!

Jo notava això amb el meu petit i el canvi ha començat als 3 anys i mig!!! En part potser pel nostre vincle físic (lactància materna fins 40 mesos, dormir junts, etc) i en part pel temps que li dedicava el pare. A l'agost passat li vaig proposar canviar horaris a ell i dependre menys d'avis. Que els avis estiguin per quan els necessitem sí, però que ens fessim compte que ens ho havíem de montar tots tres com fos. I van canviar horaris i hàbits i vaig començar a relaxar-me jo també. I la seva relació (pare i fill) va millorar i encara ara va cap amunt. I en moments de por o tristesa em busca a mi el nen, però si no estic ara el seu pare també li dona la calma i seguretat que necessita.

Espero haver-te com a mínim tranquilitzat i que vegis que tot pot anar a millor.

També com bé dius molt important com ens veuen que nosaltres parlem i ens tractem entre nosaltres. Si alguna vegada ens ha vist discutir, el nen va de part meva , per dir-ho mal i ràpid. Ben bé son el nostre mirall
Imatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatge
jaruma
:: pantera
:: pantera
Entrades: 874
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: I quan no volen al pare?

EntradaAutor: jaruma » ds. març 19, 2016 5:37 pm

Moltes gràcies per les respostes, inda i shyla! Sí que m'heu tranquil.litzat, perquè em recordeu que encara és petit, i que no té res "personal" contra el pare! Ell (el pare) ja ho va assumint, a poc a poc. Però de vegades es pensa que és més gran del que realment és, sempre li ha passat, i li deixa anar un discurs o algo així. Sobretot li costa molt assumir que, quan el nen plora, només em vol a mi. De vegades sembla que em doni a mi la culpa, perquè de seguida l:agafo, però el propi nen crida "mama", no " papa", i si l'agafa ell es posa histèric.

En fi, temps al temps!
Alesta
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1034
Membre des de: dl. març 21, 2011 6:55 pm
Ubicació: Al peu del Montseny

Re: I quan no volen al pare?

EntradaAutor: Alesta » dg. març 20, 2016 11:14 am

jaruma el meu petit va fer 3 anys al gener i s'ha passat els primers dos anys i mig més amb el pare que amb mi (tema feina i tal) i ha tingut èpoques en que quan jo hi era rebutjava al pare totalment, l'gnorava, deia "papi, no!", etc. Fins fa ben poc no li volia fer petons, saps perquè? Es veu que el tacte de la barba (s'afaita dia si dia no) li fa angunia!!!! Quan ho vam descobir vam riure de valent i ara el petit li fa petons al front al seu pare i el pare li pot fer al cap o per sobre la roba i s'ho passen pipa!
S'estimen amb bogeria, però el petit té moments, dies o èpoques que diu que no vol el pare i uns dies m'ho va fer a mi, aleshores només volia papi i jo per anar a fer teta i prou!
Són moments, són fases, són petits i la seva manera de demostrar l'afecte és diferent.

Que què pots fer tu? Jo penso que potser pots mirar de fer coses els tres junts. Si el pare no pot sortir gaire, potser a casa, jugar amb blocs a sobre la taula del menjador o dibuixar plegats en un paper tots tres o coses per l'estil que puguin unir sense suposar un esforç massa gran. Que segur que ja les feu! I a part, deixar passar el temps i no capficar-te gaire sovint. Ja veuràs com un dia, sense més, de cop només voldrà papa!!!!
Avatar de l’usuari
Aquitania
:: conillet
:: conillet
Entrades: 392
Membre des de: dc. gen. 18, 2012 11:12 am

Re: I quan no volen al pare?

EntradaAutor: Aquitania » dc. març 23, 2016 11:08 am

Els bebès agafen apego a aquella figura que els hi satisfà les necessitats i cumpleixen els requisits de seguretat, consol i protecció 8resumit molt ràpidament). Per regla general és la mare.
Amb el pare la relació es va creant i construint a través de diferents situacions i etapes de la vida del nadó-bebè-nen (bolquers, bany, joc, alimentacó si escau, guarda...).
Per tant, si per la situació que sigui, el pare no hi és o no hi està gaire present (no jutjo, que consti!), la relació és més a poc a poc i sol anar lligada a la creixent evolució i maduresa de l'infant. Així que no podem pretendre que d'un dia per l'altre, pum! vull estar amb el papa (tot i que a vegades, pot semblar-ho, però dies enrera hi ha un canvi en el nen i en la seva relació).

Vull dir, que com t'han dit, crec que heu d'introduir la figura paternal, jugant tots 3, desprès ells 2 i tu observant, i ja desprès tenir les seves activitats sols. Com si fós una adaptació...
També t'he de dir que els nens s'enteren de tot i són molt conscients quan algú "no els vol" (no em mal interpretis, no vull dir que no l'estimi, sino que el nen no entèn el concepte el papà ara no pot estar per ell perquè està malalt)
Imatge

Imatge
jaruma
:: pantera
:: pantera
Entrades: 874
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: I quan no volen al pare?

EntradaAutor: jaruma » dc. març 23, 2016 2:48 pm

Gràcies Alesta i Aquitània! Fem coses tots tres, però no tantes com deuríem. I molts cops, quan està jugant amb mi i el papa vol afegir-se al joc, s'enfada i comença "no papa, papa no! Mama!". Però al cap d'un moment se li passa.

Ja veig que és qüestió de temps, té molt sentit el que dius, Aquitània. A poc a poquet. L'important realment és que en el fons s'estimen molt.
yunav
:: puça
:: puça
Entrades: 15
Membre des de: dt. maig 01, 2012 11:57 am

Re: I quan no volen al pare?

EntradaAutor: yunav » dt. maig 03, 2016 4:54 pm

El que expliques em resona molt. Ens ha passat el mateix. Aravte tres anys i esta mes amb el pare, encara q seguim pensant q prefereix la iaia
Hem.millorar fent q el papi passi mes estones amb ella a soles
Avatar de l’usuari
bertian
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1918
Membre des de: dl. feb. 13, 2012 9:26 am

Re: I quan no volen al pare?

EntradaAutor: bertian » dc. juny 29, 2016 10:47 am

Jaruma, el teu post m'ha recordat un que vaig escriure fa uns anys que es deia "el papa no", tot l'estiu que la Berta tenia 2 anys es va passar dient això! i li montava cada "pollu" pobre!!!
Ara ja ha passat! La Berta ja farà 5 anys, i sí, contínua preferint a la mama i fins i tot la iaia, que és molta iaia i l'ha cuidat molt, però la cosa ha canviat molt! Juga amb el papa i l'estima molt!
És una fase, ja ho veuràs, passarà!
jaruma
:: pantera
:: pantera
Entrades: 874
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: I quan no volen al pare?

EntradaAutor: jaruma » dj. juny 30, 2016 3:53 pm

Doncs les coses ja han canviat força, sense que nosaltres haguem fet res. El nen ara té 24 mesos i sovint prefereix jugar amb el pare que amb mi. Crida "papa, vine, vine!" i juguen a amagar-se, a fer cues de cotxes, etc. Normalment si marxo i es queda amb el papa no li importa, però com no és el.més habitual (encara sol quedar-se amb la iaia) de vegades plora. Però la veritat és que adora al pare. I ell mateix (el pare) m'ho deia l'altre dia, tot content. "T'has fixat que quan em llevo ja no diu papa no?" :r)

Està clar que són etapes. Gràcies, noies!
Shasha
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 99
Membre des de: dv. feb. 26, 2016 10:01 pm

Re: I quan no volen al pare?

EntradaAutor: Shasha » dj. set. 08, 2016 11:53 pm

Jaruma has descrit perfectament el triangle amoros que tenim a casa meva. El pare i jo hem tingut poques discussions pero totes han sigut perque la nena no volia estar amb ell a soles perque si senfadava o es feia mal i era ell qui lagafava es posava a cridar com una possessa i ell deia que era culpa meva per la lactancia prolongada i el colecho, pero han anat passant els mesos i la cosa ha canviat per suposat la mama va primer i es la que semporta toooots els petons :p pero sen va al parc encantada amb ell juguen moltes estones junts... Tot i que el "tu no" o "no vull papa" encara el sentim

Torna a “El desenvolupament emocional”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: