regressions als 18 mesos ?

Rabietes, gelos, egoisme..

Avatar de l’usuari
Jomateixa82
:: gosset
:: gosset
Entrades: 436
Membre des de: ds. maig 02, 2015 2:54 pm

regressions als 18 mesos ?

EntradaAutor: Jomateixa82 » dv. gen. 13, 2017 11:42 pm

Hola!!

La meva nena té gairebé 18 mesos i fa unes 4-5 setmanes que tinc la sensació que anem "enrerre" en algunes coses... Ho explico amb algún exemple:

- Tema pit: seguim amb lactància i les dues encantades, però des de fa un més aproximadament a les nits (sobretot, però no només a la nit) és un infern. Si jo no sóc al llit (vaig a dormir més tard perquè aprofito per fregar, fer feina, etc) pot dormir tranquil·lament 4-5 del tirón; a la que jo poso un peu al llit anem malament. Es desperta, busca el pit i mama. Fins aqui normal, i també que ho faci encara 2-3 vegades. El problema és que no el vol deixar anar!! I si li trec de la boca es desvetlla i tornem a començar! I així ens hi podem passar hores i jo dormint fatal i arrossegant cansament. Quan jo soc a casa i la porto a dormir és un drama perquè o bé està juganera i no para quieta o "dorm" al pit i a la que la deixo al llit i li trec de la boca la lia altre cop. Si passa això el pare hi intervé, s'hi queda ell i ella plora 30 segons i s'adorm (per tant no és problema de no tenir son!).

- Tema menjar: Sempre ha menjat de tot i bé, però últimament menja poc i demana baixar de la trona, com que va "sobrada" de pes si menja poc no m'hi capfico i la baixo, però el tema és que deixa de menjar i vol baixar per venir a la meva falda i fer pit...

- Dependència: No puc allunyar-me més de 3 metres sense que em vingui al darrere plorant. He de fer el dinar amb ella al darrera, aganfant-me i plorant, o bé amb ella a coll... Això no és una regressió en sí, pràcticament sempre és i ha estat així.

Aquests són alguns exemples. Hem fet pit i collit des del primer dia. Vaig tornar a treballar quan tenia 7,5 mesos (a temps parcial 2-3 dies a la setmana, perquè no tenia opció a més). Des de l'octubre treballo a jornada completa, de 15 a 22h (per això molt sovint qui la posa a dormir és el pare) i penso que aquesta deu ser la causa, que em troba a faltar i per tant em reclama constantment, però és agotador, a més el canvi laboral va ser a l'octubre i el problema és des de fa més o menys un mes. Quan no treballo intento passar tota l'estona amb ella i que sigui temps de qualitat (jugant, passejant, banyant, menjant)

Quan marxo a treballar i la deixo plora gairebé sempre però a la que he passat per la porta se n'oblida i juga contenta... És com si volgués fer-me sentir malament per marxar i deixar-la (ja sé que no és intencionat).

Penseu que és això? Que ara se n'ha adonat del canvi laboral? És una etapa més? A mi em sona a lo que expliquen dels "terribles 2 anys" però avançat als 18 mesos. Una altre qüestió a part és que va començar a parlar aviat (papa i aigua) però aquí s'ha quedat,... diu mama de casualitat i guau guau quan veu algun gos, res més. Això sí, ho entén tot a la primera fins i tot si no li diem directament (a vegades diem on dec haver deixat xxx i quan te n'adones ve amb alló que busquem els adults a les mans) i es fa entendre també amb gestos, portant-te on vol, etc però parlar casi res.

Què us sembla? Si és una etapa més quan dura?
Nicoleta
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 83
Membre des de: ds. feb. 08, 2014 9:56 pm

Re: regressions als 18 mesos ?

EntradaAutor: Nicoleta » dt. gen. 17, 2017 3:28 pm

Hola! Jo no tinc una solució per donar-te... a veure si algú que ho hagi viscut et pot ajudar més. Només et volia dir que sigui pel sigui, segur que no durarà sempre. Segurament et trobi a faltar. El tema menjar, no pateixis pq és el normal. A partir de l'any, més o menys, passen a menjar menys q abans. El creixement deixa de ser tan exagerat i no necessiten tant. Això ho explica molt bé el pediatre Carlos González al llibre El meu nen no menja. Per això no pateixis.
Tema pit, potser és una petita crisi de lactància. O potser és enyorament. La meva petita també es desperta si li trec el pit... ha d'estar mooooolt adormida per no fer-ho. Però segur que en unes setmanes això tornarà a canviar.
I la resta... és normal q vulgui estar amb tu, q plori si te'n vas... mira de compensar-la al màxim quan esteu juntes. Més carinyo que mai... segur q ja ho fas. Però és l'únic que se'm acut i q segur q l'ajudarà. Paciència.
Una abraçada
:camio: <:-<
madame3
:: papallona
:: papallona
Entrades: 122
Membre des de: dt. set. 22, 2015 3:35 pm

Re: regressions als 18 mesos ?

EntradaAutor: madame3 » dt. gen. 17, 2017 4:48 pm

Hola!

Com que demanes opinió, aquí va la meva, per veure si et pot ajudar.

Pensa tu com vius la separació. Els bebés estàn connectats emocionalment amb la mare mínim fins als tres anys. No t'ha passat mai que quan tu t'enfades ella també? Que quan tu estàs trista ella també? Noten més del que et penses. Planteja't com vius tu la separació amb ella. Et sents culpable? Et sents separada i trista de veritat? Et sap greu per ella? Si és així, potser aquí tens la resposta.

De vegades a la vida s'han de fer coses perquè s'han de fer, i l'últim que s'ha de fer és sentir-se culpable i saber-te greu. No sentis pena, estima-la i explica-li que has d'anar a treballar, ho entenen més del que et penses, tu mateixa has dit que entén moltes coses. Si tu sents pena, ella també.

Jo recordo quan tenia 4 anys que havia d'anar a l'escola i no hi volia anar de cap de les maneres. No entenia perquè havia d'anar a aquell lloc quan a casa s'estava tan bé… I el que no m'ajudava gens, però gens, era veure la pena de me mare que gairebé plorava com jo. Tampoc m'havien explicat mai un bon motiu per anar a l'escola… (d'adulta encara de vegades no entenc molt bé perquè s'hi ha d'anar… jajaja).

Espero haver-te ajudat!

Tiroiditis de Hashimoto 2011. Reviseu TSH <2, no tothom ho sap
Febr'16 - Cicle natural. Punció sense èxit
Nov'16 - Cicle natural. Punció sense èxit
Des'16 - Cicle natural amb clomifeno. Punció a les 37,5h. En surten 2. ICSI. Transfer el 3/12; 13/12 POSITIU! N'és un, és un nen!

Agost 17. Ja et tinc en els meus braços… =0-0-)
Avatar de l’usuari
Jomateixa82
:: gosset
:: gosset
Entrades: 436
Membre des de: ds. maig 02, 2015 2:54 pm

Re: regressions als 18 mesos ?

EntradaAutor: Jomateixa82 » dt. gen. 17, 2017 11:45 pm

Hola nicoleta i madame3, gràcies per les vostres opinions.

Nicoleta, el tema menjar no em preocupa gaire perquè va sobrada de pes (percentil superior a 75 des de fa mesos tot i haver nascut amb 2,800Kg a les gairebé 39 setmanes. I em repeteixo diàriament que serà temporal i només hem de tenir paciència... Però és que hi ha moments que és molt dur a les nits!!! Fa dues nits va anar "molt bé" només dos despertars i curtets, i ja veia la llum al final del túnel, però ahir de nou malament, més que els darrers dies fins i tot... :ufs: Bé, paciència no?? Espero que no s'acabi, ara el meu marit té uns dies de festa i m'ajuda perquè sí convé se la queda un rato al matí perquè jo pugui seguir dormint, o es lleva ell a mitja nit perquè em deixi la teta tranquil·la un rato i van a una altre habitació, però quan ell torni a treballar pot ser pitjor!!! Ara que hi penso potser aquest és el problema!!! Que ara quan vaig a treballar es queda amb el meu marit, a vegades amb la iaia si té compromisos, a vegades amb l'altre iaia al vespre, i en canvi quan ell treballa és matí amb mi, tarda amb iaia, vespre amb pare i així cada dia! Clar que li ha canviat la rutina, tot i que es queda amb el seu pare és diferent al que feia fins ara!! Si és això en poc més d'una setmana hauria de començar a notar una millora!! Això espero vaya jejeje, però imagina't quan hagi de començar la Llar o l'escola! ai ai què podria arribar a passar!

Madame3, sí, a vegades he notat que els dies que jo estic nerviosa, estressada o tinc pressa sembla que tot li vagi malament, i les coses s'enlenteixin encara més, fent que jo encara vagi més nerviosa, etc i és un cercle viciós! I sí, tot i que he d'anar a treballar perquè és així, no puc evitar sentir-me "culpable" perquè m'agradaria poder permetre'm deixar la feina per estar amb ella. Abans de ser mare no imaginava que seria així (de fet mai m'havien agradat els nens, de cap edat, ni de familiars ni d'amics, etc) però ara només vull poder fer vida de família i gaudir i participar dels seus avenços. Aix, a part d'esperar que tornar a fer dies més rutinaris sigui la solució també hauré d'intentar fer una mica de "desapego", ella té mamitis, però reconec que jo tinc fillitis moltes vegades (menys a la nit, que vull i necessito dormir, jajajaja)
madame3
:: papallona
:: papallona
Entrades: 122
Membre des de: dt. set. 22, 2015 3:35 pm

Re: regressions als 18 mesos ?

EntradaAutor: madame3 » dc. gen. 18, 2017 9:11 am

Hola!

Has vist? Jo ho sé per les amigues que també han passat situacions semblants i no hi ha cap dubte d'això que et dic. Jo jugo amb avantatge perquè quan el tingui ja ho sabré. jeje

Crec que el primer que has de fer és acceptar que el fet d'anar a treballar i separar-te és inevitable, acceptar la realitat. Quan ho acceptis de tot cor, tot es posarà a lloc. Entenc aquest sentiment inevitable de sentir pena per separar-te que tens, però en realitat sí és evitable, només s'ha de decidir no voler tenir-lo més perquè és contraproduent per a tu i per la nena.

Tot això de tenir fills ens porta a despertar coses que teníem adormides, i que potser també té a veure amb la nostra pròpia infància, d'haver-nos sentit també abandonades, desamparades… mil coses, que sense voler tornem a traspassar als nostres fills.

Fes la prova ni que sigui un dia de no sentir-te culpable ni separada, i a veure com va! ;-)

Tiroiditis de Hashimoto 2011. Reviseu TSH <2, no tothom ho sap
Febr'16 - Cicle natural. Punció sense èxit
Nov'16 - Cicle natural. Punció sense èxit
Des'16 - Cicle natural amb clomifeno. Punció a les 37,5h. En surten 2. ICSI. Transfer el 3/12; 13/12 POSITIU! N'és un, és un nen!

Agost 17. Ja et tinc en els meus braços… =0-0-)
Avatar de l’usuari
Maria V.
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 348
Membre des de: dl. des. 05, 2011 12:22 pm

Re: regressions als 18 mesos ?

EntradaAutor: Maria V. » dc. gen. 18, 2017 6:10 pm

No podríeu provar que fos sempre el pare qui la portés a dormir? Tu necessites descansar!
Avatar de l’usuari
Maria V.
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 348
Membre des de: dl. des. 05, 2011 12:22 pm

Re: regressions als 18 mesos ?

EntradaAutor: Maria V. » dc. gen. 18, 2017 6:30 pm

Sobre el sentiment de culpa: em creia que això d'agobiar-se patint per coses fetes sense cap mala idea, ja ho teníem superat. També em creia que un dels mals de l'educació catòlica tradicional és que era massa culpabilitzadora i angoixant. I ara em trobo que les mares modernes i laiques es culpabilitzen sense motiu o amb motius que fins i tot les monges haurien considerat exagerats.

Al col·legi on vaig anar d'alumna, un capellà que teníem de professor ens va explicar que, perquè hi hagi culpa important, la mala acció s'ha de fer amb plena advertència i consentiment deliberat. És a dir: t'has d'haver adonat que allò està mal fet i, tot i així, fer-ho intencionadament.

I una altra cosa. No dormir pot acabar provocant depressió patològica a les persones propenses i no saps que hi ets propensa fins que t'hi trobes. A mi em va passar el primer any de la meva filla; jo gairebé no dormia, tot un any, no per cap raresa de la nena sinó per altres motius (situació familiar), i la depressió em va durar anys, amb bon tractament psicològic i mèdic. Per a la criatura val més tenir la mare contenta i amb una afectuositat espontània alegre i riallera, encara que aprendre de dormir sola li costi plors durant uns dies, que no pas tenir la mare deprimida. La criatura, encara que dissimulis i li facis bona cara, quan no la mires se n'adona de com estàs, se li encomana la teva tristesa i no ho entén.
Avatar de l’usuari
Jomateixa82
:: gosset
:: gosset
Entrades: 436
Membre des de: ds. maig 02, 2015 2:54 pm

Re: regressions als 18 mesos ?

EntradaAutor: Jomateixa82 » dj. gen. 19, 2017 12:37 am

Hola Madame3,

Intento aplicar-m'ho cada dia això de no pensar-hi i no sentir-me culpable (de fet no és sentiment de culpa, sinò no tenir ganes de separar-me d'ella). Abans que naixés jo pensava que seguiria quedant per sopar amb amigues de tan en tan i la deixaria amb el pare, etc i ves per on, en realitat no ho faig. No perquè no pugui, sino perquè no em ve de gust fer coses sense ella. Alguna faig, es clar, però no gaires. I quan es tracta d'anar a treballar, que no deixa de ser una obligació per pagar la hipoteca doncs encara fa més pal el moment de la separació. Ni jo mateixa entenc el perquè d'aquest "apego", a vegades penso que va ser per les complicacions que hi va haver el dia de naixement, i penso que alguna cosa dins meu va canviar. No és que no em refii de les persones que es queden amb ella, si tinc la sort que són de la família! sino és una sensació de "i si li passes alguna cosa i tu no hi ets?". No sé com descriure la sensació... Sé que no és una cosa gaire sana, i en general no hi penso, però si que a vegades tinc aquesta sensació de "voldria ser-hi a tota hora per si de cas". Suposo que amb el temps tot s'anirà relativitzant...

Maria V, com he explicat en el paràgraf anterior no és tampoc un sentiment de culpa en realitat, és una "por" a no ser-hi si algun dia li passa alguna cosa. Sobre la depressió i el no dormir tens tota la raó. La veritat és que independentment dels seus despertars vaig a dormir tard perquè és a les nits quan puc fer la formació a distància, tot i així, com ella tampoc és de despertar-se aviat dormo 7-8 hores diàries. El problema és aquests dies que té més despertars o més perllongats i començo a notar que m'afecten a nivell de cansament, no d'estat anímic. Espero no arribar a aquest punt. Si la cosa s'allarga aparcaré la formació una temporada...

Gràcies a totes per les respostes!
madame3
:: papallona
:: papallona
Entrades: 122
Membre des de: dt. set. 22, 2015 3:35 pm

Re: regressions als 18 mesos ?

EntradaAutor: madame3 » dj. gen. 19, 2017 10:18 am

Hola!

M'agrada aquesta teràpia dialèctica…!

Com veus, ja has anat descobrint per on va el tema que t'ocupa. En realitat ets tu. Si tu no et vols separar d'ella, ella tampoc de tu, i no podràs escollir quan et va bé separar-te'n i quan no.

Analitza la por i intenta posar-hi seny. L'ésser humà és l'únic capaç d'imaginar-se coses que no han passat i passar-ho malament per a això. Una cosa és ser precabuda, cauta, i una altra tenir una por potser tirant a irracional. La teva filla ha vingut a ensenyar-te moltes coses, aprofita-les! Aquesta és una altra lliçó. Crec que la lliçó del dia seria aprendre a confiar.

Salut!

Tiroiditis de Hashimoto 2011. Reviseu TSH <2, no tothom ho sap
Febr'16 - Cicle natural. Punció sense èxit
Nov'16 - Cicle natural. Punció sense èxit
Des'16 - Cicle natural amb clomifeno. Punció a les 37,5h. En surten 2. ICSI. Transfer el 3/12; 13/12 POSITIU! N'és un, és un nen!

Agost 17. Ja et tinc en els meus braços… =0-0-)
jaruma
:: pantera
:: pantera
Entrades: 874
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: regressions als 18 mesos ?

EntradaAutor: jaruma » ds. gen. 21, 2017 9:03 pm

Buf, entenc el sentiment. Jo també el tinc, i treballo només tres hores al dia, i el deixo amb la iaia o el papa! Jo li dic angoixa, més que culpa, i el tinc sobretot quan ja he sortit per la porta. Abans m'acomiado amb dos petons, li recordo que en una estoneta ens veurem, i me'n vaig. Si algun dia ho allargo ja la he pifiada, perquè és quan noto que ell també s'angoixa. Si no, no li costa gens que jo marxi (és una sort!).

Això que et comentava la Madame3 és veritat, pobres. Jo sóc molt nerviosa i vaig molt estressada, i quan m'empipo per alguna tonteria a ell li afecta molt, i és quan pitjor es porta. Porto ja unes setmanes imposant-me respirar fons i no enfadar-me amb ell, i se li nota molt.

Vam fer un viatge fa poc, i al tornar va passar unes nits horroroses, només que plorava i volia teta. Després de cop se li va passar, crec que eren nervis. Així que és molt probable que a la teva li estigui passant el mateix. I també pot haver-se-li ajuntat amb mal de boca (has provat a donar-li Apiretal alguna nit, per si un cas?). És fàcil de dir, però prova a estar tu més relaxada, a canviar el xip i prendre-t'ho tot millor, a veure si ella tambë es relaxa una mica. Jo quan tinc un dia de nervis noto que ell dorm molt pitjor! I quan estic nerviosa i no puc evitar-ho, li ho explico: "la mama està nerviosa i de vegades es pren les coses malament i no hi ha per tant". Jo no sé si a ell l'ajuda, però a mi sí.

Ànims!

Torna a “El desenvolupament emocional”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: