A punt de tenir el segon i angoixada...

[formiguetes]

Hola mares, estic a punt de tenir el meu segon fill; ja tinc una nena de 3 anys i mig. Quan vam decidir tenir un segon fill la nena estava a punt de complir els 3 anys, i vam pensar que quan nasqués el segon, ella probablement hauria fet un canvi a millor en el sentit de l'autonomia, que seria més autònoma, i potser no tan dependent de mi. Doncs estic a punt de tenir el nen i ella encara està més demandant de mi, sobretot a l'hora d'anar a dormir...
No sé si és el mal temps d'aquests dies o què, però estic afrontant aquest moment molt diferent respecte al primer, amb la nena. Està clar que estic il·lusiinada, segur que més del que em penso, però és que les pors i les angoixes no em deixen gaudir com voldria aquest moment. Em preocupa des de la logística dels dos o tres dies d'hospital, fins l'arribada a casa. En primer lloc la nena no està acostumada a dormir amb ningú més que amb nosaltres, de fet, cada nit em necessita per adormir-se, ni amb el seu pare s'adorm... . I ja li hem explicat que aquells dies estarà amb els avis però clar, ella.fa una carona.i diu que de cap manera..! Així que aquest ja serà un tema complicat. A part, jo ja l'anyoro ara! Se'm farà molt estrany no tenir-la a l'hora de dormir...tantes hores sense veure-la... I en segon lloc, quan arribem a casa amb el nen, ella com ho viurà? Sobretot el tema pit-nit, és a dir, l'hora de posar-la a dormir a ella, si coincideix amb que estic donant el pit al nen, com m'ho faré? Aish... com ho heu viscut les que teniu dos fills??

[Jomateixa82]

Hola Formiguetes,

Jo crec que totes em passat per aquesta etapa de por. Jo fins i tot em vaig arribar a plantejar en molts moments si no hauriem d'haver esperat més a tenir la segona (i que consti que aquest era el parer del meu home i vaig ser jo qui va insistir moltíiiiisim perquè no esperéssim massa).

La meva segona filla va néixer fa poc més d'un mes i la gran té ara dos anys i mig. Jo tenia moltes pors de les que tens tu. Logística a l'hospital, dormir sense ella, com rebria la germana, com ens ho faríem per dormir (fem collit i ella i encara fa pit), ...

Ara, com et dic ja fa un mes que ens hi trobem, i no t'enganyaré, les primeres setmanes són dures, però tot es va posant a lloc. Nosaltres volíem que es quedés a dormir a casa els avis algun dia per veure com anava perquè només s'havia quedat a dormir a casa d'una iaia una nit que nosaltres vam anar a un casament ara fara mig any... Va anar molt bé, però jo tenia dubtes, que vols que et digui. Ella sí que feia migdiades gairebé a diari amb aquesta iaia, però no a la nit.

Anem per passos així és com ho vam fer nosaltres: per preparar-la nosaltres li vam anar parlant ja moltes setmanes abans del naixement sobre la germana, que necessitaria estar amb mi però que jo jugaria i estaria per ella igualment tan com pogués però hauria de tenir paciència, que m'hauria d'ajudar, bla, bla, bla. Un dia va començar a dir que els ninos havien fet caca i els hi posava bolquer, i jo reforçava aixó dient-li que la germana també portaria bolquer si m'ajudaria, etc. També un dia li vaig agafar un nino i me'l vaig posar al pit i li vaig dir mira "tal" fa teta com tú. Va riure i llavors de tan en tan (no gaire) em portava un peluix seu perquè fes teta. Li deia, fareu teta les dues juntes, vale? Quina teta voldràs per tu i quina li deixaràs a ella? Li ensenyaràs com es fa? Tot enfocat a que es senti que participa en tot ella. I aqui va el resultat:

La nena es va avançar i vam parir abans del previst i marxant corrent a l'hospital a la matinada, agafant-la quan ja dormia per portar-la a casa la iaia. Va dir-nos bona nit súper contenta i a mi casi em dona algu de la pena, només pensar que marxava a dormir sense ser conscient de com canviarien les coses, de pensar que era la última vegada que estavem "soles" i que ja mai seria el mateix... Llavors, durant el part ja no et dóna temps de pensar-hi gaire. Vaig tenir un part molt llarg i vam estar més de 24h sense veure'ns, em van dir que la segona nit va plorar una mica per enyorança però bé. L'endemà el meu home la va anar a buscar perquè vingués a l'hospital a conèixer a la seva germana, jo vaig demanar als familiars que hi havia que marxessin abans no arribés ella (m'ho va recomanar una amiga, ella no ho va fer i dir que la nena va estar molt desubicada i gairebé no va parar atenció al nadó). Va entrar amb el seu pare i jo tenia la nena en braços, i li vam presentar, es va quedar súper parada, com en shock. Li vam dir si volia seure al llit amb mi i agafar-la a la falda i va dir que sí i li va agafar les mans i ens mirava flipant. Suposo que una cosa és que t'ho diguin i l'altre veure-ho. Quan la petita va voler menjar ella també va voler teta i vaig donar a les dues alhora (no sabia com posar-m'hi al principi però ens en vam sortir), per mi això era important perquè no es sentís desplaçada. Poc a poc va anar "agafant confiança". Per marxar va somicar però la van distreure una mica i bé.

A casa: la cosa es va complicar una mica perquè va coincidir que estavem enmig de festes de nadal, ella va estar dies malalta, llavors la tornada a la guarderia... I hi van haver molts moments d'agobio i caos, irritabilitat (meva, pel postpart suposo) on vaig fer algún crit que no hauria d'haver-li fet... però poc a poc tot s'ha anat posant a lloc. Al principi volia fer pit sempre que en feia la germana i més, i molta estona i polorava quan li deia que prou, deixava de menjar lo seu per fer pit, no s'adormia fins que la petita havia acabat o s'ahvia adormit abans, estava ploranera i qualsevol correcció que li feiem era un drama... Em vaig desesperar i pensar que potser hauria d'haver destetat...

Ara fa una setmana més o menys, va fer un gir important sense previ avís. A vegades veu la germana fent teta i no demana, o si li dic que esperi perquè la germana està a punt d'acabar i estarem més còmodes fent-ho soles ho accepta. Si toca fer-ho juntes la va acariciant, quan em sembla li dic va queden 5 minuts, i quan em sembla li dic va contem, 10, 9, i fins a zero i ella mateixa acaba, sobretot a la nit, la germana segueix i ella es col·loca per dormir al costat, li canto una canço mentre l'acaricio o li dono la mà i s'adorm.

En tot moment m'ha ajudat quan li he demanat: "agafa'm el bolquer siusplau", "m'ajudes a triar la roba de la germana","quina sort que tu pots menjar una natilla, ella només pot fer teta encara... li ensenyarà a menjar-ne d'aqui un temps?". Per desgràcia estem trobant-nos amb molts còlics i quan plora li va dient: "tranquil·la, t'agafo la mà?, " per favor",.. i em porta el saquet calent perquè li posem a la panxa...

Bé, quin rollo escric... Aquesta és la nostra experiència resumida... Com ja et dic sobretot a l'inici hi ha molts moments agobiants, ara encara (quan estic sola amb elles al matí i he de fer l'esmorzar de la gran i l'altre plora, quan una té mocs i l'altre fa glopades, i.... ).

Coses que trobo indispensables: tenir suport (avis, parella...) perquè quan has d'estar molta estona per la petita algú pugui distreure la gran i es cansi d'esperar que estiguis per ella, o la puguin portar a fer una volta a fóra,... implicar-la en tot el que es pugui i donar-li les gràcies per tot el que fa per ajudar-te, explicar-li tot (encara no que no ho sembli entenen moltes coses), per exemple, ara no puc fer "..." perquè ella té molt mal de panxa i plora, veus com plora?, quan es calmi ho farem, d'acord? ( i quan es calma fer-ho, clar) i no dir simplement, "ara no puc, deixa'm tranquil·la", sino que vegi que hi ha un motiu, que vegi que realment no pots. Passar estones a soles amb ella (tot i que el petit/a estigui a 2m,..) que vegi que pares atenció només a ella. Molta paciència, contar fins 10 moltes vegades (ja et dic que les primeres setmanes jo no podia i vaig tenir varies males contestacions cap a ella...), tu ets l'adulta i la que ha de manejar les situacions i controlar-te i entendre que si tu t'has d'adaptar a la nova situació ella més, i a més ella no ho ha triat. Si perds els papers, quan puguis relaxar-te disculpar-te (jo intento fer-ho sempre, si la cago em disculpo, és lo que hi ha). No sé, ara no se m'acudeix res més i m'estic allargant moltíssim. Ah! a vegades "renyo" a la petita, en plan: home!!! no ploris així dóna, la teva germana vol dormir i amb aquest escàndol no la deixes!!! Que vegi que ens preocupem per com ho passa ella també.

Ànims, pensa que els mals moments un dia o altre passaran i que un germà és un regal a la vida. Ah! Intenta fer front als sentiments de culpabilitat (jo encara ara en tinc a vegades), perquè segur que hi haurà moments que t'agaradaria tenir el nadó en braços més estona i no a la cuna, però també has d'estar per la gran, perquè t'agradaria fer o anar a un lloc amb la gran però t'has de quedar a casa perquè.... mil exemples. Facis el que facis ho faràs bé i pensant en el millor per les dues a cada moment!!!!

[formiguetes]

Jomateixa, m'has fet emocionar i tot..(a pocs dies de parir tinc un ball d'hormones .... jeje), de veritat que m'ha agradat molt tot el que m'expliques, i m'he posat molt a la teva pell. Quan expliques l'anyorança cap a la gran, hi penso molt, però no només l'anyorança dels dies a l'hospital, sinó una vegada a casa, malgrat tenir-la allí a prop, sé que voldré estar estones amb ella que no podré com fins ara, i el sentiment de culpabilitat estarà als seus màxims.... El fet de tancar una etapa de ser 3, amb tot el que significa pel sols fet d'haver estat la primera, el primer fill, ... costa. En el meu cas el tema pit no serà un problema, però probablement el tema dormir sí. No obstant, ja tenia pensat fer el que tu expliques, donar el pit al nen mentre adormo a la gran al meu costat... I segurament que els primers dies estarà neguitosa, i potser no s'adorm fins que jo no acabi de donar el pit i estigui el 100% per ella (com fins ara em reclama...), I l'endemà a l'escola anirà zombie... . Jo també havia pensat en els moments que estaré sola pel matí, quan hagi de preparar la gran per anar a l'escola i tingui el petit plorant, o volent mamar, ...ufff, com m'ho faré? En el meu cas no puc comptar amb avis, els tinc tots lluny,... però el meu marit a les 15h ja és a casa. En fi, que està clar que no serà fàcil, però com tu bé dius, ella no en tindrà la culpa d'aquest canvi, ho hem decidit nosaltres i, per tant, haurem de procurar estar a l'alçada! Tot i que l'esgotament físic i mental no ajudarà gens...
Mil gràcies per compartir la teva experiència!!!

[GAIA_]

Hola!

Aquest sentiment és lo més normal del món! Nosaltres també vam preparar terreny deixant a la gran a dormir a casa de me cunyada (així també gaudiem una mica nosaltres com a parella). La nena s'ho va agafar molt bé i va ser una festa per ella aquell dia i les dues nits que vam estar a l'hospital.

A l'hospital la petita li va portar un regal a la gran (vam optar per una familia de ninos de fusta). Quan va entrar, va estar com en estat de shock tota l'estona (sense parpellejar però volguent tenir la petita en braços en tot moment)

Hem tingut la nostra etapa de gelos i rabietes (i encara la tenim, la gran té 3 anys i la petita 1), però intentem mantenir la calma i contem fins a 10 molts cops abans de fer algun crit (q n'ha rebut també)

A la mínima possible, hem intentat tornar a la normalitat (jo dutxava a la gran,l'anava a buscar al llit quan es despertava, li donava l'esmorçar, duia a escola bressol,...) i el pare (i en algun moment molt puntual les avies) es feien càrrec dels àpats o vigilaven la petita quan dormia

I davant dels plors en estereo, calmava a la que fos més ràpid de cobrir la necessitat abans!

Ah! I pensa que els moments en que estiguis a soles amb la gran, els valoraras més!

Quan vegis que juguen entre elles, veuràs que aquesta locura que pugueu tenir en moments puntuals, haurà valgut molt la pena

Ja ens informaràs que tal et va :)

[illeta25]

Hola!!!

A nosaltres també ens va passar més o menys com tu.
Es porten 2 anys i mig i els últims dies la gran estava molt i molt enganxada a mi a totes hores i només volia mama.

Però pensa que ella sap que vindrà un canvi però no saben com pot ser aquest canvi i estan una mica espantats (com els adults), la gent que si la germana gran haurà d'ajudar a la mama, que si no podrà està tant per tu, que si això que si allò...
A la meva també li feia cosa que la germana li fes mal a la mama... Potser algun dia va sentir alguna conversa en relació a la recuperació post part, tema punts o el que fos. O relacionar Hospital metges... a ella no li fan gaire gràcia, ja que en aquella època sempre que anàvem al pediatre li tocaven vacunes i la punxada li feia mal. I li vam explicar que precisament anavem a l'hospital perquè els metges ens vigilarien que estesim bé en tot moment.

Temps avanç també li vam comprar un llibre que parlava de l'arribada del germà, també un parell de mesos avanç a la llar un company seu també va tenir un germà i les profes ho van treballar una mica aquest tema.

Ens feia por com aniria l'arribada de la germaneta i la veritat que va anar molt bé.
Vam tenir la gran sort que em vaig posar de part a la matinada, vam deixar la nena a la llar sense dir-li res. Ja que tampoc sabíem com aniria la cosa, finalment va anar de pressa i a les 15.00 h a la sortida de la llar el seu pare la va anar a buscar i li va explicar que ja hi havia nascut la seva germana i la va dur a l'hospital a conèixer la germaneta.
Vam ser sols, no volíem a ningú. La nostra prioritat era poder està els 4 junts (i donar-li a ella aquesta importància de ser la 1a en poder conèixer la seva germana, tothom estava avisat que primer era ella per moltes ganes que tinguessin a venir a veure la peque) i adaptar-nos a la nova situació, la va agafar, amanyagar, abraçar, mirar-la... sense haver-hi intrusos a l'habitació intentant donar lliçons de com fer-ho o escridassant-la perquè li tocava una mà massa estona o li feia masses petons i li podia passar virus... ja sabeu com de passades poden arribar a ser les iaies (aixo ja va passar el segon dia)!!

A la bossa de l'hospital també teníem preparada la bossa de la germana gran, uns dies avanç vàrem anar a la biblioteca a buscar contes que ella va triar, també li vàrem comprar un regalet i li vam dir que li havia portat la germana. Així el dia que va venir a l'hospital un cop va examinar la seva germana de dalt a baix jeje es va poder estirar amb mi i vàrem mirar algun conte mentre la germana dormia.
La primera nit el papa va anar a dormir amb ella a casa i una iaia es va quedar a mi a l'hospital a fer-me companyia (Així ens ho va demanar, ho va triar. L'idea era que ella anes a casa la iaia). L'endemà com que ja anava mentalitzada es va quedar a dormir a casa els avis.
I fins al dia d'avui sempre l'he deixat participar amb tot el que mà demanat, banyar, ensabonar, canviar bolquers, posar i treure roba, cordar els crecs del bodi... el que sigui a la seva manera i així anem molt millor però clar que sempre hi ha gelos. Tant per una com per l'altre.
Durant el dia hi ha moments crítics que aquests s'han d'anar treballant a poc a poc fins que li trobes el punt. El nostre es fer una marató cada matí per arribar a l'hora a l'escola i a la feina
Nosaltres intentem tenir molta paciència intentar contar a 10 i a vegades fins i tot a 20 i encara s'escapa alguna escridassada..!! i riure amb moments que ploraries!!!

[crunchi]

Hola formiguetes!!!! Em sembla que vaig llegir un post teu fa temps, que deies q tenies com la "intuició" de q estaves embarassada i veig que siiii!!! Felicitats!!!

Entenc perfectament tot el que sents, imagino que és normal. No et puc dir res més, jo de moment només en tinc un de fill, tot i que a vegades penso en si en tindré un segon i em venen totes aquestes pors que comentes al cap.
T'envio molts anims i et desitjo moltissima sort pel part i per l'adaptació amb la nova situació. Passi el que passi, per be o per mal, tot son etapes i tot acaba passant.

Anims!!!!

[noviachuky]

Vam ser sols, no volíem a ningú. La nostra prioritat era poder està els 4 junts (i donar-li a ella aquesta importància de ser la 1a en poder conèixer la seva germana, tothom estava avisat que primer era ella per moltes ganes que tinguessin a venir a veure la peque) i adaptar-nos a la nova situació, la va agafar, amanyagar, abraçar, mirar-la... sense haver-hi intrusos a l'habitació intentant donar lliçons de com fer-ho o escridassant-la perquè li tocava una mà massa estona o li feia masses petons i li podia passar virus... ja sabeu com de passades poden arribar a ser les iaies (aixo ja va passar el segon dia)!!

A la bossa de l'hospital també teníem preparada la bossa de la germana gran, uns dies avanç vàrem anar a la biblioteca a buscar contes que ella va triar, també li vàrem comprar un regalet i li vam dir que li havia portat la germana. Així el dia que va venir a l'hospital un cop va examinar la seva germana de dalt a baix jeje es va poder estirar amb mi i vàrem mirar algun conte mentre la germana dormia.
La primera nit el papa va anar a dormir amb ella a casa i una iaia es va quedar a mi a l'hospital a fer-me companyia (Així ens ho va demanar, ho va triar. L'idea era que ella anes a casa la iaia). L'endemà com que ja anava mentalitzada es va quedar a dormir a casa els avis.

Aquestes van ser les dues coses que vam fer també nosaltres amb l'arribada del segon, els meus es porten 3 anys i mig justos.

Guapa totes t'han explicat de meravella el que podeu fer, però primer de tot tranquila perquè tot anirà sobre la marxa, no et deixis portar per les pors, estigues per ella a tope, quan jo m'agobiaba em repetia el mantra:
Si no pots fer res més que estar per ells fes-ho, no tinc res més a fer ara, estar per ells.

Perquè pensa que passarà molt ràpid i després ja no voldran que els abracem... el meu gran al matí ja no em fa ni el petó quan entra a escola, i només té 8 anys... snif snif.

Cuida't guapa!