Consells per ajudar-lo a adaptar-se a escola

[jaruma]

Hola! El meu fill ha començat P3 aquest any, i li està costant molt. Els primers dies anava content i sortia plorant, i la segona setmana ens deia la professora que es passava tot el matí plorant, demanant per mi.

També els primers dies parlava molt del cole a casa, i ara l'únic que diu és "no vull anar al cole". No explica res, evita el tema, i demana no anar. També té ansietat per estar amb mi, no n'havia tingut mai. Es desperta plorant demanant la mama, no vol que vagi a treballar...

Ara porta ja una setmana malalt sense anar-hi, i no vull ni pensar en quan torni. Cada dia em diu que no vol tornar al cole, i no sé com ajudar-lo. Sé que com a mínim li agrada la mestra, però vol estar tota l'estona amb ella. Li fa por el pati, els nens, els altres mestres, etc. Com ho faig per donar-li ànims? Per ajudar-lo de cara al dia que torni? Teniu cap consell?

Personalment estic molt desanimada amb el tema, però intento que no ho noti (tot i que sé que se n'adona).

Qualsevol consell serà benvingut!

[Anna Maria]

Bones Jaruma,
doncs la veritat és que no et contesto des d'una experiència pràctica en P3, sinó amb la meva experiència a l'escola bressol i amb el que intentaria fer en cas que em passés a mi. En un principi, crec que és similar ja que és el seu primer contacte amb una escola, entenc llavors que s'ha d'acostumar a totes les rutines, el lloc,...
Li has preguntat, quan et diu que no vol anar a l'escola, perquè? Així, directament. Si no ho has fet, li preguntaria. L'agafes una estona que estigui tranquil, i que surti el tema, i li preguntes. I li intentes comentar les seves pors, si te n'explica alguna. Li pots ajudar fent-li la pregunta tu, és a dir:
- No vols anar a l'escola perquè trobes a faltar a la mare/pare?
- No vols anar a l'escola perquè hi ha molts nens?
- No vols anar a l'escola perquè no t'agrada la classe?
A veure si li sorgeix alguna resposta.
A partir d'aquí, jo aniria intentant reconduir-ho. L'Isaac el primer any (P0) no va plorar gens. En canvi, a P1 i ara a P2 ho ha fet. A P1 no vaig poder fer-hi massa, només que em vegués tranquil·la i contenta al marxar, acomiadant-me d'ell bé (amb petonet, passat'ho bé i et vindré a buscar després), li va costat ben bé un mes. Ara a P2, va plorar 3 dies i li deia: "Plores perquè trobes a faltar la mare i el pare?" (aquest any també cridava papa, papa) ell em va dir que sí, i jo li anava dient: "la mare també et troba a faltar, però aquí a l'escola no s'hi pot quedar, t'imagines tots els pares i les mares amb vosaltres a la classe? no hi cabríem. Aquí t'ho passaràs bé i aprendràs moltes coses, que després em podràs explicar a mi."
També li deia "que plorarà l'Isaac quan marxi la mare?" ell no em contestava, però jo li deia "no passa res, però després potser..." i li deia alternatives com que si parava de plorar podria jugar amb altres nens a pilota, per exemple.
És complicat, la recepta màgica no existeix perquè cada nen és un món. Tu ets tècnic infantil, entens que un nen de 0 a 3 té un període d'adaptació, i sembla que un nen de 3 anys ja no n'hagi de tenir, i no és cert, no tots els nens són iguals. De fet, que li agradi la mestra i la tingui com un punt de referència està bé, ja és alguna cosa de guanyat, ja que tot i ser a l'escola dels grans, que diem sempre, són nens petits que necessiten molt de carinyo encara.
Descarregat de la pressió, la culpa per si has fet alguna cosa que no tocava, molts ànims i endavant. Poc a poc, com totes les altres coses que heu anat superant, passarà. Per cert, l'altre dia hi pensava... com està el tema de la música mentre dorm? L'Isaac la migdiada encara la dorm amb música relaxant (si som a fora no), a la nit només li canto perquè s'adormi i ja està.
Abraçades,
Anna Maria

[airuni]

Es complicat,però jo crec que es un tema que has de resoldre amb les professores, potser s'han trobat amb algun cas similar i ho haurien de poder resoldre perquè hi vagi a gust.
I per la teva part jo intentaria no donar gaire importancia intentar estar tranquila que no noti que et fa por o nervis deixar-lo i parlar molt amb ell a veure que li pots treure com t'han dit si no parla pregunta-li coses que puguis anar treient información pero sense que noti que estas preocupada.
Molts ànims!!!

[jaruma]

Moltes gràcies a les dues Porta ja dues setmanes seguides a casa malalt (suposo que ara toca agafar tots els virus que no ha agafat fins ara), i a partir de la segona setmana ja ha començat a estar més obert sobre el cole, i a deixar de dir que no hi vol anar. Ara diu "un dia aniré al cole", però si li preguntes si hi vol anar diu que no. També hem descobert algunes cançons que canten, i li fa molta il·lusió sentir-les.

Diu que el que no vol del cole és que jo no hi sigui, vol anar-hi si jo hi sóc. Així que bueno... a poc a poc s'hi haurà d'anar acostumant.

Si veig que triga molt a acostumar-se parlaré amb la tutora, a veure si em pot ajudar. Crec que el problema principal he estat jo i les meves angoixes, de vegades sembla que tinguin una telepatia brutal, aquests nens! Estic canviant el xip tant com puc per facilitar-li les coses.

Anna Maria, sobre la música per dormir, fèiem servir soroll blanc en un altaveu connectat a un mp3. Però el.mp3 es va trencar i ho hem deixat. Ell dorm igual, però jo em desperto per tot! Sobretot amb el papa una mica sorollós que tenim Crec que acabaré fent servir taps per les orelles.

[Sumsi]

Hola Jaruma,

T'explico la nostra experiència, el Biel ara fa P4 i el canvi d'aquest any passat ha estat abismal.

L'any passat l'adaptació va ser horrible, al començament li agradava perquè no anava a la tarda però a l’anar tot el dia i menjador ja va ser un drama. Sempre estava al costat de la mestra (sobretot a l’hora del patí i si bo estava es posava histèric), sempre ha necessitat una persona adulta de referència.

Ell fins a l’últim trimestre no es va començar a relacionar amb els companys, jugava però no interactuava a classe i els canvis no ho portava gens bé, canviaven de classe un cop per setmana.

és un procés maduratiu i parlar molt amb la mestra per a que li faci un bon acompanyament, nosaltres en aquest aspecte no vam tenir recolzament de la mestra ja que fins i tot ens va dir que l portéssim al psicòleg però això ja és un altre tema.

[Anna Maria]

Bones,
Jaruma, com esteu?
Abraçades,
Anna Maria

[jaruma]

Gràcies Sumsi! Que fort que us volgués fer anar al psicòleg per una cosa tan normal! Nosaltres sembla que hem tingut sort amb la mestra, és molt dolça, i només ens ha dit que falta molt (què hi farem, sempre està refredat!), i que està molt emmarat, però de bon rotllo.

Anna Maria, gràcies per preguntar! Ha tornat a estar malalt i clar, va faltant molt. Però ha tornat a parlar molt del cole, fem llistes de coses que li agradrn i coses que no, escoltem cançons de les que escolten a classe, i ara entra plorant però està més o menys content un cop allà. Parla d'algun nen, li agraden molt les professores, i bé, a poc a poc sembla que s'hi va fent

[Anna Maria]

Molt bé guapa, me n'alegro que hi hagi bona sintonia amb la mestra, és mig camí fet. I si el teu fill va explicant coses de classe és que es va adaptant
Abraçades,
Anna Maria

[Sumsi]

Fàntastic Jaruma!!

Com diu l'Anna Maria la mestra fa molt.