Llengua predominant del nen

[jpc]

Hola maques,

us explico a veure que opineu o a veure si tinc sort i hi ha alguna experta en el tema.

El meu fill té 3 anys i mig i des del naixement tant el meu marit com jo li hem parlat en catala tot i que entre nosaltres (pare i mare) parlem en castellà. A part d'aquest nucli pare-mare -fill, en el seu ambient el que predomina és el castellà, jo diria 75% castellà i 25% català. El fet és que ell només parla en castellà, és la llengua que li surt per parlar, i si li demanes que et parli en català veus que s'hi ha d'esforçar tot i que desprès ho diu perfectament.

No és una tema de catalanisme ni res per l'estil, simplement vull que el meu fill parli perfectament les dues llengües i penso que en un ambient castellà com el nostre, l'única manera d'aconseguir-ho és que tan son pare com jo li parlem en català. Però això ja ho fem i ell no el parla. Penseu que ajudaria si pare i mare parlessim en català entre nosaltres? Potser és massa petit i més endevant farà servir les dues llengües?

No és que ho consideri un problema, si ell es sent més a gust parlant en castellà que el parli però no m'agradaria que no sabés parlar bé el català. Aquí al meu poble-comarca sents a cada un parlar en català i flipes quan saps que és nascut aquí i no vull que aquest sigui el cas del meu fill. I repeteixo, no és qüestió de nacionalismes-catalanismes si no de saber parlar bé les dues llengües que per sort tenim com a oficials.

Gràcies !!!

[Alehop]

El cas dels meus fills es semblant: jo els parlo en castellà, el seu pare en català i entre el seu pare i jo en català, tot i que sovint també en castellà. La noia que ens ajuda a casa també en castellà.

La meva filla ara té 4 anys i mig, i fins fa mes o menys mig any SEMPRE parlava en castellà, independentment de la llengua en la qual es dirigissin. Des de llavors (jo crec que també perquè a l'escola la llengua vehicular és el català), parla català perfectament, igual que parlava català.

Amb mi continua parlant en castellà, pero sempre que se li adreceb en català, ella respon en català, i amb els seus amics hi parla.

O sigui que no pateixis, l'entorn natural farà que parli perfectament el català i que sigui 100% bilingüe

[Boniqueta]

Jpc jo et diria que no has pas de patir per això!! T'explico el meu cas. Els meus pares són 100% castellans (són de Toledo). Fa moltíssims anys que viuen a Catalunya però a casa mai han parlat català. Tant els meus dos germans com jo, hem estat criats a casa en castellà i entre nosaltres parlem en castellà. Però sabem parlar i escriure perfectament el català. Pensa que el teu fill va o anirà a l'escola en català i tindrà molts amics de parla catalana, per tant poc a poc anirà absorbint també el català i tindrà la capacitat de canviar ràpidament de xip i parlar els dos idiomes perfectament! Jo estic molt i molt contenta d'haver rebut la meva educació en castellà i a l'hora haver anat a escola i tenir els estudis en català. Me n'adono que molta gent de la meva edat (la trentena) no es sap expressar en castellà o li costa trobar les paraules adequades.....al teu fill això no li passarà!!
La meva parella i jo parlem en català i a la meva filla l'estem educant en català. Però els yayos (els meus pares) li parlen en castellà sempre i ara ja comença a dir paraules en els dos idiomes!
Els nens tenen molta capacitat d'absorbir informació per tant farà anar les dues llengües com si res!!

[sugar]

Hola, jo estic al mateix cas que tu, i ara, amb 9 anys que té la petita ha començat a parlar-me en català...

[Midona23]

jpc, jo crec que encara és petit i és normal que li passi això. Conec un parell de casos a la inversa: un nen i una nena (no són germans) a qui a casa seva els parlen en català, a l'escola bressol i al parvulari també... el nen té 4 anys, la nena 2, i els costa parlar en castellà. A ella més perquè és més petita. L'entenen, això sí. També vaig tenir un company a l'institut, catalanoparlant, que quan anava al parvulari "no sabia" parlar en castellà i obviament a l'adolescència, tot i que acostumava a parlar en català, no tenia cap problema a l'hora de parlar tots dos idiomes.

Jo crec que això que expliques deu ser usual quan a l'ambient de l'infant es parla o predomina una de les dues llengues, però només si són molt petits, amb els anys i a mesura que estudien català i castellà a l'escola i que es relacionen amb altres nens i adults, deixa de passar ;)

[Aly84]

Hola jpc!

Jo també crec que és normal, i que encara estan com en ple aprenentatge de les llegües... Amb la meva filla és similar, nosaltres li parlem en català i a la llar també. (entre pare i mare parlem en castellà) i el seu "Abuelo" també li parla en castellà. Ara té 36 mesos. Ella es veu que enten ambdós idiomes... però sempre parla en català, fins i tot a "l'Abuelo" li contesta en català quan li pregunta alguna cosa... A vegades, també sembla que encara no acabi de distingir que són dos idiomes diferents... A vegades, et diu (l'Abuelo diu "azul" no "Blau")... I també, tot i que parla força bé el català, a vegades fa barreges, o algunes expressions o paraules només les diu en castellà...

Per exemple: "m'he caidooo", "mira la cadira se ha caido" ... o sempre diu: "agafa-me" "dona-me"... Nosaltres li repetim ben dit i ja està... suposo que poc a poc anirà interiotizant i defernciant els dos idiomes...

Jo com han comentat per aquí, a mi fins als 6 anys només em parlaven en català tant a casa com a l'escola... I el castellà no el vaig sentir-aprendre fins als 6 anys... primer potser em va costar una mica... i així també ho destacaven alguns informes escolars dels primers cursos de la primària... però ara parlo totalment correctament i amb fluidesa ambdues llengües...

[ada_bcn]

El meu fill gran no va sentir pràcticament el castellà fins a l'escola bressol, amb gairebé 3 anys que va començar. Allà la llengua vehicular era el català però ell era l'únic catalanoparlant així que molts cops es feia servir el castellà i el va apendre sense cap problema, ara mira sempre els dibuixos en castellà i quan juga sempre sempre parla en castellà, acaba de fer 7 anys i parla bé les dues llengües, en castellà a vegades diu alguna catalanada però vaja, bé. A l'escola em van dir que era extrany que parlés tan bé el castellà essent que ningú a casa el parla... és per la tele segur... Si es mou en ambients en les dues llengues, mira tele en dues llengües acabarà parlant bé les dues, no sé què tal el vocabulari perque potser en el nostre cas de vocabulari castellà anem una mica curts a casa.

[nanablau]

Completament d'acord amb les companyes, no has de patir! Si t'amoïna, proveu de canviar al català quan parleu entre vosaltres, els nens funcionen molt per l'exemple i potser així ell s'anima a parlar-lo.

Jo he tingut família catalanoparlant i l'idioma vehicular de l'escola era el castellà a efectes pràctics. No vaig sentir parlar en castellà fins que vaig anar a l'escola (P4 en aquella època) i no he tingut mai cap problema amb cap dels dos idiomes. Si ell té accés als dos idiomes i sobretot els ha de fer servir per expressar-se, els parlarà segur!

Els nens ment creixen poden canviar de preferència, recordo que hi va haver una època que ma germana i jo parlàvem en castellà entre nosaltres i amb la resta de la família en català... Tothom flipava... I un dia vam canviar al català i fins avui.