Angoixada només de pensar en P3

Canvia el seu entorn: professores i amics.

jaruma
:: tigre
:: tigre
Entrades: 784
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: jaruma » dj. març 16, 2017 6:05 am

D'aquí menys de 6 mesos comença P3 el meu fill, i ja porto temps donant-li masses voltes. En no ser obligatori, de vegades penso que no l'hauria de portar, que hauria d'esperar a P4, que ja són molt més madurs (crec que de P3 a P4 hi ha un canvi molt gran en els nens).

Jo vaig començar l'escola amb 6 anys, sense haver tingut contacte pràcticament amb cap nen excepte als 2 anys, que em van apuntar a la llar d'infants i me'n van treure al poc perquè no m'adaptava. I ho vaig passar molt malament. De fet crec que l'escola en sí em va portar moltíssimes inseguretats i complexos, i no ho recordo com una cosa positiva.

I ara no vull que el meu fill comenci més tard per no sentir-se "raro", però al mateix temps em fa por que no s'adapti, que se senti tan estrany com em sentia jo (ja a la llar d'infants, encara ho recordo), que agafi inseguretats, que es faci una idea negativa d'ell mateix, que aprengui a picar, o pel contrari no sàpiga reaccionar als atacs, que deixi de ser tan feliç com és ara.

Per altra part també em pregunto si començant més aviat a relacionar-se amb nens li seran més fàcil de més gran les relacions, resoldre conflictes, etc. O si potser no té res a veure, o no ve d'un any.

Sempre ha estat amb nosaltres o amb l'àvia, i podria estar-hi un any més. Però noto que necessita jugar amb nens (al parc se'ls mira però no hi juga, és tímid), fer coses noves... I a sobres si no comença a P3 no podrà entrar a l'escola que en principi ens agrada.

Ai, en fi. Que se'm fa molt muntanya amunt tot això. Si ara ja em venen ganes de plorar només de pensar en el setembre, com aconseguiré estar positiva per ell? De vegades li dic "d'aquí un temps aniràs al cole, amb més nens" i em diu que no. Directament, que ni pensar-hi :-:)

Si estés convençuda que és el millor per ell, em seria més fàcil, però no ho tinc gens clar. El.més curiós és que sóc professora d'infantil! (tot i que encara no he treballat a cap escola, però sí amb nens) i tot i això penso que no s'hauria de començar tan aviat. M'agradaria poder fer com en altres països, que als 3 o 4 anys comencen una espècie de llar d'infants, unes hores al matí, i als 6 l'escola.

Algú se sent igual? Cap consell o idea?

Avui vaig a les portes obertes de la primera escola, i ja estic depre :-o00m
Avatar de l’usuari
Clara13
:: gosset
:: gosset
Entrades: 415
Membre des de: dc. nov. 20, 2013 11:40 am

Re: Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: Clara13 » dj. març 16, 2017 7:15 am

Hola Jaruma!

El meu petit també anirà a P3 el proper Setembre i també sento una certa intranquilitat però amb els dies ho he anat positivitzant molt. Hem anat a jornada de portes obertes de tres o quatre escoles amb el nen, per que les veiés i conegués l'ambient (no va a escola bressol) i, tot i que encara queden mesos, vem pensar que era interessant que ho visqués en primera persona. D'entrada li va encantar però clar, els pares erem allà. Imagino que quan ens haguem d'acomiadar ho passarà malament, inclús fent l'adaptació, però és que és difícil poder-ho plantejar d'una altra manera amb el sistema que tenim.

He trobat que hi ha escoles on l'adaptació és de només un dia, mentre que d'altres en fan tres, però tot i així els nens poden trigar inclús mesos a adaptar-se, sobretot durant el primer trimestre. No obstant pensa que els peques són imprevisibles i de vegades els que no han anat a escola bressol no ploren i entren tan panxos i d'altres que si que hi han anat si, o al revés. Mai saps el que et trobaràs, jo personalment ja em vaig concienciant de que és un procés que s'ha de passar i que mai pots donar res per sentat.

Nosaltres ja li hem començat a parlar de le'scola, aprofitant que hi hem anat i ha vist com és, li recordem que mentre els papes treballen ell serà al cole però clar, amb 31 mesos no saps ven bé si entén o si recorda el que li diem. També li llegim llibres sobre el tema (La Berta va al cole). Pensa també que portar-lo als 4 anys tampoc t'assegura al 100% que ell no plorés, potser precisament per ser més madur i adonar-se més de les coses s'angoixaria més...no sé, és una apreciació només eh? Si creus que és una opció més viable doncs endavant!

Molts ànims!


:ok:
madame3
:: papallona
:: papallona
Entrades: 104
Membre des de: dt. set. 22, 2015 3:35 pm

Re: Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: madame3 » dj. març 16, 2017 9:12 am

Hola jaruma!

Estic a punt de ser mare i aquestes preguntes i mil me les faig, i saps què? Que jo he decidit no tenir por i no amoïnar-me: confiar.

Les teves pors les traspasses al teu fill de forma inconscient. Ell ho capta tot, tots ho fan. Pensa què et va fer sentir tan malament quan tu vas anar a l'escola bressol i no et vas adaptar. Què necessitaves? Què vas trobar a faltar que no et van donar? T'ho dic perquè jo quan tenia 4 anys vaig estar des del primer dia de classe, matí i tarda fins a final de curs plorant per entrar a classe. No entenia què coi hi feia allà, amb lo bé que estava a casa (no havia estat mai a una escola bressol i em van fer aterrar al preescolar de l'escola, i aleshores ni adaptacions ni històries). Ningú em va explicar perquè hi havia d'anar, i jo només veia me mare amb el cor trencat deixant-me cada dia a l'escola, i veure-la amb el cor trencat encara em feia plorar més: jo notava la seva pena. Ara hi penso i crec que si m'haguessin traspassat confiança, haguéssim parlat amb carinyo i amor, haguéssim fet 'atractiva' l'escola, ho hagués viscut diferent, però em van ficar allà i apa, aguanta't, quan fins aleshores havia estat a casa tan tranquil·la. No entenia res…! Me mare no treballava i no m'havia de deixar obligatòriament, no tenia 'motiu'.

Tot això t'ho explico perquè primer has de decidir què vols. Témer perquè el teu fill pateixi ja és una cosa a la que et pots anar acostumant, la vida portarà coses bones i no tan bones, i patir no et servirà de més que per fer-lo dubtar i fer-lo sentir culpable perquè pateixes. A partir d'aquí, de fer aquesta reflexió profunda i de fer tot el possible per a desempallegar-te d'aquest sentiment que segurament has arrossegat tota la vida però que ara amb la maternitat t'ha aflorat més, has de decidir què vols i tirar endavant, sense dubtar i sense sentir pena. Pensa realment en ell i no en tu i els teus temors.

Espero haver-te pogut ajudar… Salut!

Tiroiditis de Hashimoto 2011. Reviseu TSH <2, no tothom ho sap
Febr'16 - Cicle natural. Punció sense èxit
Nov'16 - Cicle natural. Punció sense èxit
Des'16 - Cicle natural amb clomifeno. Punció a les 37,5h. En surten 2. ICSI. Transfer el 3/12; 13/12 POSITIU! N'és un, és un nen!

Agost 17. Ja et tinc en els meus braços… =0-0-)
Avatar de l’usuari
charito
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2389
Membre des de: dv. jul. 03, 2009 10:11 pm

Re: Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: charito » dj. març 16, 2017 9:13 am

Jaruma, primer de tot angoixes fora!!! Si tu pateixes li transmetras aquest sentiment al teu fill i aleshores si que sera un mal moment. Has de viure-ho contenta, positiva, s'ho passara bomba, aprendra, estimara els companys, es faran petons, es barallaran, caurà, s'aixecara, en fi totes les coses que han de fer els nens per creixer i ser persones completes i felices. La feina dels pares es ajudar-los a superar les dificultats que es trobarà al cami, no pas evitar-les.

Per altra banda, tot i que tots els pares tendim a fer-ho, no has de traslladar els teus traumes al teu fill. Tu ets tu i el teu fill es una altra persona. No has de suposar que veura el mon igual que tu perque l'estaras limitant a tot el que pot arribar a fer.

Apart que les escoles d'ara i les d'abans no s'assemblen en res.
Avatar de l’usuari
charito
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2389
Membre des de: dv. jul. 03, 2009 10:11 pm

Re: Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: charito » dj. març 16, 2017 9:15 am

madame3 ha escrit:Tot això t'ho explico perquè primer has de decidir què vols. Témer perquè el teu fill pateixi ja és una cosa a la que et pots anar acostumant, la vida portarà coses bones i no tan bones, i patir no et servirà de més que per fer-lo dubtar i fer-lo sentir culpable perquè pateixes. A partir d'aquí, de fer aquesta reflexió profunda i de fer tot el possible per a desempallegar-te d'aquest sentiment que segurament has arrossegat tota la vida però que ara amb la maternitat t'ha aflorat més, has de decidir què vols i tirar endavant, sense dubtar i sense sentir pena. Pensa realment en ell i no en tu i els teus temors.

Espero haver-te pogut ajudar… Salut!


Totalment d'acord, molt ben explicat!
madame3
:: papallona
:: papallona
Entrades: 104
Membre des de: dt. set. 22, 2015 3:35 pm

Re: Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: madame3 » dj. març 16, 2017 9:42 am

charito ha escrit:Jaruma, primer de tot angoixes fora!!! Si tu pateixes li transmetras aquest sentiment al teu fill i aleshores si que sera un mal moment. Has de viure-ho contenta, positiva, s'ho passara bomba, aprendra, estimara els companys, es faran petons, es barallaran, caurà, s'aixecara, en fi totes les coses que han de fer els nens per creixer i ser persones completes i felices. La feina dels pares es ajudar-los a superar les dificultats que es trobarà al cami, no pas evitar-les.

Per altra banda, tot i que tots els pares tendim a fer-ho, no has de traslladar els teus traumes al teu fill. Tu ets tu i el teu fill es una altra persona. No has de suposar que veura el mon igual que tu perque l'estaras limitant a tot el que pot arribar a fer.

Apart que les escoles d'ara i les d'abans no s'assemblen en res.


Aplausooooo >.-<: >.-<:
Jo també estic molt d'acord amb tu. Bé, no crec ni que sigui qüestió d'estar d'acord, és que és així com funcionen les coses. Només cal obrir els ulls i observar, tan els altres com a nosaltres mateixos, sense jutjar, i veurem que tots carreguem una motxilla que hem heretat dels nostres pares que ens ha posat unes ulleres per a interpretar el món i nosaltres també anem omplint la dels nostres fills. Un cop t'adones de com funciona tot, pots fer tot el possible per carregar-la de coses com més positives millors, tenint en compte que també n'hi haurà de no tan bones, i no passa res, perquè quan tots hem après més és de quan ens hem equivocat. Per mi tot passa en ser conscient de tot això.

Tiroiditis de Hashimoto 2011. Reviseu TSH <2, no tothom ho sap
Febr'16 - Cicle natural. Punció sense èxit
Nov'16 - Cicle natural. Punció sense èxit
Des'16 - Cicle natural amb clomifeno. Punció a les 37,5h. En surten 2. ICSI. Transfer el 3/12; 13/12 POSITIU! N'és un, és un nen!

Agost 17. Ja et tinc en els meus braços… =0-0-)
Avatar de l’usuari
charito
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2389
Membre des de: dv. jul. 03, 2009 10:11 pm

Re: Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: charito » dj. març 16, 2017 10:13 am

I no es feina facil, pero ho intentarem a tope!!!! :r)
Avatar de l’usuari
Clara13
:: gosset
:: gosset
Entrades: 415
Membre des de: dc. nov. 20, 2013 11:40 am

Re: Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: Clara13 » dj. març 16, 2017 11:01 am

Excel·lent reflexió, Madame 3!


:ok:
petipe
:: granota
:: granota
Entrades: 214
Membre des de: dj. set. 27, 2012 11:10 am

Re: Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: petipe » dj. març 16, 2017 12:41 pm

A tot el que t'han dit jo afegiria que no t'avancis als aconteixements. Tots ho fem i de vegades les coses no van "tan malament" com ens imaginem. Jo vaig patir molt per haver de deixar la meva filla a la guarderia i des del primer dia li va fascinar. Tal qual ho dic. Es va entusiasmar en veure altres nens, joguines, experimentació... i jo plorant com una magdalena per a res...

Potser tens una por que realment es compilrà però potser et sorpren. Depèn de com sigui l'escola també pots parlar per dur-lo només als matins. D'entrada no hi són molt partidàries però hi ha escoles que et donen més marge que d'altres.
jaruma
:: tigre
:: tigre
Entrades: 784
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: jaruma » dv. març 17, 2017 6:11 am

Noies, teniu tota la raó. Intentaré estar més positiva, i també anar llegint-li contes i preparant-lo. Ahir després de llegir-vos vaig afrontar la visita a l'escola amb millor ànim, però un cop allà, diverses vegades vaig estar a punt de plorar! ?-) No de pena, no sé, és com que em venen masses emocions de cop.

Però bé, a poc a poc, encara falta! Em llegiré contes jo també per conscienciar-me :r)
madame3
:: papallona
:: papallona
Entrades: 104
Membre des de: dt. set. 22, 2015 3:35 pm

Re: Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: madame3 » dv. març 17, 2017 10:33 am

Hola jaruma!

Veig que lo teu, és mooooolt teu. Pensa, per què et venien ganes de plorar? Què et venia al cap…?

Jo m'estic llegint el llibre de Laura Gutman "La maternidad o el encuentro con la propia sombra" i és molt revel·lador. També dic que s'ha d'estar disposada a escoltar coses que d'entrada poden xocar, és un llibre força espiritual, no va de metodologies, és de mirar-se a l'interior i veure què hi tens. I tu parles sola, algo del teu interior et parla i amb provabilitat si no ho resols ara tornarà a sortir més endavant. Poc a poc i sense estrés…

Tiroiditis de Hashimoto 2011. Reviseu TSH <2, no tothom ho sap
Febr'16 - Cicle natural. Punció sense èxit
Nov'16 - Cicle natural. Punció sense èxit
Des'16 - Cicle natural amb clomifeno. Punció a les 37,5h. En surten 2. ICSI. Transfer el 3/12; 13/12 POSITIU! N'és un, és un nen!

Agost 17. Ja et tinc en els meus braços… =0-0-)
jaruma
:: tigre
:: tigre
Entrades: 784
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: jaruma » ds. març 18, 2017 5:46 pm

madame3 ha escrit:Hola jaruma!

Veig que lo teu, és mooooolt teu. Pensa, per què et venien ganes de plorar? Què et venia al cap…?

Jo m'estic llegint el llibre de Laura Gutman "La maternidad o el encuentro con la propia sombra" i és molt revel·lador. També dic que s'ha d'estar disposada a escoltar coses que d'entrada poden xocar, és un llibre força espiritual, no va de metodologies, és de mirar-se a l'interior i veure què hi tens. I tu parles sola, algo del teu interior et parla i amb provabilitat si no ho resols ara tornarà a sortir més endavant. Poc a poc i sense estrés…


Jo crec que és un excés de nervis i d'estrés, perquè en situacions positives, com veure el.meu fill jugar amb altres nens, també m'emociono i se'm salten les llàgrimes! :-:)

No sé, ja són quasi 3 anys dormint poquíssim i sense gaire (gens!) temps per mi mateixa. A poc a poc he d'anar retrobant-me, perquè m'he perdut en el meu fill (i m'encanta! però clar, no és sa, ni per ell ni per mi).

Provaré de buscar i llegir aquest llibre que em dius, té bona pinta.
Avatar de l’usuari
maria85
:: rateta
:: rateta
Entrades: 164
Membre des de: dl. març 24, 2014 11:45 am

Re: Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: maria85 » dg. març 19, 2017 8:35 pm

Hola marones!
Que bé trobar-vos per aquí! Ara feia mesos que no entraba però avui hi he entrar directe en busca d'aquest tema perquè estic feta un sac de nervis amb l'escolarització. Des de fa 15 dies que em desperto per les nits i sense voler-ho no em puc adormir i em trobo donant-li voltes al tema de les escoles. No sé les vostres ciutat però aquí hi han 4 zones a tota la ciutat i n'hi ha que estan molt solicitades. No sé pas que passarà... és un pas TAN important...
Imatge
Avatar de l’usuari
charito
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2389
Membre des de: dv. jul. 03, 2009 10:11 pm

Re: Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: charito » dt. març 21, 2017 11:44 am

jaruma
:: tigre
:: tigre
Entrades: 784
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: jaruma » ds. març 25, 2017 4:37 am

maria85 ha escrit:Hola marones!
Que bé trobar-vos per aquí! Ara feia mesos que no entraba però avui hi he entrar directe en busca d'aquest tema perquè estic feta un sac de nervis amb l'escolarització. Des de fa 15 dies que em desperto per les nits i sense voler-ho no em puc adormir i em trobo donant-li voltes al tema de les escoles. No sé les vostres ciutat però aquí hi han 4 zones a tota la ciutat i n'hi ha que estan molt solicitades. No sé pas que passarà... és un pas TAN important...


Maria85, com ho portes? A mi m'està passant el mateix, cada nit em desperto i ja no puc tornar a dormir. I entre això i que el.meu fill dorm fatal... :-:)

En el nostre cas vivim a un poble i no hi ha massa oferta. Quasi ens hem decidit per una escola, que a més és on vaig anar jo de petita, però buf... no ho veig gens clar! Segur que vagi on vagi estarà bé i ho sentirà com la seva escola, però no puc evitar preguntar-me si a alguna altra estaria millor, si m'estic equivocant, etc.

I jo també ho veig un pas molt important. El meu fill passarà d'estar sempre a casa o a casa l'àvia, a haver de passar 5 hores a escola cada dia. I ja entren en el món dels horaris, les obligacions... És un pal! :r)

Ai, en fi, segueixo pensant que a altres països ho fan millor. Comencen el cole als 6 anys, més o menys, i els anys abans van unes hores a l'escola infantil, i prou. Però què hi farem, aquí és el que hi ha :-o00m
Telma
:: puça
:: puça
Entrades: 6
Membre des de: dt. feb. 21, 2017 11:33 am

Re: Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: Telma » dt. març 28, 2017 10:38 am

Hola!

Us entenc perfectament, crec que tothom passa per aquest procés i és normal.

El tema de confiar en un lloc que a vegades no coneixes per deixar el teu fill/a tantes hores (en el meu cas també a dinar) costa molt. Aquest neguit lògicament també li traspassem als peques, encara que pensem que no, ho noten.

Al final és com tot, un procés que hem de passar i després a mesura que coneixes el lloc i també veus que el teu fill/a va content i es va fent gran, doncs els neguits van marxant.

El meu consell és que intenteu ajudar-los a ser més autònoms abans d'arribar a l'escola, per tal que els hi sigui més fàcil l'adaptació. Jo per exemple l'estiu abans els vaig ensenyar a obrir i tancar la carmanyola de l' esmorzar (sembla una tonteria però no ho és), cordar-se algún botó... També vaig comprar el llibre "la Boleta comença l'escola" que és molt divertit pq has d'anar fent la motxilla de la boleta i els hi vas parlant de l'escola (també mica a mica tu ho vas interioritzant..)

Bé, crec que tot això suma, a nosaltres són petites coses que ens van anar bé

Ànims!
jaruma
:: tigre
:: tigre
Entrades: 784
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: jaruma » dj. març 30, 2017 6:34 am

Gràcies Telma! Això de l'autonomia també ho penso molt. Treballo amb nens, i me'n trobo que amb 4 anys em diuen que no se saben netejar el culet. Jo tinc grups reduïts i em puc permetre ajudar-los, però a escola, amb 24 nens més, no els ajudaran! Així que ja d'aquí poc l'ensenyaré a fer-ho ell. També l'he animat a fer pipi dret, per higiene. No sé, són petites coses que els fan sentir molt més segurs i independents.

Ara ho porto millor, perquè el meu fill de cop i volta em diu que vol anar a escola, que ja és gran. L'altre dia li deia "estaràs amb nens, i nenes, i professores..." i em va dir "i mames!" i quan li vaig dir que mames no ja s'ho va pensar una mica :-D Però bé, a poc a poc. Miraré si puc trobar aquests contes a la biblioteca.
jaruma
:: tigre
:: tigre
Entrades: 784
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: jaruma » dg. set. 10, 2017 6:34 pm

Un dia i comencem! Com ho porteu? Jo fatal :-D

La setmana passada estava molt positiva, conscienciada per ajudar el meu fill a sentir-se bé. Però aquesta recta final m'estic angoixant altre cop. Suposo que és normal. El meu fill aquest estiu parlava del cole com una cosa positiva, l'hem anat a veure molts cops, deia que volia començar... però la setmana passada, que ja s'ho veia a prop, no volia parlar del tema. I encara no vol, i a sobres s'està posant molt nerviós. No l'havíem vist mai així, de mal humor, sense gana, inquiet... I no sé ni com abordar el tema. No vol llegir els contes del cole que tenim, però sí que va voler veure una foto de la professora que li ha tocat. Avui parlàvem amb la meva mare de l'horari que faré a la feina, i ell ha dit "i quan tu treballis el nen anirà a ca la iaia". I li he dit que no, que anirà al cole, i s'ha quedat enfadat,

Buf... cap consell pel dia anterior? El meu pla és fer alguna cosa diferent demà, com anar a fer un picnic o algo així. I dimarts doncs a veure com va. Afortunadament a la seva escola es fa adaptació, i el primer dia fins i tot hi podem anar els pares.

Jo intento estar positiva, però és que a sobre sé que a la seva classe hi anirà un nen amb problemes, que mossega, pica, etc. de manera compulsiva (el conec personalment), i em fa pànic que el mossegui a ell. Però bé, intentaré no pensar-hi. Crec que sobretot això últim és el que més m'ha fet perdre l'optimisme.

En fi, molts ànims a totes! I si teniu cap consell les veteranes, sempre serà benvingut!
petipe
:: granota
:: granota
Entrades: 214
Membre des de: dj. set. 27, 2012 11:10 am

Re: Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: petipe » dl. set. 11, 2017 10:12 pm

Ja és una mica tard per escriure però acabo de llegir el teu missatge i només volia donar-te ànims. La incertesa del que es trobarà li deu crear neguit però potser un cop allà, amb les joguines, els nens i la mestra s'engresca i va millor del que penseu i sino, molta paciència....
jaruma
:: tigre
:: tigre
Entrades: 784
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: Angoixada només de pensar en P3

EntradaAutor: jaruma » dg. set. 17, 2017 9:58 pm

Moltes gràcies petipe!! Finalment va anar força bé. Va entrar content i amb ganes d'interactuar amb la professora. No li va costar gens quan vam marxar, però quan el vam anar a buscar plorava, i així cada dia. Segons la profe, està bé però se li fa llarg, i no se separa d'ella per res.

Aish, en fi. Té moltes ganes de tornar-hi demà, però jo tinc uns nervis... Crec que jo necessitava una adaptació més llarga que ell :r) Em genera molta angoixa l'incertesa de saber que serà a escola durant 3 hores i mitja i fins que el reculli no podré saber com està. No sé fins quan em durarà l'angoixa, suposo que fins que ja porti setmanes entrant tranquil i sortint content.

I a altres mamis com us està anant? Algú vol compartir experiències?

Torna a “De l'escola bressol a la educació infantil.”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: