Apendre a dormir sols a la seva habitació

[Eri84]

Hola marones, obro aquest post per el gran problema que crec que mes d'una te... el de fer-los que dormin sols a la seva habitació. La meva baldufa ara te 3 anys i mig quan era molt mes petitona ja dormia soleta a la habitació, pero despres va passar la separació i vam haber de tornar a casa mon pares, alla clar falta d'habitacións dormiem a la meva. Ella a la cuna i jo el meu llit pero, per temes de feina vaig haber de marxar un parell de mesos i me mare ja la va acostumar a dormir el llit gros i fins ara que no he pogut trobar un nou pis no ha tingut habitacio... i renoi que li costa! l'habitació li encanta aixo cal dir-ho i algun cop hi ha fet alguna mig diada, i l altre dia hi va dormir unes quantes hores a la nit (la hi vaig portar adormida) pero aconsegueixo que de bones a primeres vulgui ja quedarse a dormir. Com ho vau fer vosaltres?

[Petxineta]

Bon dia guapa!

Jo més o menys he passat el mateix procés que tu (separació, dormir juntes, després pis...). La meva filla tenia tres anys i mig quan vivíem les dues soles al pis. Ella ava a dormir cada dia al seu llit i a mitja nit venia al meu llit, No li vaig donar mai massa importància, de fet pensava: estem les dues soles i si a la nena li ve de gust, perquè no? amb dotze anys això no ho fara!!!! ;)
No sé jo mentre ella dormi (el no dormir jo ho porto fatal) ja em dóno per contenta el lloc doncs ja ho anirem regulant amb el temps. A vegades pensava que la nena em volia fer companyia perquè sentia la pena que jo tenia pel divorci, ells són molt sensibles i capten moltes més coses que nosaltres.
Ara ella té sis anys i dorm tota la nit al seu llit i excepcionalment ve al meu.


Espero haver-te ajudat!!!!

[Eri84]

Hola petxineta si moltes gracies, en certa manera a mi no em fa res, ja que em sento mes tranquila sobretot quan estar refredadeta tenir-la al costat per aixi saber si estar molt tapada o no. ja saps patiments de mares xDD pero clar el problema es quan dormirm els tres que no hi cabem gaire i nosaltres ens llavem amb un mals d esquena monumentals ajaj, ella es molt moguda i durant la nit sols fa que clavar els genolls i colzes a l esquena es posa de treves etc.. pero quan ell estar a la feina al treballar de nits , les dues estem b alla. Ara estem en proces de donarli un germanet i clar sols penso que quan ja m hi quedi i tingui una certa pantxolina nose pas com ho farem. ejjeje gracies de nou per respondrem una abraçada cuidet molt

[formiguetes]

Hola mares! Ja fa temps que penso en escriure...i és que ja fa molt de temps que dura la qüestió.. La nostra filla que ara ha fet 3 anys no hi ha manera que s'adormi si no és amb mi i al nostre llit...però amb una dependència brutal! La veritat és que va ser un nadó molt tranquil pel que fa al dormir; la posavem al seu bressol i s'adormia soleta. Cap als 18 mesos coincidint amb la llar d'infants va fer un canvi i li costava més dormir, però va ser una etapa. Va ser cap als dos anys i mig que ja va començar a voler dormir cada nit amb mi, aleshores jo l'adormia al nostre llit i després la portava al seu. El meu marit també ho feia de tant en tant, però cada vegada es va tornar més exigent i només em volia a mi, i a l'hora de la migdiada, que fins ara anava perfecte perquè s'adormia sola, doncs ara res. Jo cada nit l'acompanyo si m'ho demana, i el meu marit també li explica el conte i la posa a dormir, però és en aquell moment que em comença a cridar perquè jo hi vagi i vol que m'hi quedi molta estona..! A més, ella és molt activa mentalment, i li costa molt adormir-se perquè canta, repassa tot el què ha fet durant el dia, i està super pendent de si jo marxo o no. Hem provat de treure-li la migdiada, de deixar-li un llumet, ... Res. Jo ara estic embarassada i em moro de pensar com ens ho farem quan neixi el segon. A vegades quan ja porto 1/2 hora, marxo, i ella em crida sense parar, fins la sacietat!!! I si hi va el pare es posa histèrica. Jo acabo perdenr els nervis perquè no hi ha excepció, mai tolera que jo m'hi estigui menys estona bé perquè tinc coses a fer o bé perquè també tinc ganes de distreure'm, d'estar amb el meu marit, etc. I evidentment que no la podem deixar amb ningú, ni amb els meus pares (que els veu moltissim des de que ha nascut) si coincideix que és l'hora de la migdiada o de dormir, impossible..un dia ara fa uns mesos es veu que va estar 2h de rellotge plorant a l'hora de dormir demanant per mi.
Què puc fer? La meva mare em diu que la porti a un especialista, perquè diu que aquesta dependència de mi no és bona... Ella a l'escola hi va la mar de contenta, tot i que el primer any de llar d'infants li va costar moltissim perquè em volia a mi, però aquest curs hi ha anat contenta. Ara també coincideix que té pors, és l'època..qje si el llop, el drac, el dimoni....en fi...

[Beikost]

Hola,

Jo no tinc solucions però escric per solidaritzar-me i per desfogar-me també, a nosaltres ens passa el mateix amb la diferècia que la petita té prop de 16 mesos. Des dels 8 mesos aprox. que va començar a dormir amb nosaltres (i la veritat és que exceptuant nits esporàdiques dorm bastant profundament i ens deixa dormir). El que se n'ha ressentit és la intimitat de parella (el pare en comença a estar fart) i el que em molesta sobretot és això que expliqueu, la dependència total de mi per adormir-la. Hi ha dies que hem estat més d'una hora, ella canta, mira llibres, m'abraça, fa pit, es regira... però fins que no m'adormo jo ella tampoc i clar, qui és el guapo que a quarts de dotze de la nit i ja al primer son s'aixeca de nou per posar-se a fer feina? I després ve el dilema, "La traslladem al llitet?" Sabem que tenim un 70% de possibilitats de que es desperti i toqui tornar a començar tot el procés...

[Mama_kinder]

Em sento molt identificada amb la formiguetes.
La meva filla farà 3 anys d'aquí 2 mesos. Sempre ha dormit bastant bé i a la seva habitació, però en començar p2 es va posar malalta bastant sovint i la deixavem dormir amb nosaltres per tenir-la més controlada. Com a conseqüència ara sempre ha d'anar primer al nostre llit (amb la mama) i quan es queda adormida la podem portar a la seva habitació. Si durant la nit es desperta sempre em crida a mi i si hi va el seu pare (per poder deixar-me descansar) acaba plorant i per tal de calmarla torna a dormir amb nosaltres.
Encara es petita, però la veritat es que dormim malament quan estem els 3 junts. Teniu alguna proposta?

Merci!