Quan m'enfado amb ella....

Rabietes, gelos, egoisme..

tineta14
:: granota
:: granota
Entrades: 238
Membre des de: dl. oct. 13, 2014 9:31 am

Quan m'enfado amb ella....

EntradaAutor: tineta14 » dc. ago. 24, 2016 1:42 pm

Hola, ultimament la nostra filla té cada vegada més cops de geni i rabietes, amb la qual cosa hi ha més "enfados" a casa. Té poc més de 2 anys així que estem en plena etapa de les rabietes. El fet és que tota aquesta situació és molt nova per nosaltres i ens costa una mica gestionar-ho. Referent al tema limits, què podem tolerar i què no respecte al seu comportament, no tenim massa dubtes, però sí que m'agradaria que m'aconsellessiu pel que fa a la meva reacció. És a dir, fins ara no m'havia enfadat mai amb ella, perquè era un bebé, però ara per primera vegada sento que m'enfado amb ella però de debò, en el sentit que em dura una estona. Fins fa poc podien molestar-me certes coses que ella feia però no tenien importància i simplement m'havia de posar seria i dir-li, però ara ella és més conscient del què fa i comença a utilitzar-ho per sortir-se'n amb la seva fins a portar-me al límit i aleshores jo m'enfado i em dura. Un exemple: Avui estavem a la piscina en ple sol i li poso la gorra ja que no es volia banyar. Ella se la treu i la llença, i jo li dic "T'has de posar la gorra pel sol, sinó et farà mal de cap; si prefereixes et mullo el cap. O la gorra o et mullo el cap", però ella deia que no i que no, cap de les dues coses. Li he repetit dues o tres vegades fins que li he acabat mullant el cap i aleshores marranada al canto. :-(( . Jo m'he mostrat ferma ja que l'havia avisat i inclús li he proposat dues opcions. Ha fet molt la marrana davant de tothom i a mi, es clar, m'ha molestat. Quan hem arribat a casa, el dinar..doncs de sobte, mentre li donava el dinar, girava el cap. Jo li deia " Va, mira'm que sinó no puc donar-te el dinar", i res, ella tossuda. Jo m'he esperat en silenci però ella s'ho prenia com un joc, tot i que em veia enfadada. Jo li intentava girar però ella feia força. Al final m'he cansat i li he girat la cara de mala manera i ella, clar, s'ha posat a plorar i cridar desmesuradament. Jo com que ja en tenia prou l'he tret de la cadira i li he dit "Ara la mama està enfadada, no vull parlar amb tu, au ves". I l'he deixat al menjador i jo me'n he anat a la meva habitació. El fet és que normalment em passa de seguida i aleshores ens abracem, etc, però avui no em passava l'enfado, i l'he posat a dormir la migdiada molt disgustada, sense fer les paus i ella plorant i jo fatal...En fi, després de tot aquest rotllo m'agradaria si em poguessiu dir com puc gestionar aquests sentiments que tinc, que a vegades em costa molt que em passi l'enfado, i després em sento fatal, perquè la veig petitona i em fa pena.. però carai!penso que les mares no som robots,que tenim sentiments, dies pitjors,... Què en penseu?
Avatar de l’usuari
mymsi
:: rateta
:: rateta
Entrades: 158
Membre des de: dc. des. 02, 2015 11:23 am

Re: Quan m'enfado amb ella....

EntradaAutor: mymsi » dc. ago. 24, 2016 3:48 pm

Hola,

Jo encara no tinc fills (estic embarassada) però t'he llegit i, reflexionant-hi una mica, se m'ha acudit que potser la teva filla comença a tenir ganes de fer les coses per ella mateixa. És a dir, a la piscina, en lloc de posar-li tu la gorra o dir-li que li pots mullar el cap com a opció alternativa, potser si li haguessis proposat i animat a que ella mateixa fes una d'aquestes coses s'ho hagués près diferent. I a casa igual, pel que escrius he entès que li dones tu el menjar, però potser si ella mateixa ho fes sola t'estalviaries problemes de girs de cara, no? Ho dic com a algo general, és a dir, potser ella està començant a crèixer i hi ha decisions en les quals vol participar i accions que vol començar a fer ella mateixa, tot i que necessiti la teva ajuda en moltes, és clar! No sé, és el que m'ha vingut al cap, a veure què et diuen. Molta sort!
35 baixa reserva, 40 oligoastenoteratozoospermia
1ª ICSI 01/16
5/2: Punció 10 ovocits, 4 madurs, 1A, 1B, 1C
8/2: Transfer 1A+1B
22/02: Beta +++ 989!
8/03: hemorràgia, ucias, son 2! repòs per hematoma
17/03 7+5: embrions ok, repòs per hematoma
garota
:: pantera
:: pantera
Entrades: 828
Membre des de: dt. ago. 27, 2013 2:31 pm

Re: Quan m'enfado amb ella....

EntradaAutor: garota » dc. ago. 24, 2016 4:33 pm

Bones!!

Esti molt d'acord amb la mymsi! Dona-li opcions de fer les coses ellA... I evitaràs aqusts xocs. Jo amb el meu, m'anticipo al que pot originar conflicte, i així ni ell sent que "mano" jo, perquè crec que no és qüestió de manar i no, sinó que tots tenim desitjos que a vegades es poden fer i a vegades no.. I ell sent que se'l té en compte, que crec que és molt important.
Prova-ho!
I pel que fa als teus sentiments, suposo que és normal, cadascú gestiona les emocions com podem...! I l'autocontrol és difícil. Però si et puc donar un consell.... Intenta relaxar-te i relativitzar, perquè si ó els dies us seran feixucs ara que ca creixent... Penso que és important que vegin que també ens enfadem lògicament, però tb els hem d'ensenyar a gestionar-ho, i tenir enfados eterns... Dificulta les coses. Si t'enfades per alguna cosa concreta, intenteu solucionar el conflicte d'aquella cosa concreta al cap d'una estona. No passis l'enfado a la següent activitat perque entrareu en un bucle... Tu nerviosa, ella nerviosa...!
Sé que és fàcil dir-ho però si hi penses quan passi ja veuras com és més fàcil. A més, qui vol compartir un dia amb una persona enfadada? Jo no... I pensar que se'n va a dormir sabent q estic emprenyada em fa peneta. Jo és que sóc molt sensible..!
Ànims i tot són aprenentatges! Poc a poc reconduireu la situació!
Avatar de l’usuari
VespresVerds
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 548
Membre des de: ds. gen. 18, 2014 11:13 am

Re: Quan m'enfado amb ella....

EntradaAutor: VespresVerds » dc. ago. 24, 2016 5:01 pm

Hola Tineta,

Estic d'acord amb les companyes. És possible que la teva filla necessiti fer coses per ella mateixa. El meu nebot té 10 mesos i menja sol, ni una disputa amb ell a l'hora de menjar, això sí, nosaltres som poc d'insistir en coses que no són vida o mort; si no en vol més, doncs fora. I amb la situació de la piscina, com ja t'han dit, proposar que sigui ella qui faci l'acció o fer-ho totes dues "mullem-nos el cap que sinó patirem insolació".
tineta14
:: granota
:: granota
Entrades: 238
Membre des de: dl. oct. 13, 2014 9:31 am

Re: Quan m'enfado amb ella....

EntradaAutor: tineta14 » dc. ago. 24, 2016 7:59 pm

Teniu raó en que ara ella el que vol, cada vegada més, és fer la seva, però a vegades tot i proposar que sigui ella qui ho faci doncs no ho vol. És a dir, si li hagués dit "Vols anar a buscar la gorra i te la poses tu soleta?" crec que tampoc hagués volgut, així com també "Et vols tirar aigua al cap?". I en aquest cas no podia decidir ella ja que sí o sí havia de fer una d'aquestes dues coses...hi ha certs temes que no són negociables. I pel que fa al menjar.. ja fa temps que procurem que mengi sola però li costa, s'acomoda amb nosaltres. Ella no és "glotona" i aleshores comença bé però a la cinquena cullerada ja es distreu o va hiper lenta! I ja no us dic si el menjar no li agrada (verdura). En fi, gràcies pels consells!
Nicoleta
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 83
Membre des de: ds. feb. 08, 2014 9:56 pm

Re: Quan m'enfado amb ella....

EntradaAutor: Nicoleta » dj. ago. 25, 2016 4:14 pm

Hola Tineta, jo només volia afegir que t'entenc! Totes tenim dies que estem més cansades o que simplement no "connectem" del tot amb els petits. Ells també tenen dies més complicats que altres. Després de llegir una mica sobre "Els terribles 2 anys" i aquestes coses, jo em quedo amb algunes idees que de vegades funcionen. Per exemple, mirar de triar molt bé les "batalles". Insistir només pel que realment importa. Si no, al final ja no ens escolten.
I quan és una cosa com això de la gorra, o mullar-se el cap, que s'ha de fer sí o sí, mirar primer d'entendre el seu punt de vista. Deixar-li dir, i respondre que ho entenem, que potser la gorra li fa calor o el que sigui, que a nosaltres també ens passa. I que si vol ho podem solucionar ficant-nos a l'aigua o remullant una mica. Que si no, pot agafar febre i l'endemà no podrem anar a la piscina.
Que se senti escoltada, sense enfadar-nos.
Si no funciona, podem esperar una mica i fer com un joc, jo et tiro una mica d'aigua amb aquest pot, tu me'n tires a mi... jo em poso la teva gorra i faig una mica el pallasso... no ho sé. El que se't acudeixi.
Ja sé que hi ha dies que cost moooooolt i que tenim ganes de dir-li que no tenim ganes d'insistir per qualsevol cosa que ens sembla una tonteria. O que és pel seu bé i es fa així i punt. Però és l'edat de diferenciar-se, de mostrar que tenen opinió... és bo i és normal. I passarà! Paciència i sentit de l'humor bonica!
Ja ens diràs a veure com va. Apa, quina parrafada que m'ha sortit! Jajaja
Una abraçada.
:camio: <:-<
Avatar de l’usuari
charito
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2406
Membre des de: dv. jul. 03, 2009 10:11 pm

Re: Quan m'enfado amb ella....

EntradaAutor: charito » dj. ago. 25, 2016 8:03 pm

T-entenc... el que expliques es una de les coses de ser mare que mes em costa d-assumir, que la mare s-enfadi amb el fill, costa oi? Pero som persones i despres del que ens desvivim per ells ens dol la guerra continua que tenen amb nosaltres, no crec que es pugui fer gaire res. Nomes aixo, assumir que es el que toca per la edat que te i que ens queden molts anys per davant, si m-enfado doncs aixo marxo una estona fins que se-m passa, tambe es cert que soc mes d-explotar i fotre 4 crits i se-m passa de seguida...
jaruma
:: pantera
:: pantera
Entrades: 874
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: Quan m'enfado amb ella....

EntradaAutor: jaruma » dj. ago. 25, 2016 8:50 pm

Estic d'acord amb tot el que t'han dit. Jo quan m'enfado (és inevitable de vegades, som humanes!) li ho dic, i si no està disgustat m'aparto una mica, me'n vaig a la cuina, o el deixo amb el papa... el que sigui per respirar una mica i recuperar-me. Si està disgustat em quedo amb ell, i quan puc li explico que jo també m'enfado de vegades, però que l'estimo molt igualment. Li ho dic perquè noto que li sap greu que jo m'enfadi.

I per evitar enfados, doncs el que t'han dit. Amb la gorra, per exemple,el meu me la tira a terra just davant del cotxet, i sempre l'acabo atropellant i embrutant. Si m'enfado no aconsegueixo res de res. El que acostumo a fer és broma, distreure'l amb una altra cosa, i al cap d'una estona li poso sense dir res i no la sol tirar. Si la tira, molts cops renuncio. Ara, si fos a la platja faria com t'han dit, un joc per mullar-nos el cap o algo així.

Quantes menys baralles millor. I al menys el meu, quan intento posar-me seriosa i enfadada en plan "jo mano", es parteix de riure i encara es porta pitjor! Això sí, en les coses indiscutibles, com donar la mà per creuar el carrer, no hi ha discusió, s'ha de fer i punt. L'aviso amb temps, i si arribat el moment no me la dona, l'agafo a coll i aguanto la rabieta fins que se li passa.

Quan agafa rabietes fortes, em quedo amb ell, li toco el cap o el que sigui, i quan se li ha passat, normalment li explico perquè s'ha enfadat, etc.

La veritat és que és una edat difícil, però el millor és anar tantejant, distreient, provant coses... i quan al final no pots més, assumir-ho i intentar superar els nervis, que arrossegar el mal humor no és bo per ningú.

Molts ànims i paciència!
tineta14
:: granota
:: granota
Entrades: 238
Membre des de: dl. oct. 13, 2014 9:31 am

Re: Quan m'enfado amb ella....

EntradaAutor: tineta14 » dt. ago. 30, 2016 2:58 pm

Gràcies!! Em van molt bé les vostres aportacions :ok: ,al ser el primer fill tot és nou i fins que no t'hi acostumes... Hi ha dies de tot!

Torna a “El desenvolupament emocional”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: