Dir mentides

Rabietes, gelos, egoisme..

Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » ds. abr. 26, 2008 2:35 pm

SI ÉS que TINC EL DILEMA, NO HO TINC PAS CLAR...PERÒ VAJA, A VOSALTRES US HO EXPLICO PK HIHA CONFI.

No sé nurieta, tampoc sóc creient, i el nadal què vols que et digui...crec sincerament que de magia res...CONSUMISME PUR!

però clar....kuan veus akelles carones esperant impacients que sigui el matí per obrir els regals..nosé..potser fem una adaptació natrixil...jejejeje

DIREM que EL TANGUITA-MOSTRE DEL LLAC DE BANYOLES(véase post freaky)CADA ANY PASSA A DEIXAR REGALS ALS NENS que S'HAN PORTAT BÉ..

:r) :r) :r) :r) :r) :r) :r) :r)
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » ds. abr. 26, 2008 6:16 pm

T'entenc Natrix, però pensa que una diferència bàsica entre ser un nen i ser un adult és la inocència i la il·lusió. Jo les veig molt barrejades. Es té il·lusió en gran part gràcies a la inocència i al rebés. El cas dels reis és un clar exemple. El meu nebot que és una passada de llest l'any passat amb 10 anys encara creia en els reis. I és gràcies a la il·lusió que el permet mantenir la inocència en coses que la lògica ja li diu que no són possibles.
Està bé no ser consumista i tot això, però segur que pots triar una manera de fer-li sentir il·lusió i no ficar-lo dins el consumisme. Tot i que avui en dia és dificil, però mentre sigui petit i ell no escrigui la carta li pots regalar coses fetes per tu, o de comerç just o que inculquin bons valors... el què i el com el tries tu.
D'altra banda els nadals, no m'agraden. No li penso explicar com un fet religiós. Però igual que veurà que per cada aniversari ens reunim, veurà que hi ha un dia a l'any sense excusa, en que tots tenim vacances i ens reunim amb més familia que no pas els aniversaris. Jo ja he aprés, tot i que costa, a veure-ho així.
Diferent veig el tema de la mort, per exemple.
Costa quan ets adult entendre-la i acceptar-la. És més fàcil pels creients.
Jo no sé si parlar-li del cel, o de memòria, o de que no hi ha res... no sé.

aquest és un tema que si que veig complicat. Tot i que de petits et sorprenen i et parlen de la mort amb molta naturalitat.
No sé, de vegades penso que la mort forma part de la vida però que els adults la disfressen, i l'enmascaren per la por que fa. I no l'acceptem per motius culturals, religiosos, etc. Però els nens no tenen cap problema en acceptarla (sempre i quan sigui acceptable, la mor d'un nen o un accident no ho és!) perque ells no han trencat aquest lligam amb la veritat de la vida.
no sé si m'explico.
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » ds. abr. 26, 2008 9:35 pm

avui justament hi pensava en tot això...

he tingut un enterro, el llogater, en Josep...i he vist el seu nét, de 7 anys, i ostres, m'he menjat el coco pensant com ho deu viure ell, kom li han explicat..què diré jo a en Lluc el dia que li hagi de parlar de la mort.

és molt difícil...si parles d'un cel on van els bons, malauradament et pregunten què passa amb els no tan bons..un infern? no, això és posar por al cos...
tots al cel?? potser sí...
però cel? si ni jo tinc clar en què crec, què li dic?
la veritat...? que ningú sap què hi ha després---?...però això potser encara seria pitjor, pk es pot imaginar qualsevol cosa....i si és bona o agradable vale, però pobrets, i si imaginen un altre món terrible, o amb fantasmes o que sé jo...
no ho sé.

vosaltres com ho enfoqueu els que teniu nens més grandets?
cordills que filosòfics...
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » ds. abr. 26, 2008 11:07 pm

ui jo no m'atreviria a que els meus fills no poguessin viure la ilusio dels reis i del tió. potser quan ho sabem es una decepcio, pero que pensaries si els teus pares no t'haguessin fet mai reis ni tio?
el meu pare no ens en volia fer pq deia que tot aixo son collonades, pero la meva mare ni cas. i ben fet que va fer.
que estic d'acord que hi ha molt de consumisme i tal, pero com diu la bruna ho pots adaptar. la thao sempre demana poquetes coses, pero sovint compro les que em semblen, i ella ja sap que els reis no sempre porten els que demanes sino el que ells volen.

el meu ex es molt radical amb aixo del consumisme. jo l'entenc pero no cal ser exagerats. l'altre dia no va voler portar a la thao a un aniversari d'una amiga seva pq es feia al macdonalds i a ell no li agrada el lloc. joer, a mi tampoc, de fet no hi he anat mai, pero cullo.s, a la thao li va ilusio anar amb els seus amics, i li importa 3 pepinus si es al macdonals o en un altre lloc, si ella no sap ni que es el macdonals.
un altre any que per reis havia d'estar amb ell, doncs alla al seu poble i va el rei i tots els nens tenen un regalet, doncs se la va emportar una mica lluny pq tan de consumisme no li agrada, pero com es pot fer aixo?
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dg. abr. 27, 2008 10:25 am

HOMEEEEEEEEEEE PERÒ NO DIC PAS NO FER REIS NI TIÓ.
DIC NO DIR LA MENTIDA que ELS REIS (ÉSSERS SOBRENATURALS QUE EN UNA NIT ESTAN A TOTES LES CASES ALHORA) PK SI CREUS EN AIXÒ, COM DEFENSES DP que ELS FANTASMES, ESPERITS, ETC NO EXISTEIXEN? VULL DIR que TB FAN POR, ELS REIS, A ALGUNS NENS (PETITS=KUASI TOTS!)

A VEURE....LA MÀGIA, LA IL.LUSIÓ, DELS NENS , NO SÓN ELS REIS NI EL TIÓ COM A FIGURA TRADICIONAL, NI MÀGICA, SINO ELS REGALS EN SÍ, NO FOTEM.
POS ES FAN REGALS IGUAL, S'EXPLICA QUE ÉS UNA TRADICIÓ , QUE ELS REIS ES DIU que VAN ANAR AL NAIXEMENT DE JESÚS O NO, EN FI, S'EXPLICA LA HISTÒRIA I ES FA LA TRADICIÓ PERÒ SENSE MENTIDES, M'ENTENS QUÈ VULL DIR-TE?
ALS NANOS ELS FA MOLTA IL.LUSIÓ EL TEMA REGALS, NO TAN SI ELS PORTA EL TIÓ, O ELS REIS, MEDIAMARKET O ELS PAPIS..




PER CERT, DEU NI DO AMB EL TEU EX...!

JO DEFENSO que NO CAL TAN DE CONSUMISME, PERÒ HOME, TROBO EXAGERAT EL que EXPLIKES...
M'AGRADA LA IDEA DE JOGUINES O COSES DE COMERÇ JUST, I TB VULL FER que CADA ANY, FACI UN RECULL DE LES JOGUINES O COSES que ESTIGUIN BÉ I JA NO UTILITZI (O UTILITZI POC, ES TRACTA que COSTI UN ESFORÇ TB) I DONAR-LES.
ANAR AMB ELL A FER LA DONACIÓ.
NO SÉ, CREC que HI HA COSES MOLT MÉS IMPORTANTS EN LES QUE CREURE que SI ELS REIS EXISTEIXEN O NO...
Visitant l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. abr. 27, 2008 10:29 am, en total s’ha editat 1 vegada.
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dg. abr. 27, 2008 10:29 am

però Natrix, el mon dels nens és ple d'essers sobrenaturals, magics i misteriosos!!!!
ostres, les princeses, els dracs, les estores voladores...
ells tenen aquesta gran imaginació i tot ho fan màgic i ningú no els ha ensenyat el que es màgic. Simplement desde que l'home és home s'ha inventat mites i llegendes per explicar el que científicament no pot explicar. Es inherent al ser humà. I els nens ho fan també a la seva mida.
És el que us deia, quan ens fem grans perdem aquesta capacitat.
no és dir mentides...
no cal que li expliquis qui son ni res semblan! mira jo sóc republicaca i tindrem reis mags!!!!
i gairebé ploro aquest any quan els vaig veure arribar al port...
les emocions de la nit de reis son increïbles... la meva germana i jo jugàvem a mantenir-nos despertes tota la nit. quan ja sabiem que eren els reis ho vam continuar fent. aleshores preparavem alguna sorpresa per els nostres reis mags.
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dg. abr. 27, 2008 10:32 am

ENS HEM CREUAT BRUNA!

POS JO CREC que LA IL.LUSIÓ HI POT SER IGUAL SENSE HAVER DE DIR TOTA LA PARAFERNÀLIA.
ES FA UNA ADAPTACIÓ.
NO TOTS PENSEM IGUAL, NI TENIM LES MATEIXES CREENCES, I ELS NENS SÓN NENS A TOT ARREU(ENTENGUIS A TOT ARREU:AL MÓN OCCIDENTAL ON PODEN I ELS DEIXEN SER NENS..) AMB LES SEVES IL.LUSIONS, MAGIA,..ETC.
ELS REIS MAGS NO SÓN IMPRESCINDIBLES PER CRÉIXER AMB IL.LUSIÓ , MÀGIA I INNOCÈNCIA!
QUE TRIST SI ES REDUÍS A ELLS NOMÉS!
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dg. abr. 27, 2008 11:15 am

ah! no! ja et dic, igual que no li expliques res del tio, simplement li dona menjar per que li cagui regals.
Hi ha una nit de gener on venen els tres mags a portar regals als nens.
i ja està!

la societat ja farà la resta!
Avatar de l’usuari
Pepeta
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4109
Membre des de: dl. feb. 26, 2007 3:15 pm

EntradaAutor: Pepeta » dg. abr. 27, 2008 6:10 pm

Què fort lo del teu ex, Julieta!!!
Penso que el més important és el que vol la Thao, mira que privar-li d'anar a una festa on van tots els seus amics només perquè no li agrada el lloc! Em sembla una mica egoista. O deixar-la sense regalet de reis... pobreta.


Lo del tió i els reis no ho veig com una mentida. A mi també em va decepcionar quan ma mare em va explicar la veritat sobre el tió, però penso que compensa enormement tot el temps que vaig disfrutar amb ell, donant-li menjar, anant-lo a visitar en sortir del cole (estava a casa dels avis), fent-lo cagar, etc...
Els reis no recordo com ho vaig descobrir, però és una cosa que un moment o altre arriba. El que sí recordo és la il·lusió de la nit de reis, fer la carta, portar-la al patge, esperar que vinguin.... buf, era tot un subidón. A part que una nit així és impossible amagar-la, si tothom en va ple, al carrer, a la tele, etc...
I el moment en que descobreixes la veritat també és un aprenentage important, un pas endavant cap a la maduresa..


A més, com es fa lo de fer cagar el tió a un nen sense explicar cap mentida? "Ara els papes posaran els regals a sota i desprès tu picaràs i farem veure que ho ha cagat??" No ho veig clar...
15.06.2008
Imatge

27.01.2012
Imatge
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dg. abr. 27, 2008 7:12 pm

NO I SÍ.

SE LI EXPLICA LA TRADICIÓ , que ES FA CAGAR EL TIÓ I TAL. I SÍ, SAP que ELS PARES POSEN ELS REGALS..PERÒ VOSALTRES KUAN VAU SABER que ELS PARES EREN ELS REIS I EL TIÓ VAU DEIXAR DE FER-LOS? OI que NO? I A que HO FEIEU AMB IL.LUSIÓ TOT I SABER QUI POSAVA ELS REGALS? DONCS ÉS EL MATEIX..

I PER MI SÍ que ÉS DIR UNA MENTIDA I GROSSA...NO M'AGRADA, NUSÉ, DEC SER RARA. :-:)
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dg. abr. 27, 2008 9:49 pm

doncs a mi m'hagues emprenyat molt que els meus pares no m'haguessn fet reis ni tió.
no es el mateix rebre uns regals directament que fer cagar el tió.
i quan jo ja sabia qui era el tió em feia molta ilusio pero pq els meus germans encara no ho sabien i m'encantava veure'ls tan esverats i feliços.

la thao abans quan parlava d'essers fantastics: fades, follets...jo sempre li seguia la corrent. p q de tant petits ja els hi hem de treure la ilusio i que siguin tan realistes? ja tindran molts anys per saber com son les coses
Avatar de l’usuari
Cabirola
:: tigre
:: tigre
Entrades: 790
Membre des de: dl. ago. 20, 2007 6:36 pm

EntradaAutor: Cabirola » dg. abr. 27, 2008 9:59 pm

EVIDENTMENT NO ES FA AMB LA MATEIXA IL.LUSIÓ QUAN HO SAPS!!!

A casa el caguem sempre amb els cosinets. El meu nebot (té 10 anys) i fa un parell d'anys que ho sap. LA neboda en té 7, i aqeust any ha passat "rossando el larguero". LA Laura està al pic! Li cau la baba i s'emociona moltíssim ( i nosaltres amb ella). En Roger aquest any ha començat a veure de què anava, i li va agradar molt.

Ells ho disfruten, i nosaltres encara més (si cap).

I la cara que hi posen quan van a esperar els reis? Els nervis d'anar a dormir, el neguit al despertar-se,.... Jo tampoc sóc religiosa, però m'agrada el nadal.

Evidentment per l'aniversari també els hi faig un regal, i els fa il.lusió,... però aquella joguina que els hi han portat els reis és més "màgica"!.



Canvi radical de tema : la mort. Quan jo tenia 4 anys es va morir la meva germana petita. Ja se me n'havia mort una altra que no vaig arribar a conèixer.Evidentment el tema de la mort va ser molt palès en la meva infància i els agraeixo moltísssssim als meus pares com ens ho van transmetre a la meva germana gran i a mi : teníem ( i continuarem tenint tota la vida) uns angelets especials, molt nostres, que ens estimen molt, i que vetllen per nosaltres. Anys més tard la meva àvia se'n va anar amb els nostres angelets, i ara en tinc tres (tots els altres avis també, però els meus tres especial són aquests que us dic). Digueu-me que és més mentida que el pare noel de la coca-cola,..... però així ho he viscut sempre. Ja us he dit que no sóc religiosa, perquè no crec en l'església que ens volen vendre,.... però sí que crec que algú em guia,.... i tinc molt clar qui són.
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dl. abr. 28, 2008 7:25 am

PERÒ US ESTIC DIENT QUE SÍ que FAREM CAGAR EL TIÓ, ETC....NOMÉS que NO L'ENGANYAREM AMB EL TEMA ÉSSERS FANTÀSTICS ETC, ELS MOTIUS JA HO DEIXO CÓRRER, SÓN MOLTS, I NO ´SE, TAMPOC M'ENTENEU...que NO VULL DIR que PENSEU COM JO, NOMÉS que ENTENEU que US INTENTO DIR..

FADES, FOLLETS I DEMÉS...NO ELS HI DIEM NOSALTRES que EXISTEIXEN JULIETA, INSISTINT EN que SÓN DE DEBÓ, I que A LA NIT ENTREN A CASA SEVA, ETC...I AIXÒ HO FEM AMB ELS REIS I TIÓ. I MOLTS PARES, KUAN ELS NENS PREGUNTEN (JA SOSPITANT) que KI SÓN ELS REIS I TIÓ, O DEMANANT DIRECTAMENT SI SÓN ELS PARES, SEGUEIXEN INSISTINT que NOOOO, que NO SÓN ELLS...OSTRES TU...ARRIBATS A AKEST PUNT PK SEGUEIXES? JO CREC que EL NANO NO ÉS TONTO I VEU PERFECTAMENT COM LI PRENS EL PÈL..


A PART, INSISTEIXO:

LA MÀGIA, LA IL.LUSIÓ, LA INNOCÈNCIA...NOMÉS LA PORTEN ELS REIS?
O SIA, ELS NENS SÓN NENS GRÀCIES A L'INVENT DELS REIS MAGS D'ORIENT I AL TIÓ, SENSE ELLS, NO TINDRIEN INNOCÈNCIA NI IL.LUSIÓ...?

PERDONEU que DISCREPI, NO PENSO PAS IGUAL!

AMB TOTS ELS RESPECTES que EM MEREIXEU, AIXÒ SEMPRE EIN?


:ok:
Avatar de l’usuari
Guita
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2349
Membre des de: dt. abr. 03, 2007 11:21 am
Ubicació: Baix Montseny
Contacta:

EntradaAutor: Guita » dl. abr. 28, 2008 9:36 am

nosaltres li hem dit aquest any a l'Oleguer!!!!! està a punt de fer 10 anys!!! haguessiu vist quina carona que va fer.... els ulls ben plorosos... però mireu igual que jo si que em vaig sentir enganyada i que els meus pares m'havien mentit... ell no ho ha entès aixi (per sort!!!)... jo per explicar-li coses d'aquestes al nen no sóc gaire bona i vam decidir que seria en Josep qui li explicaria. Ell sempre li explica la veritat de tot, el nen pregunta i ell respon el que és... sigui el que sigui.... i li va començar a explicar la història de que els reis eren persones com nosaltres, que no eren mags, que neixen i es moren i que ells en el seu moment es van morir... però que sempre des de llavors (del nen Jesús) els pares hem anat seguint aquesta tradició perquè tots els nens tinguessin la mateixa ilusió que ells li varen portar a Jesús... i va dir l'Oleguer: ai que bonic!!! ( jo plorant com una magdalena... perquè ara us ho he resumit però li va explicar amb un to de veu super suau, com una història,...)
L'Oleguer quan vol saber una cosa va directe a ell... perquè veu que ell no s'està amb rodeos i que de ben petit li ha explicat tot tal i com és... la mort, el càncer, .... temes que jo em sembla que no sabria ni per on començar!!! ell no explica mai cap mentida... ni de les piadoses....i m'agrada perquè el nano ho ha captat.... el seu pare.... si que diu mentides... i a ell no li pregunta ni li explica segons què....
Oleguer - 13/06/1998
Octavi - 28/12/2007
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dl. abr. 28, 2008 3:40 pm

òstres Natrix, no hi estic gens d'acord en el que dius.
Primer perque si el que vols es que no sigui consumista, si li treus la màgia i només li fas regals es un fet molt més consumista.
Segon perque hi ha moltes mentides similars a aquesta, que jo no considero mentida. Als contes els animals parlen i van vestits, i no ho trobes anormal, a que no? donç els reis, el follet de les dents, el tio i aquestes coses formen part del llenguatge infantil. Ells ho necessiten això. És un dels millors records de la infancia. Després ens fem creus de com podiem creure-ho, o ens enfadem (Com tu) però trobo que paga la pena pagar el peatge de que potser no s'ho prengui be quan ho sàpìga. Li hauràs regalat muntanyes d'il·lusió.
I tercer, perque penso que saber sommiar és molt important. Tant de nen com d'adult. És el que ens fa "cuerdos" ens ajuda a equilibrar sentiments, necessitats, pulsions i un munt de coses. Tots hem de tenir una escaptòria fantàstica o acabaríem bojos. I els bojos curiosament són els que no diferencien realitat de ficció... a mi m'agrada estimular la imaginació!
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dl. abr. 28, 2008 4:13 pm

PRIMER DE tot el consumisme : els regals , sí, però no la quantitat que es regala avui dia. Els regals són consumisme, qui el porti és el de menys.
Es tracta d'educar en el consumisme, el.liminar-lo és impossible. Com? no casa? no cotxe? no ordenador?

Tema imaginació:

hi ha moltes coses verídiques (orenetes cada hivern van a africa i tornen aquí per tirar els polls endavant, per niar..) aquest exemple per mi fa volar molt més la imaginació que no amb el follet de les dents...
i com aquestes mils!

els llibres..també són històries no necessariament verídiques.

i si el teu fill arran d'un conte va dient que els llops parlen i són capaços de menjar-se les persones, etc. tu li diràs que no, que és un conte, una història,...per què amb els reis no?

:ok:
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dl. abr. 28, 2008 4:14 pm

és que independentment de si un fa reis o no a casa seva, m'empipa que es vegi els reis o tio com a única sortida a la imaginació.
Hi ha moltes maneres d'estimular-la!
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dl. abr. 28, 2008 5:40 pm

natrix natrix natrix...

com diguis al Lluc que els reis son els pares i altres vajanades per l'estil, sàpigues que no et portaran res més que tonelaaaaaaaaaades de carbó!! ale!!! i no del de sucre nooooooo.. del de veritat!!! ESTAS AVISADAAAAAAA!!!!

Imatge
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dt. abr. 29, 2008 7:35 pm

Big Mamma ha escrit:Hola!!

Jo volia afegir un argument a favor de la "mentida" dels Reis i el tió.

Els nens viuen, com nosaltres, en aquesta societat on està acceptada la convenció de l'existència dels Reis. Encara que eduquem els nens a casa i no a l'escola, per exemple, s'entén que els nens aniran al parc i es relacionaran amb altres nens. I aquests altres nens, en principi, SÍ que creuran en els Reis.

I aleshores... en Lluc (parlo d'en Lluc perquè ens entenguem, pot ser qualsevol altre nen) què farà? li diràs que "fingeixi" davant dels altres nens que els Reis existeixen? Perquè són els pares de cada nen els que decideixen si creuen en els Reis o no...i si jo tingués fills, em sabria MOLT de greu que un nen del parc els trenqués la il·lusió abans d'hora!!


home BIGMAMA, pos clar, que fingeixi.

Què farà el teu quan sàpiga que els reis són els pares amb els altres nens, que encara no ho saben,potser de la seva mateixa edat o més petits, quan s'els trobi al parc?
també ell ho sabrà un dia, i també ell es trobarà en aquesta situació!
no fotem!

per mi no és un argument!

de bon rotllo també!

quan en lluc dormi contesto apanona! :ok:
Avatar de l’usuari
Cabirola
:: tigre
:: tigre
Entrades: 790
Membre des de: dl. ago. 20, 2007 6:36 pm

EntradaAutor: Cabirola » dt. abr. 29, 2008 8:31 pm

Ostres natrix,.... que una cosa és finguir al germanet petit quan tens 8 o 9 anys, i l'altra quan en tens 4. Llavors li estàs fomentant que "ha de dir mentides" a tots els seus amics!!!!!!!!!!!!!!!!!

Torna a “El desenvolupament emocional”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::