Apendre a dormir sols a la seva habitació
Apendre a dormir sols a la seva habitació
Hola marones, obro aquest post per el gran problema que crec que mes d'una te... el de fer-los que dormin sols a la seva habitació. La meva baldufa ara te 3 anys i mig quan era molt mes petitona ja dormia soleta a la habitació, pero despres va passar la separació i vam haber de tornar a casa mon pares, alla clar falta d'habitacións dormiem a la meva. Ella a la cuna i jo el meu llit pero, per temes de feina vaig haber de marxar un parell de mesos i me mare ja la va acostumar a dormir el llit gros i fins ara que no he pogut trobar un nou pis no ha tingut habitacio... i renoi que li costa! l'habitació li encanta aixo cal dir-ho i algun cop hi ha fet alguna mig diada, i l altre dia hi va dormir unes quantes hores a la nit (la hi vaig portar adormida) pero aconsegueixo que de bones a primeres vulgui ja quedarse a dormir. Com ho vau fer vosaltres?
Re: Apendre a dormir sols a la seva habitació
Bon dia guapa!
Jo més o menys he passat el mateix procés que tu (separació, dormir juntes, després pis...). La meva filla tenia tres anys i mig quan vivíem les dues soles al pis. Ella ava a dormir cada dia al seu llit i a mitja nit venia al meu llit, No li vaig donar mai massa importància, de fet pensava: estem les dues soles i si a la nena li ve de gust, perquè no? amb dotze anys això no ho fara!!!! ;)
No sé jo mentre ella dormi (el no dormir jo ho porto fatal) ja em dóno per contenta el lloc doncs ja ho anirem regulant amb el temps. A vegades pensava que la nena em volia fer companyia perquè sentia la pena que jo tenia pel divorci, ells són molt sensibles i capten moltes més coses que nosaltres.
Ara ella té sis anys i dorm tota la nit al seu llit i excepcionalment ve al meu.
Espero haver-te ajudat!!!!
Jo més o menys he passat el mateix procés que tu (separació, dormir juntes, després pis...). La meva filla tenia tres anys i mig quan vivíem les dues soles al pis. Ella ava a dormir cada dia al seu llit i a mitja nit venia al meu llit, No li vaig donar mai massa importància, de fet pensava: estem les dues soles i si a la nena li ve de gust, perquè no? amb dotze anys això no ho fara!!!! ;)
No sé jo mentre ella dormi (el no dormir jo ho porto fatal) ja em dóno per contenta el lloc doncs ja ho anirem regulant amb el temps. A vegades pensava que la nena em volia fer companyia perquè sentia la pena que jo tenia pel divorci, ells són molt sensibles i capten moltes més coses que nosaltres.
Ara ella té sis anys i dorm tota la nit al seu llit i excepcionalment ve al meu.
Espero haver-te ajudat!!!!
Re: Apendre a dormir sols a la seva habitació
Hola petxineta si moltes gracies, en certa manera a mi no em fa res, ja que em sento mes tranquila sobretot quan estar refredadeta tenir-la al costat per aixi saber si estar molt tapada o no. ja saps patiments de mares xDD pero clar el problema es quan dormirm els tres que no hi cabem gaire i nosaltres ens llavem amb un mals d esquena monumentals ajaj, ella es molt moguda i durant la nit sols fa que clavar els genolls i colzes a l esquena es posa de treves etc.. pero quan ell estar a la feina al treballar de nits , les dues estem b alla. Ara estem en proces de donarli un germanet i clar sols penso que quan ja m hi quedi i tingui una certa pantxolina nose pas com ho farem. ejjeje gracies de nou per respondrem una abraçada cuidet molt
- formiguetes
- :: papallona
- Entrades: 113
- Membre des de: dj. set. 17, 2015 9:25 pm
Re: Apendre a dormir sols a la seva habitació
Hola mares! Ja fa temps que penso en escriure...i és que ja fa molt de temps que dura la qüestió.. La nostra filla que ara ha fet 3 anys no hi ha manera que s'adormi si no és amb mi i al nostre llit...però amb una dependència brutal! La veritat és que va ser un nadó molt tranquil pel que fa al dormir; la posavem al seu bressol i s'adormia soleta. Cap als 18 mesos coincidint amb la llar d'infants va fer un canvi i li costava més dormir, però va ser una etapa. Va ser cap als dos anys i mig que ja va començar a voler dormir cada nit amb mi, aleshores jo l'adormia al nostre llit i després la portava al seu. El meu marit també ho feia de tant en tant, però cada vegada es va tornar més exigent i només em volia a mi, i a l'hora de la migdiada, que fins ara anava perfecte perquè s'adormia sola, doncs ara res. Jo cada nit l'acompanyo si m'ho demana, i el meu marit també li explica el conte i la posa a dormir, però és en aquell moment que em comença a cridar perquè jo hi vagi i vol que m'hi quedi molta estona..! A més, ella és molt activa mentalment, i li costa molt adormir-se perquè canta, repassa tot el què ha fet durant el dia, i està super pendent de si jo marxo o no. Hem provat de treure-li la migdiada, de deixar-li un llumet, ... Res. Jo ara estic embarassada i em moro de pensar com ens ho farem quan neixi el segon. A vegades quan ja porto 1/2 hora, marxo, i ella em crida sense parar, fins la sacietat!!! I si hi va el pare es posa histèrica. Jo acabo perdenr els nervis perquè no hi ha excepció, mai tolera que jo m'hi estigui menys estona bé perquè tinc coses a fer o bé perquè també tinc ganes de distreure'm, d'estar amb el meu marit, etc. I evidentment que no la podem deixar amb ningú, ni amb els meus pares (que els veu moltissim des de que ha nascut) si coincideix que és l'hora de la migdiada o de dormir, impossible..un dia ara fa uns mesos es veu que va estar 2h de rellotge plorant a l'hora de dormir demanant per mi.
Què puc fer? La meva mare em diu que la porti a un especialista, perquè diu que aquesta dependència de mi no és bona... Ella a l'escola hi va la mar de contenta, tot i que el primer any de llar d'infants li va costar moltissim perquè em volia a mi, però aquest curs hi ha anat contenta. Ara també coincideix que té pors, és l'època..qje si el llop, el drac, el dimoni....en fi...
Què puc fer? La meva mare em diu que la porti a un especialista, perquè diu que aquesta dependència de mi no és bona... Ella a l'escola hi va la mar de contenta, tot i que el primer any de llar d'infants li va costar moltissim perquè em volia a mi, però aquest curs hi ha anat contenta. Ara també coincideix que té pors, és l'època..qje si el llop, el drac, el dimoni....en fi...
Re: Apendre a dormir sols a la seva habitació
Hola,
Jo no tinc solucions però escric per solidaritzar-me i per desfogar-me també, a nosaltres ens passa el mateix amb la diferècia que la petita té prop de 16 mesos. Des dels 8 mesos aprox. que va començar a dormir amb nosaltres (i la veritat és que exceptuant nits esporàdiques dorm bastant profundament i ens deixa dormir). El que se n'ha ressentit és la intimitat de parella (el pare en comença a estar fart) i el que em molesta sobretot és això que expliqueu, la dependència total de mi per adormir-la. Hi ha dies que hem estat més d'una hora, ella canta, mira llibres, m'abraça, fa pit, es regira... però fins que no m'adormo jo ella tampoc i clar, qui és el guapo que a quarts de dotze de la nit i ja al primer son s'aixeca de nou per posar-se a fer feina? I després ve el dilema, "La traslladem al llitet?" Sabem que tenim un 70% de possibilitats de que es desperti i toqui tornar a començar tot el procés...
Jo no tinc solucions però escric per solidaritzar-me i per desfogar-me també, a nosaltres ens passa el mateix amb la diferècia que la petita té prop de 16 mesos. Des dels 8 mesos aprox. que va començar a dormir amb nosaltres (i la veritat és que exceptuant nits esporàdiques dorm bastant profundament i ens deixa dormir). El que se n'ha ressentit és la intimitat de parella (el pare en comença a estar fart) i el que em molesta sobretot és això que expliqueu, la dependència total de mi per adormir-la. Hi ha dies que hem estat més d'una hora, ella canta, mira llibres, m'abraça, fa pit, es regira... però fins que no m'adormo jo ella tampoc i clar, qui és el guapo que a quarts de dotze de la nit i ja al primer son s'aixeca de nou per posar-se a fer feina? I després ve el dilema, "La traslladem al llitet?" Sabem que tenim un 70% de possibilitats de que es desperti i toqui tornar a començar tot el procés...
- Mama_kinder
- :: puça
- Entrades: 43
- Membre des de: dt. abr. 29, 2014 10:03 am
Re: Apendre a dormir sols a la seva habitació
Em sento molt identificada amb la formiguetes.
La meva filla farà 3 anys d'aquí 2 mesos. Sempre ha dormit bastant bé i a la seva habitació, però en començar p2 es va posar malalta bastant sovint i la deixavem dormir amb nosaltres per tenir-la més controlada. Com a conseqüència ara sempre ha d'anar primer al nostre llit (amb la mama) i quan es queda adormida la podem portar a la seva habitació. Si durant la nit es desperta sempre em crida a mi i si hi va el seu pare (per poder deixar-me descansar) acaba plorant i per tal de calmarla torna a dormir amb nosaltres.
Encara es petita, però la veritat es que dormim malament quan estem els 3 junts. Teniu alguna proposta?
Merci!
La meva filla farà 3 anys d'aquí 2 mesos. Sempre ha dormit bastant bé i a la seva habitació, però en començar p2 es va posar malalta bastant sovint i la deixavem dormir amb nosaltres per tenir-la més controlada. Com a conseqüència ara sempre ha d'anar primer al nostre llit (amb la mama) i quan es queda adormida la podem portar a la seva habitació. Si durant la nit es desperta sempre em crida a mi i si hi va el seu pare (per poder deixar-me descansar) acaba plorant i per tal de calmarla torna a dormir amb nosaltres.
Encara es petita, però la veritat es que dormim malament quan estem els 3 junts. Teniu alguna proposta?
Merci!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |