Motivar un nen de 4 anys a fer les coses ell mateix

[jaruma]

Hola,

El meu fill de 4 anys és perfectament capaç de de fer servir els coberts i dinar sol, de treure's la roba o sabates i posar-se-les, de rentar-se les dents, etc. Ens ho ha demostrat moltes vegades, sobretot a principis d'estiu, que li agradava fer-ho per demostrar-nos que n'era capaç.

Què ha passat? Doncs que aquest estiu he estat de vacances, tot el dia amb ell, i per costum i per comoditat meva (ho admeto) li ho he fet tot jo. Li he donat el menjar perquè se'l menjar millor, l'he vestit perquè és més fàcil, i li he rentat les dents perquè així queden més netes (òbviament sense dir-li res d'això). Mea culpa absoluta.

Doncs ara no només no vol fer res, sinó que plora i diu "tinc por!" si li demanem que ho faci el. Directament prefereix no dinar que agafar-ho ell, perquè quan ho fa (que ho intenta, eh?) si se li cau alguna cosa ja li fa ràbia, diu que ell no sap, llença els coberts, etc. I el mateix amb la roba, etc. És un nen molt perfeccionista i molt nerviós, i de seguida s'altera si veu que alguna cosa no li surt. Una mica sí que ho fa per comoditat, però jo crec que no és el motiu principal.

Per altra banda tenim al pare, que s'enfada si l'ajudo (ho entenc) i que li diu que ha de dinar sol o no menja postre ni res més fins l'hora de berenar, o el deixa estona intentant treure's la samarreta, sense ajudar-lo, encara que el nen plori i digui que no pot. "Abans podies!".

És un tema que és motiu de conflicte, i em preocupa sobretot allò de "tinc por" i que, quan torni a escola (allà és força autònom) dinarà sol amb el pare, i no vull que el porti a escola a la tarda amb l'estòmac buit perquè no ha volgut menjar sol.

Teniu algun suggeriment per motivar-lo de manera positiva a fer les coses ell solet? A mi no se m'acut res. I us heu trobat algun cop amb això de "tinc por!" davant de la pissibilitat de fer les coses ells sols?

Gràcies per endavant!

[Jomateixa82]

Hola Jaruma,

Quin greu aquesta situació! La meva nena té tres anys i aquest estiu també ha deixat de fer coses que feia bé. Menjar sola... Però en el nostre cas crec que és per gelos perquè la germana petita ha començat a menjar sòlids a l'estiu... Jo espero que "es solucioni sol" però em preocupa que s'allargui.

En el vostre cas entenc que no és per gelos, sino perquè és un nen que es frustra fàcilment i "s'ha acomodat" a que li feu i així sempre està ben fet... Tema roba la meva filla quan li dic treu-te la samarreta, tb diu que no pot, en realitat vestir-se sola no ho ha fet mai. Despullar-se sí, potser ja li havíem d'haver fomentat!! La veritat és que no m'ho havia plantejat Però és cert que quan alguna cosa no li surt també es frustra molt i comença a ploriquejar dient "no em surt... Aiiiiii....", a nivell de fotre's histèrica... Nosaltres vam dir-li que no crides i que no es posés nerviosa, que si necessitava ajuda ens avisés però que si ho feia tranquil·la segur que li sortiria, i la majoria de vegades li sortia. Ara puntualment li passa, se li queda alguna joguina travada o així i crida, i li diem, ep! que vam dir? Calla i s'hi fixa més i ho sol solucionar sola.

Sobre el tema que digui que té por... li has preguntat què és exactament el que li fa por? Amb 4 anys crec que ja t'ho podria raonar una mica potser, no? I potser li fa por que li caigui, embruti la taula i el renyeu (és un exemple tonto eh, m'ho invento perquè no sé què pot ser que li provoqui por). Si per exemple fos això jo li respondria que no ha de tenir por, que si li cau es recull/neteja, o el que sigui i no passa res, que a tu també et cauen les coses i embrutes la taula.

No sé, és complicat, i sobre que el pare ho veu d'una manera i tu d'una altre és més complicat encara,...

Ànims, a veure si algú et pot donar alguna bona idea

[Anna Maria]

Bones!
Jo també intentaria saber a que és deguda aquesta por que té, si és por a equivocar-se de forat quan es posa els pantalons, o de quedar atrapat entre el jersei, etc. Ja saps que nosaltres ho podem trobar una tonteria, però per ells pot ser un problema important. Al voler fer-ho perfecte, ell potser té por d'equivocar-se.
Prova per exemple, jo ho he fet algun dia que l'Isaac estava girat, de posar-li la sabata al revés, i al posar l'altra dir-li: "ups, m'he equivocat, la mare també s'equivoca", traient ferro a l'assumpte i entre riure's canviar-li de lloc i posar-les bé. Per ells, nosaltres encara sóm com Déus que ho fem tot bé, i desmitificar-nos a vegades va bé.
També pot passar, perquè a mi em passa, que com que nosaltres ho fem més de pressa per la costum, com si volguem apressar-los a ells, i ells tenen un altre ritme. No t'hi has fixat que com més tard tenim nosaltres més lents van ells? A mi em passa, tot i que en aquell moment no tingui especial pressa, a vegades com si m'impacientés, i això és una mica contraproduent per ells, que ho aprenen a fer però encara no tenen l'habilitat d'anar ràpids.
Amb el menjar passa igual, l'Isaac fa molt temps que va començar a menjar sol, des de l'any i mig més o menys, i noto que va endarrere quan jo estic especialment quisquillosa amb el fet que s'entretingui a jugar una mica amb el menjar, no fer marranades, però potser gira la cullera i fa l'avió (cosa que de bebè jo l'hi feia).
També estaria bé que provessis un sistema de gomets, però no per premiar-lo que ho ha fet bé, sinó si ho ha provat de fer solet. Si el premies perquè s'ho ha posat bé o s'ho ha menjat bé, encara incidiràs més en aquest perfeccionisme que has fet. Encara que s'hagi posat el jersei al revés, tu res, gomet per felicitar-lo perquè s'ho ha posat bé, preguntar-li si li sembla bé que l'ajudis a posar-lo bé o potser animar-lo a que se'l tregui i se'l torni a posar correctament.
És una contradicció, ells volen fer coses sols, però tenen por que ja no estiguem allà per ajudar-los, no creieu?
Abraçades,
Anna Maria

[jaruma]

Hola Jaruma,

Quin greu aquesta situació!...

Li he preguntat vàries vegades què li fa por, però no em respon, es posa a plorar. Jo veig que es posa molt tens, es bloqueja, però al mateix temps no sé si ho exagera una mica, perquè sap que em fa pena i l'ajudo. No sé, no el renyem mai per embrutar-se ni per caure-li res, així que no sé. Crec que simplement és angoixa perquè vol fer-ho bé a la primera i pensa que no li sortirà.

Sobre posar-se la roba sols, el meu se sap posar els calçotets (amb una mica d'ajuda) i els pantalons. La part de d'alt no. Potser és una mica complicat, quan són tan petits, però depèn del nen.

En fi, anirem provant. Avui a l'hora de dinar ho hem fet com un joc, ell m'ha dit "compta fins a 10!" i jo comptava, i ell corrents punxava la carn abans que jo arribés al 10. A veure si així va perdent la por. Gràcies!

Bones!
Jo també intentaria saber...

Això de la por crec que és por a no fer-ho bé a la primera. Ell no m'ho diu, però no pot ser por a res més. És molt perfeccionista, i respon molt malament als seus errors. Si diu alguna cosa malament i se n'adona, ja se'n va corrents i no vol repetir-ho. O llença les peces del lego si no se li enganxen... aish, no sé. Amb els errors dels demés, si té bon dia és comprensiu, però amb els seus...

I això dels gomets jo ho havia pensat, no ho descarto. Però també és molt orgullós, i prefereix dir que no li interessa que esforçar-se. Buf, em sembla que tinc una bomba de rellotgeria a casa, no? No sé, té coses de nen adolescent De moment anirem fent com un joc, a veure si se li passa la por, el que passa és que el pare té menys paciència i potser no li surt de bones a primeres fer-ho com un joc. Ja veurem.

Això de que ens veuen com si ho féssim tot bé, jo també li ho intento treure del cap. De vegades punxo la carn i em cau, i li dic "veus? a mi també se'm cau" però no li importa, el problema és si se li cau a ell.

A veure si a poc a poc ho solucionem. Gràcies pels consells!

[rundi]

Hola!
No et sentis culpable, totes ens facilitem la vida tant com podem i no som perfectes.
Ara bé, l’autonomia és autoestima. Un nen que fa les coses sol se sent capaç i guanya en confiança en ell mateix.
Mica en mica torna a comença i fes-li veure que hi confies i feu-ho amb temps. O a la vegada. Un “vinga, rentem-nos les dents Junts!” o “va, vestir-nos a la vegada!” pot funcionar.
Sobretot paciència i calma, ja ho farà. I quan ho vagi fent, reforça-ho.
Que vagi molt bé!