Saber si està prou bé per anar a escola

[jaruma]

Hola!

Em sembla que aquest serà un post una mica tonto, però necessito treure-m'ho de dins.

El meu fill ha començat P3 aquest any, i com que no havia anat mai a llar d'infants, agafa tooots els virus que troba. El cas és que jo, quan el veig refredat i pansit, ja no vull dur-lo a escola, per molt que no tingui febre. A més, és com si tingués un sisé sentit i "sento" que no està bé, per detalls petits, tot i que a simple vista estigui bé. Com que tenim àvia, encantada de quedar-se'l, doncs per mi no va a escola.

Però el pare opina el contrari, i té la meva intuïció a la inversa. És a dir, jo veig al nen amb mocs fins d'alt, els ulls vermells, etc. i ell el veu perfectament, i diu "demà ja va al cole, eh? Està curat". I això em genera molta angoixa. Perquè fins ara sempre s'ha acabat quedant a casa, tot i l'opinió del pare, però sé que tampoc és just que la seva opinió no compti, però em sento incapaç de portar el.meu fill al cole sabent que no es troba bé. Ell diu que allà se li passa, que li va bé, que no pot ser sempre a casa, però jo veig que el nen surt cansadíssim d'estar només 3 hores i mitja a classe, i estant sa! Com vaig a portar-lo trobant-se malament?

I tampoc vull sobreprotegir-lo (que sé que ho faig, però no vull arribar a extrems ridículs que el perjudiquin més que ajudar-lo). Però penso que té 3 anys, ja anirà a classe tot i no trobar-se bé del tot quan sigui gran, no?

Vosaltres com decidiu si pot anar a escola? En què us baseu? I sempre esteu d'acord amb les vostres parelles? Si no, com ho feu?

Gràcies!

[crunchi]

Hola Jaruma, jo no et sé dir perque no mhe trobat encara en la situació, pero vaja, em sembla que en el teu cas faria exactament el que tu fas. Si no el veig bé i tinc on deixar-lo (amb l'àvia), jo no el portaria a la llar. I em sap greu però no faria cas a la parella, seguiria el meu instint. No és que la seva opinió no compti, és que crec que una mare ha de seguir el seu propi instint.
I per un o dos dies q no vagi a la guarderia no crec que passi res.
L'altre dia una mare em deia que quan plovia, ella no duia el nen a la guarde pel que li suposava logísticament a ella. Doncs molt bé. Cada mare fa el que més li convé per ella i pels seus fills.

[charito]

Doncs basicament si no te febre i no es contagios va al cole.
Tampoc es cap camp de concentracio....

[airuni]

Jo si no té febre també el porto, el primer any es pasen l'hivern amb mocs l'hauria d'haver deixat tot el curs a casa, a la guarderia encara el deixava mes a casa pero a p3 si no hi ha febre o no està molt malament cap a la escola

[Anna Maria]

Hola!
A veure, és complicat d'aconsellar, perquè jo l'any passat vaig anar molt segura amb el tema de portar-lo de seguida a l'escola després de bronquitis, quan ja em deien al metge, i fins que no vam estar més dies a casa i ho vam curar bé bé, no vam parar de recaure.
Ara bé, també t'haig de dir que els mocs és bastant normal que en tinguin, és com la febre, un mecanisme de defensa davant de, és la manera que té el cos, com la tos, de treure de dins el cos tot allò dolent. Amb febre està clar que no hi poden anar, tot i que tu que has treballat a escola bressol ja saps que hi ha nens que tenen l'efecte dalsy, és a dir, nens que al cap d'una hora que estan a l'escola... pum, els hi puja la febre a 38,5 i has de trucar que els vinguin a buscar.
Amb mocs doncs depèn molt. Si només té moquera, cap a escola, si el veus amb altres símptomes això és bastant al teu criteri, és com tapar-los molt, tapar-los poc, que si porten molta roba o poca... has de trobar tu la mesura que li va bé al teu fill i anar fent.
Per exemple, jo aquesta setmana passada. De diumenge a dilluns li va pujar la febre, moquets,... una grip. Dimecres vaig pensar que dijous el portaria, perquè des de dimarts al matí no havia tingut febre. Potser hi ha mares que el dimecres ja l'haguessin portat, però jo vaig voler esperar. Doncs això, pensava que el dijous li portaria, doncs la matinada de dimecres a dijous se la va passar tossint. Dijous al matí, no tenia gaire tos, és a dir, més aviat la tos li va donar el final de la gripeta, i no tenia febre. Doncs jo no li vaig portar, perquè no havia passat bona nit. Dijous a la tarda li va tornar a pujar la febre. Si l'hagués portat, evidentment m'haguessin trucat que l'anés a buscar o potser l'haguessin aguantat perquè només faltava una estoneta per ser l'hora d'anar-lo a recollir...
I a mi personalment, m'anava millor portar-li, perquè sí, treballo a casa, perquè sí, ho podia fer, perquè sí, però vaig deixar de fer moltes coses, i entre altres, vaig estar cada dia de la setmana un parell d'horetes tenint-lo a la falda davant l'ordinador, mitja pantalla el youtube amb cançons de Mainasons, Mic i contes variats, i mitja pantalla jo amb el correu electrònic, factures, etc. per poder fer el mínim. M'hagués convingut que anés a escola, però no li vaig portar.
A veure, jo per exemple, a vegades m'he trobat mooooooooooooolt malament i no m'ha pujat ni una dècima la febre.... Tot i així, amb uns mocs o una mica de tos que l'hi hagi quedat poden estar bé a escola igual que a casa. Jo moltes vegades el varem, a part dels símptomes que li vegi, és com es comporta. Ara té una etapa molt rebel, molt proteston, és tossut en general, però si es troba malament no hi ha cap comportament d'aquests, és la senyal, en el meu cas, per valorar-ho.
Abraçades,
Anna Maria

[Jomateixa82]

Hola!!

Jo també em deixo guiar una mica pel meu instint. Últimament ha faltat gairebé dos setmanes seguides a l'escola, per febre, llavors molta tos i mocs, llavors febreta, llavors conjuntivitis, i així anar encadenant coses. Semblava que s'havia recuperat i avui torna a estar una mica constipada!!! És un mai parar... Ella va a P2. Doncs el meu home al final també deia que ell ja la veia bé, i sí, durant el dia, moltes vegades semblava que ja estava bé, però passavem males nits, i seguia sense menjar tan bé com sempre, estava més "tonti" del normal... No sé, petits detalls que a mi em feien dubtar que fos el moment. Quan li vaig tornar a portar seguia amb mocs i tos, però no sé perquè vaig pensar que sí, que en aquell moment estava "bé" i aquells mocs segurament serien permanents la resta de l'hivern.

Jo em deixaria guiar per l'instint, i sí, la opinió del pare també ha de comptar, però quan ell em deia que la veia bé jo li explicava perquè jo no li veia encara prou bé. A més, P3 encara no és ensenyament obligatori, i no serà cap tragèdia si es perd un dia en particular, per més que sembli indispensable que hi vagin... Si no tinguessis amb qui deixar-lo doncs no hi hauria més remei (per desgràcia passa sovint), però sinó, des del meu punt de vista és millor esperar a que estigui bé del tot o les recaigudes seran continues.

[cosma_shiva]

Jo si no els veig be no forço la situacio fins que no estiguin be del tot. No hi ha cap necessitat de passar-ho malament.
I si el costipat o el mal de panxa va per llarg, doncs paciencia.
Nomes que tinguin molts mocs i hagin passat mala nit, encara que no hi hagi febre, es queden a casa

[rundi]

Segueix el teu instint.
Jo no tinc avis a prop i cada malaltia em costa un dineral amb cangurs. Fins que no estan bé del tot els he de deixar a casa perquè el que em faria anar mooolt malament és que em truquin a mig Matí i haver de marxar de la feina.
El que vull dir és que per mi una febre tonteta dels nens és un bon maldecap i un cost econòmic important, així que si tingués àvia al costat, com en el vostre cas, ni ho dubtaria. Vaja, que P3 no és ni obligatori, val la pena que estigui a casa fins que faci net. A mí em passa també això del “sisè sentit” i ensumo les malalties dels meus fills ben aviat i també veig clar quan estan bé per anar a escola o quan, tot i no tenir febre, no estan en condicions d’anar-hi (i estar 8 hores fora de casa).

[jaruma]

Gràcies per les respostes

El fet és que crec que jo el sobreprotegeixo una mica, perquè de seguida decideixo no portar-lo, i el meu home vol compensar-ho portant-lo sempre, a banda que no té gens de vista ni d'instint per saber si el nen no està fi. Intentaré no pensar-m'ho tant abans de portar-lo al cole, i explicar-li molt bé els motius al pare quan jo no el vegi prou bé.

Anna Maria, sobre el que comentaves de l'efecte Dalsy, és veritat, com a professora/educadora, veus tants nens que van a classe malaltons, que et sap greu. Entenc que molts pares no tenen altra opció, però també hi ha qui creu que a escola estan tan bé com a casa descansant, i no és cert. A classe han de seguir el mateix ritme que tots, anar al pati, i no parar de fer activitats, i quan un no es troba bé no li ve de gust res d'això. Com que jo tinc la sort de tenir on deixar-lo, em sap greu portar-lo igualment. Em sembla absurd. Però llavors ve el problema amb el pare

Intentaré no ser tan extremista, però al mateix temps seguir imposant el meu criteri quan ho vegi molt clar.