Com "manejar" nena amb molt caràcter i passota

Rabietes, gelos, egoisme..

Avatar de l’usuari
Jomateixa82
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 584
Membre des de: ds. maig 02, 2015 2:54 pm

Com "manejar" nena amb molt caràcter i passota

EntradaAutor: Jomateixa82 » dl. maig 14, 2018 11:28 pm

Hola!

La meva filla gran ara té gairebé 34 mesos. La petita va nèixer fa uns 4 mesos i jo no diria que el seu canvi de comportament sigui per gelos tot i que segurament hi ha influit... El cas és que ha sigut sempre una nena amb molt de caràcter, ja amb mesos la gent ens ho deia i ho intuiem i s'ha confirmat. És mooolt tossuda, perseverant i rabiuda. Amb un fort caràcter vaja. No ho veig malament per quan sigui una adulta, que defensi les seves idees amb claredat etc, però com a pares ens ho fa mooolt difícil.

Segurament és el que anomenen els terribles dos anys, que a nosaltres ens ha pillat quan gairebé en té 3. El cas és que hi ha situacions que no sé com manejar! Quan "es porta malament" reconec que a vegades he perdut els papers i he cridat (més fort i més sovint del que m'agradaria) però almenys llavors em disculpo amb ella per haver-li cridat i li raono com m'he sentit i perquè m'he enfadat. Acabem fent les paus però les conductes es repeteixen. A vegades no crido i conto mentalment fins a 10 i anem a la reflexió directament, però últimament, fins que no em poso molt sèria/crido passa del que li dic absolutament.

Sempre he relativitzat les coses, si realment el "comportament perturbador" no és una gran cosa li deixo passar: per exemple si jo dic d'anar a la dreta per anar a un punt x i ella vol anar per l'esquerre fent més volta, doncs si tenim temps i realment m'és indiferent anem per l'esquerre... Evidentment si una cosa no pot ser es fa el que diem els pares i si hi ha rabieta ha d'aprendre a gestionar-les.

Les dos coses que més em preocupen concretament són:

- A vegades és hora d'anar a dormir i no li dòna la gana. Si és migdiada i realment sembla que no té son no en fa i punt, però a vegades la veus que ho necessita i s'hi nega en rotund. I el pitjor és quan no li dona la gana d'anar a dormir a la nit, sabent que l'endemà l'haurem de despertar aviat per anar a la Llar d'infants. Què he de fer? No accepta raonaments, si la portes al llit fa un escàndol i es nega a estar estirada, l'últim dia vaig haver d'agafar-la fort pels braços i obligar-la a quedar-se estirada sí o sí i cridava i xisclava com si la torturés. Finalment al cap de 30 segons o un minut la vaig deixar anar i va seguir plorant però no es va aixecar de nou i al final es va adormir relativament ràpid. Em vaig sentir fatal, quan hi penso encara ara em venen ganes de plorar a mi. Com ho he de fer si no atén a raonaments, s'aixeca del llit i baixa al pis de baix...

- Al carrer surt i va a la seva bola... és igual si és una plaça, un carrer o on sigui. Si es sent còmode o té clar on vol anar tira avall i ale. Per exemple prop de casa del avis hi ha una plaça amb gronxadors, pues si estem fora pot agafar i anar a la plaça, i si li dius que no pot ser diu: "ja hi vaig sola mama...." i carrer avall i si no la "persegueixes" no recula i ja pots dir missa. Avui estava pagant a una botiga i el pare estava fóra, al cotxe amb la germana petita a l'altre banda del carrer. Pues estava al meu costat, als 5 segons veig que tira cap a fora i ja puc anar dient vine que hi ha cotxes que passa. He sortit darrere seu sense pagar, tan ràpid com he pogut però ja estava a l'asfalt i un cotxe ha hagut de frenar. L'últim crit que li he fet l'han sentit de punta a punta del poble, i sí, ha frenat, però ja tenia un peu al carrer i el cotxe ha hagut de parar... Total hauria pogut passar una desgràcia si ja no me n'hagués mal fiat i en comptes de 5 segons n'haguessin passat 8 i/o si el conductor del cotxe no hagués estat atent. Que coi faig en situacions així? Compro una "cadena" d'aquelles que enganxa als nens com una corretja??? Llavors li he fet la reflexió, etc, i ha dit si mama però crec que ha sentit ploure. Lo de dormir mira, màxim l'endemà tindrà son, però això no pot ser i no ser com fer-li entendre els perills!!! Li he de cridar com una energumena i renyar-la tot el dia??

- Les petites "rabietes" del dia, són típiques, i no tan greus com el que he exposat abans, però també em començen a tenir esgotada perquè per la via del diàleg, la reflexió, el mirar-nos als ulls etc no sembla que doni resultat, i ens passem els dies discutint.

És una etapa? És normal? És perquè hem fet alguna cosa malament? Algun consell?
beren
:: rateta
:: rateta
Entrades: 154
Membre des de: dv. març 10, 2017 1:31 pm

Re: Com "manejar" nena amb molt caràcter i passota

EntradaAutor: beren » dt. maig 15, 2018 10:48 am

Hola jomateixa.
Sembla que estiguis parlant de la meva filla gran. Té els mateixos comportaments que la teva menys anar a dormir que no costa gaire esforç perque està morta de son. Fa uns mesos vam passar l'etapa de no voler anar a dormir i va ser un drama que al final es va resoldre impossant rutines horàries i quedant-nos amb ella fins que s'adormia, fent pit si volia, mimitos ... però inflexibles en el tema horari malgrat plors i rabietes perque cada dia anàvem a dormir més tard i al matí a la llar estava zombi i de mal humor. Es va resoldre bastant ràpid, en pocs dies va tornar a dormir a la seva hora.

En la resta no et puc ajudar perque estic exactament com tu. Em trobo amb les mateixes situacions i també acabo cridant més i més sovint del que voldria. Suposo que són els terribles 2 (o en el nostre cas, gairebé 3 anys), els gelos del germanet i un caràcter fort de base de la nena.
També he notat que amb mi es porta pitjor que amb la resta. No sé si em reclama més atenció perque sóc la que més està amb el petit o és per algun altre motiu però em busca més els límits que a la resta.

A veure si algú ens dóna un cop de mà
PereLlull
:: peixet
:: peixet
Entrades: 298
Membre des de: dl. feb. 06, 2017 12:26 pm

Re: Com "manejar" nena amb molt caràcter i passota

EntradaAutor: PereLlull » dt. maig 15, 2018 2:24 pm

Jomateixa i Beren,


És maduració del nen o nena, que arribarà. No queda més remei que tingueu paciència, però constància. Què vull dir?

Doncs que us carregueu de molta i molta energia perquè us farà falta i és necessari canvieu el rol absolutament.

No crideu mai, ni us enfadeu mai, això sí, no es pot deixar que la nena es pugui sortir amb la seva. I oblideu-vos del què diran. Si esteu al carrer i la vostra filla agafa una rabieta de les grosses, que crida, xiscla, plora, el que vulgui, si es tira per terra, però vosaltres continueu amb la vostra posició de no cedir. Mai cediu! Per molta vergonya que estigueu passant.

Per exemple, fa la rabieta, es tira a terra en mig del carrer o en mig del poble, us quedeu allà amb ella, no cediu sota cap concepte en les seves peticions (per exemple, la nena vol anar al parc quan teniu que anar al metge i feu tard). La nena farà tot el possible i més per aconseguir el que vol, i anar al parc. Enraoneu amb ella, però no hi ha manera. Cap problema, que faci el numeret, però ha de veure que no us importa que el faci, que no servirà per res, que no cedireu. Passat un temps veuran que no funciona. Quan veieu que ja es troben bé, i que la rabieta ha passat, els hi expliqueu que no us ha agradat gens el comportament que ha tingut abans amb la rabieta. Que igualment us la estimeu, però que no ho torni a fer, que es fa el que diu la mama/papa, i que a més ja sabien abans de sortir de casa que anàveu al metge i que el temps disponible era just.

Amb molta paciència i constància, segur que us funcionarà!

Ànims!! :ok:
Avatar de l’usuari
Mara17
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4365
Membre des de: dv. març 26, 2010 11:14 am

Re: Com "manejar" nena amb molt caràcter i passota

EntradaAutor: Mara17 » dc. maig 16, 2018 10:21 am

Ostres, la meva filla petita és igual! :-o00m Una kamikaze molt vehement a l'hora de defensar el que vol. Com a la teva, no l'han atropellat perquè jo estic hiperactivada quan vaig amb ella pel carrer i gràcies, també, a un exèrcit d'angelets protectors, segurament.

Jo també penso que si se saben canalitzar, aquestes característiques poden ser molt útils en la vida adulta, però per als pares no és gens còmode; és esgotador! Hem de tenir paciència i saber que són nens que la lien més vegades per minut que la resta: hem de saber que tenen el dret a enfadar-se i a manifestar-ho (i nosaltres hem d'apetxugar), però si no es pot, no es pot. Jo de vegades, que ja les veig a venir, agafo aire i compto abans de "l'explosió": 3, 2, 1...! I bingo! No falla: rebequeria màxima al canto. Jo ara em solc controlar de manera força automàtica (tot i que de vegades em falla el mecanisme de contenció :content: :content: :content: :content:), tinc molt clar que és algo que passarà, i ja me n'ha muntat tantes i de tants colors, que suposo que tinc la pell gruixuda, però això no treu que no sigui súper súper cansat.

Força i paciència!
Glinda, Rela i Mara
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Jomateixa82
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 584
Membre des de: ds. maig 02, 2015 2:54 pm

Re: Com "manejar" nena amb molt caràcter i passota

EntradaAutor: Jomateixa82 » dc. maig 16, 2018 11:10 am

Hola!

Gràcies per les vostres paraules i els vostres ànims... Em consolo pensant que és una fase i que un dia o altre passarà. Però alhora a vegades m'envaeix el dubte de si estem fent les coses bé, ja que sovint a l'entron sento alló de "una bufetada a temps...", " aquesta nena us pren el pèl..", " pues aqui això no ho fa..." i aquests comentaris, per molt que no els hi facis cas quan s'acumulen acaben afectan d'una manera o altre (a mi creant-me dubtes de si estem cagant-la i la nostra filla en el futur serà tirànica :ufs: ).

A l'actualitat el que més em preocupa és això del carrer, que no miri si hi ha cotxes ni res, o que agafi sigui on sigui i vagi a explorar el que ella vol. Exigeix 50000 ulls per ella sola! I la veritat, per estalviar-me problemes no solo anar amb les dos nenes a soles a voltar o comprar,... Perquè sé que en un moment o altre hauria de sortir corrents darrere la gran amb el cotxet o ves a saber. El patinet de germà gran pel cotxet ajuda una mica, però a vegades es cansa, o com és una nena alta i gran veig que no acaba de ser-li còmode. A veure si ara que treure'm la cabassa i posarem la cadireta anirem millor...

L'altre fet impossible és rentar-li el cap. Li ha agafat una fòbia que acabem més molls nosaltres que ella quan la banyem o dutxem. Crida que sembla que la torturem (sort que no tenim veins) i en dies que ja també està plorant la petita o que anem de cul per alguna cosa se'm fa difícil ser comprensiva :ufs:

Bé, suposo que mica en mica. Per exemple ahir a la tarda va estar força tranquil·la, i em vaig animar una mica. Si veig que m'altero li dic, "m'estic començant a enfadar i no vull haver de cridar siusplau" i a vegades això la fa afluixar. A vegades és ella mateixa que quan veu que començo a pujar el tó diu "no cridis mama" :ufs: i jo li dic "no vull cridar, però tu no m'escoltes fes-me cas siusplau" i de nou a vegades reacciona (no sempre), senyal que raonament en pot fer, però suposo que com dèiem tot és un aprenentatge.
PereLlull
:: peixet
:: peixet
Entrades: 298
Membre des de: dl. feb. 06, 2017 12:26 pm

Re: Com "manejar" nena amb molt caràcter i passota

EntradaAutor: PereLlull » dc. maig 16, 2018 11:28 am

Jomateixa82 ha escrit:
Bé, suposo que mica en mica. Per exemple ahir a la tarda va estar força tranquil·la, i em vaig animar una mica. Si veig que m'altero li dic, "m'estic començant a enfadar i no vull haver de cridar siusplau" i a vegades això la fa afluixar. A vegades és ella mateixa que quan veu que començo a pujar el tó diu "no cridis mama" :ufs: i jo li dic "no vull cridar, però tu no m'escoltes fes-me cas siusplau" i de nou a vegades reacciona (no sempre), senyal que raonament en pot fer, però suposo que com dèiem tot és un aprenentatge.


Jomateixa, mai li cridis, sempre parla amb serenitat. No pots perdre els papers mai, encara que la vostra filla tingui una rabieta de pel·lícula. Ella veu que té poder sobre vosaltres i que sap com treure-us de polleguera. Això és el que teniu que canviar, el canvi de rol, ella no ha de tenir cap poder sobre vosaltres. Tampoc has d'evitar el conflicte, es tracta que la vostra filla aprengui a controlar-se, a gestionar les seves emocions. Si no li ensenyeu vosaltres, li ensenyarà la vida que ensenya molt pitjor...

La violència tampoc és solució, perquè humilia, i per tant provoca infelicitat a qui la rep i després aquest comportament el pot repetir la vostra filla amb companys d'escola o amics, amb les conseqüències que això comporta. Fer servir la violència per petita que sigui és un signe de incapacitat i pèrdua de control, quan el que volem educar és gestió de les emocions i control del comportament.

Molts ànims i paciència!!
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1349
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Com "manejar" nena amb molt caràcter i passota

EntradaAutor: crunchi » dc. maig 16, 2018 1:07 pm

Hola Jomateixa,
Per aqui encara ens queda una mica arribar a aquesta fase dels terribles 2 o 3 anys, però t'he llegit i et volia donar molts anims. Jo crec, veient-ho desde fora, que una cosa és la teoria que tots sabem i l'altre és la pràctica, i el dia a dia molts cops és moooolt dur. Crec que com a mares ens equivocarem mil vegades, perque som humanes, però bé, vull pensar que dels errors en podem aprendre. Espero que aquesta etapa passi aviat i recuperis la tranquilitat jejeje i molts ànims, i mooooolta paciència!!!!
Imatge

Imatge
airuni
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 325
Membre des de: dl. gen. 11, 2016 6:02 pm

Re: Com "manejar" nena amb molt caràcter i passota

EntradaAutor: airuni » dg. maig 20, 2018 1:50 pm

Hola jomateixa!
No se la solució al problema però et vull enviar molts ànims amb els comentaris, és una etapa molt dolenta i es pateix molt i que s'ha de passar i els comentaris encara ho fan empitjorar molt.
Jo per sort el tema del carrer ho vam portar bé perquè acostumava a anar bastant de la mà, però als supers, al parc...ho he passat malament, al super a la que va deixar la cadireta era horrible perquè s'amagava, al final eren segons el trobava ràpid però aquell moment de girar-te i no hi és ufff.
Tema dutxa també vam tenir la ratxa fins i tot un dia amb tanta deseperació que no volia entrar de cap manera a la dutxa el vaig deixar entrar amb roba perquè li feia gràcia mullar-se la roba, l'he dutxat amb ulleres de natació perquè no li molesti l'aigua als ulls...
Ja ho veus que són etapes que desesperen molt i que són més normals del que sembla perquè la gent no acostuma a explicar-ho, de cara al carrer tots som pares i mares perfectes però és una etapa normal que acabarà passant.
Molts ànims i ni cas a la gent :-o00m
Imatge
Avatar de l’usuari
Jomateixa82
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 584
Membre des de: ds. maig 02, 2015 2:54 pm

Re: Com "manejar" nena amb molt caràcter i passota

EntradaAutor: Jomateixa82 » dl. maig 21, 2018 11:11 pm

Gràcies pels ànims!!

Sóc conscient que serà una fase, però és tan dur!!!! I com dieu suposo que tots tendim a dir les coses maques o relativitzar molt les negatives per deixar bé als fills o per quedar bé nosaltres com a pares... A ningú li agrada reconèixer en públic que crida... i evidentment intento no fer-ho però hi ha dies i / o moments que m'és impossible evitar-ho. Lo positiu de tot plegat (sempre intento buscar la part positiva de les coses) és que sóc conscient que hauria de cridar menys i busco estratègies per reduir-ho fins a eliminar-ho del tot (idealment).

Que maco que és durant l'embaràs pensar en totes les coses maques que estan per venir i imaginar en lo perfectes que seran els nostres fills/filles, i llavors te n'adones que són tan imperfectes com nosaltres mateixos (perquè tot ho aprenen de nosaltres) i és això que els fa únics i que fa que ens necessitin perquè els ajudem a créixer com a persones. Si fossin correctes i educadíssims només néixer no farien falta pares al món.
PereLlull
:: peixet
:: peixet
Entrades: 298
Membre des de: dl. feb. 06, 2017 12:26 pm

Re: Com "manejar" nena amb molt caràcter i passota

EntradaAutor: PereLlull » dt. maig 22, 2018 9:33 am

Jomateixa82 ha escrit:Sóc conscient que serà una fase, però és tan dur!!!! I com dieu suposo que tots tendim a dir les coses maques o relativitzar molt les negatives per deixar bé als fills o per quedar bé nosaltres com a pares... A ningú li agrada reconèixer en públic que crida... i evidentment intento no fer-ho però hi ha dies i / o moments que m'és impossible evitar-ho. Lo positiu de tot plegat (sempre intento buscar la part positiva de les coses) és que sóc conscient que hauria de cridar menys i busco estratègies per reduir-ho fins a eliminar-ho del tot (idealment).



Jo no estic d'acord amb el que comenteu, per exemple en una rabieta en mig del carrer és molt més fàcil cridar al nen i dir-li que es comporti que no pas aguantar estoic que estigui fent la rabieta en mig del carrer on tothom et mira, no cedir en el que vol la filla, i estar el temps que faci falta dins que es calma, canalitza la frustració i pots parlar amb ella i dir-li que no t'agrada el que ha fet i que no ho torni a fer. Així fins que la seva maduració i l'educació que li estàs donant facin efecte.
Això sí que és picar pedra i per això som pares i mares.

Les famílies que cara la galeria diguin que són perfectes i després a casa és tot el contrari, és un problema encara més greu per la seva pròpia família i els seus propis fills, ja que els fills això ho veuen, i té conseqüències gens positives. Cap família que fa bé les coses es considera una família perfecte, cap.

Tens dret a cometre errors, tothom fem errors, i fins i tot es considera que no és dolent ser imperfectes perquè permet al fill o filla en la seva maduració detectar els errors que podem cometre els pares i mares. Però, sí que considero que ensenyar a que aprenguin a controlar les seves frustracions és clau a la vida. I la meva opinió és que no queda una altra que tenir molta paciència, no cedir i molts ànims!!! :ok:
Avatar de l’usuari
Clara13
:: gosset
:: gosset
Entrades: 436
Membre des de: dc. nov. 20, 2013 11:40 am

Re: Com "manejar" nena amb molt caràcter i passota

EntradaAutor: Clara13 » dj. set. 06, 2018 7:04 am

Hola!

Jo recomano moltíssim llegir a Rosa Jové. Per nosaltres ha estat com veure la llum al final del túnel. Tenim un nen que és un sol, però que també combina aquestes característiques que descrius quan s'emprenya. Anava bastant a la seva, i semblava que no feia cas. D'una banda aquest aspecte de la seva personalitat ens agradava, en el sentit que veure que tenen caràcter pot suposar una avantatge per a ell mateix, i d'altra banda, ens exasperaven algunes de les seves conductes.

Els terribles dos anys per nosaltres, també es van produir més cap els 3. Ara en té 4 i comença a entendre molt millor les coses, tot i que quan s'emprenya encara deu ni do.

Per nosaltres el més difícil d'aquesta etapa ha estat combinar el control de les seves frustracions (sentiments que senten per primeres vegades, no com els adults, que ja sabem de que van), amb el fet de que conservi la seva personalitat i que quan el renyem no ens "carreguem" sense voler aquesta virtut que tots els petits tenen. No sé si m'explico bé. Que siguin autònoms, decidits i segurs d'ells mateixos és un benefici total per a ells, però clar, sovint els hem de posar fre a algunes conductes.

Ara amb 4 anys sempre l'expliquem que encara que s'enfadi, de vegades no s'hagi portat bé del tot, etc. sempre l'estimem. Li diem casi cada dia, perque interioritzi aquest fet. És una mica el que afirma la Rosa Jové amb el procés de rabietes: "quiéreme cuando menos lo merezca porque es cuando más lo necesito".

D'altra banda, nosaltres no hem estat partidaris de castigar mai. Renyem segons el tipus de conducta, però no castiguem, considerem que només serveix per generar rencor. Però el que més útil ens ha sigut (i encara ens funciona), tant per si no vol anar a dormir, no es vol vestir, o el que sigui és, primer dir-li que l'entenem i donar-li una posterior explicació de perquè no pot fer el que vol fer (a mi tampoc m'agrada anar a dormir tan d'hora, però si no ho fas demà tindràs son per anar a l'escola). D'una banda li estàs dient que l'entens (aprovació) i de l'altra li estàs explicant el perqué d'una negació (educació). I finalment, i diria que casi el més important, donar una via d'escape (si vols, podem explicar uns quants contes mentre som al llit, o juga 5 minuts més però després a dormir). Aquesta és la regla que aplica Jové als seus llibres i que aconsella per quan es donen aquests tipus de conflictes.

Si tot i així la cosa no funciona, li diem que quan hagi fet el que li estem demanant podrà fer ell allò que ens demana (quan recullis la roba del terra podràs anar a jugar).

Sé que la teoria és molt maca i que també entra en joc el tipus de caràcter de cada criatura, però a nosaltres ens funciona el 90% de les vegades. Sobretot donar la via de escape. Que es nega? Doncs nosaltres continuem amb el que he dit, i ha d'anar a dormir encara que plori, perque se li ha donat una explicació i temps per fer el que li hem demanat. Lo important és entendre que és la via que tenen per comunicar-se, que encara no saben explessar bé del tot els seus sentiments, no jutjar-los en excés ni pendre's les rabietes com algo personal (em pren el pèl). És una etapa i com totes les altres, tard o d'hora passen.

En tot cas, és complicat, però si que és veritat que lo ideal és mirar de no perdre el control (ells copiaran aquesta conducta quan siguin grans) i explicar el perqué sempre de les coses. Remarco també que bastantes vegades he perdut la paciència i tot això que us explico ara no ho he fet, hahaha! Però vaja, som humans i sovint són massa càrregues mentals com per tenir forces per tot plegat.

En tot cas, recomano fervorosament la lectura de Rosa Jové (Ni rabietas ni conflictos), per nosaltres...com la Biblia.

Us deixo un enllaç per si us interessa llegir-lo.

Ànims! :ok:


http://www.crianzanatural.com/art/art82.html
Avatar de l’usuari
Jomateixa82
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 584
Membre des de: ds. maig 02, 2015 2:54 pm

Re: Com "manejar" nena amb molt caràcter i passota

EntradaAutor: Jomateixa82 » dj. set. 06, 2018 9:55 am

Hola Clara13

Totes aquestes estratègies que expliques ja les estem utilitzant també, és cert que sovint funciona, però a vegades ni així i finalment les coses a vegades surten de control. Personalment "m'estressa" quan ella passa de tot i fa una rabieta descomunal i acaba fent plorar desesperada a la petita. Tenir-les a les dues plorant histèriques a les dues em supera. A banda d'això, properament aniré a l'endocrí, ja que vaig tenir hipotiroidisme post-part i crec que actualment no estic ben regulada i també fa que estigui molt més irritable i la meva tolerància a l'estrés que poden provocar les rabietes hagi disminuit.

Ara que ja ha passat un temps he de dir que sembla que han començat a disminuir les rabietes, no massa tampoc, però algu és algu. M'ho prenc com el que es, conto fins 10 per recordar que sóc jo que tinc menys tolerància ara mateix i que en altres circumstàncies ho poratira millor i ho he d'aconseguir, i em sol funcionar. Quan he perdut els papers m'he disculpat amb ella i li he explicat perquè m'ha passat, que m'he posat molt nerviosa i no he pogut evitar cridar, però que això no està bé, que m'he equivocat i que em perdoni, que intentaré millorar. Fem les paus oficilament i tirem endavant. Això ha servit perquè ultimament després de les seves rabietes ella també reflexioni i demani perdó per haver cridat. Algú és algú, no?

Bé, això de la maternitat ja se sap que no és tan fàcil com sembla a les pel·licules, tot és un aprenentatge, pels nens i pels pares també.

Gràcies pels consells!
Avatar de l’usuari
Clara13
:: gosset
:: gosset
Entrades: 436
Membre des de: dc. nov. 20, 2013 11:40 am

Re: Com "manejar" nena amb molt caràcter i passota

EntradaAutor: Clara13 » dv. set. 07, 2018 6:52 am

Hola!

Ja fas bé, i és cert que és bastant complicat de vegades. Jo com et deia també perdo la paciència sovint, sobretot quan li explico les coses i ell fa com si no em sentís, insistint en aconseguir el que vol. No obstant és cert que seguir aquests consells a nosaltres ens ha servit per apaivegar una mica l'estrés que iniciar una baralla verbal suposa.

Ara amb 4 anys ha baixat bastant el ritme però tinc clar que encara queda una etapa molt llarga en la que haurem de negociar tot.

:content:

Torna a “El desenvolupament emocional”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::