Dependència emocional de la mare?

[lavidaesbonica]

Hola mares, he dubtat en escriure perquè fins ara no ho veia necessari, però he parlat amb la meva mare i com que m'ha fotut el cap com un "bombu", finalment he decidit consultar-ho amb vosaltres...
A veure, el cas és que tinc una nena de 3 anys (gairebé i mig), que des de sempre ha necessitat molt que jo estés amb ella però d'una manera força inflexible, és a dir, no tol·lera segons quines situacions, la principal és que a l'hora de dormir jo no estigui amb ella. En general em reclama més a mi que al pare, però crec que és la tònica general en la majoria de nens d'aquesta edat... la mama és la mama... però ha arribat un punt que potser sí que veig que és exagerat, i és que no pot posar-la a dormir ningú més que no sigui jo; però ni per la nit, ni a l'hora de la migdiada. La veritat és que el tema dormir ha anat variant des de que va néixer: els primers mesos de vida s'adormia molt fàcilment al seu bressol fins que va tenir 7 mesos que la vam passar a la seva habitació en un bressol més gran, i s'hi va quedar bé fins que als 15 mesos va començar la llar d'infants i aleshores va fer un canvi. Estava molt angoixada i amb una gran necessitat de dormir enganxada (literalment) a mi. Després s'adormia al seu llit i jo estava al seu costat. Però cap als dos anys ja no va voler adormir-se més a la seva habitació i demanava d'adormir-se al nostre llit, amb el pare o amb mi. Finalment, només em vol a mi per adormir-se. Va arribar un moment que jo m'hi vaig resistir perquè pensava que podriem alternar entre el meu marit i jo, però ella plorava i em cridava sense parar. Al final em vaig resignar a acceptar que em necessita a mi per adormir-se... El cas és que ara hem començat a provar que les migdiades de cap de setmana les faci al seu llit, però no hi ha manera: em demana d'anar al nostre llit les dues, i que m'estiri amb ella fins que s'adormi, i algun dia que m'hi he resistit perquè potser estava fent una altra cosa i hi anava el meu marit, doncs ella ha estat plorant i cridant-me sense parar, 15 min i 1/2 hora... Evidentment no es pot quedar a dormir amb els meus pares (que els coneix moltíssim perquè ens veiem sovint i hi té molt bona relació). I la meva mare em diu que té massa dependència de mi, que ho comenti a un "professional", i que no pot ser, que emmalaltiré (estic embarassada de 7 mesos i vaig esgotada), i que nosaltres (el meu germà i jo) això no ho vam fer mai .
Què en penseu? jo crec que necessita temps per madurar, per ser més autònoma en aquest sentit... Ella és una nena moooolt espavilada, m'ho diuen a l'escola i tot, que fa i desfà tota sola, que juga, és alegre, ara que ha començat P3 ja té una colleta d'amiguets, participa amb tot... Al parc igual, corre i juga sense necessitar-nos. El que sí que és veritat és que els canvis sempre li han costat molt..per exemple als 9 mesos la vaig haver de deixar algunes tardes amb una cangur i plorava 1hora seguida, no ho va acceptar mai, i va ser una època molt dura (la cangur va acabar plorant un dia de no saber com consolar-la...). I a P1 li va costar molt perquè plorava cada dia que la deixava a la llar... A P2 ja hi anava molt contenta, i ara que ha començat P3 doncs plora els dies que s'ha de quedar a dinar, o quan fan algun canvi sobtat d'aula, etc.. però en general bé.

Què m'aconselleu???

Gràcies!!!

[madame3]

Hola!!!

Preguntes per consells i la veritat és que és moooolt difícil aconsellar res.

Potser et semblarà estrany el que et preguntaré però… a tu també et costen els canvis? et sents també en general abandonada? i emocionalment? t'hi vas sentir de petita? com et sents respecte a ella i aquesta dependència que te de tu? t'agrada? et fa pena? ràbia?

Els nens estàn emocionalment lligats a la mare durant molt de temps, hi ha teories que diuen fins els 3 o 5 anys… Els nens beuen molt de l'estat emocional de la mare. Pensa-hi, a veure si et ressona algo del que t'he dit…

Entenc que estàs petada, realment ha de ser esgotant… però prova de no anar en contra dels seus sentiments, abraça-la i explica-li… no se m'acut res més…

A veure què tal! Força i bons sons a totes dues!

[mes]

Hola,

Aissssj. Jo sincerament no veig res estrany en el comportament de la teva filla. Si és força independent en la resta de coses, a l'escola li veuen un comportament normal, al parc no la tens enganxada tota l'estona, etc. Si només et reclama "més del que es considera normal" a l'hora de dormir jo no ho veig cap motiu de preocupació. Sí que pot resultar esgotador i incòmode (pel que comentes de deixar-la amb els avis), però trobo que no és preocupant, només té 3 anys, no 15!

El meu fill va dormir a la nostra habitació fins als 3 (i, com la teva, amb la resta de coses era força independent), i el vaig treure el dia que a ell li va fer feliç tenir un llit de nen gran i anar a dormir sol, i 1 any i mig després ho tornaria a fer. Des de llavors que no ha demanat quasi mai venir amb nosaltres (només una setmana que va estar malalt), ni es desperta a mitjà nit, ni ha tingut malsons... No sé, crec que hem cremat una etapa. Em fa la sensació que aquestes coses que ens acaben agobiant de vegades només que són etapes i, per sort, amb la distància es veuen diferents.

He de dir que vaig haver de sentir alguns comentaris que tela... Però bé, tothom opina de tot, ni m'arribaven a molestar.

[crunchi]

Hola,
Jo crec que son possibles gelos. La nena veu que hi ha canvis a casa, que vindrà un germanet i et necessita molt, i potser és la seva manera de dir-te "mama, fes-me cas" o un "mama, no t'oblidis de mi quan neixi el germanet". Sincerament crec que és això.
Jo crec que és la seva manera d'expressar-se i dir-t'ho, i que no us ho he de prendre malament, ni crec que calgui un professional. Crec que el que cal és dedicar-li aquest extra d'atenció que et demana, fer-li entendre a través de contes o jocs que tot i l'arribada del germanet l'estimes moltissim, i carregar-te de moltiiiiiisssima paciencia.
El tema de la dependencia a la mare crec que en si no és preocupant, que és una etapa que passa i ja està. Jo era moooooolt dependent de ma mare, i em va costar molt deixar de ser-ho. Soc filla única no sé si això ha pogut influir. Però bueno, potser perque he sigut molt dependentt puc entendre a la teva filla.
Segur que és una etapa més ja veuràs.
Molts anims i enhorabona per l'embaràs!!! ja et queda poquet!!!

[charito]

Hola! Doncs a mi em sembla força normal encara es petita.... i si es el seu caracter poc pots fer per canviar-ho, tbe estic d'acord que es deu olorar els canvis i si et veu cansada per cruel que ens sembli a nosaltres doncs a ells els provoca mes inseguretat i mes necessitat de tu.. es un cercle vicios realmente esgotador. Pero perque no t'estires amb ella si vas cansada, i feu petonets i mimos, aprofitant ara perque quan vingui el bebe sera mes dificil?

T'explico el meu cas... el meu gran de 7 no vol adormir-se de cap manera que no sigui al nostre llit i si pot ser agafant-li la ma jejeje jo al final m'he acostumat i molt dies em quedo roque amb ell, despres jo o el meu marit el portem al seu llit i fins l'endema. Al principi era tot una batalla fins que vaig decidir gaudir-ne.

En canvi la meva petita te 3 i mig i s'adorm sola al seu llit, no vol quedar-se al nostre perque no esta comode, pero cada mati quan es lleva i jo no hi soc perque marxo a treballar plora, cada dia del mon pobreta, plora del disgust que porta, algun dia l'he sentit des de l'escala just quan surto i no em veu i em sap molt greu.

O sigui que pren-t'ho amb filosofia, explica-li un conte, canta-li una canço, feu petonets i abraçades i intenta relaxar-te aquesta estona, que se que deus tenir mil coses que fer, pero com mes vulguis marxar mes angoixa tenen i pitjor per tots.

[lavidaesbonica]

Noies tot el que em dieu em va molt bé per reflexionar-hi... Madame3, sincerament en el fons m'agrada que em necessiti tant, però alhora em desespera ,i sí..en el fons ens assemblem més del q em penso, perquè jo també necessito molt a la meva mare, sentir que està per mi..i sóc molt sensible en aquest sentit..
I potser sí que s'anticipa als canvis que vindran amb el germanet, tot i que justament no estic menys amb ella, potser sí que delego més amb el meu marit i ja ho deu haver notat.
Charito cada nit m'estiro amb ella a dormir, això ja no em "desespera", però sí el fet que no ougui fallar ni un dia!! No ho tol·lera...CADA dia l'haig de posar jo...

En fi, deixarem passar el temps..!

Mil gràcies!

[jaruma]

Jo estic d'acord en què no sembla cap problema. Si la resta del temps és una nena feliç i independent, que et necessiti per dormir no em sembla motiu per preocupar-se. Estic d'acord amb el que t'han dit, d'aprofitar-ho. A mi em passa el mateix, en el sentit que m'agobio molt quan sento que em necessita tant, que no vol al pare, que em reclama per tot! I quan estic fora de la situació, llavors m'adono (de vegades) que de seguida serà gran i que ho he d'aprofitar. Però és complicat, i més embarassada de 7 mesos!

Ànims!

[lavidaesbonica]

Hola mares, veient que l'arribada del petitó és imminent, i que el tema del dormir amb la nena està igual, ara us pregunto... Com m'ho faré si a l'hora de dormir de la nena coincideix que estic donant el pit al petit, o fent-lo dormir, etc...? M'angoixa bastant, perquè, tal i com us vaig comentar, ella es mostra totalment inflexible en aquest sentit.. a l'hora de dormir em vol i em necessita "només" a mi. Què puc fer si aleshores ella plora inconsolablement perquè no la poso jo a dormir perquè estic donant el pit, per exemple?

[Clara13]

Hola!

Bé, jo et diría el mateix que la resta, que és una conducta normal. El meu nen té 3 anys i mig i dorm amb nosaltres i s'adorm amb el pit, o sigui que em necessita bastant per adormir-se. No obstant, ja fa unes setmanes que ja no demana pit i es conforma en que jo sigui al llit amb ell. Penso que tot són etapes i a més efímeres, el que hem de fer és gaudir-ne, algun dia seran ells els que no vulguin dormir més amb nosaltres, hehe!

El tema que comentes de que et coincideix posar a dormir a un mentre l'altre ha de fer pit et diria que no li donis massa voltes, ja veuràs com establireu una rutina que s'adapti una mica a tothom. I si no tots al llit!