limits 18 mesos
Re: limits 18 mesos
Pucpuc ja hose esk escric am el.mobil i am ma filla x sobre ejje faig el k puc no tinc mes temps
Re: limits 18 mesos
El meu fill mossegava quan s'enrabiava... i mossegava tot allò que trobava, el coixí, la seva samarreta i la meva mà.... i la meva filla té la mà molt llarga, i ara ja cada cop ho fa menys, i té 19 mesos.
SEMPRE en to seriòs, a la seva l'alçada i parant el cop els hi he dit que no es pega/mossega. EI! i no ha funcionat mai a la primera és una feina que hem estat treballant. I sí, els meus fills la negativitat l'han expressat així: NOOO, PAAAARAAA, i pam! mossegada o picant.
I no és malícia, no han volgut fer mal, simplement han descarregat així. Ser constant, llenguatge senzill, concís i que ells puguin entendre.
Amb el temps ho deixen de fer, al menys la part aquesta.
I sí, jo sóc de les mares que estan al parc de genolls, de front amb el seu fill i dient-li que no es. i estarem els dies que calguin. he de dir, que si els vostres han fet cas a la primera, orgulloses heu d'estar.
i ara el meu fill gran també li diu a la seva germana que no es pega, que li fa mal
és un tema d'aprenentatge i de maduració
SEMPRE en to seriòs, a la seva l'alçada i parant el cop els hi he dit que no es pega/mossega. EI! i no ha funcionat mai a la primera és una feina que hem estat treballant. I sí, els meus fills la negativitat l'han expressat així: NOOO, PAAAARAAA, i pam! mossegada o picant.
I no és malícia, no han volgut fer mal, simplement han descarregat així. Ser constant, llenguatge senzill, concís i que ells puguin entendre.
Amb el temps ho deixen de fer, al menys la part aquesta.
I sí, jo sóc de les mares que estan al parc de genolls, de front amb el seu fill i dient-li que no es. i estarem els dies que calguin. he de dir, que si els vostres han fet cas a la primera, orgulloses heu d'estar.
i ara el meu fill gran també li diu a la seva germana que no es pega, que li fa mal
és un tema d'aprenentatge i de maduració
- noviachuky
- :: dinosaure
- Entrades: 7535
- Membre des de: dt. maig 06, 2008 4:05 pm
Re: limits 18 mesos
Doncs la meva experiencia:
Primer fill un tros de pa
Segon fill la boleta de tardor tremenda
A P1 picava i mossegava, les Mestres ens van dir que tranquils que ho feien tots, que a més el nostre al ser una mica més inmadur ho feia quan volia que els nens/nenes/Mestres sapiguessin que ell estava allà. Era una manera de comunicar-se perquè encara no parlava ni sabia explicar les emocions.
A P2 picava i mossegava, ara ja no tant, va començar a parlar però tot i això picava, a casa també picava al meu fill gran i a vegades a nosaltres, se li avisava que allò no estava bé i que no ens agradava.
Actualment a P3 pica, ja no mossega i si ens ho fa és a casa jugant a fer pessigolles i quan s'emociona massa (és molt expressiu) se li avisa i s'ho pren en serio.
La mestra ens ha comentat que és la seva manera de dir no a les coses però que segur que li passa que es un sistema maduratiu tipus els bolquers etc...
I no considero que el meu fill arribi a ser un maltractador pq es una bellissima personeta!
No sigueu tan dràstiques si us plau que a vegades amb les vostres paraules feu mal, pq vosaltres tampoc ho feu perfecte.
CADASCÚ FA EL QUE CREU MÉS ADIENT AMB ELS SEUS FILLS.
Primer fill un tros de pa
Segon fill la boleta de tardor tremenda
A P1 picava i mossegava, les Mestres ens van dir que tranquils que ho feien tots, que a més el nostre al ser una mica més inmadur ho feia quan volia que els nens/nenes/Mestres sapiguessin que ell estava allà. Era una manera de comunicar-se perquè encara no parlava ni sabia explicar les emocions.
A P2 picava i mossegava, ara ja no tant, va començar a parlar però tot i això picava, a casa també picava al meu fill gran i a vegades a nosaltres, se li avisava que allò no estava bé i que no ens agradava.
Actualment a P3 pica, ja no mossega i si ens ho fa és a casa jugant a fer pessigolles i quan s'emociona massa (és molt expressiu) se li avisa i s'ho pren en serio.
La mestra ens ha comentat que és la seva manera de dir no a les coses però que segur que li passa que es un sistema maduratiu tipus els bolquers etc...
I no considero que el meu fill arribi a ser un maltractador pq es una bellissima personeta!
No sigueu tan dràstiques si us plau que a vegades amb les vostres paraules feu mal, pq vosaltres tampoc ho feu perfecte.
CADASCÚ FA EL QUE CREU MÉS ADIENT AMB ELS SEUS FILLS.
Re: limits 18 mesos
Ei noies que segur que fem el que podem i cada nen te el seu caracter esta mes clar que res!!! Pero si algu pregunta dirli que pocar es una mostra d'afecte doncs xoca... segur que la martina no vol dir que un nen q pica sigui un maltractador faltaria mes!!!!! Sino que confondre picar i afecte es confondre les coses.
Re: limits 18 mesos
Martina13 ja ho se que totes escrivim com podem, pero es un forum has de fer un esforç per reflexionar abans d'escriure i per escriure correctament, perquè si no costa seguir el fil. Totes aquí escrivim amb els fills a sobre , o al costat, etc (jo amb dos) pero intentem escriure correctament, per el be de qui ens esta llegint , nomes volia dir això.
Re: limits 18 mesos
Ok pucpuc.d'acord
- Alesta
- :: zebra
- Entrades: 1034
- Membre des de: dl. març 21, 2011 6:55 pm
- Ubicació: Al peu del Montseny
Re: limits 18 mesos
charito ha escrit:Alesta, jo no dic que reprimeixi el que sent, nomes que no puc permetre cap agressio a res, ni coses ni persones. Pot plorar, patalejar, cridar.... i pot ser comprensible, tot i aixo la meva tasca sera canalitzar-ho.
Charito, cada persona és diferent i trobo molt bé les TEVES maneres de gestionar l'agressivitat (bé, discrepo sobre el cridar que per mi no és opció), però segueixo pensant que hi ha gent, tant adults com infants, que necessiten alguna cosa més física. Hi ha qui quan està enfadat se'n va a córrer o a fer esport, ok. Un nen de 18 mesos se li pot oferir saltar, córrer, etc, però s'ha de trobar la manera que a aquell infant li funcioni, no la que ens agradaria a nosaltres i la que seria ideal per nosaltres. Per mi l'ideal seria que poguéssim parlar-ho, però de vegades ni per alguns adults és fàcil parlar del que senten!!! Segueixo pensant que reprimir l'agressivitat és només una manera d'acumular-la i que en algun moment sortirà disparada, si ho fem poc a poc és més portable!
Però evidentment, maneres d'educar n'hi tantes com persones i tal i com tu no pots permetre agressió (diguem física) cap a res, a mi em molesta horrors l'agressió auditiva com els crits o els insults o la mofa o..., això no ho puc permetre jo... veus, tot són punts de vista i cada una tenim clar per on no podem passar. Per això, sabent que hi ha coses que s'han de solucionar i sabent com volem fer-ho, criarem nens fantàstics que el dia de demà tindran alternatives per gestionar les seves emocions i cada un ho farà a la seva manera sense agredir a ningú ni a res de cap manera!
El bloc de la peke: http://lapetitasuricatilla.blogspot.com
El bloc de la nostra aventura: http://elviajedemimaternidad.blogspot.com
Re: limits 18 mesos
Bueno a mi tampoc m'agraden gens els crits.... pero ho puc arribar a entendre sempre que sigui una manera d'expressar-se que no vagi en contra de ningu. Em refereixo mes a un crit de rabia puntual o a un plor de rabieta que no cridar per cridar. Tampoc tolero els insults ni les mofes. I no se aixo de que l'agressivitat ha de sortir de una manera fisica sino sortira igualment no ho pillo francament. No entra dintre la meva manera de ser pero com tu dius potser es algo molt personal.
Re: limits 18 mesos
Hola noies!
Jo tinc un petit de 20 mesos que ha començat a "pegar". Estic d'acord en que són etapes i que aquest tipus de conductes s'han de corretgir des de el respecte però alhora amb fermessa i coherència. Jo el que faig és semblant a la Charito, m'agenollo davant seu i amb to seriós li dic que no es pega. Això si, sempre amb un to baix, res de crits. Acte seguit sempre busco alguna alternativa que li canvii el xip, per exemple fer alguna cosa junts. Crec que els nens acaben aprenent a base de repetir experiències, és important d'una banda respectar-los però de l'altra que aprenguin a respectar. El meu quan ho fa riu, com si li sembles divertit, però al renyar-lo para automàticament, o sigui, obeeix, per tant considero que ja no hi ha motiu per continuar renyant-lo. Amb la única cosa que no conflueixo massa és amb lo de ficar cara de pena quan peguen, a aquestes edats estan en la etapa egocèntrica total, no són empàtics, de manera que no em queda massa clar si això resultaria o no.
En tot cas ànims i tonelades de paciència, perque la teoria sovint es desmarca de la realitat, jeje!
Jo tinc un petit de 20 mesos que ha començat a "pegar". Estic d'acord en que són etapes i que aquest tipus de conductes s'han de corretgir des de el respecte però alhora amb fermessa i coherència. Jo el que faig és semblant a la Charito, m'agenollo davant seu i amb to seriós li dic que no es pega. Això si, sempre amb un to baix, res de crits. Acte seguit sempre busco alguna alternativa que li canvii el xip, per exemple fer alguna cosa junts. Crec que els nens acaben aprenent a base de repetir experiències, és important d'una banda respectar-los però de l'altra que aprenguin a respectar. El meu quan ho fa riu, com si li sembles divertit, però al renyar-lo para automàticament, o sigui, obeeix, per tant considero que ja no hi ha motiu per continuar renyant-lo. Amb la única cosa que no conflueixo massa és amb lo de ficar cara de pena quan peguen, a aquestes edats estan en la etapa egocèntrica total, no són empàtics, de manera que no em queda massa clar si això resultaria o no.
En tot cas ànims i tonelades de paciència, perque la teoria sovint es desmarca de la realitat, jeje!
Torna a “El desenvolupament emocional”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |