amics imaginaris

[nuscka]

Com aneu d'amics imaginaris?
a nosaltres ultimament ens surten per les orelles....

El primer va ser en Puco, que va apareixer poc deprès de que nasqués el petit.
Es va passar una temporadeta per casa, fins que un dia va desapareixer.
A l'estiu, vam anar de vacances a un camping, i els primers dies no hi havia canalla de l'edat del meu fill. LLavors van apareixer en Pato da Fino i la Bala, que van desapareixer quan va arribar un nen de l'edat del meu, al bungalow del costat.
I ara, que s'ha estat dues setmanes a casa amb pneumónia, han aparegut els sanconcos.
Pels que no sapigueu que és un sanconco, us ho explico.
Els sanconcos són uns animalets peludets, que poden ser grans , mitjans o petits, i que la seva característica principal és que es poden treure les orelles per guardarles en una bosseta que duen a la panxa
En tenim una bona colla... primer n'hi havia 3 o 4, pero aquests bitxos són com els conills, es reprodueixen de mala manera! ara ens en trobem pertot... a la nevera,a dins dels calaixos, a sota del sofà...
Suposo que dilluns , que anirà al cole, desapareixeràn de cop i volta.

O sigui que de fet, els amics imaginaris són un recurs que té el meu fill per combatre la soledat, o l'aburriment...
Els vostres fills també en tenen?

[NURI]

Quina gracia aixo dels sanconcos
Mira la meva neboda tambe tenia una pila de gats imaginaris, cuan sortien de casa havian d'esperar per tanca la porta que sortissin tots i aixi un munt de coses
Donç un dia la meva germana li va dir a la nena que els gats havien de marxa els hi va obrir la porta i tots varen marxa i es varen acabar els gats

[esperantabril]

la meva peque té 19 mesos i ja tenim visites de bruixes i de dracs!! fins i tot ara que hem estat 3 setmanes a Cuba i trobava gatets i gossos per jugar s'inventava que no eren pas animals sino la BUXXXA (suposem que disfressada, que pobreta amb 19 mesos prou que es fa entendre)
Tinc una amiga pedagoga que m'anima a viure aquestes fantasies amb ella, diu que és genial per la seva creativitat.
Ja tinc ganes que sigui més gran i arribin els sanconcos!!!!!!

[Piruet]

Ostres Nuscka, m'has fet recordar la Rosa i la Sandra, les amigues imaginàries de l'Aina de quan feia P3.

Recordo que era brutal, eren a tot arreu ! Per pujar o baixar del cotxe haviem d'esperar que passéssin la Rosa i la Sandra, per entrar a sortir de casa, quan li deies de fer alguna cosa, sempre era "espera, que venen la Rosa i la Sandra". O la Rosa sola ! (ara que hi penso, la Sandra mai anava sola ! )

El cas és que més endavant també va començar a fer de mestra i a imitar converses que la mestra tenia amb alguns nens de classe ("va fulaneta, no tinguis vergonya, surt a la pissarra".... això ho sé perquè m'ho va dir la mestra). Fins aquí molt bé, joc simbòlic i tal. Però fer de companys de classe no hi posava ninos, eren invisibles !!! Feia mitja por i tot , perquè et deia, assenyalant al buit, "veus ? aquests són els nens de la classe". I tú: "Ah ! sí ja els veig...." .

A l'escola em van dir que li seguís el joc però que en acabar m'ho fes anar bé per dir-li "però no hi eren de veritat, oi Aina ?".

Petonets !!!

[isa]

Ai estic a la ofi i em pixo de riure amb aquest post, és senzillament GENIAL, gràcies noies perque estic passant una bona estona (i els compis deuen pensar que definitivament m'he trastocat....)
Quina imaginació tenen els nanos, oi? Mare meva, aquests fills vostres són petits genis, guionistes haurien de ser! Entre els sanconcos, el pato da fino (que dius, tela el nom d'aquest paio eh! el millor sense dubte), els gats, les bruixes i els nens invisibles de can Piruet tela telita!!!

En sèrio que casi em pixo de riure, quines ganes que la Paola ens porti a casa aquesta imaginació brutal!!! Vaaa expliqueu-ne més!!!

[martuchi]

Bonissim aquest post!! l'Èric de moment no en té d'amics d'aquests, clar que no sé que es pitjor...perquè ell se sent "tren". Va pel carrer seguint sempre una via, de vegades ens hem d'esperar perquè ha de passar un altre tren, i si li dius "dona'm la mà per creuar el carrer", et diu tot seriós "mama, els trens no tenen mans!"

[nuscka]

martuchi, bonissim aixó del tren!
consola saber que estem tots igual!

be, els sancocos van marxar, per sort, per ja començava a estar-ne fins al capdemunt... n'hi havia massa!

Isa, doncs el Pato da Fino va marxar a principis de setembre i no ha tornat... pero el nom continua aqui! és com l'hi diu a son germà quan li vol dir una cosa maca... El més fotut del cas és que s'ens ha enganxat a la resta de la familia, i tots li diem Pato da Fino al petit